El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha obert la porta a una possible pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears catalanes, tot i recordar que la decisió final és competència del Govern d’Espanya. Sàmper ha subratllat que, per assegurar la viabilitat de les noves inversions industrials, cal disposar tant de sòl com d’energia suficient: “Volem tenir energia. D’on vingui? Diria que pràcticament ens és igual”, ha afirmat des de Gandesa, on ha participat a la Festa del Vi i a la campanya ‘Pla de Govern al territori’.

El conseller ha explicat que la possible pròrroga dependrà de si les empreses gestores, com ANAV, presenten la sol·licitud formal davant el govern estatal, com ja ha fet la central d’Almaraz. Tot i reiterar l’aposta del Govern català per les energies renovables, Sàmper ha advertit que el teixit econòmic necessita “energia intensa” per impulsar projectes com centres de dades o noves indústries, i que “no es poden tirar endavant si no hi ha una base energètica sòlida”.

Durant la seva visita a la Terra Alta, Sàmper ha destacat també els resultats dels fons de transició nuclear, amb 150 milions d’euros en ajuts destinats a compensar l’impacte econòmic del tancament de les centrals. Aquests fons han mobilitzat 73 milions d’inversió privada, arribat a 1.500 empreses i creat 656 llocs de treball. El conseller ha remarcat que el Govern català vol traslladar el 50% de les noves inversions industrials fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una previsió de captar 6.000 milions d’euros i impulsar 600 projectes fins al 2030.

La entrada Sàmper no descarta ampliar la vida de les centrals nuclears catalanes se publicó primero en El Triangle.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat la posada en marxa d’un Pla d’ordenació de plantes de biogàs per a la vegueria de Lleida, amb l’objectiu de garantir una implantació ordenada i equilibrada d’aquestes instal·lacions. Paneque ha descartat una moratòria, però ha assegurat que el Govern català vetllarà perquè el desplegament es faci amb criteris tècnics i mediambientals clars. Des de Mollerussa, on s’ha reunit amb els alcaldes del Pla d’Urgell, la consellera ha anunciat també recursos per millorar camins i accessos que puguin deteriorar-se pel pas de camions vinculats a les plantes.

El nou pla establirà criteris basats en les dejeccions i recursos reals del territori i comptarà amb un grup de treball interadministratiu que celebrarà la seva primera reunió al desembre. Paneque ha subratllat que les plantes de biogàs són “necessàries” per a la gestió sostenible de residus, però que el Govern català vol assegurar-se que la seva ubicació respongui a necessitats reals i no a interessos purament econòmics.

El president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Carles Palau, ha valorat positivament el compromís del Govern català d’ajudar els ajuntaments a ordenar la implantació d’aquestes infraestructures. Palau ha recordat que a la comarca ja es tracten unes 300.000 tones de dejeccions, i ha advertit que cal evitar “una allau de projectes”. A més, la consellera ha anunciat un estudi sobre el transport públic comarcal i un reforç de l’oficina d’habitatge per mobilitzar habitatges buits al territori.

La entrada El Govern català crearà un pla per ordenar la instal·lació de plantes de biogàs a Lleida se publicó primero en El Triangle.

Les empreses elèctriques Iberdrola, Endesa i Naturgy han advertit que el tancament de la central nuclear d’Almaraz podria restar “competitivitat” i “economies d’escala” al parc nuclear català, ja que comparteixen la mateixa tecnologia. L’Associació Nuclears Ascó-Vandellòs (ANAV) confirma que les plantes catalanes estan “preparades tècnicament i humanament” per continuar operant més enllà de les dates previstes de tancament –2030 per Ascó I, 2032 per Ascó II i 2035 per Vandellòs II– i confia que l’acord pugui “revertir-se”.

Segons ANAV, la clausura d’Almaraz afectaria “tot el teixit empresarial i la societat”, en perdre professionals qualificats i sinergies amb altres plantes. El sector defensa que la energia nuclear és essencial per mantenir la indústria catalana i que no seria possible substituir-la per renovables abans del 2035. En canvi, Ecologistes en Acció rebutgen la pròrroga i l’acusen de “prolongar una agonia”, afirmant que “no hi ha precedents al món” d’ampliar tant la vida d’una central i que el veritable objectiu de les operadores és “obtenir beneficis econòmics”.

La petició de pròrroga d’Almaraz ha estat ben rebuda pels municipis catalans nuclears, que confien que pugui “empènyer endavant” el calendari de tancament i donar estabilitat al subministrament. L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, ha celebrat que es mantingui la producció mentre els municipis continuen preparant la transició postnuclear amb els Fons de Transició Nuclear, destinats a impulsar renovables i crear nous llocs de treball.

La entrada Les elèctriques alerten que el tancament d’Almaraz faria perdre competitivitat al parc nuclear català se publicó primero en El Triangle.

El Govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei per fer més competitiu, sostenible i segur el sistema elèctric a Catalunya.

El text incorpora mesures en diferents àmbits del sector elèctric, com ara l’emmagatzematge mitjançant bateries, les energies renovables, les infraestructures de transport i distribució o les comunitats energètiques, per fer-lo més resilient i accelerar el procés de transició energètica que viu el país.

