El Govern català ha posat en marxa una eina d’intel·ligència artificial (IA) generativa que ha permès resumir en llenguatge planer més de 16.000 normes jurídiques al Portal Jurídic de Catalunya, disponibles en català i castellà. El projecte, impulsat per la Secretaria del Govern i la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, té com a objectiu “trencar barreres i empoderar la ciutadania” facilitant la comprensió dels textos legals i promovent una participació més activa en el sistema jurídic.

Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia del Govern català per reformar l’Administració i avançar cap a uns serveis públics més àgils, transparents i accessibles. Segons l’executiu, el llenguatge complex de les normes genera sovint desconfiança i allunya la ciutadania del marc legal. Amb aquesta nova eina, cada norma incorpora un resum que respon a tres preguntes clau: per què serveix, a qui s’adreça i com s’aplica. Els resums es generen de manera automàtica cada cop que es publica una nova disposició.

El projecte, elaborat amb la col·laboració de juristes, lingüistes, tècnics i comunicadors, ha rebut reconeixement internacional després de ser finalista als 2024 Best Cases Awards de la Comissió Europea. L’observatori Public Sector Tech Watch l’ha destacat com un exemple d’innovació i modernització en l’ús de tecnologies emergents dins el sector públic europeu.

La entrada El Govern català fa accessibles més de 16.000 normes jurídiques amb intel·ligència artificial se publicó primero en El Triangle.

L’Audiència Nacional ha ordenat avaluar l’estat de salut de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol per valorar si pot participar en el judici contra ell i la seva família que comença el 24 de novembre.

La sala ha admès, així, la petició de la defensa de Pujol, la qual havia demanat que el visités un metge forense perquè avaluï el seu estat de salut i valori si pot o no sotmetre’s a judici. Segons ha avançat El País, la defensa de Pujol ha presentat tres informes a l’Audiència Nacional, on està previst que el judici contra l’expresident, de 95 anys, i la seva família comenci a partir del proper 24 de novembre.

Els documents mèdics aportats descriuen l’estat de salut de l’expresident català, incloent les seves capacitats físiques i cognitives, per tal que el tribunal valori si el veu apte o no per afrontar el procés judicial. Segons el mitjà citat, Pujol hauria rebutjat que la seva defensa demani la seva expulsió del procés per “demència sobrevinguda”, com va ocórrer amb la seva esposa, Marta Ferrusola, que patia alzheimer i va morir el 8 de juliol del 2024.

En cas que l’Audiència consideri que Pujol està en condicions de sotmetre’s al procés judicial, haurà de decidir sobre la presència de l’expresident a Madrid. En la primera jornada del judici, tots els acusats hauran de ser presents a la seu del tribunal, a San Fernando de Henares, i l’entorn de Pujol ja hauria reservat una habitació d’hotel a l’espera del que decideixi l’Audiència. No obstant això, la defensa de l’expresident català hauria demanat al tribunal que no acudeixi físicament al judici i que pugui seguir les sessions per videoconferència.

Els Pujol s’enfronten a acusacions d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució. La Fiscalia demana 9 anys de presó per a Jordi Pujol, i penes que van dels 8 als 29 anys per als seus fills i Mercè Gironès, exparella de Jordi Pujol Ferrusola.

El titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va acordar l’obertura de judici oral fa de quatre anys, el 2021. S’asseuran al banc dels acusats l’expresident Pujol, si així ho avala l’Audiència, els seus set fills i 16 persones més, entre elles empresaris com Luis Delso, Carles Sumarroca i Carles Vilarrubí. Es preveu que els acusats declarin al final del judici, l’abril del 2026.

La entrada L’Audiència Nacional accepta avaluar l’estat de salut de Jordi Pujol abans del judici se publicó primero en El Triangle.

El jutge del Tribunal Suprem (TS), Leopoldo Puente, ha acordat aquest divendres enviar a l’Audiència Nacional (AN) l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el patrimoni de José Luis Ábalos i les dades aportades pel PSOE sobre el seu finançament.

L’AN ha de decidir ara si considera que hi ha motius per obrir una investigació. Els darrers dies han declarat al TS Ábalos, el seu exassessor Koldo García i alguns responsables del PSOE, en interrogatoris on, segons el magistrat Puente, no es va esclarir el funcionament de les compensacions en efectiu que es pagaven a Ferraz.

El president del Govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va defensar ahir des del Senat el finançament “legal i regular” del partit, però va admetre que s’hi liquidaven despeses en efectiu, sempre contra factura.

La entrada El Suprem envia a l’Audiència Nacional informació sobre pagaments en metàl·lic del PSOE a Ábalos i Koldo se publicó primero en El Triangle.

