El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat un nou escrit davant el Jutjat de primera instància i instrucció 2 d’Osca en què reitera que no existeixen humitats ni filtracions a la sala on es conserven les pintures murals procedents del Monestir de Vilanova de Sixena. Per això, esgrimeix que no hi ha les “raons d’urgència” al·legades per l’Aragó. L’equipament recorda que l’objecte del procés d’execució judicial no és valorar la conservació de les pintures, sinó la seva devolució al monestir, i qualifica “d’estrany” i “processalment improcedent” que la part aragonesa en qüestioni ara la conservació.
Alhora, subratlla que des que els frescos es troben a les seves instal·lacions han estat conservades seguint “alts estàndards museístics” i amb tot el rigor exigible, sense que fins ara s’hagi plantejat cap objecció per part del govern aragonès, i recorda que si continuen existint és precisament per la cura que n’ha tingut el MNAC. Alhora, en el text s’assegura que no existeix un microclima diferenciat en l’estructura interna que sosté les pintures.
El text presentat per l’equipament català inclou diversos informes tècnics elaborats per personal altament qualificat i procedent de diferents àrees de coneixement del museu que desmenteixen les afirmacions de la part aragonesa. El MNAC també sosté que no hi ha cap microclima diferenciat en l’estructura interna que suporta les pintures murals, i demana al jutjat que tingui per presentat l’escrit i la documentació adjunta com a prova de la inexistència d’humitats a la sala 16.
Finalment, el MNAC torna a reiterar la seva “ferma, expressa i inequívoca voluntat d’acatament” de la sentència dictada el 4 de juliol de 2016, que obliga el museu a restituir les pintures murals a la Sala Capitular del Monestir de Sixena.
