Aquest dissabte anava cap a Ràdio 4 per participar a la tertúlia del programa Són 4 dies i vaig rebre el missatge d’un amic. Li vaig comentar en broma que anava a defensar Pedro Sánchez i em va dir que, en qualsevol cas, no utilitzés la tècnica del “i tu més” i “que ve el llop”. Li vaig dir que li faria cas pel que feia al “i tu més” però que el llop ve i que cal assenyalar-ho abans no se’ns mengi.
De fet, no és que el llop vingui, ja fa temps que corre entre nosaltres. I fa molt de mal. Es menja drets per allà on passa i en són testimonis els ciutadans de les comunitats i ajuntaments on el PP va accedir al poder gràcies al suport de Vox en les últimes eleccions locals i autonòmiques. En ocasions, el llop no porta la marca Vox dibuixada al llom però com si la portés. És el cas de la Comunitat Autònoma de Madrid, presidida per Isabel Díaz Ayuso, amb una majoria absoluta popular que costa d’entendre però que és real.
No heu vist a la senyora presidenta cantar-li les festes a Javier Milei? No l’heu vist marxant d’una trobada de presidents autonòmics perquè el president del País Basc parlava en euskera i el de Catalunya, en català? No heu vist els governs municipals i autonòmics del PP i Vox anular les lleis de memòria històrica i substituir-les per unes altres que posen al mateix nivell els colpistes de Franco i els demòcrates republicans? No heu vist el senyor Abascal abraçant-se amb Viktor Orbán, el primer ministre d’Hongria que va prohibir la celebració del Dia de l’Orgull Gai al seu país? No heu vist com aquesta dretana amb pell de llop s’oposava sistemàticament a totes les mesures impulsades pel govern de Pedro Sánchez per millorar les condicions de vida i treball dels ciutadans?
Tindríem l’augment del Salari Mínim Interprofessional que està en vigor ara si manessin Feijóo i Abascal de bracet? Haurien augmentat les pensions tal i com ho han fet si estiguessin ells al govern? Els hi hauria passat pel barret que potser seria una bona idea que la jornada laboral es reduís a 37 hores i mitja com pretenen PSOE i Sumar? Com tindríem l’escenari polític català amb gent en un govern de dretes partidària d’il·legalitzar els partits que defensen la independència de Catalunya o el País Basc? La posició d’Espanya davant el genocidi dels palestins, quina seria? Quin tractament rebrien els immigrants i els menors no acompanyats que arriben a casa nostra?
No es tracta de posar-se una pinça al nas per votar els partits que formen el govern de progrés actual. Ni tan sols es tracta de discutir ara a qui es votarà quan hi hagi eleccions. Es tracta d’aturar l’onada ultradretana que s’escampa per tot el món. I posar-hi el nostre gra de sorra. A tots els nivells i amb totes les nostres forces. Donald Trump no va guanyar perquè tingués molts més vots el 2024 que el 2016. Ho va fer perquè molts votants demòcrates que havien votat Joe Biden no van fer-ho per Kamala Harris. Molta gent que no va votar en el referèndum del Brexit ara ho faria perquè la Gran Bretanya es reincorporés a la Unió Europea.
S’ha d’estar al costat dels més vulnerables sempre, no només quan hi ha eleccions. I quan n’hi ha, s’ha de fer servir el vot per aturar els llops que volen allunyar els ciutadans de la democràcia per beneficiar els seus amos, els rics, els multimilionaris que els alimenten. Fer-ho no vol dir renunciar a la crítica dels errors i desacords que tinguem amb els partits progressistes però les pinces no ens les hem de posar al nostre nas sinó a la boca d’aquests llops que amenacen la convivència i sembren l’odi i la injustícia