El director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, ha desmentit, en el marc del conflicte de Sixena, qualsevol afirmació que posi en dubte la professionalitat dels tècnics del MNAC o les mesures de prevenció i conservació de les pintures murals objecte de litigi. En un comunicat, Borràs ha defensat que els professionals dels museus catalans preserven les col·leccions “sense tenir en compte la seva procedència”.

D’aquesta manera, ha contestat a les acusacions emeses pel govern de l’Aragó dimarts passat, en què acusava de “deixadesa” els professionals del MNAC amb les pintures murals perquè no eren “patrimoni català”. Borràs ha assegurat que no entraran “en una dinàmica de provocacions i acusacions creuades”.

El Departament de Cultura ha destacat en un comunicat que els museus són responsables del patrimoni natural i cultural, material i immaterial que custodien i que “la primera obligació d’un museu és protegir i promoure aquest patrimoni, independentment del seu origen”. Aquesta obligació ve establerta per l’ICOM, que és l’organisme internacional competent en l’àmbit dels museus, ha assenyalat.

Ha remarcat que els professionals dels museus catalans, i els del MNAC entre ells, tenen com a referent el codi deontològic de l’ICOM en l’exercici de la seva responsabilitat i funcions. Per tant, “prenen totes les mesures possibles per conservar i preservar les col·leccions que acullen sense tenir en compte la seva procedència”, ha apuntat.

Depenent de la tipologia dels museus és habitual que entre les seves col·leccions “existeixin peces de procedència diversa que són tractades amb la mateixa cura atenent la seva importància com a testimoni de la memòria col·lectiva”, ha assegurat.

En qualsevol cas, Borràs ha manifestat que no entraran en una dinàmica de provocacions i acusacions creuades que l’únic que busquen és la confrontació.

La entrada Cultura defensa els tècnics del MNAC i evita les provocacions se publicó primero en El Triangle.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó, multa de 1.980 euros i 7.500 euros d’indemnització a un dels tres homes jutjats per delicte contra la integritat moral i delicte d’odi per les publicacions fetes a la xarxa X sobre els tres integrants d’una família que va demanarmés quota d’ensenyament en castellà a l’escola de Canet de Mar on estudiava la seva filla.

A més, la sentència l’inhabilita per a qualsevol tasca docent, esportiva, cultural o de lleure durant cinc anys. En canvi, absol dels mateixos delictes els altres dos jutjats, en entendre que no es donen els elements que identifiquen els tipus penals i que les manifestacions queden, doncs, dins de la llibertat d’expressió. El judici es va celebrar els dies 16 i 17 d’octubre.

Tal com es recull a la sentència, el Tribunal ha valorat el context social del moment, recordant que el desembre del 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar l’escola Turó del Drac, de Canet, a impartir almenys el 25% de l’horari escolar en castellà a la classe de I5 on anava la filla del denunciant. El març del 2021 el pare va impugnar el projecte lingüístic del centre davant del Departament d’Educació. Un cop desestimada la petició, l’home va demanar al TSJC mesures cautelars per aplicar la sentència, cosa que el tribunal va acordar l’octubre del 2021.

El Tribunal diu que “arran d’aquesta petició legítima formulada, diverses plataformes en xarxes socials, en particular Twitter (actualment X), es van fer ressò de la resolució, difonent-se el 2 de desembre de 2021 la notícia que “l’escola havia estat denunciada per una família del grup P5A, i que, a conseqüència d’això, el TSJC havia disposat que el 50% de les hores lectives d’aquesta classe s’havien d’impartir en castellà”.

Aquesta publicació va generar un ampli debat a la xarxa social sobre l’ús del castellà al sistema educatiu català, les possibles conseqüències de l’aplicació de la sentència per a la resta de l’alumnat i la conveniència o no de donar compliment al fet acordat. En el marc d’aquest debat, molts dels usuaris van criticar o discrepar de la decisió adoptada per la família i van debatre sobre l’ús del català i el castellà a les aules.

Anàlisi dels missatges

El Tribunal va analitzar diversos missatges dels acusats a X sobre aquest tema. “Entre els missatges difosos figuraven expressions que contenien anuncis de causar un dany o perjudici a la família com a represàlia per l’actuació dels denunciants, o que instaven a aïllar-los a ells o a la seva filla, missatges que, de manera evident, tenien aptitud per generar en els destinataris una profunda inquietud i temor”.

És per això que el Tribunal entra, doncs “en l’anàlisi de si els missatges atribuïts als acusats constitueixen un exercici legítim del dret a la llibertat d’expressió, o, per contra, integren els elements necessaris per ser sancionats des de l’àmbit penal, sense que ens correspongui avaluar la correcció de les conductes expressives que es descriuen, sinó si les mateixes mereixen retret penal, ja que no tot el que pugui considerar-se inacceptable en termes discursius i expressius és penalment rellevant”.

