Caixabank va obtenir un benefici de 4.397 milions entre gener i setembre, un 3,5% més que en el mateix període de l’any passat, segons ha informat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El banc ha atribuït aquests resultats a l’evolució positiva del negoci en un context de contenció dels tipus d’interès. Pel que fa als ingressos totals, es van elevar un 2,8%, fins als 12.118 milions i el marge d’explotació va arribar als 7.319 milions, un 1,2% més. El marge d’interessos es va situar en els 7.957 milions d’euros en els nou primers mesos de l’exercici, un 4,9% menys que en el mateix període del 2024, tot i que en el trimestre la tendència va ser positiva, amb un augment de l’1,4% en comparació al segon trimestre.

Pel que fa als ingressos per serveis (gestió patrimonial, assegurances de protecció i comissions bancàries) van pujar un 5,7%, fins als 3.883 milions d’euros. Concretament, els ingressos per gestió patrimonial van augmentar fins als 1.484 milions d’euros (+13,4%) gràcies a l’augment del volum gestionat, mentre que els ingressos per assegurances de protecció van pujar un 2,2% (fins als 873 milions).

Pel que fa a les comissions bancàries, van augmentar un 0,9%, fins als 1.526 milions, pel sòlid creixement en banca majorista (+39,1%) davant un descens del 4,6% de les comissions bancàries recurrents pels programes de fidelització. Mentrestant, els ingressos per dividends van retrocedir un 40,8% anual, fins als 59 milions d’euros entre gener i setembre, per l’efecte de la venda l’any passat de la participació de Telefònica; i els resultats atribuïts d’entitats valorades pel mètode de la participació van ser de 265 milions d’euros, un 18,4% més.

Impost a la banca

Caixabank ha destacat l’impacte de l’impost a la banca en l’evolució del negoci i remarca que en aquest exercici s’ha aplicat de forma lineal. Així, si al 2024 es va registrar la totalitat del gravamen (493 milions d’euros) al tercer trimestre, aquest any es fa de manera lineal amb 148 milions el primer i segon trimestre i 150 milions el tercer.

D’altra banda, el ROE de Caixabank se situa en el 15,2% per sobre el 14,4% del setembre del 2024, La ràtio d’eficiència es manté en el 39,2%.

Pel que fa al volum de negoci, es va mantenir la tendència a l’alça i va créixer un 6,8% interanual, fins als 1,09 bilions. Els recursos de clients van assolir els 720.242 milions d’euros, un 6,9% més en comparació al període de gener i setembre. Els actius sota gestió van pujar un 9,8% interanuals, fins als 195.547 milions d’euros i el patrimoni gestionat en fons d’inversió, carteres i sicav es va situar en els 144.714 milions, un 12,1% més, mentre que els plans de pensions ho van fer en un 3,7%, fin als 50.833 milions. A més, els recursos en balanç es van incrementar un 6,5%, fins als 518.751 milions d’euros.

Per la seva banda, la cartera de crèdit es va veure impulsat pel dinamisme de la demanda i va créixer un 6,7% anual, fins als 367.874 milions d’euros. Concretament, la nova producció es va elevar un 20% en comparació als nou primers mesos del 2024, amb 61.255 milions d’euros. En empreses, va ser de 36.724 milions, un 16% més, i al voltant de la meitat es van concedir a pimes; mentre que els préstecs per a l’adquisició d’habitatge va arribar als 14.409 milions, un 39% més. El 93% de les hipoteques van ser constituïdes a tipus fix. Pel que fa a la nova producció en consum, va assolir els 10.121 milions a tancament de setembre, un 12% més que un any abans.

Baixa la ràtio de morositat

Segons ha informat l’entitat, el saldo de dubtosos va caure en 889 milions durant els nou primers mesos de l’any, fins als 9.347 milions, i la taxa va quedar fixada en el 2,3%. Els fons per insolvències  va tancar el període en 6.695 milions d’euros i la ràtio de cobertura va millorar fins al 72%. El cost del risc es va situar en el 0,24%.

Quant a la retribució a l’accionista, el consell d’administració de Caixabank ja va aprovar a principis d’any una distribució en efectiu d’entre el 50% i el 60% del benefici consolidat en dos pagaments. El primer amb un dividend a compte per import d’entre el 30% i el 40% del benefici net consolidat corresponent al primer semestre a abonar aquest mes de novembre, i un de complementari a abonar a l’abril de l’any que ve i subjecte a l’aprovació final per part de la Junta General d’Accionistes.

Amb tot, en la seva darrera reunió, el consell d’administració ha aprovat una distribució a compte del 40% del benefici consolidat del primer semestre per un import de 1.181 milions d’euros a pagar al novembre (16,79 cèntims). D’altra banda, l’entitat ha anunciat un programa de recompra d’accions per valor de 500 milions d’euros que s’allargarà sis mesos, tot i que Caixabank no n’ha ofert més detalls.

Davant d’aquests resultats, el conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, ha destacat que l’entitat segueix amb els dos grans objectius del gran estratègic, amb un “creixement sostingut de l’activitat i la transformació del grup” i ha subratllat que s’ha facilitat el finançament de 240.000 empreses i famílies i una retribució “adequada” als accionistes, dels quals una “part significativa” anirà destinada a la Fundació ‘La Caixa’ i al FROB, ha dit.

La entrada Caixabank obté un benefici de 4.397 milions d’euros fins al tercer trimestre, un 3,5% més se publicó primero en El Triangle.

En aquesta era de plena transformació tecnològica, en què l’explosió de tendències com la intel·ligència artificial generativa, la programació quàntica o la ciberseguretat, entre d’altres, ha posat de manifest la necessitat de comptar amb perfils professionals qualificats, la formació es fa més necessària que mai. Segons el mapa de l’ocupació de la Fundació Telefónica, en els darrers tres mesos, només a la província de Barcelona s’han publicat més de 8.600 vacants de perfils professionals digitals, mentre que el total de vacants a Catalunya arriba a les 9.500 ofertes.

Conscient d’aquesta situació, Fundació Telefónica, orientada a proporcionar oportunitats de desenvolupament que millorin les possibilitats d’ocupació, va posar en marxa l’any 2019 una de les seves iniciatives més ambicioses: els campus de programació 42. Un projecte formatiu presencial i gratuït, basat en un mètode d’aprenentatge disruptiu i pràctic que prepara els seus estudiants per als llocs que requereix el mercat laboral digital.

Al campus 42 Madrid, obert fa sis anys, s’hi van sumar 42 Urduliz Bizkaia, 42 Barcelona i 42 Màlaga. Tots ells formen part d’una xarxa internacional el model d’aprenentatge de la qual els ha situat, el 2025, com la tercera universitat més innovadora del món, per davant d’institucions educatives tan prestigioses com Stanford o Harvard, segons el rànquing WURI.

Aprendre tecnologia programant

El 42 Barcelona va obrir les seves portes el 2021, impulsat per la Fundació Telefónica juntament amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona; des d’aleshores s’ha consolidat com un referent d’innovació educativa i ocupabilitat al Parc Tecnològic de Barcelona Activa.

A 42 s’“aprèn a aprendre”, els seus estudiants desenvolupen la capacitat d’adaptar-se i trobar solucions als projectes plantejats mitjançant una formació entre iguals que promou el treball en equip i la practicitat. Als campus de programació 42 no hi ha ni professors, ni llibres, ni classes magistrals. Tota l’experiència d’aprenentatge està gamificada a través d’un mètode de superació de nivells amb què s’adquireixen els coneixements tècnics més demandats per les empreses, i que, a més, garanteix el 100% d’ocupabilitat.

Però no només s’hi aprèn programació: també s’hi impulsen habilitats transversals com el pensament crític i creatiu, la flexibilitat o la tolerància a la frustració. Aquest tipus de competències són crucials, ja que la irrupció de tecnologies com la IA generativa està generant una profunda transformació del mercat laboral.

Per estudiar a 42 no es requereix formació prèvia, només cal tenir més de 18 anys, superar dos tests en línia i passar la “piscina”: un període de 26 dies d’immersió presencial en què les persones candidates s’endinsen de ple en el mètode d’aprenentatge.

Fomentar la presència femenina

La diversitat de perfils caracteritza el 42 Barcelona. Entre els seus estudiants s’hi poden trobar des de persones interessades en el disseny de videojocs, aplicacions mòbils, ciberseguretat o computació quàntica, fins a estudiants de FP i carreres tècniques, docents, així com persones que busquen feina o volen actualitzar el seu perfil professional.

A més, la Fundació Telefónica té un ferm compromís per reduir la bretxa digital de gènere i combatre els estereotips associats a determinades professions de l’àmbit STEM. Per això, els campus 42 reserven per a dones el 30% de les places a les “piscines” i també promouen formacions específiques per a elles, en què, en una setmana, aprenen a desenvolupar una pàgina web, nocions bàsiques de ciberseguretat o Python. Aquest tipus d’activitats han impulsat que la presència femenina al 42 Barcelona se situï per sobre del 22%, un percentatge molt superior al dels graus o cicles formatius superiors d’informàtica, del 13% i el 10%, respectivament, segons les dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional.

La entrada Aprendre programant per crear la tecnologia del futur se publicó primero en El Triangle.

La barcelonina Àngela Jordana Gómez ha estat reconeguda com la guanyadora de la cinquena edició del Premi A Professional Autònoma de CaixaBank a Barcelona pel seu projecte WHI-Institute. Aquests guardons tenen el propòsit de posar en valor l’excel·lència professional de les treballadores per compte propi a Espanya, reconeixent alhora l’aportació d’aquest col·lectiu a la societat i economia espanyola. CaixaBank és conscient de la importància que tenen les professionals autònomes i les empresàries en el pes de l’economia i llança aquests premis com a mostra de suport i reconeixement a aquest col·lectiu clau.

Àngela Jordana és una destacada professional, reconeguda en l’àmbit de la salut mental i la tecnologia profunda. Llicenciada en Farmàcia, la seva participació en congressos i seminaris és àmplia, cosa que reforça el seu perfil acadèmic. Destaca també la seva implicació social, havent estat mentora en el programa europeu Neet-U, liderat per la Fundació Pere Tarrés, on va guiar adolescents emigrants a Catalunya a través de la creació de projectes emprenedors.

Al llarg de 25 anys ha liderat àrees de negoci en entorns multinacionals, ha dirigit tres fusions d’empresa, ha transformat models de negoci i ha liderat unitats amb més de 300 persones que han llançat de forma excel·lent innovadors productes en àrees terapèutiques amb autèntiques necessitats: neurologia-Parkinson, esclerosi múltiple, càncer, psiquiatria i infeccions. Recentment, ha creat el mètode MyMdA i SkillzU©, solució digital per a la promoció de la salut mental i ha rebut el Premio Somos Fanes 2025, pel seu potencial impacte en la vida diària de les persones que conviuen amb malalties cròniques i mentals, ja directament o com a cuidadors familiars.

WHI-Institute és un projecte pioner en l’enfocament científic i aplicació pràctica de la salutogènesi, compromès amb la investigació i desenvolupament de solucions innovadores en salut mental mitjançant tecnologia avançada i gamificació. Des de la seva fundació, l’empresa ha demostrat un creixement constant i un compromís sòlid amb la sostenibilitat i la diversitat. L’empresa col·labora amb prestigioses institucions globals com UNICEF.

Per a l’elecció de la guanyadora, el jurat, format per directius i directives de CaixaBank i experts independents, ha valorat l’excel·lència empresarial de les candidates, tant pel que fa a l’èxit de la seva activitat empresarial com a la seva trajectòria professional. Entre els aspectes que es consideren, es troben el grau de desenvolupament i èxit del negoci, la innovació aplicada, l’impacte en la creació d’ocupació i els aspectes mediambientals i de sostenibilitat, entre d’altres.

