Quan començàvem a tenir bones notícies sobre el compromís de l’Estat contra els ventres de lloguer, amb sentències del Tribunal Suprem que els qualifiquen com una explotació reproductiva de les dones que converteix les criatures en mercaderia (sentències 1626/2024, de 04/12/2024 i 496/2025, de 25/03/2025), el Comitè de Bioètica de Catalunya fa públic el seu posicionament a favor de l’anomenada “gestació subrogada”. Així ho fa palès en el document “La gestació subrogada. Reflexions i propostes per a una possible regulació”, de març de 2025, elaborat per deu suposats experts en bioètica.
Considerem, tant el document com el posicionament que defensa, totalment contraris a la protecció de la dignitat i la integritat de les dones i els nadons gestats per mitjà d’aquesta pràctica degradant basada en una aplicació inhumana de la tecnologia, a les antípodes de l’ètica d’una societat igualitària.
Només amb la voluntat d’aprovar un document com el que ha vist la llum es pot crear un grup de treball integrat per persones que s’han mostrat públicament favorables a legalitzar aquest tipus d’explotació reproductiva; així s’entén que el document no se centri en analitzar realment l’impacte de la mal anomenada “gestació subrogada” sobre les dones i els nadons, sinó en blanquejar una pràctica infame basada en la mercantilització i l’explotació de la capacitat reproductiva de les dones i en el tràfic d’éssers humans.
El document apel·la a la lliure elecció de les dones que vulguin fer de ventre de lloguer. En un món desigual, en el qual la precarietat i la pobresa estan absolutament feminitzades, parlar de lliure elecció en el cas de les dones que es veuen abocades a posar el seu cos i la seva salut física i psíquica al servei del mercat de la vida com a últim recurs per alimentar la seva família és abraçar el mite neoliberal que li dona cobertura ideològica.
Els ventres de lloguer conculquen els drets humans bàsics i situen desitjos individuals i interessos econòmics de les empreses per sobre dels drets humans de dones i nadons. Aquest informe deshumanitza tant la mare com el nadó. La dona no és tinguda en compte com a subjecte en si mateixa, sinó com un mer vehicle per accedir a l’objecte de desig dels compradors: els nadons. Es deshumanitzen els vincles maternofilials i la dona es dissocia no només del seu propi cos, sinó també del seu propi fill.
De fet, és clamorós haver ignorat la menció a l’informe dels riscos a què estan sotmeses les dones: no és “només” un embaràs, és una “ovodonació” d’una dona i la implantació d’un embrió en una altra dona. No són només riscos físics, són riscos psicològics. Addueixen l’elevat cost dels ventres de lloguer a l’estranger per justificar la seva posició favorable, i rematen l’argumentació dient que, ja que no es pot acabar amb aquesta pràctica a l’estranger, el millor és regular-la a Espanya.
Regular-la en un hipotètic model altruista on les dones són les altruistes i l’estat proporciona tots els recursos sanitaris, sobrecarregant encara més el sistema nacional de salut i desviant recursos a satisfer desitjos privats en comptes de destinar-los a necessitats mèdiques reals. Ser mare o pare no és un dret i apel·lar aquí a l’art. 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans és pur cinisme.
Queda per saber qui assumiria “la justa compensació” a la dona sotmesa a explotació reproductiva ni quina compensació fora lògica si es tractés, com diuen, d’un acte altruista. Finalment, sorprenen i indignen els motius considerats pel CBC per justificar la seva posició: “riscos psicosocials i biològics” dels compradors o “motivacions personals”.
Això vol dir que, en realitat, qualsevol motiu pot avalar els explotadors de dones i traficants de criatures, una mostra palmària de classisme, en tots els casos, i del que podríem anomenar gaipatriarcat , en el cas de parelles d’homes que volen tenir descendència genètica negant l’existència de mares a les criatures gestades per contracte.
Les feministes impugnem la totalitat d’aquest informe i demanem al govern la destitució dels membres del Comitè de Bioètica. Primer, perquè no protegeix ni les dones ni les criatures de les implicacions més greus de la mercantilització de la vida a Catalunya. Però, sobretot, perquè sis dels deu signants de l’informe avalat pel Comitè tenen obvis conflictes d’interessos com a professionals i assessors en empreses i fundacions vinculades al negoci de l’explotació reproductiva.
Fa uns anys, Victoria Camps, catedràtica d’ètica i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, deia en una entrevista concedida a un diari de tirada nacional: “L’ètica no és una col·lecció de normes, és una sensibilitat”. Quina és, ara, la sensibilitat del Comitè de Bioètica de Catalunya? Necessitem urgentment un Comitè de Bioètica que protegeixi els Drets Humans, no el mercat de la vida.
(Aquest article el firmen Elena Escobar, Carme Abellán, María De la Coba, Mª Xosé González, Isabel Pérez-Molina i Silvia Carrasco, de Feministes de Catalunya)
