La ciutat de Barcelona opta a ser la primera capital europea del comerç de proximitat el 2026. La tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Raquel Gil, ha recordat que es tracta d’una iniciativa impulsada per Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe que compta amb un ampli consens.
La proposta, que s’entregarà a la Comissió Europea el 9 d’octubre, vol refermar la capital catalana com a model de comerç local sostenible, innovador i arrelat al territori.
Així, la candidatura destaca les bones pràctiques de la ciutat en sostenibilitat, digitalització, emprenedoria i cohesió urbana. La Comissió Europea valorarà tots els participants abans de finals d’any perquè la capitalitat s’iniciï el febrer de 2026.
Barcelona ha presentat de forma oficial la seva candidatura en un acte que ha presidit l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, i que ha reunit representants institucionals, entitats comercials i organitzacions del sector comerç per refermar el seu suport a la iniciativa.
Model propi
El projecte s’emmarca dins una estratègia integral i transversal alineada amb els objectius de l’European Capitals of Small Retail i es fonamenta en la col·laboració públic-privada i la corresponsabilitat.
Barcelona ha aportat una proposta sòlida basada en quatre eixos d’avaluació: sostenibilitat ambiental i social, suport a l’emprenedoria i implicació comunitària, digitalització i vitalitat urbana.
Així, la ciutat escollida haurà de demostrar la seva fortalesa en aquests quatre àmbits i la capacitat d’esdevenir mirall de bones pràctiques en el comerç local per a les ciutats europees.
En aquest sentit, Barcelona ha destacat com un dels principals punts forts la seva estratègia integral per enfortir un model propi de comerç de proximitat sostenible, innovador i resilient, reconeixent-lo com un motor essencial del desenvolupament econòmic, social i urbà de la ciutat. En total, es presenten 40 experiències i bones pràctiques amb potencial de ser replicades a altres ciutats europees.
En el seu parlament, Raquel Gil ha celebrat la passa endavant que s’ha dut a terme aquest dilluns i ha assegurat que la candidatura s’ha construït col·lectivament i és la suma de “consensos polítics, de les administracions i comercials”.
Gil ha transmès el desig que la ciutadania també se sumi a l’experiència: “Ja hem començat a treballar amb tots els projectes que posaríem en marxa a partir del febrer si és que esdevenim capital del comerç”, ha apuntat. També ha assegurat que tot el treball previ que s’ha dut a terme ha permès construir una xarxa que farà possible treballar de forma més coordinada i efectiva.
“No hi ha un eix central, una part central de la ciutat que existeix, sinó que va acompanyada a la vegada de diferents centres a cadascun dels barris on hi ha eixos comercials que ajuden a dinamitzar l’activitat dels carrers, que ajuden també a crear seguretat, que són agents també de generadors de comunitat, també a través dels mercats que hi ha a les ciutats, que fan de tractor d’aquest comerç moltes vegades”, ha explicat Gil.
En aquesta línia, també ha recordat la vinculació del comerç amb projectes socials de l’Ajuntament i amb escoles i s’ha mostrat convençuda que aquesta singularitat barcelonina pot servir de model per a d’altres indrets.
Reptes de futur
La candidatura també posa el focus en els reptes que afronta el sector: el relleu generacional, la digitalització, l’impacte del turisme, la sostenibilitat i la pressió immobiliària. Per això, s’alinea amb plans estratègics com el Pla Impulsa 2035, el Pla Clima o el Pla Endreça.
Amb un comerç que representa el 13,2% del PIB local i més de 152.000 llocs de treball, la ciutat considera aquest sector com un pilar essencial del seu desenvolupament econòmic i social. Els 61.875 establiments en planta baixa actius, amb un 90,9% d’ocupació, reflecteixen una gran resiliència postpandèmia i una forta implantació territorial que contribueix a la cohesió social i a la qualitat de vida als barris.
La iniciativa de capitalitat, impulsada per Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe i aprovada pel Parlament Europeu el 2023, està oberta a totes les ciutats europees.
Ampli suport
L’acte unitari de presentació de la candidatura de Barcelona a capital europea del comerç de proximitat ha comptat amb l’assistència, com a representant de la Unió Europea, de Sergi Barrera, cap de l’Oficina de la Unió Europea a Barcelona; en representació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Víctor Álvarez; i Josep Pena, en representació de la Diputació de Barcelona. Per part de la Generalitat de Catalunya, hi ha assistit Lorena Elvira, secretària general de Unió Europea i Acció Exterior; Anna Maria Franco, subdirectora general de Comerç; Marta Angerri, directora general de Comerç; i Moisès Rodríguez i Marta Raurell, del Consorci Comerç, Artesania i Moda (CCAM).
També han participat de la trobada la comissionada de Promoció Econòmica i Mercats, Nadia Quevedo; representants de Barcelona Oberta, Foment Comerç, Barcelona Oberta, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme, PIMEC i PIMEC Comerç, Comertia, de la Federació de Mercats Municipals de Barcelona (FEMM), Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya; i representants i regidors dels grups municipals de Junts, BComú, ERC i PP.