Pel Tribunal, “aquests missatges clarament tenen una aptitud intimidatòria i d’incitació a la fustigació, amb la clara intenció d’imposar un resultat, com és fer que la família marxi, abandoni el poble pel fet de ser castellanoparlant i sentir-se espanyols, i en conseqüència, deixi d’exercir el dret d’escolaritzar la seva filla en un projecte que respecti l’aprenentatge del castellà juntament amb el català”.

La entrada Condemnat un tuitaire que va animar a “perseguir” la família que volia més castellà a l’escola de Canet se publicó primero en El Triangle.

El jutjat d’instrucció número 2 d’Osca ha rebutjat que tècnics de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) facin un informe pericial sobre el trasllat de les obres de Sixena., tal i com ho havia demanat el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

El MANC havia fet aquesta petició davant les divergències existents entre les parts i tenint en compte que el conjunt pictòric és un bé d’interès cultural sotmès a la tutela i protecció de l’Estat.

La jutgessa, però, considera que no és pertinent “en el present moment processal”. D’altra banda, i en una altra resolució, la jutgessa estima un recurs presentat per l’Ajuntament de Vilanova de Sixena contra la decisió inicial de permetre que la Generalitat es personés en l’execució de la sentència, i la deixa fora del procediment.

La entrada La jutgessa del cas Sixena expulsa la Generalitat de l’execució del trasllat se publicó primero en El Triangle.

El Barça de Joan Laporta podria acabar pagant els plats trencats pel descuidat i inexplicable pagament continuat a José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, durant gairebé dues dècades -i després al seu fill, Javier Enríquez-, segons el resultat de la causa que se segueix contra el FC Barcelona i només contra els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. La sensació és que el procés s’ha activat i accelerat, de manera que ja existeix un calendari de testimonis i d’investigats que, si no hi ha novetats, podria concloure aquest febrer, moment en què la jutgessa del cas, Alejandra Gil, haurà de resoldre si obrir judici o arxivar la causa.

Tot i que Joan Gaspart va posar la primera pedra incloent en nòmina Negreira, sent aquest membre del Comitè Tècnic d’Àrbitres, i Joan Laporta va ser qui li va apujar escandalosament l’assignació, tots dos només declararan com a testimonis i no com a investigats per la prescripció dels delictes que porta el Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, que acaba de citar el club a declarar el 27 de gener. En el seu nom, hi anirà la vicepresidenta Elena Fort, designada per la directiva com a representant a tots els efectes legals.

Després del pas pel jutjat de Rosell i de Bartomeu, el dia 6 febrer estan citats com a testimonis Joan Gaspart i l’assessor arbitral del club blaugrana Ricardo Segura. Abans, el 12 de desembre, Laporta, i els exentrenadors del Barça Luis Enrique i Ernesto Valverde també han estat citats davant del jutge.

La entrada El Barça ja ha estat cridat a declarar com a investigat pel cas Negreira se publicó primero en El Triangle.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de la nova Llei Orgànica d’Enjudiciament Criminal, una proposta amb què pretén oferir un sistema penal més “modern i garantista” amb un text que substituirà la llei anterior, del 1882, i que serà la primera normativa processal penal de la democràcia.

Entre els canvis previstos es contempla que la Fiscalia passi a ser l’encarregada de dirigir les investigacions penals, com ja passa a la majoria dels països d’Europa. També es limita la figura de l’acusació popular per excloure’n els partits i les associacions vinculades. Aquest punt no agrada al soci minoritari del Govern d’Espanya, Sumar, que ha advertit que no hi donarà suport.

El partit que lidera la vicepresidenta Yolanda Díaz ha assegurat que “treballarà per enfortir l’acusació popular i introduir més previsions garantistes a la llei”. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha reaccionat a aquest fet lamentat la “ingenuïtat” de Sumar, que defensa que al llarg dels últims anys “aquest instrument s’ha demostrat imprescindible per al control de la societat civil sobre els abusos del poder econòmic i polític”.

La reforma de l’acusació popular, una de les novetats més controvertides de la norma, pretén garantir la participació ciutadana en els procediments que tinguin una “repercussió social particular”, sempre que s’acrediti un “vincle legítim” amb l’interès públic que es pretén defensar. No obstant això, el Govern central aposta per delimitar qui pot exercir aquesta figura i deixar-ne fora les persones jurídiques públiques, els partits polítics, els sindicats o les associacions que en depenguin.

Horitzó 2028

En cas d’aprovar-se, la proposta que avui s’envia al Congrés entraria en vigor l’1 de gener de 2028 i afectaria els procediments iniciats a partir d’aquesta data. Els que s’hagin posat en marxa abans de l’1 de gener de 2028 tramitant segons la llei actual. Per tant, la nova norma no afecta l’actual fiscal general de l’Estat, el segon i últim mandat del qual finalitza el 2027.