La directora Territorial de CaixaBank a Barcelona, Maria Alsina, ha destacat que, “a CaixaBank, volem posar en valor el talent, l’esforç i la capacitat de lideratge de les professionals autònomes que, amb els seus projectes, impulsen el creixement econòmic, la innovació i la creació d’ocupació al nostre país”.

Premi territorial Catalunya

Per la seva banda, la reusenca Alba Juanpere ha estat reconeguda com la guanyadora de la cinquena edició del Premi A Professional Autònoma de CaixaBank a la direcció territorial Catalunya pel seu projecte Kunkay Care SL. Alba Juanpere, enginyera tècnica agrícola i emprenedora, dissenya i fabrica i comercialitza suplements per gossos i gats millorant la seva salut i qualitat de vida.

El projecte neix de la passió de l’emprenedora pel benestar animal i la voluntat de transformar la manera com es cuiden les mascotes, apostant per productes naturals que es troben en els aliments i que són respectuosos amb el medi ambient. Juanpere posa èmfasi en que “a Kunkay ens centrem amb la qualitat, amb ingredients 100% naturals i sense fàrmacs. A més, apostem per la proximitat, col·laborant amb proveïdors locals i produint de forma sostenible, desenvolupant fórmules que milloren la salut digestiva, cutània, articular i immunitària de les nostres mascotes”.

A banda, l’emprenedora ha impulsat activitats de sensibilització sobre el benestar animal, col·laborant amb protectores locals i fent xerrades sobre alimentació natural per a gats i gossos i promovent iniciatives solidàries per recaptar fons i donar productes a animals rescatats, fomentant una comunitat més conscient i responsable amb les mascotes. Alba Juanpere competirà, juntament amb les altres deu premiades a nivell territorial, pel guardó nacional, amb una dotació econòmica de 6.000 euros per destinar a accions de formació empresarial i personal, rebrà un diploma acreditatiu i es beneficiarà d’una campanya de difusió a través dels canals de comunicació de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA).

CaixaBank és conscient de la importància que tenen les empresàries i les professionals autònomes i atorga premis a l’excel·lència acadèmica (Premis WONNOW), té línies d’acció vinculades a l’esport (patrocini de la selecció femenina de bàsquet) i a l’entorn rural (Càtedra AgroBank: Dona, empresa i medi rural, o l’estudi de la bretxa de gènere en el sector agrari de Closingap).

La entrada Àngela Jordana i Alba Juanpere, guanyadores dels premis de CaixaBank a les dones autònomes se publicó primero en El Triangle.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha reunit aquest matí al DFactory Barcelona a 30 cònsols internacionals amb l’objectiu d’enfortir les relacions bilaterals per atraure inversió estrangera directa, promoure Barcelona com a hub de logística i indústria vinculat a la innovació, la sostenibilitat i les tecnologies 4.0, presentar el DFactory Barcelona com a ecosistema que vol liderar la transformació digital de la indústria, i generar sinergies entre consolats i l’ecosistema empresarial local per crear oportunitats a l’exterior.

Durant la jornada, els representants diplomàtics han tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà el projecte d’ampliació de DFactory Barcelona, que passarà dels 17.000 m² actuals a un total de 60.000 m² a finals de l’any vinent. Aquesta expansió permetrà acollir més empreses innovadores i centres d’investigació, consolidant Barcelona com a referent internacional en la indústria 4.0 i la digitalització.

Els cònsols presents han representat països d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica, entre els quals Alemanya, Bèlgica, Brasil, Bulgària, Corea del Sud, Cuba, Equador, El Salvador, Eslovènia, Estònia, Geòrgia, Hongria, Israel, Jamaica, Líban, Malàisia, Mali, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Montenegro, Perú, Portugal, Suïssa, Turquia, Ucraïna i Uruguai.

El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, ha valorat que “aquesta trobada amb representants del cos consular a Barcelona ha estat una oportunitat excepcional per compartir la visió estratègica del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i reforçar la nostra vocació, que és global. Hem presentat el Districte 4.0, que no és quelcom que farem, sinó que ja existeix amb la presència de més de 300 empreses que incorporen les tecnologies 4.0 en els seus processos productius per liderar des de Barcelona la transformació digital de la indústria”. Navarro ha afegit que “aquest Districte 4.0 està ubicat entre l’aeroport i el port de Barcelona, enganxat a la ciutat de Barcelona, per tant estem parlant d’una ubicació única al món. I la nostra proposta és crear una xarxa de col·laboració perquè tots puguem avançar en un món ple d’incerteses”.

Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha afirmat que “l’interès que hem rebut en la reunió d’avui confirma que la nostra aposta per la transformació digital, la sostenibilitat i l’atracció de talent té una gran projecció internacional. Estem convençuts que aquesta interacció amb el cos consular contribuirà a enfortir aliances estratègiques amb països d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica, i a atraure noves empreses que comparteixin la nostra visió de futur”.

La entrada El CZFB presenta davant de 30 cònsols la seva aposta internacional per liderar la indústria 4.0 se publicó primero en El Triangle.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha renovat el seu compromís amb la diversitat i la inclusió en el lloc de treball en adherir-se novament a la Carta de la Diversitat de la Fundación Diversidad, el moviment empresarial més gran d’Europa a favor de la diversitat i la inclusió en els entorns laborals.

La Carta de la Diversitat és un manifest que promou 10 principis europeus que reflecteixen el compromís de les empreses i institucions amb la igualtat d’oportunitats en el món laboral. Tant pel que fa al gènere, l’edat, la discapacitat, l’origen ètnic, l’orientació sexual o qualsevol altra condició individual, social o cultural, les organitzacions signants d’aquest moviment reconeixen i valoren la diversitat com un actiu fonamental per a l’èxit empresarial i la sostenibilitat.

El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, ha destacat que “al CZFB creiem fermament que la diversitat i la inclusió són pilars fonamentals per construir entorns laborals més justos, innovadors i sostenibles. La nostra adhesió a la Carta de la Diversitat, impulsada per la Fundación Diversidad, referma la voluntat del CZFB de continuar treballant per garantir que totes les persones, independentment del seu origen, gènere, orientació sexual, edat, capacitats o creences, tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupament professional i personal dins de la nostra organització.”

 Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha afirmat que “al CZFB entenem que la diversitat no només enriqueix els nostres equips, sinó que també potencia la creativitat, millora la presa de decisions i reforça la nostra competitivitat com a institució pública compromesa amb el progrés econòmic i social. Continuarem impulsant polítiques actives que fomentin la igualtat, el respecte i l’equitat, i col·laborant amb altres entitats que comparteixen aquesta visió per avançar cap a una societat més inclusiva.”

 Els deu principis de la Carta de la Diversitat són:

1. Sensibilitzar sobre la igualtat i el respecte a la diversitat com a valors de l’empresa.
2. Avançar en la diversitat del personal, integrant perfils diversos.
3. Promoure la inclusió i evitar qualsevol forma de discriminació en el treball.
4. Considerar la diversitat en totes les polítiques de gestió de persones.
5. Promoure la conciliació i la corresponsabilitat en els horaris laborals.
6. Reconèixer la diversitat dels clients com a font d’innovació.
7. Comunicar el compromís amb la diversitat a tot el personal.
8. Estendre el compromís a les empreses proveïdores.
9. Traslladar el compromís a entitats terceres.
10. Difondre les polítiques de diversitat i inclusió i els resultats obtinguts.

La Fundación Diversidad promou la Carta de la Diversitat a Espanya amb el suport de la Comissió Europea i de les Cartes nacionals de cadascun dels països de la Unió Europea, fomentant així l’adopció de pràctiques inclusives en l’àmbit laboral. Més de 1.600 organitzacions han signat aquest compromís a Espanya i 16.000 arreu de la Unió Europea.

La entrada El CZFB renova el seu compromís amb la Carta de la Diversitat per continuar promovent-ne els principis se publicó primero en El Triangle.

En un moment en què les empreses de totes les mides i sectors acceleren la seva transformació digital, Telefónica Empresas llança fast2Cloud, un nou servei que permet connectar les xarxes privades de les companyies amb el núvol públic de forma directa, segura i sense complicacions tècniques.

Aquest avanç arriba en un context on l’ús del cloud computing creix amb força. Segons dades del primer trimestre del 2024 recollides per l’enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística, a Catalunya el 20,78% de les empreses ja compren serveis de núvol —molt per sobre de la mitjana nacional, situada en el 12,46%—. Si ens fixem només en les companyies amb més de 10 empleats, la xifra a Catalunya es dispara fins al 48,9%, cosa que posa de manifest l’aposta del teixit empresarial català per la digitalització.

Amb fast2Cloud, Telefónica ofereix una solució senzilla per accelerar aquesta transició. Gràcies a la seva xarxa privada, les empreses poden accedir directament als seus recursos al núvol sense dependre de connexions públiques. Això millora el rendiment, reforça la seguretat i permet treballar amb aplicacions que necessiten resposta en temps real, com ara eines d’anàlisi de vídeo o solucions d’Internet de les Coses (IoT).

Seguretat, eficiència i estalvi

Un dels grans atractius de fast2Cloud és que permet reduir fins a un 20% la inversió en infraestructura i els costos operatius relacionats. A això s’hi suma una latència menor (el temps que triga a transmetre’s la informació), cosa que es tradueix en més velocitat i eficiència. També ofereix alta disponibilitat, gràcies a rutes d’accés duplicades que garanteixen el servei fins i tot si es produeix una incidència tècnica.

“La digitalització ja és una realitat per a moltes organitzacions”, explica Javier Pascual, director de Producte, Preventa i Provisió d’Empreses a Telefónica España. “Tot i que podrien accedir als seus recursos a través de xarxes públiques, les xarxes privades ofereixen avantatges clars en seguretat i rendiment. Amb fast2Cloud ajudem les empreses a transformar la seva manera d’actuar i competir”.

La proposta de Telefónica està dissenyada per a tota mena d’empreses, tant grans com petites, i s’adapta a qualsevol sector d’activitat. En estar basada en infraestructura pròpia, s’integra fàcilment a les xarxes privades virtuals (RPVs) ja existents, i permet incorporar noves seus de manera àgil i segura. A més, la solució és escalable, per la qual cosa pot créixer a mesura que ho fan les necessitats del negoci.

Suport expert de Telefónica Empresas

Una altra de les claus de fast2Cloud és que Telefónica ofereix un servei integral: des de la instal·lació fins al manteniment. Les connexions es realitzen a través de la xarxa pròpia de l’operadora i les seves aliances amb els principals proveïdors de serveis cloud (com Google Cloud, Oracle Cloud Infrastructure o altres), garantint una solució robusta i amb suport especialitzat.

D’aquesta manera, fast2Cloud es converteix en un element clau dins l’oferta multicloud híbrida de Telefónica España, amb la qual la companyia vol oferir solucions a mida i acompanyar les empreses en cada pas de la seva transformació digital.

Per a moltes empreses catalanes que ja han iniciat aquest camí o estan valorant fer el salt al núvol, aquesta nova proposta pot representar una via ràpida i segura cap a una digitalització real, amb menys barreres tècniques i més rendibilitat.

La entrada Fast2Cloud, el servei núvol de Telefónica fàcil, segur i eficient per a empreses se publicó primero en El Triangle.

MicroBank, el banc social de CaixaBank, ha concedit 31,7 milions d’euros en microcrèdits a emprenedors assessorats per entitats socials durant els vuit primers mesos de 2025, fet que representa un increment del 8,8% respecte al mateix període de l’any anterior. En total, l’entitat ha fet 1.480 operacions amb un import mitjà de 21.417 euros.

