És indubtable i plausible el mèrit periodístic de l’espai Què t’hi jugues de la cadena SER d’haver accedit a l’informe intern dels tècnics del FC Barcelona sobre Limak que, abans de l’adjudicació de l’obra, puntuava la constructora turca com la pitjor preparada per abordar la reforma del Spotify. Ho és tant com l’evidència que aquelles sospites dels experts de la mateixa casa blaugrana estaven completament justificades i s’han demostrat, per desgràcia, absolutament encertades en el sentit que Limak presentava, respecte a les dues UTES finalistes, deficiències constatables en aspectes clau com la seva capacitat econòmica per assumir els costos de l’inici de les obres, la incertesa real sobre el calendari proposat i no poques sospites pel que fa a la factura final.
En el principal, el compliment dels terminis, Limak ja acumularà al novembre, com a mínim, més d’un any de retard. En penalitzacions, 365 milions (un milió diari, segons va afirmar Joan Laporta), que mai s’exigiran per part de l’actual directiva, com va deixar clar el responsable imposat per Laporta al capdavant del projecte, Joan Sentelles, en substitució i acumulació dels super poders de la mitja dotzena de càrrecs que es van fugar, van dimitir o van ser cessats abans i després de la tria de Limak a principis de 2023. A saber, el directiu responsable de l’Espai Barça, Jordi Llauradó; l’executiu al comandament nomenat pel mateix Laporta, Ramón Ramírez; i no menys de quatre alts executius del departament.
L’escàndol d’aquesta revelació ha de centrar-se en la manera en què l’informe negatiu emès el 28 de desembre del 2022, que atorgava a Limak menys de 50 punts sobre 100, va ser ignorat per la directiva i substituït en el moment de la selecció per un altre informe que, dos dies després, el 30 de desembre del 2022, li atorgava 74 punts per davant de Ferrovial i FCC.
L’escàndol mediàtic, en part previsible, va ser la reacció de la premsa barcelonista/laportista al llarg de dilluns i dimarts, reproduint la notícia posant el focus en les pobres explicacions de l’executiu Joan Sentelles que, com el seu president, no va tenir més remei que mentir per intentar minimitzar l’impacte de l’exclusiva. Per més justificacions i arguments desplegats, a Sentelles li va acabar dominant el petit Laporta que porta dins i, de sobte, en un to despectiu i burleta va dir que “hi havia altres informes i altres tècnics. I, a més, aquell informe no era vinculant”, va afegir mentiderament.
Tot seguit, va admetre amb la mateixa modulació supèrbia del seu president que “la decisió final, en qualsevol cas, va ser jeràrquica”. És a dir, presa i assumida pel president, el mateix Laporta que es va acollir a les eleccions per canviar el plec de condicions del paripé final de l’elecció de la constructora, introduint la possibilitat de participació d’una empresa estrangera i eliminant l’obligació d’haver construït un estadi de dimensions importants i la d’haver construït almenys dos edificis en sòl espanyol. També ha quedat demostrat que Laporta va fer bones amistats amb el propietari de Limak en un partit contra el Galatasaray abans d’aquestes importants modificacions de les bases.
L’estratègia de Joan Sentelles a l’estudi de la SER va ser, perversament, la d’intentar dissipar qualsevol dubte o sospita de manipulació i d’aquest canvi deliberat i trampós del contingut dels informes, a còpia de repetir que cada pas, gestió i contacte del procés va ser monitorat per no se sap quantes consultores, advocats i els propis inversors. Tots, és clar, menys la tria de Limak, a dit, pel president sobre un informe final rectificat i signat per l’Oficina Tècnica de l’Espai Barça liderada per Lluís Moya i Joan Sentelles, els dos únics supervivents de la deserció massiva que va provocar la nominació de Limak.
L’informe amb data del 28 de desembre del 2022 subratllava la insuficiència de Limak en base als següents punts febles:
Limak va presentar respostes tècniques considerades indefinides, vagues i insuficients davant les preguntes de l’equip d’avaluació, sense justificar adequadament l’ambiciós calendari d’obra proposat.
Es va considerar poc realista la promesa d’executar la reforma en el menor termini, i es va indicar que la rapidesa d’execució defensada per Limak no estava prou sustentada des del punt de vista tècnic.
Limak exigia 200 milions d’euros per iniciar l’obra, davant dels 12 milions requerits pels seus rivals espanyols.
El grup encapçalat per Ferrovial i FCC superava Limak tant en els apartats de planificació, com de redacció del projecte i solvència tècnica.
L’equip tècnic va considerar impossible complir els terminis compromesos per Limak i va advertir dels riscos d’acceptar tal programació.
Per contra, l’informe amb data del 30 de desembre del 2022, de referència per a la directiva a l’hora de triar Limak, es basava en una modificació substancial de la valoració i puntuació a Limak que va pujar de menys de 50 a 74 punts, superant Ferrovial (58) i FCC (40). El canvi central va ser en base a donar un pes definitiu a l’apartat “garantia i justificació de terminis”, on Limak va rebre 28 punts davant els 12 de Ferrovial i 7 de FCC. Així, la proposta de Limak, abans penalitzada per manca de justificació en el calendari, va passar a ser vista com a exemplar per la seva ambició en els terminis.
S’afirmava en aquell informe que Limak “respecta amb escreix els fites de referència” i aporta “estratègies constructives enfocades al compliment de terminis”, en clar contrast amb la posició de només dos dies abans.
Sentelles tampoc va ocultar que Limak “s’avenia a introduir en cada moment els canvis que proposés el club”, mentre que les altres dues constructores es remetien al projecte i llicència aprovats per l’Ajuntament, a més de negar-se -Limak no- a signar el pla de finançament suggerit per Laporta, aquell en què els 1.500 milions del préstec es destinaran, tant sí com no, a la reforma de l’estadi i no al conjunt de l’Espai Barça, com va dictar l’assemblea de socis del Barça.
En definitiva, a l’hora de la veritat, els criteris subjectius, d’interès personal de Laporta derivats de la seva bona relació amb la propietat de Limak, van prevaldre per sobre de la resta i de les mateixes bases de la selecció, ja que al final Limak va ser l’única que no es va presentar com a UTE, ja que les dues empreses associades, en principi, també van sortir corrent cames ajudeu-me i ràpidament substituïdes per altres de confiança de Laporta.
Finalment, el fet que Sentelles reiterés el minuciós seguiment de Goldman Sachs sobre tot el procés com un exercici de transparència i control decau per la pròpia naturalesa de la posició de la financera americana, encantada que Laporta li lliurés la clau de la negociació amb els inversors en el seu moment, a més de signar-li tipus d’interès de fins al 7% i no per sota del 6% en un primer moment.
Que hi hagi retards és el millor escenari per a Goldman Sachs que, en el refinançament obligat del préstec perquè Laporta mai complirà amb els terminis acordats, ja li ha sumat 100 milions d’interessos a un tipus mitjà del 5,4% quan el mercat està ara en poc més del 3%.
Per acabar de distreure les masses, Joan Sentelles va passar una altra vegada la patata calenta a l’Ajuntament de Barcelona, assegurant que el Barça espera disposar aquesta setmana de la primera ocupació de la Fase 1A que, tot i que no s’aplicarà perquè ara el Barça prefereix seguir a Montjuïc, és un requisit indispensable per sol·licitar la de la Fase 2A. Al circ de Limak i Laporta només li falta la carpa, aquella coberta la col·locació de la qual ja s’ha ajornat a l’estiu de 2027 perquè la constructora, com ja advertien els tècnics del club, no és eficient. Ni de bon tros.