A banda de situar la Fiscalia al capdavant de les instruccions judicials i de limitar la figura que pot ser acusació popular, la nova lleu preveu una simplificació dels procediments en qüestions com els recursos, ja que es podran impugnar els decrets més rellevants del fiscal directament davant del jutge de garanties. L’organització i especialització dels fiscals, així com la flexibilitat per destinar més d’un fiscal investigador a determinades diligències, també aportaran més agilitat, segons la previsió de l’executiu central.

A més, la nova llei inclou un reforç de les garanties processals de la persona investigada en matèria de mesures cautelars, especialment la detenció preventiva o la presó provisional, amb revisions d’ofici cada sis mesos. També s’augmentarà la protecció dels menors d’edat, i de les persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat.

La entrada El Consell de Ministres aprova el projecte de la nova Llei d’Enjudiciament Criminal se publicó primero en El Triangle.

El ple del Tribunal de Comptes ha acordat imposar una sanció a Aliança Catalana (AC) per haver superat en més d’un 10% el límit de les despeses electorals en la campanya de les eleccions municipals del 2023, després de les quals Sílvia Orriols, la líder de la formació, va convertir-se en alcaldessa de Ripoll.

El passat mes de març va transcendir que, segons un informe del Tribunal de Comptes, AC havia superat el topall de despesa de 3.516 euros amb factures que van ascendir fins a 3.875, un excés del 10,23%. Pel que fa a les aportacions rebudes, l’òrgan fiscalitzador va assenyalar que una contribució privada de 500 euros incomplia la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

El partit d’extrema dreta, a qui s’ha imposat finalment una multa de 431,45 euros, es troba entre les 14 formacions a qui l’òrgan ha sancionat per incomplir l’article 192.3 de la LOREG. Entre els altres amonestats hi ha la formació Ara Decidim Ripollet, multada amb 1.007,65 euros.

La entrada El Tribunal de Comptes sanciona Aliança Catalana per excedir el límit de despesa electoral se publicó primero en El Triangle.

El jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha rebutjat de nou la petició d’excarceració de l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, que es troba en presó provisional des del 30 de juny. En la interlocutòria, el magistrat considera que, a diferència de l’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García, que van quedar en llibertat després de declarar, Cerdán encara té capacitat per “alterar” dades o elements essencials de la investigació.

La defensa de l’exsecretari d’Organització socialista considera “inaudit” que Puente hagi adoptat la decisió sense escoltar la Fiscalia Anticorrupció i les parts i, encara que el jutge “comprèn la impaciència” de Cerdán i la seva defensa, assegura que es mantenen les raons que el van dur a decretar la presó provisional. La petició d’excarceració presentada per l’advocat Benet Salellas, indica el magistrat, no presenta cap “circumstància o argument diferent que permeti modificar” la decisió.

En tot cas, Puente afirma que en el moment en què “desapareguin les raons que van determinar l’ingrés a la presó” de Cerdán, “la situació es modificarà d’ofici”.

La entrada Nou rebuig del Tribunal Suprem a l’excarceració de Santos Cerdán se publicó primero en El Triangle.

El fotoperiodista Joan Gálvez interposarà una querella perquè s’investigui el tret d’un projectil de foam dels Mossos d’Esquadra que va rebre al braç durant les manifestacions propalestines del passat 15 d’octubre. Afers Interns dels Mossos, per la seva part, ja ha obert una investigació sobre aquests fets.

Segons ha relatat l’entitat Irídia, Gálvez va patir l’impacte mentre feia la seva feina i en un moment en què no s’estava produint cap aldarull ni acte violent. El fotoperiodista es trobava “clarament identificat” com a periodista i el tret es va fer “de manera totalment injustificada”, ha assegurat.

L’entitat, a més, ha recordat que el protocol d’ús d’aquesta arma marca que s’ha d’apuntar de l’abdomen cap avall, i que en cap cas es pot disparar al cap o al coll de la persona. A més, insisteix que el protocol estableix que hauria d’existir una circumstància de risc greu per a les persones, que asseguren no es donava en aquell moment.

“Es tracta, per tant, d’una actuació que contravé els protocols d’ús d’aquest tipus de projectils”, conclou Irídia, que impulsa la querella amb l’objectiu que es depurin responsabilitats i es garanteixi una reparació.

L’advocat de l’entitat Ton Mansilla sosté que es va produir un “tret antireglamentari” contra un professional de la informació que estava fent la seva feina, per la qual cosa assenyala que els fets van ser “especialment greus”.

“En un moment de zero tensió, un agent va apuntar-me i em va disparar un projectil foam a escassa distància. El projectil va impactar-me directament al braç, provocant una ferida oberta i un dolor insuportable”, ha relatat Gálvez.