Conegut com el decret de les renovables, el Govern va haver de retirar el primer decret de la votació de convalidació al Parlament davant la negativa d’ERC i Comuns de validar-lo. Ara, aquest segon intent compta amb el suport de les altres dues formacions, per la qual cosa la Cambra no ha de tenir problemes per votar afirmativament.

Ara, el nou decret llei incorpora diferents mesures per incrementar la participació de la ciutadania en el sistema elèctric. Es regula per primera vegada la figura de les comunitats energètiques, és a dir, les comunitats de persones que s’uneixen per generar i gestionar la seva pròpia energia i serveis energètics.

En aquest sentit, es crea un registre d’aquestes entitats, i també es regula la participació dels ens locals en aquestes comunitats, i se les dota de més autonomia.

Encaix al territori

D’aquesta manera, també es pretén millorar l’encaix dels projectes d’energies renovables en el territori on s’instal·len. Així, es preveu la creació de taules de diàleg social a cada vegueria, i s’estableixen millores en els procediments de participació local, per incentivar la participació ciutadana i augmentar la informació disponible per part de les persones.

De la mateixa manera, també s’articulen mesures per minimitzar l’impacte de les instal·lacions energètiques en l’entorn. Així, es restringeix la instal·lació d’energies renovables en sòls de regadiu ja aprovades o en desenvolupament, i també es preveu la possibilitat d’instal·lar línies elèctriques en espais propers a la xarxa viària. La norma també regula la figura de les pèrgoles solars.

El decret llei avança en la simplificació administrativa. Així, per exemple, es permet la transmissió d’autoritzacions administratives de projectes no posats en servei, per minimitzar les renúncies de promotors; també s’incrementa l’increment fins als 500 kW de la potència mínima necessària per requerir l’autorització administrativa a un projecte de generació eòlica o fotovoltaica; i s’agilita la tramitació per millorar o repotenciar la infraestructura de transport i de distribució d’electricitat.

També es regula per primera vegada la instal·lació de bateries, que redueixen el risc d’apagada al sistema elèctric i contribueixen a la ràpida recuperació del subministrament. Per això, el decret llei defineix la tramitació urbanística i energètica que hauran de seguir aquestes instal·lacions, n’aclareix el marc normatiu i les dota de major seguretat jurídica.

Regulació

D’aquesta manera, les empreses desenvolupadores dels projectes, els ajuntaments i la ciutadania disposaran d’una regulació que esvairà qualsevol dubte respecte de com cal tramitar aquesta mena d’instal·lacions i que en permetrà accelerar la implementació amb plenes garanties per a tots els actors implicats.

Actualment, a Catalunya hi ha 134 projectes d’emmagatzematge mitjançant bateries en tramitació de competència de la Generalitat de Catalunya, dels quals 125 són de bateries independents (stand-alone) i 9 són projectes de bateries hibridats amb instal·lacions renovables, que sumen 1.096,79 MW.

La entrada La Generalitat aprova el decret de renovables pactat amb ERC i Comuns se publicó primero en El Triangle.

Cada 24 d’octubre, es commemora el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic per conscienciar sobre els seus efectes en la salut humana, els ecosistemes i l’estabilitat socioeconòmica dels territoris. L’impacte d’esdeveniments extrems com les DANA o les sequeres que han afectat particularment Catalunya aquests últims anys, evidencia la necessitat d’actuar davant les seves conseqüències.

Veolia, a través de les seves tres activitats en els àmbits de l’aigua, l’energia i els residus, es consolida com la companyia referent en descarbonització i gestió optimitzada dels recursos a nivell global. Amb un enfocament innovador, el grup promou la transformació ecològica, aportant solucions que contribueixen a adaptar-nos i a mitigar l’impacte del canvi climàtic.

“Ecologia que protegeix”

L’ecologia que protegeix és un concepte promogut per Veolia que uneix el progrés humà i la protecció del medi ambient per acompanyar els seus clients municipals, industrials i del sector agrícola en la seva transició cap a la sostenibilitat. Per això, prioritza la innovació i la digitalització com a impulsors dels tres objectius clau del seu programa estratègic GreenUp: descarbonitzar, descontaminar i regenerar els recursos.

A través de tecnologies avançades com els bessons digitals, IoT, big data i IA generativa, es millora l’eficiència operativa i s’anticipen incidències, contribuint al desenvolupament d’infraestructures més eficients, respectuoses amb el medi ambient i resilients davant el canvi climàtic.

Una mostra d’això és el PERTE RESSONA de digitalització del cicle integral de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, que representa una oportunitat clau per accelerar la descarbonització del sector hídric. Reconegut pel Ministeri de Transició Ecològica com a projecte destacat pel seu caràcter innovador, propulsa l’ús de la tecnologia i la digitalització per optimitzar l’eficiència energètica i reduir l’impacte ambiental de les infraestructures hídriques.