La pràctica totalitat d’aquests microcrèdits (99%) s’han destinat a l’obertura de nous negocis, consolidant el compromís de MicroBank amb la inclusió financera i la igualtat d’oportunitats. L’entitat fomenta l’emprenedoria entre les persones amb més dificultats d’accés al crèdit, oferint finançament sense aval i impulsant idees de negoci sòlides. Aquest model, basat en la col·laboració amb més de 270 entitats socials presents a tot el país, permet que cada projecte compti amb un acompanyament personalitzat i assessorament en totes les fases del seu desenvolupament.

Tot i que la restauració (15,9%) i la bellesa (10,4%) continuen sent els sectors més freqüents, el 2025 s’observa un creixement del transport de mercaderies. Pel que fa al perfil del beneficiari, el 56% són dones i, per edat, destaquen els emprenedors d’entre 30 i 39 anys, que concentren la major part de les sol·licituds. Pel que fa al país d’origen, després d’Espanya, que sobresurt amb un 66%, destaquen Veneçuela (9%), Colòmbia (4%) i Itàlia (4%).

Expansió territorial i creixement del canal digital

La concessió de microcrèdits també ha augmentat en diversitat geogràfica. Les províncies amb més volum d’operacions van ser Barcelona (15%), Sevilla (6,8%), Granada (6%) i Màlaga i A Coruña (5,8% cadascuna).

El canal digital, llançat recentment com a alternativa a la gestió presencial, es consolida com una opció àgil per a la contractació d’un microcrèdit. Les operacions realitzades fins a l’agost, per un import total d’1,9 milions d’euros, suposen un 5,8% més que en el mateix període de l’any anterior. D’aquestes, més de la meitat es van gestionar a través d’entitats col·laboradores consolidades, mentre que la resta es van tramitar des de noves entitats.

El paper clau del teixit social

El procés per accedir a un microcrèdit comença amb l’elecció d’una de les més de 270 entitats socials col·laboradores, que acompanyen l’emprenedor en la definició de la seva idea de negoci i en l’elaboració del pla d’empresa i l’informe de viabilitat necessaris per sol·licitar el finançament.

Un cop completada aquesta fase, la documentació pot presentar-se a qualsevol oficina de CaixaBank o de manera digital. Després de l’anàlisi tècnica i financera del projecte, es comunica la resolució. Aquest model, basat en la proximitat i l’acompanyament personalitzat, facilita l’accés al crèdit a aquells que més ho necessiten, impulsant la creació d’ocupació i generant un impacte social positiu.

“El treball conjunt amb les entitats socials és fonamental perquè cada idea de negoci trobi l’impuls que necessita. Gràcies a la seva tasca d’acompanyament i assessorament, podem facilitar que milers de persones facin el pas d’emprendre, generant oportunitats laborals i dinamitzant el teixit productiu”, ha afirmat Cristina González, directora general de MicroBank.

Entre les entitats que han donat aquest suport no financer destaquen Incorpora de la Fundació “la Caixa”, Andalucía Emprende, la Cámara de Comercio de A Coruña, el Servicio Canario de Empleo i l’Institut de la Dona.

Banca al servei dels reptes socials

 MicroBank dona resposta a diferents segments de població les necessitats financeres dels quals no estan prou cobertes. Té un paper determinant en el Pla de Banca Sostenible, integrat dins del Pla Estratègic de CaixaBank, en el que té encomanada la missió de promoure la inclusió financera, facilitant l’accés al crèdit als col·lectius més vulnerables, així com de reforçar el seu compromís amb el desenvolupament socioeconòmic del territori.

A més, MicroBank compta amb el suport de les principals institucions europees dedicades al foment de l’emprenedoria i les microfinances, com el Fons Europeu d’Inversions (FEI), el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) i el Banc Europeu d’Inversions (BEI).

La entrada MicroBank impulsa l’emprenedoria amb 31,7 milions d’euros en microcrèdits a projectes assessorats per entitats d’àmbit social se publicó primero en El Triangle.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha tingut una participació molt destacada en la 11a edició del Congrés Mundial de Zones Franques, organitzat per la World Free Zones Organization (WFZO) del 10 al 12 d’octubre al Hainan International Conference and Exhibition Center de Haikou (Xina). En el marc d’aquest congrés, també s’ha celebrat l’Assemblea General de la WFZO, que ha servit per renovar el seu òrgan de govern. En aquest sentit, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, ha estat reelegida com a vicepresidenta de l’Associació Mundial de Zones Franques, càrrec que ocupa des del maig de 2023. Mohamed Alzarooni, per la seva banda, continuarà sent el president mundial de l’associació.

El Congrés Mundial de Zones Franques ha comptat amb un total de 2.000 assistents procedents de 160 països i ha reunit líders de zones franques, responsables polítics, innovadors i socis que estan donant forma al futur del comerç i la inversió global. Durant tres intenses jornades, un total de 114 ponents han posat en valor com les zones franques poden ampliar les oportunitats, enfortir la connectivitat econòmica i potenciar una nova era de cooperació global.

Han estat tres dies de diàleg estratègic, networking global i desenvolupament de lideratge, on s’ha destacat el paper emergent de les zones franques com a plataformes per a un creixement inclusiu i la cooperació. I en aquest context, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, ha presentat la visió estratègica de l’entitat per liderar la transformació digital de la indústria, a través del Districte 4.0 de Barcelona, que es projecta al món com la zona d’activitat econòmica on són presents les empreses que lideren la indústria 4.0.

Participació en dues sessions

En un context marcat pel canvi tecnològic, la transformació de les cadenes de subministrament i els imperatius climàtics, les zones franques estan emergint com a plataformes que prioritzen la resiliència, la inclusió i l’alineació amb l’Agenda de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. És per això que el Congrés Mundial de Zones Franques va acollir una sessió dedicada a donar visibilitat a dones que lideren el sector de les zones franques, en la qual la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, va participar juntament amb les directores de les Zones Franques de Port Klang (Malàisia) i de JSEZA (Jamaica).

Sorigué, que també va participar en una sessió sobre lideratge de col·laboració, ha destacat que “el Congrés Mundial de Zones Franques ha ofert novament un espai per a la col·laboració, l’intercanvi de coneixements i la construcció d’aliances, dotant els actors clau d’estratègies per afrontar desafiaments, aprofitar oportunitats i posicionar les zones com a motors essencials del progrés global”.

La directora general del CZFB ha afegit que “en aquest escenari hem tornat a comprovar com el model de la Zona Franca de Barcelona és un referent i és admirat per tot el sector com un cas d’èxit a seguir que està generant oportunitats per al seu territori creant llocs de treball qualificats, fabricant, atraient i retenint el talent”.

En el marc del Congrés Mundial de Zones Franques, la directora general del CZFB també va poder visitar i conèixer de primera mà l’Institut Xinès per a la Reforma i el Desenvolupament (CIRD), un centre públic d’investigació especialitzat en polítiques de reforma i desenvolupament, i actuant com a think tank independent amb forta vocació internacional. Entre les seves funcions principals destaca la investigació de polítiques públiques, l’assessorament governamental, la formació i la capacitació, així com la cooperació internacional. Chi Fulin, president del CIRD, va ser l’encarregat de rebre la delegació de la World Free Zones Organization (WFZO).

Blanca Sorigué també va mantenir una reunió amb el vicegovernador provincial de Hainan, Yang Guoqiang. Hainan està emergint com a referent industrial estratègic, gràcies a la seva transformació en Port de Lliure Comerç (FTP) i té en l’alta tecnologia (intel·ligència artificial, blockchain, biotecnologia, semiconductors i economia digital), un dels pilars principals de la seva economia.

La entrada Blanca Sorigué, reelegida vicepresidenta de l’Associació Mundial de Zones Franques se publicó primero en El Triangle.

CaixaBank celebra el primer aniversari de servei de les oficines mòbils a Catalunya, que donen cobertura financera en un total de 457 petites localitats sense oficina o amb restriccions que limiten l’accés als serveis bancaris als usuaris.

En el marc de l’acord signat amb la Generalitat de Catalunya, al setembre de 2024, CaixaBank va incorporar la província de Girona a les rutes de les seves oficines mòbils. Al mes de novembre, l’entitat va sumar a les rutes les demarcacions de Tarragona i Barcelona i, al desembre, Lleida va completar la cobertura financera a les quatre províncies.

Un any després, en el seu compromís amb la inclusió financera, les nou oficines mòbils de CaixaBank que donen servei a Catalunya garanteixen la cobertura bancària en 457 localitats en risc d’exclusió financera en les quals resideixen prop de 290.000 persones. Un total de 22 poblacions de les quatre províncies ateses per aquest servei tenen menys de 100 habitants.

Les oficines mòbils de CaixaBank presten servei en un total de 120 localitats de Barcelona en les quals viuen més de 117.000 persones; 118 poblacions de Girona on resideixen més de 62.000 persones; 117 de Lleida que tenen gairebé 42.000 habitants; i 102 poblacions de Tarragona amb 66.000 habitants.

El servei d’ofimòbil, que a Catalunya recorre més de 18.000 quilòmetres al mes, permet als usuaris, siguin o no clients de l’entitat, realitzar les operacions bancàries més habituals, entre les quals destaquen retirar efectiu, fer ingressos i pagar rebuts i impostos en localitats sense oficina bancària o amb restriccions que limiten l’accés als serveis financers. Un 70% dels usuaris atesos té més de 65 anys, cosa que posa de manifest el compromís de CaixaBank amb el col·lectiu sènior.

A més, CaixaBank ofereix cobertura financera amb model d’oficina bancària presencial en un total de 437 municipis de Catalunya i en 184 és l’única entitat existent. El banc disposa de més de 4.000 sucursals a tot el territori espanyol, de les quals 800 estan a Catalunya.

Prop de 1.400 poblacions ateses

A tancament del primer semestre, els ofimòbils de CaixaBank ofereixen cobertura financera en un total de 1.394 poblacions de tota Espanya en les quals viuen més de 640.000 persones, que poden realitzar les operacions bancàries més habituals.

CaixaBank compta amb un total de 33 oficines mòbils, 29 de les quals recorren més de 75.000 quilòmetres de mitjana al mes i presten servei en 17 províncies: a més de les quatre de Catalunya, ofereixen cobertura financera a Àvila, Burgos, Lleó, Palència i Segòvia, a Castella i Lleó; Castelló i València, a la Comunitat Valenciana; Granada, a Andalusia, la Comunitat de Madrid, La Rioja, i Ciudad Real, Guadalajara i Toledo, a Castella-la Manxa.

Així mateix, l’entitat té altres quatre ofimòbils en reserva per atendre esdeveniments empresarials, culturals i esportius, així com contingències excepcionals com la DANA que va assolar la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia a l’octubre de 2024.

Distribució territorial

Els 11 ofimòbils de CaixaBank a Castella i Lleó presten servei en un total de 619 poblacions on resideixen més de 126.000 persones. A La Rioja, les dues oficines mòbils de l’entitat donen cobertura a 78 poblacions amb més de 19.000 habitants.

A Castella-la Manxa, dues ofimòbils ofereixen servei en 62 localitats en les quals viuen gairebé 50.000 persones. A la Comunitat Valenciana, les dues oficines mòbils de CaixaBank donen servei en 70 localitats, en les quals resideixen prop de 73.000 persones.

Les dues oficines mòbils que atenen a la Comunitat de Madrid permeten realitzar operacions bancàries en 72 poblacions amb més de 60.000 habitants, i la ruta a Granada presta servei a la població de 36 localitats en risc d’exclusió financera amb un total de gairebé 25.000 habitants.

Clau en l’estratègia de CaixaBank

Les oficines mòbils són clau en l’estratègia de CaixaBank per evitar l’exclusió financera de les zones rurals, a més de preservar la relació directa amb el client que resideix en aquest tipus d’entorns i mantenir l’aposta de CaixaBank per l’economia d’aquests territoris.

Aquest servei de CaixaBank contribueix a la reducció de les desigualtats, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, amb els quals l’entitat es troba fortament compromesa.