La entrada Querella d’un fotoperiodista per rebre l’impacte d’un projectil de foam dels Mossos se publicó primero en El Triangle.

Un jutjat penal de Barcelona ha jutjat aquest dilluns a l’expresident del BarçaJosep Maria Bartomeu i la seva mà dreta al club, Jaume Masferrer, per suposadament encarregar la publicació de missatges injuriosos contra l’empresari audiovisual Jaume Roures.

Per això, els demana una multa de 15.000 euros per injúries greus amb publicitat i 100.000 euros d’indemnització, que voldria entregar al Casal d’Infants del Raval.

Roures ha lamentat que tot i ser soci del Barça i tenir-hi bones relacions i negocis, la junta del club intentés desprestigiar-lo personalment i professionalment. Bartomeu ha negat conèixer el contingut dels comptes ni els insults.

Aquest cas es va separar del procés judicial que se segueix en un jutjat d’instrucció per l’anomenat cas Barçagate de presumpta administració deslleial i on també està investigat Bartomeu.

Entre el 2018 i el 2020, un compte a Twitter, Jaume de terror, i un de Facebook, Jaume, un film de terror, van publicar centenars de missatges contra l’empresari, basant-se alguns cops en notícies publicades contra ell, i altres directament amb insults, burles i mems. Roures sosté que darrere d’aquests comptes a internet hi ha l’expresident del FC Barcelona ​​Josep Maria Bartomeu i qui va ser la seva mà dreta, Jaume Masferrer.

Roures sosté que aquests dos comptes van ser creats, mantinguts i alimentats per empleats de Nicestream (del grup I3Ventures), que va ser contractada pel FC Barcelona per monitorar els missatges vinculats al club blaugrana que s’abocaven a les xarxes socials i que està sent investigada pel Barçagate. L’escrit d’acusació relata que aquests comptes a internet tenien com a “únic propòsit” menyscabar “la fama i honor” de Jaume Roures.

La entrada Jutgen Josep Maria Bartomeu per injuriar a Jaume Roures se publicó primero en El Triangle.

La sala penal del Tribunal Suprem ha desestimat aquest dilluns el recurs d’apel·lació presentat per l’Advocacia de l’Estat contra la decisió del magistrat instructor del cas del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, de fixar per a ell una fiança de responsabilitat civil de 75.000 euros.

L’alt tribunal, a més, ha rebutjat que manqui motivació en la imposició de la fiança o que la quantia finalment imposada, que es va reduir de 150.000 a 75.000 euros, sigui desproporcionada.

L’Advocacia de l’Estat, que defensa García Ortiz, enviat a judici aquest mes de setembre, sostenia que el fiscal general estaria exempt de la prestació de fiança d’acord amb la Llei d’assistència jurídica de l’Estat.

La entrada El Suprem desestima el recurs contra la fiança de 75.000 euros imposada al fiscal general se publicó primero en El Triangle.

L’Audiència Nacional investiga per delictes de contraban i participació per complicitat en un delicte de lesa humanitat o de genocidi el president de Sidenor, José Antonio Jainaga Gómez, i altres dos directius.

El jutge Francisco de Jorge creu que van vendre partides d’acer a la companyia Israel Military Industries (IMSI) malgrat que sabien que es tracta d’un fabricant d’armes i que el material que subministrava tenia aquesta finalitat. Segons el magistrat, que avui ha aixecat el secret de les actuacions, la venda d’acer s’hauria dut a terme sense haver sol·licitat l’autorització corresponent del Govern espanyol i sense inscriure’s en el registre pertinent.

La investigació es va iniciar per una querella de l’Associació Comunitat Palestina de Catalunya-Terra Santa. Els tres investigats han estat citats a declarar el proper 12 de novembre.

El magistrat De Jorge argumenta que en la mesura que els fets ocorreguts a Gaza són de domini públic i que, per tant, eren coneixedors del procés obert pel Tribunal Penal Internacional i les denúncies presentades per la Relatora Especial de l’ONU, Francesca Albanese, i per l’UNRWA, entre altres persones i agències de Nacions Unides.

Segons el magistrat, els fets són constitutius d’un delicte de contraban i d’un altre de participació per complicitat en un delicte de lesa humanitat.

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1 de l’Audiència Nacional considera que els fets també són imputables a la societat mercantil Clerbil SL, que ostenta el càrrec d’administrador únic de Sidenor Holdings Europa.

Per contra, entén que en aquest moment no es pot considerar com a persona jurídica investigada la societat mercantil Sidenor Aceros Especiales SLU, atès el paper actiu dels treballadors d’aquesta empresa i la seva contribució a la denúncia pública.

En aquest cas, el magistrat aplica la directiva europea i la llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives que estén la protecció a les persones jurídiques que puguin tenir la condició d’informants.