Els seus objectius inclouen la reducció del 8% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, el 5% de la petjada hídrica i el 9,5% del consum energètic del servei metropolità. Aquesta iniciativa d’Aigües de Barcelona, part del grup Veolia, està subvencionada pel MITERD (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) i cofinançada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) en coordinació amb l’ACA (Agència Catalana del’Aigua).

Alternatives per assegurar la disponibilitat d’aigua

La creixent escassetat d’aigua a Espanya exigeix una gestió diversificada dels recursos hídrics per no dependre exclusivament de les fonts d’aigua convencionals i de les condicions climàtiques.

Per això, Veolia gestiona l’aigua mitjançant dues estratègies principals. La primera és la reutilització d’aigües residuals tractades per a nous usos urbans, agrícoles i industrials, amb un exemple representatiu a l’ecofactoria del Baix Llobregat a Barcelona. Actualment, Veolia a Espanya reutilitza aproximadament el 15% de les aigües residuals tractades.

La segona estratègia és la dessalinització d’aigua marina i salobre (aigua amb menor proporció de sal que la marina), per garantir el subministrament davant l’escassetat hídrica i l’augment de la demanda. Una instal·lació clau per a aquest propòsit és la dessalinitzadora de Badia de Palma a Mallorca, que constitueix la principal font de subministrament d’aigua potable a l’illa. L’experiència global del grup contribueix al desenvolupament de solucions de dessalinització a Espanya, ja que en l’actualitat, el 18% de les plantes dessalinitzadores del món utilitzen tecnologies de Veolia.

Energies renovables per a un futur més sostenible

Veolia encapçala el sector de l’eficiència energètica a Espanya, gràcies a la seva experiència en solucions basades en la generació d’energia local descarbonitzada. El grup dissenya solucions flexibles i innovadores que asseguren un subministrament d’energia ininterromput, millorant el benestar de les persones i cuidant el planeta.

Una d’aquestes solucions és la gestió eficient de la biomassa forestal, que prevé incendis i transforma aquests residus vegetals en energia verda, fomentant l’economia circular. La geotèrmia, per la seva banda, es presenta com una alternativa energètica neta i inesgotable, ja que utilitza la calor del subsòl per proveir calefacció, refrigeració i aigua calenta de manera constant.

Una altra iniciativa per a la descarbonització són les xarxes de fred i calor, com el projecte d’Ecoenergies Barcelona, la primera xarxa urbana a nivell mundial de fred ecològic i calor renovable, fruit d’una aliança estratègica entre l’Ajuntament de Barcelona i Veolia. Es tracta d’un altre exemple paradigmàtic d’economia circular: aquesta xarxa recupera el fred residual de la central d’Enagás al Port de Barcelona, alhora que aprofita la calor de la biomassa obtinguda en la poda de parcs i jardins urbans.

Transformar els residus en recursos

Veolia també centra la seva estratègia en la creació de cadenes de valor veritablement circulars en les quals els residus es transformen en matèries primeres d’alta qualitat, promovent sistemes de producció i consum més eficients i reduint l’ús de matèries primeres i energia. En aquest sentit, destaca el Centre Integral de Valorització del Maresme (Mataró, Barcelona), que processa 280.000 tones anuals de residus mitjançant plantes de selecció, compostatge, metanització i recuperació energètica.

D’altra banda, pel que fa a la gestió de fangs de depuració, el 100% de les més de 230.000 tones generades el 2024 a les plantes depuradores gestionades per Aigües de Barcelona van ser valoritzades, principalment mitjançant compostatge o aplicació agrícola directa. Això representa un estalvi d’emissions de gairebé 15.000 tones de diòxid de carboni.

Amb una gestió integrada en els àmbits de l’aigua, l’energia i els residus, Veolia contribueix a pal·liar els efectes del canvi climàtic, enfortint el seu compromís amb la sostenibilitat i apostant per la innovació com a motor de la transformació ecològica.

Redacció d’El Triangle – Amb la col·laboració de Veolia

La entrada Impulsar l’ecologia que protegeix davant el canvi climàtic se publicó primero en El Triangle.

El director general de l’Energètica, Daniel Pérez, ha assenyalat que encara és aviat per decidir si cal ajornar la desconnexió de les centrals nuclears de Catalunya, ja que dependrà “de com estigui el mix energètic en dos o tres anys”. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), ha lamentat que en el passat no es fessin “els deures” amb les renovables, però celebra que ara hi hagi “més consens territorial i suport” per als projectes en els municipis. Pérez destaca que l’objectiu és substituir la nuclear per una combinació d’energia solar, eòlica, hidroelèctrica i bateries, garantint estabilitat i sostenibilitat, tot i advertir que el model actual comporta energia més cara i alternatives més contaminants com el gas.

Sobre el calendari, la previsió a Catalunya és que Ascó I deixi de produir el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035, mentre que a Extremadura el tancament d’Almaraz està previst pel 2027. Pérez recorda que apagar nuclears és més fàcil en regions amb alta capacitat de generació renovable i menor consum, com Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa, mentre que territoris com Catalunya, Madrid i Euskadi necessiten més generació pròpia i equilibris energètics. Per això, subratlla la necessitat de més centrals de bombeig i bateries, com la que estudia l’empresa a La Baells, per estabilitzar la xarxa davant la intermitència de les renovables.