En aquest sentit, CaixaBank aposta per no abandonar aquells municipis en els quals és l’única entitat bancària. És la manera d’entendre la inclusió financera per part de l’entitat com una banca pròxima i accessible, mantenint inalterable el seu compromís d’estar a prop dels clients.

La entrada CaixaBank celebra el primer aniversari de servei de les oficines mòbils a Catalunya se publicó primero en El Triangle.

La sisena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), va celebrar ahir la cerimònia de lliurament dels Premis BNEW 2025 a les millors startups a l’auditori del DFactory Barcelona. Aquests guardons van reconèixer les millors companyies emergents de cadascuna de les verticals que conformen l’esdeveniment: Aviació, Indústria Digital, Salut, Mobilitat, Sostenibilitat i Talent.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, van presidir ahir al vespre l’acte.

Aquest acte va servir per reconèixer les millors startups de cadascuna de les verticals que acull enguany el BNEW 2025. En total, 120 empreses emergents van presentar les seves candidatures per optar a aquests guardons a través del BNEW Startup Innovation Hub, un punt de trobada únic per compartir els darrers avenços tecnològics en la nova economia i connectar empreses amb socis potencials i inversors. D’aquestes 120 startups, el jurat  va seleccionar un total de 30 finalistes, valorant aspectes com l’impacte que aquestes innovacions tenen en la indústria, la capacitat dels equips de gestió i les solucions tecnològiques d’alt valor que aporten avantatges competitius sostenibles. Així mateix, es va valorar el potencial de creixement sostenible, la capacitat d’influència en l’economia i la societat, i el component d’innovació.

Durant la seva intervenció, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, va destacar que “aquest any hem rebut 120 candidatures de gran qualitat, tant pel tipus d’enfocament empresarial com pel perfil de l’equip fundador. És un autèntic plaer observar com cada any rebem més candidatures que demostren l’impuls d’aquesta nova economia, que el BNEW reflecteix cada any amb aquesta cita que ja és ineludible per a tots aquells i aquelles professionals que volen connectar nous mons, impulsar noves idees i, en definitiva, transformar la societat”.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va voler posar en valor “el lideratge de Pere Navarro al capdavant del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que es pot veure materialitzat amb l’ampliació del DFactory Barcelona, perquè aquest gran Districte 4.0 que està sorgint a Barcelona és possible gràcies a aquelles empreses i emprenedors que ens acompanyen i que han apostat per establir-se a Barcelona”.

Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor, va destacar que “el BNEW és molt més que un esdeveniment. Es tracta de generar espais de cooperació, que són punts de trobada de persones, de talent, d’organitzacions públiques i privades, amb un mateix objectiu: posar en comú tot el seu talent, els seus coneixements i els seus esforços per a un benefici col·lectiu”.

Finalment, el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, fent referència als canvis i als reptes que afronta la societat a nivell global, va assenyalar que “hem d’aprendre dels errors del passat per projectar-nos cap al futur amb esperança. L’esperança és la convicció dels valents, i tots els premiats d’avui representen aquestes paraules: esperança, convicció i valentia”.

Premis a les millors startups de BNEW 2025

Entre les 120 startups nacionals i internacionals participants en aquesta edició, s’ha reconegut sis empreses emergents, una per cadascun dels sectors verticals del BNEW 2025. Les startups guardonades han estat les següents:

-Premi a la millor startup d’Aviació per a Arboleda Intelligence: Startup europea pionera en defensa que desenvolupa drons furtius amb capacitats VTOL (enlairament i aterratge vertical), ideals per a operacions en entorns conflictius i de difícil accés. El seu enfocament modular i la fabricació sota estàndards de la Indústria 5.0 permeten desplegaments ràpids i escalables. Aquests sistemes donen suport a missions crítiques com ara la vigilància, la protecció d’infraestructures i la resposta en guerres híbrides.  Arboleda Intelligence dona suport a la sobirania de la UE, a la interoperabilitat amb els sistemes de l’OTAN i a l’alineació amb els objectius d’autonomia estratègica en els àmbits de la defensa i la seguretat. Jonatan Domenech, CEO d’Arboleda Intelligence, va recollir el premi.

-Premi a la millor startup de BNEW Indústria Digital per a Secrets Vault, que ofereix una solució revolucionària per protegir identitats i informació sensible davant les amenaces actuals i futures. La seva tecnologia patentada genera claus criptogràfiques posquàntiques a partir d’imatges personals, eliminant contrasenyes i hardware extern. La plataforma permet emmagatzemar, compartir i autenticar dades amb la màxima privacitat i compliment normatiu. És ideal per a sectors regulats com la banca, les assegurances i la defensa digital, ja que permet reforçar la confiança i la fidelització dels clients. El seu enfocament visual, local i resilient redefineix la ciberseguretat empresarial amb simplicitat i confiança. Gerard Cervelló, CEO de Secrets Vault, va rebre el guardó. 

-Premi a la millor startup deBNEW Health per AiMA beyond Ai, una startup que ha creat una companya virtual empàtica per a millorar el benestar i l’autonomia de les persones. Mitjançant conversa natural i presència constant, AiMA combat la solitud no desitjada i ofereix companyia intel·ligent quan no hi ha humans a prop. La seva tecnologia permet una interacció emocionalment significativa, accessible les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana. AiMA complementa els cuidadors humans amb empatia digital contínua. És una solució innovadora per a la cura emocional en entorns domèstics i assistencials. Alex Izquierdo, CEO d’AiMA beyond Ai, va ser l’encarregat de rebre aquest reconeixement.

-Premi a la millor startup deBNEW Mobility per a Soluciones de Movilidad Especiales–SOLMES. Desenvolupa solucions tecnològiques per a la mobilitat sostenible, dissenyant sistemes que faciliten el desplaçament de tots els col·lectius de manera inclusiva i accessible. La seva solució Park4Dis, desenvolupada amb el suport de la Fundació ONCE i ACCIÓ, i guardonada per l’ONU, facilita l’accés a més de 62.000 places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda en 600 ciutats europees. La plataforma ofereix informació verificada i actualitzada, superant les limitacions d’altres aplicacions. Promou la intermodalitat combinant el transport privat i públic, així com l’autonomia de les persones amb mobilitat reduïda. El seu enfocament integral dona resposta a necessitats reals ignorades per les solucions convencionals. Carlo Castellano, CEO de Solucions de Mobilitat Especials–SOLMES, va rebre el guardó.

-Premi a la millor startup de BNEW Sustainability per a Methanol Reformer, empresa que dissenya i comercialitza sistemes avançats de generació d’hidrogen i energia elèctrica a partir de reformat de metanol. Les seves solucions mòbils i estacionàries permeten el subministrament d’energia neta en zones sense accés a xarxes elèctriques convencionals. Destaquen per la seva alta eficiència, baixes emissions i operació contínua 24/7. Amb baix cost operatiu i manteniment reduït, ofereixen una alternativa sostenible i escalable. Methanol Reformer impulsa la transició energètica amb tecnologia fiable i descentralitzada. Javier Torres, director general de Methanol Reformer, va recollir el premi en representació de la companyia.

–Premi a la millor startup de BNEW Talent per a ReflectEasy que ofereix una solució HR Tech SaaS que ajuda els equips a resoldre conflictes, reduir l’estrès i millorar el benestar mental en minuts, evitant que els problemes creixin. A través d’una guia privada i estructurada, els empleats poden pausar, reflexionar i actuar amb claredat. Funciona com a copilot emocional, sense formació prèvia i de manera anònima. Detecta tensions abans que es converteixin en conflictes o baixes. RH rep senyals primerencs i dades accionables que impacten en productivitat i retenció del talent. Vanesa Bravo, CEO de ReflectEasy, va ser l’encarregada de recollir aquesta distinció.

La entrada BNEW 2025 reconeix els projectes més innovadors de la nova economia se publicó primero en El Triangle.

La Barcelona New Economy Week (BNEW), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha posat avui punt final a la seva sisena edició, consolidant-se com el gran esdeveniment internacional de la nova economia amb una destacada participació professional.

Durant els darrers quatre dies, més de 12.912 professionals —8.163 presencials i 4.749 en línia— han pogut seguir les diferents sessions, panells i debats sobre els nous reptes socioeconòmics que afronten les empreses, grans corporacions i startups en el desenvolupament de la digitalització de les seves activitats. Aquesta edició ha registrat més de 14.000 contactes de networking entre els assistents, molts dels quals s’han realitzat a través de la plataforma digital desenvolupada pel CZFB, que enguany ha incorporat l’ús de la IA per proposar contactes afins a cada participant.

L’edició actual de BNEW ha evidenciat que els canvis són ara permanents i constants, i que cal adaptar-s’hi per no quedar fora de joc. Una altra conclusió destacada ha estat la importància de la col·laboració entre empreses per generar nous projectes i oportunitats, en lloc de competir. Això també s’ha reflectit en el Tercer Observatori de la Nova Economia BNEW 2025, on un 70,3% de les empreses participants han manifestat que estan desenvolupant projectes en col·laboració amb empreses d’altres sectors. Alhora, un 26,9% han indicat que els agradaria col·laborar però no saben com fer-ho, per la qual cosa BNEW 2025 ha estat una bona oportunitat per avançar en aquest aspecte. També cal destacar que un 46,7% de les empreses participants ja col·laboren amb almenys una startup, i un 41,6% estudien fer-ho pròximament.

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, ha destacat com a balanç final que “estem molt satisfets perquè hem superat totes les expectatives i hem tornat a ser el punt de trobada per analitzar i buscar solucions als reptes que ens planteja la nova economia, en un context on els canvis són immediats i constants i hem d’estar el més preparats possible“. Navarro també ha afegit que “durant quatre dies, BNEW s’ha convertit en la capital de l’economia del futur, de l’economia productiva, que no té res a veure amb l’economia especulativa. BNEW ha estat el reflex de l’economia productiva, de les noves idees, dels nous usos, de les noves actuacions… d’aquesta nova economia que en el seu compte d’explotació no només busca el benefici econòmic, sinó també el benefici social. Avui el compromís social, mediambiental, amb la sostenibilitat… és una oportunitat per a les empreses, un valor afegit i competitiu”. Així mateix, el delegat ha anunciat que ja s’està treballant en la setena edició de l’esdeveniment, que se celebrarà a l’octubre de 2026.

Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha constatat que “BNEW ha tornat a demostrar l’eficàcia de realitzar un esdeveniment que connecta i relaciona diferents sectors, perquè avui vivim en una societat, i una economia, global i interconnectada, tant des del punt de vista geogràfic com sectorial. Hem parlat de talent, sostenibilitat, mobilitat, salut, aviació i indústria digital, sectors que tenen moltes coses en comú i que necessiten relacionar-se per generar sinergies, innovar i continuar evolucionant”. Sorigué ha afegit que “hem tornat a reunir professionals que prenen decisions en les seves empreses, demostrant que BNEW és molt útil per a tots els assistents, permetent-los ampliar oportunitats i possibilitats de col·laboració”.

La transformació digital en la prevenció i assistència sanitària

Aquest matí ha tingut lloc la darrera de les quatre jornades del BNEW amb la celebració dels programes d’aviació, indústria digital i salut. En aquest últim sector, s’ha pogut veure com la transformació digital està canviant el paper de les mútues en l’àmbit de la prevenció i l’assistència sanitària, optimitzant processos de gestió, augmentant l’eficiència operativa i oferint una experiència més personalitzada i de qualitat als usuaris. També s’ha posat el focus en com la IA pot actuar com a palanca per impulsar nous models d’assistència sanitària basada en valor, orientats a millorar resultats en salut, optimitzar recursos i garantir una major sostenibilitat. BNEW també ha realitzat una sessió dedicada a les plataformes de telemedicina, la monitorització en remot i la intel·ligència artificial que permeten una atenció contínua, eficient i centrada en el pacient, fora dels murs del propi hospital.

