Per què les feia patir molt a l’hora de transcriure les seves intervencions. Ho va explicar en una entrevista al diari ARA Ana Rivero, una tipògrafa que ha treballat 50 anys al Congrés dels Diputats i que s’ha jubilat recentment. Quan li van preguntar si recorda algun diputat que li resultés especialment difícil de transcriure, Rivero va contestar: “Hi ha diputats indesxifrables. Joan Tardà era tela marinera. El problema no és quan parlen de pressa sinó quan no acaben les frases, canvien de tema, perden el fil conductor i després has de donar forma a la transcripció”.
Rivero, que ha recollit les seves vivències al Congrés al llibre “Luz y taquígrafa” (Plaza & Janés), diu que també li costava transcriure les intervencions de Miguel Ángel Moratinos o Cristina Almeida. Pensa que el llenguatge dels oradors s’ha empobrit amb el pas dels anys. “Cada cop les legislatures són pitjors. A banda dels insults, el llenguatge és més pobre. No tenim uns parlamentaris de qualitat, de profunditat”.
Per cert, quan des de la presidència del Congrés es decideix que alguna expressió d’un diputat no consti en acta això no implica que no en quedi constància escrita. “Realment no es retira. Ho posem entre claudàtors i en cursiva. A peu de pàgina indiquem que s’ha retirat. És simbòlic”, explica.