Pel que fa a la implantació de l’Energètica, Pérez indica que, dos anys i mig després de la seva posada en marxa, l’empresa ha anat complint els objectius com a subministrador i generador d’energia. Actualment abasteix 4.300 organismes públics i preveu arribar a quasi 5.000 al gener, amb un compromís de generar el 2040 tanta energia com la consumida pel sector públic. També alerta sobre els retards en els ajuts Next Generation per instal·lació de plaques fotovoltaiques i proposa replantejar el model per transferir els incentius més ràpidament i mantenir l’efecte motivador entre la ciutadania.

La entrada L’Energètica alerta que la desconnexió nuclear a Catalunya dependrà del mix energètic en els pròxims anys se publicó primero en El Triangle.

Les dos centrals fotovoltaiques més grans previstes a Catalunya, BCN Solar 1 i BCN Solar 2, promogudes per la petrolera Shell, han rebut informes desfavorables de les comissions d’Urbanisme de Lleida i del Camp de Tarragona, com ha informat Diari Segre. Els projectes, que sumen més de 400 hectàrees entre les comarques de l’Urgell i la Conca de Barberà, presenten “carències en l’encaix territorial i paisatgístic”, segons ha informat el Departament de Territori. Aquest revés bloqueja la seva tramitació urbanística, tot i que el promotor pot recórrer la decisió o bé modificar els projectes per adaptar-los als criteris de la Generalitat de Catalunya.

La central BCN Solar 1 preveu 138,2 MW de potència i més de 250 hectàrees entre Lleida i Tarragona, incloent 26 hectàrees de plaques fotovoltaiques a Vallbona de les Monges, a menys de dos quilòmetres de Rocallaura. Per la seva banda, BCN Solar 2 tindria 72,8 MW i 145 hectàrees, amb una vintena al terme de Ciutadilla i Vallbona de les Monges, des d’on també hauria de passar la línia elèctrica d’evacuació d’energia. Tot i que l’autorització ambiental i constructiva depèn del Govern d’Espanya, la tramitació urbanística és competència de la Generalitat i dels ajuntaments afectats.

Les comissions d’Urbanisme van valorar també altres projectes de la demarcació. El parc eòlic dels Gorgs, de 49,5 MW i promogut per Forestalia a les Garrigues, ha quedat en suspens per manca d’una línia d’evacuació en tramitació. També s’ha ajornat l’ampliació del dipòsit comarcal d’escombraries de la Segarra, mentre que s’han aprovat inicialment noves instal·lacions de biogàs i compostatge a Vila-sana i Torregrossa i provisionalment una planta de tractament de residus orgànics a Térmens.

La entrada Urbanisme frena les macrocentrals fotovoltaiques de Shell a l’Urgell i la Conca de Barberà se publicó primero en El Triangle.

El Govern de la Generalitat de Catalunya aprovarà un pla director per arreglar els barrancs de les Terres de l’Ebre en el Consell Executiu del pròxim dimarts. Concretament, es desplegarà en els pròxims cinc anys i tindrà un pressupost de 37,5 milions d’euros. Les actuacions previstes inclouen ampliacions del pas d’aigua, obres hidràuliques i canalitzacions.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha destacat que actuacions com les que s’han fet a l’Aldea “han demostrat ser eficaces per evitar danys més grans” i s’ha compromès amb els alcaldes a activar “les polítiques i tots els recursos econòmics que calgui” per “adoptar solucions estructurals”, més enllà de l’emergència.

Paneque ha detallat que en l’àmbit de carreteres ja s’està revisant la carretera C-12 i l’antiga N-340 a l’altura de la Ràpita, on hi ha dos ponts afectats per les riuades. El Departament de Territori signarà una conveni per actuar-hi, perquè són de titularitat municipal, de manera que el Govern pugui fer l’encàrrec a Infraestructures.cat per la via d’emergència i restaurar aquests ponts. Territori també es compromet a “fer un estudi específic per trobar una solució integrada” en la confluència del barranc de la Galera, el canal de reg i la C-12.

La consellera ha explicat que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha estat treballant amb 67 actuacions en els últims anys en el manteniment i conservació de les lleres fora del tram urbà dels municipis de les Terres de l’Ebre, de les quals 44 estan finalitzades, tres en execució i la resta s’acceleraran. La inversió és de 360.000 euros en actuacions a Alcanar, Amposta, Godall, Freginal, Ulldecona, la Sénia, Masdenverge, la Ràpita, Santa Bàrbara o Mas de Barberans.

El Govern català, a través de l’ACA, liderarà “totes les actuacions” en barrancs i rieres que també són competència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i del Xúquer, de manera que “els ajuntaments no hagin de tenir interlocucions complexes”. També es farà càrrec de pagar-les tant en els trams urbans com en els que no ho són. Aquest dijous es començarà a treballar en la neteja de sediments al barranc de la Galera, començant per Masdenverge.