En el vertical d’aviació, BNEW ha reunit diversos experts del sector per analitzar els reptes i oportunitats que afronta Barcelona com a node estratègic en la connectivitat aèria internacional. També s’han observat els passos que fa el sector cap a una transformació verda. S’han abordat els reptes i beneficis d’integrar solucions digitals en infraestructures, sistemes i serveis aeronàutics, amb una conversa centrada en com la innovació tecnològica pot contribuir a reduir la petjada ambiental del sector, millorar la presa de decisions i accelerar la transició cap a un model d’aviació més sostenible.

La convergència entre la ment humana i la intel·ligència artificial (IA)

En el vertical sobre indústria digital s’ha celebrat una sessió molt interessant sobre la convergència entre la ment humana i la intel·ligència artificial (IA), que ha aportat com a principals conclusions la necessitat de fomentar espais de trobada entre disciplines, promoure una IA centrada en l’ésser humà i cultivar una consciència crítica sobre els canvis que estem vivint. Aquesta convergència no és només un fenomen tècnic, sinó una transformació cultural profunda que exigeix reflexió, diàleg i responsabilitat compartida.

També cal destacar la sessió “Ciberresiliència davant reptes emergents”, amb experts del Centre de Ciberseguretat Industrial (CCI), CaixaBank, Fujitsu i Beawre, que han coincidit en la necessitat que les organitzacions evolucionin des d’una visió purament preventiva cap a un enfocament integral que combini prevenció, detecció, resposta i recuperació, permetent no només mitigar els riscos, sinó també adaptar-se i recuperar-se ràpidament davant incidents.

La entrada BNEW 2025 finalitza una edició d’èxit amb un augment de la participació presencial se publicó primero en El Triangle.

La sisena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha obert avui el debat sobre els reptes i les oportunitats de sectors com l’aviació, la salut i la indústria digital en l’era de la nova economia. Aquests són els tres verticals que protagonitzen el programa de continguts en les dues últimes jornades de l’esdeveniment.

Els assistents han viscut avui una tercera jornada d’allò més intensa que ha arrencat amb el nou programa de continguts i que tancarà aquesta tarda amb la cerimònia de lliurament del Premi a la Millor Startup 2025, que tindrà lloc a les 19.30 hores a l’Auditori de DFactory Barcelona i en la qual es reconeixerà a la millor empresa emergent de cada vertical.

Després de l’èxit de la incorporació del vertical Aviation en la passada edició, el programa de continguts de BNEW 2025 s’endinsa encara més en els entrellats d’una indústria tan essencial com desconeguda per al conjunt de la societat.

Entre les sessions que han tingut lloc en aquesta tercera jornada, destaca un panell sobre la indústria de la defensa aplicada a les noves tecnologies, que ha comptat amb portaveus del Ministeri de Defensa; així com una altra sessió sobre corredors aeris transfronterers per a drons, en la qual han participat Aeroports de Catalunya, Universitat de Barcelona, Pirineus Dron i Pildo Labs.

En paraules de Blanca Sorigué, directora general del CZFB, “BNEW és un esdeveniment viu i resilient, que evoluciona per a adaptar-se a les necessitats i les inquietuds del moment. De la mateixa manera que en la primera edició dediquem un dels verticals a la logística per a visibilitzar la importància d’aquesta durant la pandèmia, al llarg de les sis edicions hem anat incorporant nous sectors, que hem considerat que havien de ser presents en el debat sobre la nova economia. És el cas del vertical Aviation, que sumem ja en la passada edició i que hem considerat que havíem de continuar visibilitzant enguany, com vam fer fa ja tres edicions també amb el vertical Health”.

En aquest sentit, el programa ha abordat avui el fascinant món de l’aviació corporativa, per a descobrir com funciona aquest exclusiu sistema. A través de diferents veus del sector, incloent-hi gestors de terminals corporatives, operadors de vols privats, institucions i empreses de handling, que han analitzat la cadena de valor que sosté aquest servei exclusiu.

Un altre dels reptes que s’ha abordat en un altre dels panells és l’atracció i retenció de talent 4.0 en la indústria aeronàutica, de la mà d’entitats com l’Associació Espanyola d’Usuaris, Empresaris i Professionals del Transport Aeri, Open Cosmos, Fundació i2cat, l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC i l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV.

Així mateix, representants d’AENA, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) i Vueling han detallat com la innovació tecnològica està transformant els aeroports en ecosistemes intel·ligents, més segurs, eficients i centrats en el passatger, els coneguts com a smart airports. En aquesta taula rodona, s’ha explorat com la digitalització impulsa avanços clau en la gestió del trànsit aeri, l’automatització de processos, la seguretat aeroportuària i la personalització de l’experiència del viatger.

Els experts conclouen que la tecnologia no sols està impulsant l’eficiència operativa, la sostenibilitat i la resiliència de l’ecosistema aeroportuari del futur, sinó que també redefineix la forma en què vivim el viatge aeri, des de l’accés a l’aeroport fins a l’aterratge.

Health: des del life science a la salut amb perspectiva de gènere

Per part seva, el vertical Health ha comptat amb la veu d’experts procedents de l’Hospital de la Mar, Fundació Institut Guttmann, Time is Brain i Barcelona Beta Brain Research Center, AMB, Barcelona & Madrid Health Hub, Virmedex Virtual Experiences, Parc Taulí Hospital Universitari de Sabadell, UOC, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, Hospital Clínic de Barcelona i el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) que han abordat, entre altres temes, els avanços pioners en el tractament de malalties neurològiques, la col·laboració públicprivada per a potenciar la transferència tecnològica en els municipis metropolitans o la salut amb perspectiva de gènere.

La transformació digital en Life Sciences i la humanització de la tecnologia, centrada en l’atenció a la persona en l’era digital, també s’han fet un lloc en el programa d’avui dedicat al sector salut. “La salut no és un tema que li resulti aliè a ningú, ens preocupa absolutament a tots i totes. I els avanços gràcies a les noves tecnologies, així com els canvis estratègics en les organitzacions per a adaptar-se als nous temps són aspectes que concerneixen el conjunt de la societat. És per això que el format híbrid de l’esdeveniment ofereix la possibilitat d’accedir a tot aquest contingut mitjançant la plataforma digital, així com en les nostres xarxes socials durant tot l’any, perquè des de la primera edició considerem que BNEW és una finestra de coneixement oberta al món”, ha destacat Blanca Sorigué, directora general del CZFB.

Automatització, IA i revolució quàntica

Tal com revela l’III Observatori de la Nova Economia realitzat en el marc del BNEW, un 71,5% de les empreses afirma utilitzar aplicacions amb IA en el seu dia a dia i un 15,6% té previst incorporar-la. En el cas de les startups, aquesta xifra augmenta fins al 79,2% que utilitza aplicacions amb IA i un 9,3% té previst incorporar-la en breu. El mateix estudi reflecteix que pràcticament totes les empreses enquestades tenen previst invertir en IA, Big data, Blockchain o altres tecnologies, encara que la xifra prevista en aquestes inversions sigui inferior als 100.000 euros en el 83,3% dels casos.

Amb llarg recorregut en el cartell de l’esdeveniment, el vertical Digital Industry, acosta un any més al públic de BNEW conceptes com la realitat estesa, automatització industrial, robòtica, revolució quàntica, Intel·ligència Artificial, Capital risk o ciber resiliència, entre altres. En definitiva, el programa dedicat a aquest sector analitza com afronten les grans, mitjanes i petites empreses, així com les institucions, la transformació digital que estem vivint en l’era de la nova economia.

Experts i portaveus d’empreses i entitats com Siemens, BonÀrea, SEAT, Barcelona Supercomputing Center, Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica, Repsol, BBVA, Cecot, Frit Ravich, Barcelona Activa, Grow Venture Partners, Suma Capital, JME Ventures, Asabys,Irontec, Celsa Group, Ametic, Ibercaja, CaixaBank, Fujitsu, Centre de Ciberseguretat Industrial (CCI), Generalitat de Catalunya, Merlin Edged, Barcelona Regional o el propi Ministeri de Defensa han posat sobre la taula la seva experiència, coneixement i casos d’èxit, durant aquestes dues últimes jornades de l’esdeveniment.

La entrada BNEW obre el debat sobre els reptes de l’aviació, la salut i la indústria digital en la nova economia se publicó primero en El Triangle.

La segona jornada de la sisena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha estat protagonitzada per les solucions innovadores que han presentat les empreses emergents finalistes del BNEW Startup Innovation Hub 2025. D’entre més de 120 startups que van presentar la seva candidatura, les cinc seleccionades de cada vertical han tingut l’oportunitat de defensar els seus projectes davant d’una audiència especialitzada, sent també finalistes al Premi a la Millor Startup BNEW 2025, que s’atorgarà demà a les 19.00 h a l’Auditori de DFactory Barcelona.

El talent ha centrat bona part de l’atenció del públic assistent avui a BNEW, amb solucions innovadores, disruptives, diverses i inclusives que donen resposta a necessitats emergents en els diferents sectors presents a l’esdeveniment: Mobilitat, Sostenibilitat, Talent, Aviació, Indústria Digital i Salut. Entre els diferents projectes destaquen des de drons per a la vigilància i la seguretat, softwares capaços de crear agents telefònics d’intel·ligència artificial que fan i responen trucades de manera totalment autònoma, tecnologies capaces d’identificar biomarcadors cerebrals i oferir un resultat en pocs minuts mitjançant l’anàlisi d’una gota de sang, solucions per a smart cities com ara parades d’autobús intel·ligents o semàfors 100% solars, intel·ligències oceàniques que proporcionen dades en temps real útils per a la recerca, fins a combustibles alternatius i sostenibles.

“Tenir l’oportunitat de conèixer idees tan innovadores i diferents com les que hem pogut veure aquest matí, i el fet d’aglutinar tot aquest talent en un únic espai, és un clar exemple de la capacitat que té BNEW per connectar sectors que a priori podrien no tenir res en comú i que acaben generant sinergies meravelloses. I això és el que confirma el seu posicionament com l’esdeveniment de referència de la nova economia”, ha destacat Blanca Sorigué, directora general del Consorci a la Zona Franca de Barcelona.

Al programa de BNEW Talent també han destacat sessions dedicades a les sinergies entre el talent júnior i sènior per al futur laboral, Barcelona com a pol d’atracció per als nòmades digitals, o el talent quilòmetre zero des d’una perspectiva municipal, en què han participat les alcaldesses dels ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Viladecans.

En el marc de BNEW 2025 també s’ha presentat la tercera edició de l’Observatori de la Nova Economia BNEW, que ha comptat amb la participació de 473 professionals assistents a l’esdeveniment, un 76% dels quals treballen en empreses i un 24% en startups. Una de les dades més rellevants de l’estudi revela que el 46,7% de les empreses participants a BNEW 2025 tenen previst ampliar les seves plantilles amb la transformació digital, mentre que només un 5,2% creuen que les reduiran. El 48,1% restant creu que mantindran el nombre actual de treballadors. De la mateixa manera, un 83,3% de les startups participants també manifesten que tenen previst contractar personal durant el proper any, i un 25,1% d’aquestes tenen previst contractar més de cinc persones.

De la economia circular a les “Smart factories” 

Per la seva banda, el programa de BNEW Sustainability ha posat sobre la taula conceptes com l’economia circular com a motor dels nous models de negoci, la contribució de les startups als ODS o les Smart factories amb propòsit verd. Així mateix, part del debat s’ha centrat en la sostenibilitat com a eix de la competitivitat empresarial i en la seva comunicació en l’àmbit corporatiu.

