Nova estratègia de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en el tractament i la gestió dels residus municipals. Actualment, el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de la seva efectivitat, fet que provoca que els nivells de recollida selectiva estiguin estancats entorn del 40% des de fa anys, lluny dels objectius establerts per la Unió Europea en l’horitzó del 2035.
Per revertir la situació i complir aquests objectius, els ajuntaments estan implantant nous sistemes de recollida amb identificació d’usuaris (porta a porta i contenidors intel·ligents) i adaptant les taxes a aquests canvis. Es preveu aconseguir, així, un augment important dels índexs de separació per fraccions en origen. És per això que la nova estratègia metropolitana inclou un redisseny profund de tota l’estructura de tractament, per adaptar-se a la nova realitat.
Està previst que el nombre d’instal·lacions de tractament de residus creixi de manera significativa, amb la construcció de plantes especialitzades, i que es transformin algunes de les plantes existents per tal d’adequar-les als canvis en la composició dels residus. El nou model dona especial importància a la primera etapa, que consisteix a prevenir la generació de residus i a reutilitzar els materials, d’acord amb la idea que “el millor residu és el que no s’arriba a generar”.
La nova estratègia de residus vol portar la reutilització a una escala molt més gran, amb la construcció de diverses plantes dedicades a la recuperació de materials, per afavorir que entrin en circuits d’economia circular. Aquestes noves instal·lacions inclouran plantes de recuperació de materials, que rebran objectes de les diferents recollides específiques, les deixalleries i la recollida de voluminosos, i tindran un magatzem, un taller de reparació i una botiga o espai d’exposició. Per la seva banda, les plantes de gestió d’excedents alimentaris tindran obradors que evitaran el malbaratament, i les plantes de rentatge d’envasos permetran evitar els envasos d’un sol ús.
Una de les claus del nou sistema és el tractament de la matèria orgànica. Gran part d’aquesta fracció separada correctament es tracta als ecoparcs, i una petita part també es porta a les dues plantes de compostatge que hi ha al territori. El seu tractament permet produir compost d’alta qualitat per a l’agricultura i biogàs, que es transforma directament en energia elèctrica. El model futur planteja reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d’orgànica i augmentar la seva capacitat de tractament i de generació de recursos.
Del model actual de producció de compost i biogàs es passarà a generar adobs i fertilitzants a la carta, i per mitjà de tècniques d’enriquiment (upgrading) serà possible transformar el biogàs en biometà, que té un potencial energètic molt més gran i pot considerar-se una energia renovable. A més, hi haurà dues plantes auxiliars d’orgànica, de nova construcció, que faran el pretractament dels residus i enviaran el producte resultant a les plantes principals.
L’objectiu és que menys del 16 % dels residus acabin en una instal·lació de disposició finalista (planta de valorització energètica o abocador), i que com a màxim el 10% acabi en un dipòsit controlat. Des de fa anys, les empreses que comercialitzen productes envasats de vidre, plàstic, metàl·lics, paper i cartró, aparells elèctrics i piles, estan obligades a pagar a l’administració perquè en gestioni el tractament una vegada es converteixen en residus. La nova legislació preveu normatives similars per al tèxtil i voluminosos, i la implantació d’un sistema de dipòsit i devolució (SDDR) en els pròxims dos anys.
En 11 municipis ja han assolit la fita del 55%
El 2024 es van produir a l’àrea metropolitana 1.442.499,5 tones de residus, que equivalen a 422,4 kg per habitant i any. Aquesta xifra va augmentar lleugerament respecte a l’any anterior, en què la generació va ser de 421,7 kg/hab. Tot i que, en conjunt, la producció de residus municipals s’ha reduït un 9% des del 2010, encara queda lluny de l’objectiu marcat per la Unió Europea de reduir la producció en un 15% el 2025.
De tots els residus generats el 2024, se’n van recollir selectivament en origen un 38,81% (559.791 tones). Dels 36 municipis metropolitans, el 2024 només 11 havien arribat a l’objectiu del 55% de recollida selectiva: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana.