La consellera també ha parlat des de Tortosa, després de reunir-se amb els alcaldes del Baix Ebre i el Montsià, la consellera ha indicat que Territori ha decidit ampliar a tres anys la convocatòria de neteja de lleres i rius oberta a l’agost, passant de 5 a 13 milions d’euros, una mesura que “ha tingut una gran acceptació per part dels ajuntaments. Per això hi abocarem més recursos, per assegurar que es puguin fer aquestes neteges d’una manera més àgil”, ha dit Paneque.

Pel que fa al port de la Ràpita, la titular de Territori ha apuntat que “l’afectació és menor del que semblava inicialment”. “S’han retirat les embarcacions enfonsades i el pantalà més afectat. Ara es revisa si hi ha objectes arrossegats sota l’aigua”, mentre es detalla l’actuació de ports per reparar els desperfectes.

La entrada La Generalitat destinarà 37,5 MEUR a actuacions als barrancs de les Terres de l’Ebre se publicó primero en El Triangle.

Unes 200 persones s’han concentrat aquest diumenge al port de Colera (Alt Empordà) per defensar un camí tradicional que connecta el mirador dels Canons amb la cala de Port Joan. El sender travessa una propietat privada, però històricament ha estat accessible a veïns i excursionistes. Els manifestants han denunciat que, després d’uns treballs a la finca, els propietaris volen tancar el pas, una mesura que consideren contrària a la Llei de Costes i al criteri del Govern català.

Durant la protesta, els participants han cobert els cartells de prohibició col·locats per la propietat i han recorregut el camí cridant consignes com “Mateu, això no és teu!”, reclamant el manteniment de l’accés públic. La concentració ha tingut lloc amb un ambient pacífic, però determinat, per evidenciar el rebuig dels veïns a la privatització del sender.

Els organitzadors han insistit que el camí forma part del patrimoni públic i de la tradició local i han demanat a les autoritats que intervinguin per garantir la seva disponibilitat per a la ciutadania, assegurant que la protecció dels espais naturals i l’ús tradicional del territori han de prevaler davant interessos privats.

La entrada Veïns i excursionistes protesten a Colera per preservar l’accés al camí tradicional de Port Joan se publicó primero en El Triangle.

Protecció Civil manté aquest diumenge l’alerta del pla Inuncat per pluges intenses, especialment al Montsià i el Baix Ebre, després d’una nit i matinada amb pocs incidents. Fins a les 06.00 hores, el telèfon d’emergències 112 ha rebut una dotzena de trucades relacionades amb els xàfecs, un terç provinents del Tarragonès, segons ha informat el departament. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha alertat de la possibilitat de temps violent —amb calamarsa, pedra i ratxes fortes de vent— fins a migdia a les comarques del sud del país.

El municipi de Mas de Barberans ha estat un dels punts més afectats, amb més de 80 litres per metre quadrat registrats en les últimes hores, segons dades de l’SMC. També s’han acumulat 85,5 litres al Parc Natural dels Ports, 50,3 als Alfacs i 39,3 a les Cases d’Alcanar. La cap d’Operacions de Protecció Civil, Cristina Vicente, ha explicat que les pluges “han començat al matí a les Terres de l’Ebre, s’han intensificat a la tarda i es mantindran fins a la matinada”, quan s’espera que es desplacin cap al nord, fins al Maresme.

Protecció Civil recomana molta prudència en els desplaçaments i activitats a l’exterior, i demana no travessar rius ni rieres amb el vehicle davant el risc de crescudes sobtades. Tot i la intensitat de les pluges, els Bombers de la Generalitat i el Servei Català de Trànsit no han notificat incidències destacables, mentre que a les illes d’Eivissa i Formentera s’ha enviat un avís de màxima precaució a la població a causa de la mateixa borrasca.

La entrada Protecció Civil manté l’alerta per pluges intenses al sud del país després d’una nit amb pocs incidents se publicó primero en El Triangle.

Barcelona ha viscut uns primers nou mesos del 2025 més plujosos del que és habitual. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’Observatori Fabra ha registrat 73 dies amb precipitació entre gener i setembre, per sobre de la mitjana climàtica (1991-2020), que és de 60, i molt a prop del total anual mitjà, de 82. Les precipitacions acumulades arriben als 450 litres per metre quadrat, superant la mitjana habitual i situant-se fins i tot per sobre de ciutats com Londres, París i Berlín.

L’estació automàtica del Meteocat a Collserola ha registrat 431 litres per metre quadrat, mentre que al Raval la xifra puja a 450,6 litres i a la Zona Universitària s’han comptabilitzat 439 litres. Aquest volum és superior al de la capital francesa (436,6 litres, segons Météo France), a Berlín (357 litres, segons la Deutscher Wetterdienst) i molt per sobre de Londres, que només n’ha acumulat 284 litres en un any inusualment sec, segons dades del Met Office.

La mitjana de pluja entre gener i setembre a l’Observatori Fabra és de 430 litres per metre quadrat, de manera que el 2025 s’hi situa lleugerament per sobre. També creixen els dies amb precipitació, amb 73 a Collserola i 68 al Raval, enfront dels 60 esperats fins al setembre. Tot i que Barcelona continua lluny de les mitjanes anuals de Berlín (163,7 dies) i Londres (162,2 dies), el 2025 confirma una tendència a un clima més humit a la capital catalana.