Institucions i empreses grans, mitjanes i petites com CSIC, Prezero, BBVA, Veolia, Jumbo Group, Grup Carinsa, EY, Areas, ISDIN o T-Systems ho tenen clar: la sostenibilitat no és una opció.

De fet, aquest aspecte també es posa de manifest en el Tercer Observatori de la Nova Economia, on un 98,8% de les empreses afirmen que ja estan desenvolupant iniciatives sostenibles. Aquesta xifra disminueix en 7 punts en el cas de les startups, ja que un 91,7% afirma desenvolupar iniciatives vinculades amb la sostenibilitat.

Dades i tecnologia per a una mobilitat intel·ligent i conectada

Al plató de BNEW Mobility, s’han reunit institucions, empreses i emprenedors que aposten per les dades i la tecnologia per assolir un mateix objectiu: una mobilitat eficient, intel·ligent i connectada, preparada per donar resposta a les necessitats de la societat 5.0, on els ecosistemes de dades i els living labs transformen una mobilitat centrada en les persones.

En les diferents sessions del programa d’avui, experts i portaveus d’entitats com Ebro, Abertis, Cellnex, DGT, Flixbus, Bird, Eurecat, CityLogin, Theoremus, Sacyr, Kapsch Trafficcom, EIT Urban Mobility, Fundació i2CAT, ATM Barcelona o AMB han presentat projectes que s’han posat en marxa per impulsar la mobilitat intel·ligent en entorns reals, així com ecosistemes de dades per aconseguir una mobilitat sostenible, entre altres iniciatives.

Aviation, Digital Industry i Health

La jornada d’avui ha donat per concloses les sessions dels programes de Mobilitat, Sostenibilitat i Talent, per obrir demà el debat sobre tres nous verticals: Digital Industry, Health i Aviation. Al llarg d’aquests quatre dies, un total de 320 speakers distribuïts en 66 sessions i 100 hores de contingut abordaran les claus i els reptes que ens planteja la nova economia. Tot això, al DFactory Barcelona, l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional, que acull tres platós de televisió, un ampli programa de networking, una zona on es pot conèixer l’activitat més disruptiva de la nova economia amb la participació de 120 startups, i un complet programa d’activitats experiencials.

En paraules de Blanca Sorigué, “BNEW té la capacitat de reunir institucions, empreses grans, mitjanes i petites en un únic espai, oferint a més un complet programa d’activitats experiencials que conviden a fer networking d’una manera molt diferent. A més, ofereix la possibilitat de fer contactes tant físicament com virtualment, assistint a les jornades presencialment i també mitjançant la plataforma virtual.”

Com en edicions anteriors, totes les sessions de BNEW 2025, a més de poder-se seguir presencialment, també es poden seguir online, a través de la plataforma digital de BNEW, que aquest any incorpora l’assistent virtual BBot. Aquest fet reforça el caràcter internacional de la convocatòria, que ja compta amb persones registrades procedents de més de 80 països.

La entrada Més de 120 startups i les seves solucions innovadores protagonitzen la segona jornada de BNEW se publicó primero en El Triangle.

El president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, ha assistit aquesta tarda a la 6a edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i que se celebra al DFactory Barcelona. Sánchez ha estat acompanyat pel delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, que li han fet un recorregut per les instal·lacions de DFactory Barcelona i li han mostrat l’activitat de les 40 empreses que formen part d’aquest ecosistema d’indústria 4.0, que ja s’ha convertit en un referent internacional.

Les empreses de DFactory Barcelona han mostrat al president del Govern projectes de cirurgia robòtica, realitat virtual, manufactura avançada, automatització de processos d’emmagatzematge i producció, tecnologies avançades de seguretat per a magatzems, impressió 3D en diferents materials, sistemes solars innovadors, sensors per millorar processos logístics o detectar desperfectes en el sector de la construcció, gestió i anàlisi de dades…

Pedro Sánchez també ha pogut conèixer l’estat de les obres d’ampliació de DFactory Barcelona. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona està construint quatre nous edificis que permetran ampliar els 17.000 m² de superfície actuals fins a arribar als 60.000 m² a finals de 2026. El DFactory Barcelona és el cor del Districte 4.0, una zona d’activitat de més de 6 milions de metres quadrats dedicada a la indústria 4.0, fruit de la ferma aposta i de la visió estratègica del CZFB per liderar la transformació de la indústria cap a una indústria digital. El Districte 4.0 vol ser un pol d’atracció d’empreses tecnològiques a Barcelona i té l’aspiració de ser un referent mundial.

Finalment, el president del Govern també ha pogut conèixer l’activitat d’algunes de les startups que formen part de les incubadores d’alta tecnologia en logística 4.0 i impressió 3D que impulsa el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Al mateix temps, Pedro Sánchez també ha pogut conversar amb algunes de les startups que participen a la 6a edició de la Barcelona New Economy Week i que opten als premis BNEW 2025 com a millors startups de sostenibilitat, talent, salut, aviació, indústria digital i mobilitat.

La entrada Pedro Sánchez visita el DFactory amb motiu de la Barcelona New Economy Week se publicó primero en El Triangle.

CaixaBank ha llançat Esfera, una nova plataforma de continguts de temàtica variada dirigits a públics diversos, reforçant el lideratge i el compromís de l’entitat amb la innovació, la transparència, la cultura financera i el progrés social com a motor de la transformació social.  La plataforma neix amb l’objectiu d’inspirar i divulgar a través d’històries humanes, veus expertes, idees inspiradores i tendències globals, explicades des d’una perspectiva diferent, configurant-se com un espai, accessible i innovador, en el qual aprendre, informar-se i entretenir-se.

La plataforma és d’accés gratuït a través de la pàgina web corporativa de CaixaBank (www.caixabank.com) i no requerirà de subscripció o registres previs. En ella, tots els usuaris, tant clients com no clients, tindran accés als continguts d’un ecosistema que agrupa les finances, la sostenibilitat i l’anàlisi sobre noves tendències socials.

Amb l’objectiu d’oferir una experiència enriquidora, Esfera proposa sis categories de contingut -entorn econòmic, benestar, aprendre, emprendre, compromís i innovació- oferint un espai immersiu i punt de trobada de la societat amb l’entitat. A més, la plataforma aposta per múltiples tipologies de continguts, com articles informatius, reportatges en profunditat, històries humanes, entrevistes, o guies.

Reuneix, a més, multiformats, com els pòdcasts i videopòdcasts produïts per l’entitat, centrats en lideratge femení, empoderament a través de l’esport, cultura financera o les necessitats de la gent gran, entre molts altres, amb l’objectiu d’apropar l’entitat a noves audiències.

Una Esfera en moviment

Esfera, definida pel claim “On tot es connecta”, neix per capturar la rapidesa amb què avancen el món del coneixement i la innovació. En l’actual entorn complex i dinàmic, Esfera s’estableix com el centre de continguts que pretén ser una finestra oberta a la innovació i un espai on les connexions giren per enriquir la comprensió del present i anticipar el futur. Aquest enfocament converteix Esfera en més que una plataforma: és una xarxa viva de relats en moviment que connecta persones, idees i tendències a través del seu contingut interactiu.

Esfera es configura com un pilar de la transformació de la comunicació de CaixaBank i de relació amb els seus grups d’interès, i completa l’ecosistema d’actius digitals informatius i de continguts de l’entitat com són l’apartat d’Actualitat (Actualitat | CaixaBank) del web corporatiu de CaixaBank, amb accés a les últimes notícies relacionades amb l’entitat; l’apartat d’Accionistes i Inversors (Accionistes i inversors | CaixaBank), on es pot consultar la informació financera rellevant, l’Agenda de l’inversor i l’Espai de l’accionista; o les anàlisis econòmiques de CaixaBank Research, el Servei d’Estudis de CaixaBank, entre d’altres.

La entrada CaixaBank llança Esfera, la seva nova plataforma de continguts, per connectar amb noves audiències se publicó primero en El Triangle.

La sisena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha arrencat aquest matí amb els verticals dedicats al talent, la mobilitat i la sostenibilitat, que a partir de dimecres 1 d’octubre donaran pas als de salut, aviació i indústria digital. Al llarg d’aquests quatre dies, un total de 320 speakers distribuïts en 66 sessions i 100 hores de contingut abordaran les claus i els reptes que ens planteja la nova economia.

BNEW 2025 se celebra novament al DFactory Barcelona, l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional, que acull tres platós de televisió, un ampli programa de networking, una zona on es pot conèixer l’activitat més disruptiva de la nova economia amb la participació de 120 startups, i un complet programa d’activitats experiencials.

Totes les sessions de BNEW 2025, a més de poder-se seguir presencialment, també es podran seguir online a través de la plataforma digital de BNEW. Aquest fet reforça el caràcter internacional de la convocatòria, que ja compta amb persones registrades procedents de més de 80 països.

Acte inaugural de la 6a edició

BNEW 2025 ha obert les seves portes aquest matí amb un acte inaugural que ha comptat amb la participació del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sámper; la tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué.

Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha obert l’acte destacant la capacitat de BNEW “per connectar sectors, persones i territoris. Vivim en una economia global i interconnectada, on la col·laboració i l’intercanvi d’idees són fonamentals per avançar. Per això, BNEW és molt més que un esdeveniment: és un punt de trobada per a empreses, startups, institucions i professionals que volen liderar el canvi i construir junts el futur”.

La directora general del CZFB ha afegit que “volem que les persones assistents a BNEW surtin amb una visió clara de com les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, la robòtica i la digitalització, estan canviant la manera com ens relacionem, produïm, distribuïm i consumim béns i serveis”.

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha destacat la importància que ha tingut BNEW a Catalunya: “És una expressió d’optimisme, de confiança en nosaltres mateixos com a país”. Rull també ha afegit que l’esdeveniment“va néixer per ser capaços d’entendre les palanques que mouen el món, i Catalunya ha sabut entendre tres canvis de paradigma: de l’analògic al digital, del tangible a l’intangible, del lineal al circular”.

Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha reivindicat la Barcelona New Economy Week (BNEW) 2025 per“saber cap a on ha d’anar l’economia, que ha de gravitar sobre cinc eixos: adaptació, digitalització, internacionalització, industrialització i descarbonització”.

Finalment, Raquel Gil, tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, ha alertat sobre“una societat en què la incertesa s’ha convertit en un dels elements més habituals”, cosa que, al seu parer, requereix espais com el BNEW per assolir consensos sobre com ha de ser la nova economia. En aquest sentit, ha instat a remar cap a un model que contempli “l’ocupació de qualitat, una millora en la competitivitat de les empreses, la diversificació de l’economia i la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica”, amb l’objectiu de generar un progrés col·lectiu i una societat més cohesionada.

Els quatre dies de celebració del BNEW compten amb set verticals que tenen un impacte elevat en la transformació digital a escala global. Els panells i les activitats corresponents als verticals Talent, Mobility i Sustainability es duen a terme els dies 29 i 30 de setembre, mentre que les conferències i debats corresponents a Aviation, Health i Digital Industry tenen lloc durant els dos dies següents, 1 i 2 d’octubre.

La captació i retenció de talent, el gran repte de les empreses

El talent ha estat un dels grans protagonistes de la primera jornada de BNEW, ja que el mercat laboral evoluciona ràpidament i exigeix una adaptació constant. Diverses sessions han explorat com el reskilling obre noves oportunitats perquè professionals i empreses retinguin i desenvolupin talent, impulsant la transformació digital i la igualtat.

Directores de RRHH d’empreses com Carrefour España o Barceló Hotel Group, juntament amb la directora de diversitat i inclusió d’Acciona i el fundador de La Casa de Carlota, han compartit estratègies per aconseguir equips més inclusius, diversos i sostenibles, amb especial atenció al lideratge femení i al talent tecnològic.