La entrada Investigat el president de l’empresa Sidenor per la venda d’acer per fer armament a Israel se publicó primero en El Triangle.

La Fiscalia ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que mantingui vigents les ordres de detenció contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín. En dos escrits de 14 pàgines, el fiscal Pedro Crespo ha respost d’aquesta manera a la pregunta del Constitucional davant la petició de suspensió formulada per Puigdemont i Comín.

El TC ja havia denegat fa uns dies suspendre cautelaríssimament les ordres de detenció, perquè no va apreciar una urgència excepcional. Aleshores, però, va donar un termini a la Fiscalia per decidir si suspèn cautelarment les ordres de forma mentre estudia els recursos de Puigdemont i Comín contra la denegació de l’amnistia per part del Tribunal Suprem.

El president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, no preveu que el tribunal pugui resoldre els recursos d’empara fins després del Nadal, ja que les recusacions de magistrats plantejades per les defenses, i finalment rebutjades, van endarrerir els terminis.

La entrada La Fiscalia demana al Constitucional que mantingui l’ordre de detenció contra Puigdemont se publicó primero en El Triangle.

El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona ha processat l’exfutbolista de l’Espanyol Álvaro Aguado com a presumpte agressor sexual d’una treballadora del club, el 2024, en una discoteca de la capital catalana.

Aguado ha dit que van mantenir relacions sexuals consentides, però la denunciant ha assegurat que el futbolista la va tocar sexualment mentre ballaven i la va forçar a mantenir relacions en un lavabo de l’establiment.

La magistrada instructora ha apreciat l’existència d’indicis suficients per processar el futbolista, que serà citat a declarar, per la presumpta comissió d’un delicte contra la llibertat sexual.

Segons la investigació, els fets van tenir lloc cap a les 5 de la matinada del 24 de juny del 2024 al lavabo d’una discoteca del passeig marítim de la Barceloneta, durant la celebració per l’ascens a primera divisió de l’Espanyol.

La noia, que presenta símptomes compatibles amb un trastorn per estrès posttraumàtic i segueix teràpia psicològica, va denunciar els fets sis mesos després, el 24 de gener del 2025, i la seva versió dels fets ha estat corroborada parcialment per testimonis, indica la interlocutòria.

Al futbolista se li atribueix el fet d’haver pressionat els pits de la noia i d’haver-li posat la mà a la vagina, per sobre de la roba, mentre ballaven, sense el consentiment d’ella. Segons el mateix relat, a continuació van baixar als lavabos i allà el jugador la va penetrar vaginalment amb força, tot i que ella li deia que parés, i també la va forçar a fer-li una fel·lació.

A més, presumptament, l’investigat hauria impedit que ningú de fora obrís la porta del bany on estaven tancats i, en acabar, li hauria dit que no es coneixien i que sortirien per separat del bany.

La instructora del cas ha decidit mantenir l’investigat en llibertat provisional sense fiança.

La entrada L’exfutbolista de l’Espanyol Álvaro Aguado, processat com a presumpte agressor sexual se publicó primero en El Triangle.

El Parlament Europeu ha iniciat el procés per retirar la immunitat de l’eurodiputat espanyol de Se Acabó La Fiesta (SALF), Alvise Pérez, arran de les investigacions obertes pel Tribunal Suprem.

Segons ha anunciat aquest dimecres des de l’hemicicle d’Estrasburg la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, el Suprem ha enviat dues sol·licituds per jutjar el dirigent per dues causes, una per delictes d’odi i una altra per suposat frau electoral i finançament irregular de la seva campanya a les eleccions europees.

Metsola ha informat que la sol·licitud serà remesa a la Comissió d’Assumptes Jurídics de l’europarlament, encarregada de tramitar-la.

Les dues sol·licituds emeses pel Tribunal Suprem són independents i, per tant, s’estudiaran de manera individual.

En aquest sentit, Metsola no ha especificat a quin dels dos processos s’ha referit quan ha donat a conèixer que el procés per retirar la immunitat d’Alvise Pérez ja està en marxa.

Cooperació amb els Estats Units

Per altra part, el jutge del TS que instrueix la causa contra Alvise Pérez per difondre una prova de covid falsa de Salvador Illa ha acordat sol·licitar la cooperació de les autoritats judicials dels Estats Units. La diligència de cooperació internacional l’havia sol·licitada la Fiscalia al·legant que es requeria l’assistència de les autoritats judicials dels Estats Units com a lloc d’emmagatzematge de dades de Twitter.

En una interlocutòria difosa aquest dimecres, el magistrat ho considera “oportú, pertinent i proporcional”, atès que pot ajudar a recopilar informació rellevant sobre les condicions personals i temporals en les quals es van activar els canals de divulgació de continguts  i documents que es reputen falsos i injuriosos.