La entrada Barcelona viu un 2025 més plujós i supera capitals com Londres, París i Berlín se publicó primero en El Triangle.

Catalunya ja dona per superades les hores més difícils del temporal. Després que el Departament d’Educació de la Generalitat decidís diumenge la suspensió de les classes de dilluns, les autoritats han destacat que la millora del temps el migdia de dilluns fa que es passi de nivell vermell a taronja. Ara, el temporal es desplaça cap a sud, per la qual cosa les Terres de l’Ebre començaran a entrar en normalitat, però després d’avaluar els danys, com a les carreteres o les instal·lacions elèctriques.

Diumenge, Protecció Civil va enviar alertes als mòbils de la zona informant de pluges torrencials i demanant a la ciutadania que evitessin desplaçaments i activitats a l’exterior. En el missatge també s’alertava del risc d’acostar-se o de travessar rieres, torrents o barrancs.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va participar de la reunió del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per conèixer i seguir l’evolució de les pluges i les seves conseqüències. A la vegada, Illa es va posar en contacte amb els alcaldes dels municipis per fer un seguiment de les afectacions.

Va ser la consellera d’Interior i Seguretat, Núria Parlon,  la que va informar que que el pitjor ja havia passat i que no s’han produït incidències greus. Parlon ha destacat el comportament de la ciutadania, que ha seguit les indicacions de les autoritats.

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) havia estès fins al  migdia d’avui dilluns l’avís vermell per acumulació de pluges a l’Ebre. Però davant de la millora, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha rebaixat a nivell taronja l’alerta per pluges torrencials al Baix Ebre i el Montsià, en concret al nivell 3 de 6. Diumenge, l’alerta s’havia situat en 5 de 6. No obstant, aquest dilluns encara es poden superar els 20 litres per metre quadrat en 30 minuts.

Avui a la tarda, Protecció Civil ha enviat una alerta als mòbils al Montsià i el Baix Ebre per informar que aquest dimarts es reprenen les classes a les dues comarques. Amb tot, el missatge també remarca que tot i que disminueix la intensitat de les pluges, encara pot ploure, i crida a mantenir la precaució fins al dimarts al matí.

Afectacions

Un dels municipis que va registrar més aigua va ser Amposta. El seu alcalde, Adam Tomàs, va explicar a l’ACN que preveuen que hi pugui haver alguna afectació a camins i instal·lacions esportives. Tot i això, ha destacat que al pavelló aquest cop no ha entrat aigua, ja que les bombes l’han pogut recollir.

A Deltebre s’han despertat amb alguns carrers inundats amb un pam d’aigua. Segons fonts municipals són zones on quan hi ha alta intensitat de pluja acostuma a acumular-s’hi aigua i des de primera hora la brigada va avaluar possibles danys. Amb tot, no tenen constància de desperfectes importants.

També es van revisar les escoles, que estaven tancades com a totes les Terres de l’Ebre. La resta d’equipaments municipals estaven tancats, excepte l’Ajuntament i el Consell de Riumar. El CAP només va atendre urgències.

A l’Aldea van caure uns 109 litres per m2 fins a primera hora d’aquest dilluns. Des del consistori van apuntar que tenen camps inundats, si bé es van haver de revisar l’afectació en camins. Al nucli urbà no van haver incidències i per precaució es van mantenir tancats tots els equipaments municipals, a excepció de l’ajuntament, que va restar obert.

La situació tampoc va ser preocupant a Alcanar on durant la nit van caure fins a 40 litres per m2 en mitja hora. La pluja, però, els va donar una treva a primera hora, un fet que va ajudar a drenar tota la que ha caigut des d’aquest diumenge.

Tampoc a Ulldecona han hagut de lamentar danys. Fins a la matinada, al nucli dels Valentins hi havien caigut 80 litres, si bé al nucli urbà la pluja va ser més minsa. Per ara, no consten afectacions ni en carrers ni en aparcaments soterrats. El CAP només ha atés urgències.

Pel que fa a les intensitats, les pluges han deixat registres de 52,4 litres per metre quadrat en mitja hora a Amposta i 27,6 a l’Aldea, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La Conferència Hidrogràfica de l’Ebre va alertar de la possibilitat de crescuda dels barrancs de Pixadors, Vinaixarop i Rocaborba, al Baix Ebre.

Precisament, un dels municipis afectats, Mas de Barberans, ha estat sense llum durant tota la nit passada. Altres localitats, com Ràpita, també han tingut problemes amb el servei elèctric.

A primera hora de la tarda de dilluns totes les carreteres ja estaven en servei. Durant el matí, però, han estat tallades l’N-340 en diferents trams, la C-12 d’Amposta a Tortosa, la TV-3314 entre Godall i Ulldecona, la TV-3408 a Amposta, i la TP-3311 entre Santa Bàrbara i la Sénia.

D’altra banda, el telèfon d’emergències 112 ha rebut 108 trucades que han generat 90 expedients. Més de la meitat de les trucades provenien del Montsià (51,46%). De la seva banda, els Bombers de la Generalitat han atès 26 serveis entre les 7 del matí i la una de la tarda.