Una altra sessió molt destacada del BNEW Talent ha estat “Catalunya, fàbrica de talent”, que ha reunit els responsables dels cinc principals programes d’emprenedoria per a joves que hi ha a Espanya: Mobile World Capital Barcelona, Fundació Princesa de Girona, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Talent Factory i la Fundació Barcelona FP. En total, aquest 2025 han desenvolupat 25 projectes que han impactat en més de 80.000 joves, sent exemples de com crear i desenvolupar aquest talent.

Una mobilitat compartida, connectada i autònoma

Pel que fa al programa de BNEW Mobility, a la sessió “Construïm ponts cap a una nova mobilitat” s’ha reflexionat sobre la mobilitat del futur, apuntant que serà compartida, connectada i autònoma, fet que transformarà profundament els nostres hàbits de desplaçament i l’ús de l’espai urbà, qüestionant la necessitat de tenir cotxe en propietat.

També s’ha posat de manifest que la innovació tecnològica ha d’anar acompanyada de polítiques públiques i d’un canvi cultural per facilitar la transició cap a models de transport més sostenibles, accessibles i eficients. Al mateix temps, l’emergència climàtica exigeix una acció immediata, amb l’objectiu de reduir les emissions del transport en un 19 % abans del 2030, cosa que implica repensar el repartiment urbà, el disseny de les ciutats i el paper de nous actors com els drons.

BNEW Mobility també ha abordat els reptes que tenen les ciutats per transformar la seva mobilitat per ser més sostenibles, eficients i centrades en les persones, així com el paper que ha de jugar el transport públic. També s’ha posat el focus en la importància de les infraestructures elèctriques per garantir l’electrificació i la descarbonització de la mobilitat. Finalment, s’ha mostrat com la innovació està redefinint la mobilitat més enllà de les grans ciutats, mitjançant plataformes intel·ligents o experiències pioneres en l’àmbit rural, per garantir el dret a la mobilitat de tots els ciutadans.

Innovació per a la producció d’aliments de manera sostenible

Finalment, el vertical BNEW Sustainability ha exposat els desafiaments que afronta la producció d’aliments de manera sostenible, prioritzant la cura del medi ambient i la salut humana. L’ús de tecnologies en el sector agrícola està permetent l’optimització de recursos limitats, com l’aigua, l’energia o el sòl, per fer front a un clima canviant o a les necessitats d’una població en creixement, impactant positivament en la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat de la cadena agroalimentària.

BNEW Talent també ha reflexionat sobre la sostenibilitat turística, que va més enllà del compliment de les agendes internacionals, ja que es tracta d’un compromís amb la millora de les polítiques públiques, l’aposta dels destins per garantir un llegat positiu per al seu entorn i l’impuls de la competitivitat empresarial per part del sector privat, conscient també del seu paper clau en l’assoliment d’un model de turisme respectuós, rigorós i compromès.

La entrada Innovació, connectivitat, col·laboració i sostenibilitat marquen l’agenda de BNEW 2025 se publicó primero en El Triangle.

El DFactory Barcelona, impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), es reafirma aquests dies com el gran ecosistema d’indústria 4.0 internacional acollint la celebració de la Global AM Hubs Summit. La primera edició d’aquesta cimera reuneix els principals hubs i organitzacions de fabricació additiva (impressió 3D) de tota Europa, al costat de líders industrials, experts, associacions, universitats i institucions que estan liderant la transformació de la fabricació avançada, i multitud d’empreses proveïdores de tecnologia de tot l’espectre de la cadena de valor d’aquesta indústria.

Des d’avui, i fins al 18 de setembre, aquesta cimera congregarà per primera vegada a 26 hubs i organitzacions d’impressió 3D de tota Europa: Àustria, Països Baixos, França, Espanya, Suècia, Alemanya, Dinamarca, Andorra, Bulgària, Grècia, Finlàndia, Bèlgica, Irlanda, Suïssa, Turquia i Noruega. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha aprofitat l’ocasió per a mantenir una reunió amb tots ells, així com amb destacades entitats internacionals per a establir aliances i generar oportunitats conjuntes.

La primera Cimera Global de Hubs de Fabricació Additiva, que compta amb el suport del CZFB com a partner institucional de l’esdeveniment, ha arrencat amb un complet programa de conferències i taules rodones, i una zona d’exposició on es mostren les últimes novetats i avanços del sector. Al mateix temps, també s’ha realitzat el llançament de (Add)liance, la nova aliança europea de hubs europeus d’impressió 3D que té com a principal missió vertebrar un marc internacional estable i col·laboratiu que impulsi l’adopció d’aquestes tecnologies, i està promoguda per entitats, organitzacions, entitats i institucions sectorials de tota Europa.

El delegat de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, ha fet una valoració molt positiva de la celebració del Global AM Hubs Summit al DFactory Barcelona i ha assenyalat que “ens trobem davant d’un fet històric perquè estem assistint a la creació de la primera aliança europea de hubs de fabricació additiva, i a la celebració de la primera edició de l’esdeveniment de referència que reuneix a tot aquest sector. I això passa al DFactory Barcelona, com a ecosistema de referència a Europa per a totes les tecnologies de la indústria 4.0, en un entorn col·laboratiu, perquè el futur no passa per la competició sinó per la col·laboració”.

Per la seva banda, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, ha explicat que “aquest esdeveniment suposa una magnífica ocasió per presentar el nostre Districte 4.0, que neix fruit de la visió estratègica del CZFB per liderar la transformació de la indústria. I això està passant a Barcelona perquè compta amb una sèrie d’ingredients —connectivitat, talent especialitzat, un ecosistema tecnològic i innovador sòlid…— que la converteixen en la ubicació ideal per ser la capital mundial de la indústria 4.0. Estem parlant d’una zona d’activitat de 6 milions de metres quadrats i que té en el DFactory Barcelona el seu centre neuràlgic, amb la instal·lació de 40 empreses d’indústria 4.0 i que ja està ampliant la seva superfície amb quatre nous edificis que estaran acabats a finals de 2026”.

Un total de 48 speakers internacionals participen en el programa de conferències i taules rodones de la Global AM Hubs Summit, que també compta amb demostracions en viu i experiències pràctiques per a conèixer de prop el potencial de les tecnologies additives. Igualment, aquesta cimera disposa d’un Application & Technology Showroom en el DFactory Barcelona, on les principals empreses del sector exposen les seves solucions, materials, softwares, demostracions i casos d’èxit reals d’aplicació d’AM en diferents àmbits.

Al mateix temps, tots els assistents de l’esdeveniment també poden participar en diferents activitats de networking institucional i industrial, així com un programa de visites a centres d’excel·lència i empreses innovadores de l’ecosistema de fabricació additiva a Catalunya. Precisament, la primera edició de la Global AM HubsSummit finalitzarà aquest dijous 18 de setembre amb una visita tecnològica. Els participants tindran la possibilitat de triar una visita a dos dels grans centres de referència de manufactura avançada que existeixen en l’Àrea Metropolitana de Barcelona: el Centre d’Excel·lència HP Additive Manufacturing Solutions de Sant Cugat del Vallés o el Centre Tecnològic CIM de la UPC.

La entrada Barcelona es converteix en la capital europea del sector de la fabricació additiva se publicó primero en El Triangle.

El Consell de la Dona de la Zona Franca de Barcelona ha celebrat un acte al DFactory Barcelona per commemorar el seu cinquè aniversari. Per a l’ocasió, ha comptat amb la participació de la presidenta del Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya, Clara Arpa, que ha estat acompanyada per la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, en una trobada que ha reunit les 26 directives de les empreses que en formen part.

La directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Blanca Sorigué, ha donat la benvinguda a totes les assistents i ha volgut posar en valor “el paper del Consorci de la Zona Franca de Barcelona en la seva aposta decidida per treballar per contribuir a assolir l’ODS número 5, el de la igualtat d’oportunitats per qüestió de gènere, amb iniciatives com el mateix Consell de la Dona ZF, la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) o el programa Feel the ZF Power, que busca despertar vocacions en l’àmbit de la indústria 4.0 i les professions STEM, especialment entre les nenes en edat escolar compresa entre els 9 i els 12 anys”. En aquest repàs a les principals iniciatives impulsades per la Zona Franca de Barcelona, Sorigué ha volgut recordar que “el Consell de la Dona de la Zona Franca va néixer poc abans de la pandèmia sanitària i avui, en una situació molt diferent, i cinc anys després, podem afirmar que s’ha consolidat com un instrument molt útil i eficaç que, mitjançant el diàleg, la col·laboració i el compromís amb la igualtat d’oportunitats de gènere dins l’entorn empresarial, ha aconseguit impulsar iniciatives que ens han permès assolir avenços importants. Tanmateix, aquest Consell és avui més necessari que mai perquè encara queda molt per fer per assolir una igualtat real en l’àmbit empresarial”.

Per la seva banda, la presidenta del Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya, Clara Arpa, ha fet una reflexió inspiradora a totes les integrants del Consell de la Dona, destacant que “des del Pacte Mundial avui tenim tres grans reptes: un és que les nenes s’interessin per les carreres tecnològiques; un altre, que les empreses perdin la por d’integrar tecnologies per fer un món més sostenible; i el tercer repte és aconseguir un nivell autèntic d’igualtat tenint clar que sí, som diferents, i que la societat ha canviat”. També ha afegit que “tenim dos objectius immediats: sortir de Madrid i tenir més presència a la resta de territoris d’Espanya, i donar més importància a les petites i mitjanes empreses perquè són les que tenen menys recursos”.

Cal recordar que el Consell de la Dona de la Zona Franca és un espai de reflexió on la confiança i la complicitat permeten construir una xarxa de suport i aprenentatge conjunt amb el compromís d’impulsar polítiques actives per a la igualtat de gènere. Actualment, les empreses que formen part del Consell de la Dona de la Zona Franca són: Aigües de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Àrea 8, Akzo Nobel, Barcelona Centre Logístic, Cellnex Telecom, COCEMFE Barcelona, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Covestro, DB Schenker, FCC Medi ambient, Ferrocarrils de la Generalitat, Hobbyplant, Malena Engineering, Mercabarna, Nissan Technical Centre Europe, Parc Logístic ZF, Port de Barcelona, Quimidroga, SABA, SEAT, SERTRAM, TM2 (Serveis Recipe TM2 S.A.), Transports Metropolitans de Barcelona, ZAL Port, i Unió de Polígons Industrials de Catalunya.

La entrada El Consell de la Dona de la Zona Franca de Barcelona celebra el seu cinquè aniversari se publicó primero en El Triangle.

DFactory Barcelona, l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), acollirà del 16 al 18 de setembre la primera edició del Global AM Hubs Summit, el gran fòrum internacional i punt de trobada de la Fabricació Additiva a Europa. Es tracta d’un esdeveniment pioner internacional que reunirà els principals líders, organitzacions, hubs, associacions i entitats de l’ecosistema de la Fabricació Additiva (impressió 3D), a més de multitud d’empreses proveïdores de tecnologia de tot l’espectre de la cadena de valor de la indústria de la fabricació additiva.

La celebració del Global AM Hubs Summit, que comptarà amb el suport del CZFB com a partner institucional de l’esdeveniment, suposarà el llançament oficial d’Addliance, la nova aliança europea de hubs europeus d’impressió 3D. Addliance té com a principal missió vertebrar un marc internacional estable i col·laboratiu que impulsi l’adopció d’aquestes tecnologies, i està promoguda per entitats, organitzacions, entitats i institucions sectorials de tota Europa.

La celebració del Global AM Hubs Summit marcarà un fita en reunir per primera vegada més de 20 hubs i organitzacions de fabricació additiva de tota Europa, juntament amb líders industrials, experts, associacions sectorials, universitats i representants institucionals que estan liderant la transformació de la fabricació avançada. Aquesta primera edició comptarà amb un enfocament integral centrat en les persones, el planeta i la prosperitat i tractarà temes clau com l’impacte de la fabricació additiva en diferents sectors d’activitat (salut, mobilitat, defensa, sostenibilitat…), el desenvolupament de talent i formació especialitzada, la cooperació transfronterera o el paper de les tecnologies additives en la resiliència i competitivitat industrial d’Europa.