Així mateix, el magistrat també ha acordat una nova pròrroga de la instrucció de sis mesos a comptar a partir del 17 de novembre.

Aquests fets es remunten a l’any 2021, quan Alvise va fer una piulada a la xarxa social en la qual va difondre una prova PCR falsa de Salvador Illa durant la campanya de les eleccions catalanes.

La entrada El Parlament Europeu inicia el procés per retirar la immunitat d’Alvise Pérez se publicó primero en El Triangle.

L’Audiència de Barcelona ha rebutjat amnistiar de moment un agent dels Mossos d’Esquadra que va disparar un projectil de foam a un manifestant el 2019, durant les protestes per la sentència del procés a Barcelona. El jutjat d’instrucció número 4 va concloure que no es pot considerar que un impacte d’un projectil de foam sigui tortura o tracte degradant i arxivava el cas en aplicació de la llei d’amnistia, però l’Audiència creu que cal seguir investigant i celebrar judici oral per dirimir realment si es va tractar o no de tracte degradant, una de les excepcions de la mesura de gràcia.

El denunciant al·lega que primer va rebre l’impacte del foam a la cama i que, després, altres agents el van colpejar amb les defenses i van marxar. El jutjat, però, va considerar que es va tractar d’una actuació policial realitzada per aturar els aldarulls de les protestes i afegia que no es pot aplicar l’excepció de la llei d’amnistia que parla de tortures o tractes inhumans o degradants. En concret, constatava que l’actuació del mosso es limita al projectil de foam i no a la resta de cops causats per altres mossos.

Ara, però, l’Audiència ha estimat el recurs presentat per Irídia en representació del recurrent, i subratlla que la resolució no concreta quin aldarull s’estava produint en aquell moment. També remarca que es va autoritzar l’ús de foam, però el permís es va establir per a atacs directes amb pedres i altres objectes contundents o pirotècnia. Per tant, continua l’Audiència, queda acreditat que es va fer un ús de l’instrument policial “sense que es donessin les condicions que autoritzaven el mateix”. A més, recorda que el denunciant al·lega que no estava participant en cap protesta, sinó prenent alguna cosa amb els seus amics.

En aquest sentit, l’Audiència assenyala que, tot i que sí que hi ha hagut una “investigació eficaç” per part del jutjat, és oportú, “per poder examinar millor la proporcionalitat dels mitjans policials empleats, portar el cas a judici oral, on podrà debatre’s àmpliament si es tracta o no de tracte degradant”. A parer d’Irídia, amb aquesta decisió, el tribunal “trenca l’hegemonia interpretativa sobre l’aplicació automàtica de la llei d’amnistia i obre la porta a excloure de la seva cobertura els casos de violència policial”.

La entrada L’Audiència de Barcelona rebutja amnistiar un mosso que va disparar foam a un manifestant el 2019 se publicó primero en El Triangle.

La Fiscalía de l’Audiència Nacional ha pactat amb els principals acusats de la trama Gürtel després que 20 dels 25 acusats hagin reconegut els delictes de frau fiscal, blanqueig de capitals, falsedat documental i associació,il·lícita.

El principal imputat, Francisco Correa, i l’exsecretari d’organització del PP de Galícia Pablo Crespo (1995-2003) són dos dels 20 acusats que han reconegut els fets. Així ho ha explicat la Fiscalia de l’Audiència Nacional durant la primera sessió del judici oral. Tots ells han presentat un escrit de reconeixement de fets, la qual cosa els assegura una petició de penes més baixa al reconèixer els fets.

El judici de la peça principal de la Gürtel s’ha iniciat després de 16 anys d’investigació. La Fiscalia demanava 77 anys de presó per a Correa i Crespo, que ja han complert part de les condemnes que els havien imposat en anteriors judicis. Segons el jutge instructor, José de la Mata, tots dos, juntament amb altres com els assessors fiscals Luis de Miguel i Ramón Blanco, van obtenir beneficis multimilionaris fruit de la concessió d’adjudicacions irregulars, i van cometre un frau a Hisenda de 24,8 milions d’euros.

La d’aquest dilluns ha estat la primera sessió de la peça principal del judici per la trama Gürtel, que aborda els possibles delictes contra Hisenda per part dels líders de la trama. En concret, l’evasió fiscal i el blanqueig de capital dels beneficis de les activitats il·lícites que s’han abordat en la resta de causes.

Entremat societari

Segons la Fiscalia, entre 1998 i 2009 Correa va liderar un entramat societari amb empreses pantalla per ocultar els guanys de l’obtenció de contractes públics mitjançant suborns.

En la seva declaració d’aquest dilluns, Correa ha esquivat part de les preguntes de la Fiscalia i de les defenses de la resta dels acusats afirmant que no recordava uns fets que van tenir lloc fa més de 20 anys.