Avís

El Meteocat va emetre diumenge a la tarda un avís de temps violent al Baix Ebre i al Montsià, amb perill màxim (6 de 6). Paral·lelament, Protecció Civil va activar una alerta als mòbils de les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta per la previsió de pluges torrencials.

Els Bombers de la Generalitat van reforçar els dispositius amb més personal als parcs, unitats especialitzades i equips de rescat subaquàtic desplaçats a Amposta. També els Agents Rurals treballen a la zona amb tasques de vigilància i senyalització de passos impracticables.

Protecció Civil insisteix a evitar desplaçaments i activitats a l’exterior, no acostar-se a rius ni barrancs i pujar a pisos superiors si entra aigua a l’habitatge.

La entrada Catalunya dona per superades les hores més difícils del temporal se publicó primero en El Triangle.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanat aquest diumenge “màxima precaució” davant l’episodi de pluges intenses que afecta Catalunya, especialment a la meitat oest i l’extrem sud. En un missatge publicat a la xarxa X, el cap de l’executiu ha instat a evitar desplaçaments innecessaris i no acostar-se a zones inundables, tot seguint les indicacions d’Emergències.

La situació ha portat Protecció Civil a activar l’alerta del Pla Especial d’Emergències per Inundacions (Inuncat). El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha elevat el perill per intensitat de pluja a molt alt (nivell 5 de 6) al Baix Ebre i al Montsià, on es poden superar els 40 litres per metre quadrat en 30 minuts entre les 18:00 hores i la mitjanit. Paral·lelament, també s’ha emès un avís per acumulació de pluja que pot arribar als 200 litres en 24 hores entre diumenge i dilluns, amb perill màxim situat en 4 de 6 i afectació principal a aquestes dues comarques i, amb menys intensitat, a la Terra Alta. Els xàfecs poden anar acompanyats de tempesta, calamarsa i pedra petita.

També l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha emès avisos per risc de pluges i tempestes, especialment al litoral de Tarragona, on es podrien acumular fins a 80 litres en 12 hores. Davant aquest escenari, Protecció Civil recorda la necessitat d’“extremar les precaucions en la mobilitat i en les activitats a l’exterior” i insisteix a no travessar rius, rieres i barrancs per evitar situacions de perill.

La entrada Illa fa una crida a la “màxima precaució” davant l’alerta per fortes pluges a Catalunya se publicó primero en El Triangle.

Els desplaçaments en autobús i metro a l’àrea de Barcelona estalvien l’emissió d’1,6 tones de CO2 diàries, quantitat que equival al que generarien 1,7 milions de turismes fent trajectes similars, segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Aquesta gestora pública ha calculat l’estalvi a partir de les validacions de passatgers del 2024, que van enfilar-se fins a 684 milions. Si aquest nombre d’usuaris hagués optat pel transport privat, prenent com a referència un turisme dièsel mitjà, s’haurien emès 430.000 tones.

Coincidint amb el Dia Mundial sense Cotxes, TMB ha estrenat una nova funció al seu web i aplicació que mostra les emissions de CO2 de cada trajecte en transport públic en comparació amb un vehicle privat. Aquesta eina pretén conscienciar els usuaris sobre l’impacte ambiental positiu que té escollir el transport públic.

La tinent d’alcalde de Barcelona Laia Bonet, presidenta de TMB, ha subratllat la importància del transport públic per a la sostenibilitat de la capital catalana i ha animat la ciutadania a utilitzar-lo per avançar cap a una mobilitat més sostenible.

Una de les línies d’acció de TMB per reduir les emissions és la descarbonització progressiva de la seva flota de busos. A finals del 2024, el 25% de la flota ja estava composta per vehicles de zero emissions, incloent-hi busos d’hidrogen i elèctrics, i la previsió és que aquesta xifra continuï augmentant gràcies a noves licitacions per adquirir més vehicles elèctrics.

La entrada TMB calcula que viatjar en metro i bus estalvia 1,6 tones de C02 al dia se publicó primero en El Triangle.

Les tempestes han descarregat amb força aquest diumenge al matí al Pirineu, amb registres d’entre 20 i 40 litres en punts del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alt Urgell. Destaquen els 39,2 litres de la Pobla de Segur —22,3 en només mitja hora—, els 36,2 de Tremp i els 27,3 del Pont de Suert, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Davant aquesta situació, Protecció Civil manté l’alerta del plaInuncat i adverteix de risc de pluges intenses arreu del país.

El Servei Meteorològic de Catalunya preveu precipitacions fortes fins al vespre, especialment al Pirineu, a les comarques centrals, a l’interior de Girona, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Les pluges poden superar els 20 litres en 30 minuts al matí a l’Alta Ribagorça, al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà, mentre que a la tarda podrien acumular fins a 40 litres en mitja hora a zones del Baix Camp, Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre.

Protecció Civil demana a la ciutadania evitar travessar rieres, barrancs i zones inundables, així com extremar la precaució en la mobilitat i les activitats a l’exterior. L’organisme recorda que la intensitat de les tempestes pot generar inundacions sobtades i insisteix en la necessitat de seguir les indicacions oficials.