El delegat Especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, ha comentat que “estem molt satisfets que DFactory Barcelona sigui el lloc de trobada d’aquesta primera reunió i aquest important fòrum internacional que congregarà els principals ecosistemes d’impressió 3D i de fabricació additiva d’Europa. Es tracta d’un fita històrica que permetrà, a través d’aliances públic-privades, projectar una visió compartida del paper transformador de les tecnologies additives a la indústria, i tot això passarà a Barcelona, concretament al DFactory”.

Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha afegit que “la celebració d’un esdeveniment internacional tan important com el Global AM Hubs Summit reafirma el DFactory Barcelona com l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència a Europa i la catedral de la transformació digital de la indústria”.

El Global AM Hubs Summit, a més d’un complet programa de conferències amb sessions de debat, taules rodones i presentacions, també comptarà amb demostracions en viu i experiències pràctiques per conèixer de prop el potencial de les tecnologies additives. Igualment disposarà d’un Application & Technology Showroom al DFactory Barcelona, on les principals empreses del sector exposaran les seves solucions, materials, softwares, demostracions i casos d’èxit reals d’aplicació d’AM en diferents àmbits. L’esdeveniment també presentarà diferents activitats de networking institucional i industrial, així com un programa de visites a centres d’excel·lència i empreses innovadores de l’ecosistema de fabricació additiva a Catalunya.

La entrada DFactory Barcelona acollirà el Global AM Hubs Summit, la gran trobada de la Fabricació Additiva a Europa se publicó primero en El Triangle.

Correus ha anunciat la suspensió temporal dels enviaments de paquets comercials de baix valor destinats als Estats Units i Puerto Rico. La decisió afecta tots aquells enviaments amb un valor comercial igual o inferior a 800 dòlars i entrarà en vigor el 25 d’agost. En canvi, continuaran operatius els tràmits per a cartes, documents sense valor comercial, llibres i regals entre particulars amb un valor igual o inferior a 100 dòlars.

La companyia explica que la mesura es mantindrà només el temps necessari per posar en marxa les adaptacions operatives que exigeix la nova normativa nord-americana. Aquesta modificació deriva de l’ordre executiva del Govern dels Estats Units, que ha eliminat l’exempció d’aranzels als enviaments de baix valor que fins ara estaven exempts de gravàmens.

Amb aquest canvi, els clients que vulguin enviar productes comercials a aquests territoris hauran d’esperar que Correus actualitzi els seus procediments i sistemes de gestió. La companyia assegura que treballa per reprendre el servei al més aviat possible, minimitzant les afectacions als usuaris i adaptant-se a les noves exigències aranzelàries.

La entrada Correus atura els paquets comercials de baix valor cap als Estats Units i Puerto Rico se publicó primero en El Triangle.

CaixaBank garanteix la inclusió financera a un total de 266 localitats de menys de 100 habitants gràcies al servei d’oficines mòbils sense oficina bancària o amb restriccions que limiten l’accés als serveis financers. A tancament del primer semestre, de les poblacions més petites en què els ofimòbils presten servei, 213 poblacions es troben a Castella i Lleó, 22 a Catalunya, 17 a La Rioja, deu a la Comunitat de Madrid i quatre a Castella-la Manxa.

A Castella i Lleó, l’entitat ofereix cobertura bancària a localitats amb una població inferior al centenar d’habitants a un total de 109 poblacions d’Àvila, 65 de Lleó, 23 de Segòvia, 11 de Burgos i cinc de Palència. A més, a Catalunya, presta servei a nou localitats amb menys de 100 habitants de Lleida, set de Barcelona, cinc de Tarragona i una de Girona; i garanteix, així mateix, la inclusió financera a 17 poblacions petites de La Rioja, deu de la Comunitat de Madrid i a quatre localitats de Guadalajara.

En total, CaixaBank garanteix la inclusió financera amb les seves oficines mòbils en prop de 1.400 poblacions i és, a més, l’única entitat amb model d’oficina bancària a 460 poblacions d’Espanya, disposa de 4.000 oficines a tot el país i té presència a més de 2.230 municipis a totes les províncies espanyoles.

Els ofimòbils ofereixen cobertura financera a un total de 1.396 poblacions en risc d’exclusió financera a tancament del primer semestre, enfront de les 804 localitats a les quals arribaven a mitjans de l’any 2024, la qual cosa suposa un increment del 74% en un any.

Amb les seves oficines mòbils, CaixaBank presta servei a poblacions en les quals resideixen més de 640.000 persones i un 70% dels seus usuaris té més de 65 anys, cosa que posa de manifest el compromís de l’entitat amb el col·lectiu sènior.

El servei d’ofimòbil permet als usuaris, siguin o no clients de l’entitat, realitzar les operacions bancàries més habituals, entre les quals destaquen retirar efectiu, fer ingressos i pagar rebuts i impostos a localitats sense oficina bancària o amb restriccions que limiten l’accés als serveis financers.

Un total de 33 oficines mòbils

CaixaBank compta amb un total de 33 oficines mòbils, 29 de les quals recorren més de 75.000 quilòmetres de mitjana al mes i presten servei a 17 províncies de set comunitats autònomes: Àvila, Burgos, Lleó, Palència i Segòvia, a Castella i Lleó; Ciudad Real, Guadalajara i Toledo, a Castella-la Manxa; Castelló i València, a la Comunitat Valenciana; Granada, a Andalusia, la Comunitat de Madrid, La Rioja i les quatre províncies de Catalunya.

A més, l’entitat té altres quatre ofimòbils en reserva per atendre esdeveniments empresarials, culturals i esportius, així com contingències excepcionals com la DANA que va assolar la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia a l’octubre de l’any 2024.

Cada oficina mòbil compta amb rutes diàries diferents i, en funció de la demanda, visita les localitats a les quals presta servei entre una i quatre vegades al mes.

Oficines mòbils a set comunitats autònomes

Castella i Lleó, amb onze ofimòbils, és la comunitat autònoma a la qual més presència té el servei de tot Espanya. A Catalunya atenen nou oficines mòbils, dues oficines mòbils recorren localitats de La Rioja, la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid i Castella-la Manxa, mentre que la província de Granada és atesa per una oficina mòbil.

Els ofimòbils de CaixaBank a Castella i Lleó recorren més de 32.000 quilòmetres i presten servei a un total de 619 poblacions on resideixen més de 126.000 persones. Àvila és la província amb major nombre de poblacions ateses de tot Espanya, un total de 223, i a Lleó, les oficines mòbils presten servei a 172 localitats.

A més, a Segòvia, els ofimòbils donen cobertura financera a 105 localitats; a Palència arriben a 73 poblacions, i, a Burgos, ofereixen servei a 46 localitats.

A Catalunya, CaixaBank ofereix servei amb les seves oficines mòbils a un total de 459 localitats a les quals resideixen 290.000 persones. Els ofimòbils recorren més de 18.000 quilòmetres al mes per garantir l’accés a serveis financers a un total de 120 localitats de Barcelona, 119 de Girona, 117 de Lleida i 103 poblacions de Tarragona.

A La Rioja, les dues oficines mòbils de l’entitat recorren 4.850 quilòmetres al llarg del mes per donar cobertura a 78 poblacions amb més de 19.000 habitants.

A Castella-la Manxa, els ofimòbils recorren 7.300 quilòmetres al mes i ofereixen servei a 62 localitats a les quals viuen gairebé 50.000 persones. A Guadalajara, una oficina mòbil atén 32 poblacions; a Ciudad Real dona cobertura a 28 localitats i a Toledo, a dues poblacions.

A la Comunitat Valenciana, les dues oficines mòbils de CaixaBank recorren 6.200 quilòmetres al mes i donen servei a 70 localitats, 39 de València i 31 de Castelló, a les quals resideixen prop de 73.000 persones.

Així mateix, les dues oficines mòbils que atenen a la Comunitat de Madrid, en un recorregut de 6.000 quilòmetres al mes, permeten realitzar operacions bancàries a 72 poblacions amb més de 60.000 habitants, i la ruta a Granada presta servei a la població de 36 localitats en risc d’exclusió financera amb un gairebé 25.000 habitants en un recorregut que supera els 2.500 quilòmetres al mes.

Clau en l’estratègia de CaixaBank

Les oficines mòbils són clau en l’estratègia de CaixaBank per evitar l’exclusió financera de les zones rurals, a més de preservar la relació directa amb el client que resideix en aquest tipus d’entorns i mantenir l’aposta de CaixaBank per l’economia d’aquests territoris.

Aquest servei de CaixaBank contribueix a la reducció de les desigualtats, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, amb els quals l’entitat es troba fortament compromesa.

En aquest sentit, CaixaBank aposta per no abandonar aquells municipis als quals és l’única entitat bancària. És la manera d’entendre la inclusió financera per part de l’entitat com una banca pròxima i accessible, mantenint inalterable el seu compromís d’estar a prop dels clients.

La entrada CaixaBank garanteix la inclusió financera a 266 localitats de menys de 100 habitants gràcies al servei d’oficines mòbils se publicó primero en El Triangle.

CaixaBank ha assolit els 9 milions de clients registrats a Bizum a tancament de juny de 2025, consolidant-se com l’entitat líder en l’ús d’aquesta solució de pagaments mòbils a Espanya, amb una quota de mercat superior al 30%.

Durant els sis primers mesos de l’any, els clients de CaixaBank van efectuar més de 170,4 milions d’enviaments amb Bizum, la qual cosa representa una mitjana de prop d’un milió d’operacions diàries. A això se sumen gairebé 5 milions de compres online, la qual cosa suposa un increment del 70% respecte al mateix període de l’any anterior, reflex d’una adopció creixent del servei en el comerç electrònic.

A més, el 92% dels clients registrats ha utilitzat Bizum en els darrers tres mesos, un indicador de l’alt grau de fidelització i ús recurrent del servei entre els usuaris de l’entitat. Aquest compromís s’observa especialment en imagin, el neobanc del Grup CaixaBank, on gairebé 2 milions de clients fan servir Bizum mensualment.

Innovació constant i experiència d’usuari millorada

CaixaBank ha reforçat la seva aposta per Bizum amb el llançament de noves funcionalitats orientades a facilitar els pagaments digitals en diferents àmbits, com el pagament de taxes i impostos en plataformes públiques, i amb l’optimització del procés de compra online, buscant una experiència d’usuari més àgil, intuïtiva i sense friccions.

Els clients de CaixaBank poden utilitzar Bizum en més de 32.000 comerços online, una xifra que continua creixent amb força. En el primer semestre de 2025, el ritme d’incorporació de nous comerços s’ha accelerat, impulsat per la demanda de solucions de pagament ràpides i segures en l’entorn digital.

Impuls als pagaments internacionals des de Bizum

Una altra de les grans apostes de l’entitat és l’expansió internacional de Bizum, que ja permet enviar i rebre diners a usuaris a Portugal i Itàlia. Aquesta funcionalitat, desenvolupada en el marc del projecte European Payments Initiative (EuroPA), facilita els pagaments transfronterers de forma tan simple com els domèstics: seleccionant un contacte de l’agenda del mòbil o introduint el seu número de telèfon, els diners es transfereixen immediatament.

Amb aquesta iniciativa, CaixaBank continua liderant la transformació digital dels serveis financers, apostant per solucions que combinen innovació, seguretat i senzillesa per millorar l’experiència del client.

La entrada CaixaBank supera els 9 milions d’usuaris a Bizum i reforça el seu lideratge en pagaments mòbils se publicó primero en El Triangle.