Correa ha afirmat que compaginava la direcció d’empreses d’esdeveniments amb una activitat de lobbi, tot i que ha admès que no pagava impostos pels guanys que obtenia. Ha renunciat al seu dret d’última paraula, i fruit de l’acord el president del tribunal li ha comunicat que ja no haurà de tornar a la sala fins al final del judici.

La trama Gürtel va créixer durant el mandat de José María Aznar al capdavant del PP i del Govern d’Espanya i també va servir pel finançament irregular del PP, ja que la trama es feia càrrec dels grans esdeviments de la formació entre 1996 i 1999.

La entrada Els líders de la trama Gürtel admeten els delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals se publicó primero en El Triangle.

El Jutjat d’Instrucció 24 de Madrid ha admès a tràmit una querella de l’entitat ultradretana Hazte Oír contra l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán per un suposat delicte de fals testimoni.

La titular del jutjat, Lidia María Paloma Montaño, creu que Cerdán hauria pogut faltar a la veritat en la seva compareixença a la comissió d’investigació del cas Koldo del Senat, quan Cerdán va negar cap coneixement sobre les activitats suposadament delictives de Koldo García, exassessor de l’exministre José Luis Ábalos.

L’admissió a tràmit de la querella es coneix una setmanana abans que el president del Govern, Pedro Sánchez, comparegui a la mateixa comissió.

A la interlocutòria, coneguda aquest dilluns, la jutgessa fixa una fiança de 3.000 euros a Hazte Oír per poder exercir d’acusació popular, i demana al Congrés dels Diputats que confirmi que Cerdán ja no és aforat.

La entrada Admesa la querella d’Hazte Oír contra Cerdán per un suposat delicte de fals testimoni se publicó primero en El Triangle.

La defensa de l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán ha demanat la seva sortida “immediata” de Soto del Real, on compleix presó provisional per la seva suposada implicació en el cas Koldo. Els representants de l’exdirigent socialista han presentat aquesta petició arran de la decisió del magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente de deixar en llibertat sense fiança a l’exministre José Luis Ábalos i al seu exassesor Koldo García, tots dos implicats en el mateix cas.

Segons apunta la defensa de Cerdán en un escrit consultat per l’ACN, és “difícil d’entendre” quines son les accions “d’ocultació o destrucció de proves” que podria fer Cerdán i no la resta de la “suposada trama” de corrupció que investiga el Suprem. “Al final, la percepció que produeix aquesta situació incomprensible és que la pretesa justificació de la presó provisional no és altra que l’espera de l’arribada de l’informe patrimonial definitiu del senyor Cerdán, acordat fa mesos. Tanmateix, l’espera d’un atestat de la Policia Judicial no és un motiu que ni la llei ni l’intèrpret de la Constitució hagin avalat en cap moment com a tal”, alerta.

Ábalos i el seu exassesor han comparegut aquesta setmana davant del jutge Puente, que els va citar després de rebre un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que assenyalava un suposat ús indegut de diners en efectiu. Des del PP, que lidera l’acusació popular, sostenen que això demostraria l’existència d’una trama corrupta que connectava el Ministeri de Transports —on treballaven Ábalos i Koldo— amb el PSOE, on treballava Cerdán.

Ábalos i García van optar per no declarar durant les citacions d’aquest dimecres i dijous al Suprem, i el jutge Puente va decidir mantenir-los en llibertat sense fiança, com demanava la Fiscalia Anticorrupció. Les acusacions, en canvi, havien reclamat presó provisional per a tots dos.

La entrada Petició de Cerdán per sortir de la presó arran que el jutge deixi en llibertat Ábalos i Koldo se publicó primero en El Triangle.

L’Audiència de Barcelona ha ordenat l’elaboració d’un informe sobre les trucades i missatges dels tres agents dels Mossos d’Esquadra investigats per la fugida de Carles Puigdemont, el 8 d’agost del 2024.

En concret, vol que s’hi reflecteixin les comunicacions entre ells o entre els agents i l’expresident de la Generalitat, durant al mes anterior i posterior del dia dels fets.

L’Audiència ha adoptat aquesta decisió després d’haver estimat parcialment un recurs presentat per l’associació ultradretana Hazte Oír contra una resolució prèvia del Jutjat d’Instrucció número 24 de la capital catalana.

“La mesura sembla útil i adequada”, segons la resolució coneguda aquest divendres, que estima que podria ser “rellevant” per esclarir els fets. D’altra banda, ha decidit que l’informe formi part d’una peça separada i secreta.

En canvi, el mateix òrgan jurisdiccional ha rebutjat altres peticions d’Hazte Oír, com ara accedir a les gravacions de drons dels Mossos d’aquell dia.

La entrada La justícia ordena un informe de les trucades i missatges dels mossos investigats per la fugida de Puigdemont se publicó primero en El Triangle.