En la recent i encara aguda crisi econòmica del Barça de Joan Laporta, dos personatges destacats també han contribuït de manera decisiva a corregir i augmentar els disbarats de la presidència. I, com a conseqüència directa del seu col·laboracionisme, a consolidar el forat financer, creixent i no minvant, dels fons propis del club, situats ja en 153 milions negatius i unes pèrdues acumulades de 230 milions en el mandat. Xifres que parlen per si soles a tall de balanç nefast i decebedor.
Per aquesta mateixa raó sorprèn que tant Jaume Guardiola com Eduard Romeu hagin aparegut aquest mes a les vigílies de l’assemblea reclamant un protagonisme cínic, esquizofrènic i, fins i tot, bipolar en el cas més preocupant d’Eduard Romeu.
Jaume Guardiola es va guanyar el càrrec de president de la comissió estratègica estatutària del Barça —nomenat a dit per Laporta el març del 2021— a canvi d’utilitzar l’estela de poder que encara conservava de la seva etapa prèvia a la jubilació com a CEO del Banc de Sabadell per donar forma i fer els ulls grossos —l’entitat— en la confecció i presentació dels avals que Laporta no tenia per poder ser proclamat president. Guardiola només buscava continuar fent carrera i aspirar, com després es va demostrar, a la presidència del Cercle d’Economia, i el que pogués sorgir en l’entorn mediàtic del món financer del país.
A l’assemblea del 2021, en què Laporta, cec d’ira i de ressentiment, va carregar als fràgils comptes de la pandèmia 200 milions més de pèrdues completament gratuïtes, temeràries i de la manera més irresponsable coneguda, tant Jaume Guardiola com el CEO Ferran Reverter i el vicepresident econòmic Eduard Romeu van donar, complaents, el seu vistiplau, demanant als socis aprovar i recolzar amb el seu vot l’enfonsament del club en el pitjor pou de la història. I ambdós, també, van donar suport a Laporta un any més tard, a l’assemblea del 2022, a la necessitat peremptòria i dramàtica de revertir els 451 milions en vermell del patrimoni (Laporta l’havia heretat amb 35 positius de Josep Maria Bartomeu) a còpia de palanques. Aquella solució, si en un primer moment semblava desfer i apedaçar aquella desgraciada i negligent estratègia, amb el pas del temps ha resultat encara més nociva per a una presidència que des de llavors —fa ja tres anys— no ha pogut inscriure ni un sol futbolista amb els seus propis fair play i capacitat financers. La llista d’enganys, trucs, avals i operacions indecents de cada estiu és novel·lesca i interminable, incloses les renúncies de diversos jugadors com Messi o Nico Williams, que al final, davant la manca de garanties de poder ser inscrits, van preferir renunciar a temps.
Jaume Guardiola, que acaba d’enrolar-se a la pausada i desorientada nau electoral de Víctor Font, no ha dubtat ara a posar-hi cara dura i poca vergonya a l’hora de criticar i ressaltar els greus dèficits de l’estructura financera blaugrana de la qual ell mateix va ser directament còmplice i responsable actiu.
En les seves aparicions davant l’assemblea quan va ser president de la comissió econòmica va recomanar a la junta de Laporta seguir tres directrius principals: restablir el patrimoni net, assegurar un EBITDA positiu i reduir el deute. I la seva conclusió va ser que després de les operacions de cessió de drets audiovisuals (palanques), es va revertir el patrimoni net negatiu i es va aconseguir passar a resultats positius, reconeixent que s’havia aconseguit reduir el deute i consolidar el canvi en les xifres d’ingressos.
Pocs dies abans de l’última assemblea del passat 10 d’octubre, per contra, s’afanyava a escriure a La Vanguardia que “el club no ha acabat de sortir de la situació greu en què es trobava a l’inici del mandat. Exemples: durant el mandat les pèrdues acumulades són de 230 milions, el club té uns fons propis negatius de 152 milions i el deute net s’ha corregit poc i és de 914 milions (sense incloure l’Espai Barça i comptat com es feia quan es va instaurar l’article 67 dels Estatuts, que era una mesura d’autocontrol)”. Cal dir que ell mateix va votar llavors, el 2021, a favor de deixar sense efecte l’única eina estatutària de control econòmic a la directiva en un gest encara més neci i frívol, donada la seva experiència i coneixements en la matèria.
En l’article va repassar punt per punt els nombrosos aspectes negres de l’informe d’auditoria denunciant maniobres comptables impresentables i manca de transparència que, segons va escriure, “hauria de ser un requisit indispensable de la gestió i del respecte als socis”. Ho diu qui conscientment va validar davant els socis càrregues de pèrdues inventades per centenars de milions i va atorgar a Laporta el mèrit d’aportar 1.000 milions en palanques, sabent que més de la meitat eren una faula.
Per la seva banda, Eduard Romeu va deixar també per a la posteritat el seu propi manifest de la immoralitat i manca d’ètica al diari Sport, capçalera laportista també per excel·lència que no va dubtar a aplanar-li a Laporta el camí cap al segon tancament consecutiu amb pèrdues, el cinquè si no es comptabilitzen les palanques. Romeu, en defensa de Laporta i des de la seva dimissió covarda quan va témer aparèixer i ser caçat en alguna de les demandes judicials que ja avancen silenciosament pel voltant del club, va destacar que “el club ha obtingut per segona temporada consecutiva un resultat ordinari positiu. Amb 994 milions d’euros d’ingressos i una contenció de costos”.
Naturalment, afegint-se a aquesta “recuperació econòmica” de la xerrameca i de la propaganda laportista dissenyada per a l’assemblea d’aquest any, el que fa Eduard Romeu -la seva especialitat, d’altra banda- és mentir de forma inqualificable i miserable, burlar-se dels socis i de la seva pròpia credibilitat contra la palmària realitat d’una memòria econòmica oficial, i dels informes d’auditoria, que xifren i constaten, fins i tot amb maquillatge, trampes comptables i adulteració dels comptes, un increment del patrimoni net negatiu del FC Barcelona de 150 milions en les dues últimes temporades a causa de les pèrdues registrades en l’exercici.
Pel que fa a la “contenció de costos” de la qual presumeix, la realitat perverteix i subratlla la seva indignant i repulsiva anàlisi, ja que si és cert que LaLiga —no la voluntat ni el sentit de l’equilibri de Laporta, mancat de tots dos— li va prohibint gastar-se en fitxatges els diners que no té, evitant així —LaLiga, no la directiva— el malbaratament del 2022 en reforços, Laporta s’ha gastat en l’últim exercici 100 milions més que l’any passat en no se sap què. Si hi ha rècord d’ingressos comercials, millora substancial a les taquilles i aquest fre salarial del qual tant presumeixen Laporta i Romeu fins als 994 milions d’ingressos, aleshores, com és possible perdre 17 milions, a més d’amagar 80 milions de dèficit en els comptes tancats —inadmissible— del 2024? Perquè menteixen, enganyen i manipulen.
El perill és que tant Jaume Guardiola com Eduard Romeu tenen aspiracions electorals. Molt de perill, certament.