La entrada Tempestes intenses al Pirineu amb fins a 40 litres i alerta de l’Inuncat activa se publicó primero en El Triangle.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha celebrat aquest dissabte a Tortosa els seus 25 anys amb una festa que ha reunit unes 500 persones i que ha combinat actes lúdics i reivindicatius. L’emblemàtic nus de la plataforma ha tornat a ser protagonista en una jornada amb xerrades, música i tallers, on la portaveu Matilde Font ha recordat que el moviment “manté viva la mobilització” i que “sempre que hi ha una possibilitat real d’un transvasament, la gent respon”.

Des de la seva fundació l’any 1999, arran del Pla Hidrològic Nacional del govern d’José María Aznar, la PDE s’ha oposat als projectes de transvasament de l’Ebre, aconseguint la derogació del pla l’any 2004. Segons Font, la mobilització inicial no només va aturar un projecte que amenaçava el Delta de l’Ebre, sinó que també va contribuir a reforçar “la identitat col·lectiva de les Terres de l’Ebre” i a consolidar una consciència de protecció del territori.

Tot i les fites assolides, la plataforma adverteix que la batalla continua davant projectes com el canal Xerta-Sénia o el nou Pla Hidrològic Nacional, previst per 2027. “El riu no està blindat. Encara hem d’estar amatents a tots els intents d’extracció d’aigua”, ha insistit Font. Per aquest motiu, la PDE preveu mantenir la mobilització ciutadana i alhora impulsar un programa d’activitats al llarg de l’any per commemorar els 25 anys de lluita i assegurar el relleu generacional del moviment.

La entrada La Plataforma en Defensa de l’Ebre compleix 25 anys i alerta que el riu “no està blindat” se publicó primero en El Triangle.

La lluita veïnal i ecologista per la preservació de la Gola del Fluvià ha rebut aquesta setmana un suport clau. Després de quatre anys de denúncies i mobilitzacions, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que recull gairebé fil per randa les reclamacions del Grup en Defensa de la Gola i la IAEDEN-Salvem l’Empordà.

La Comissió de Transició Ecològica ha instat la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Pere Pescador a executar de manera immediata les resolucions administratives pendents per posar fi a les activitats sense autorització que, segons el col·lectiu, s’estan fent al Fluvià Nàutic. El text va rebre el suport de PSC, ERC, Junts, Comuns, CUP i Vox, mentre que el PP es va abstenir en un dels punts.

Els veïns i ecologistes denuncien que l’empresa Canales del Fluvià SL ha convertit un espai natural protegit en un complex turístic privat: aparcament d’autocaravanes, amarradors, guingueta, lloguer de caiacs i motos d’aigua, tot en terrenys que en bona part serien de titularitat pública i dins d’un àmbit inclòs a la Xarxa Natura 2000.

El punt de partida de la protesta va ser la instal·lació, el 2021, d’una barrera de pagament que bloquejava el camí d’accés a la platja, un vial que els col·lectius recorden que és públic i que hauria de ser lliure.

Ordres incomplertes i persistència veïnal

El Grup de Defensa ha aportat expedients, sancions i decrets que avalen la seva denúncia. El 2023, la Generalitat va multar l’empresa amb més de 32.000 euros i va ordenar suspendre activitats i retirar instal·lacions. El 2024, l’Ajuntament va decretar clausurar l’aparcament i recuperar el camí públic. I la Síndica de Greuges, a la tardor del mateix any, va reclamar que s’executessin aquestes mesures i es restaurés la realitat ambiental. Però, segons expliquen els activistes, res d’això no s’ha fet efectiu i el Fluvià Nàutic continua funcionant amb normalitat.

El col·lectiu recorda, a més, que a l’abril d’aquest any el ple de la Diputació de Girona també es va pronunciar a favor de restablir la legalitat urbanística i recuperar l’accés públic a la Gola. Per a ells, aquest posicionament, sumat ara al del Parlament, confirma que les seves demandes tenen un ampli suport institucional i que només falta que les administracions competents facin complir les seves pròpies resolucions.

Des de l’Ajuntament, l’alcalde Agustí Badosa defensa que el consistori ja ha actuat i remarca que el cas és als jutjats, cosa que condiciona els tempos. El propietari del Fluvià Nàutic, Víctor Latorre, nega totes les acusacions i insisteix que disposa de permisos per a l’activitat, alhora que acusa els col·lectius crítics d’orquestrar un complot en contra seva.

Mentrestant, el Grup en Defensa de la Gola assegura que continuarà vigilant i pressionant perquè s’executin els acords, convençut que la seva perseverança ha estat clau per arribar fins aquí. El suport parlamentari reforça la seva lluita i situa al centre del debat públic la necessitat de preservar un dels espais naturals més fràgils i emblemàtics de l’Empordà.

La entrada Quatre anys de lluita veïnal forcen el Parlament a actuar a la Gola del Fluvià se publicó primero en El Triangle.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat, aquest matí, la cinquena participant del seu programa de residències internacionals. Es tracta de l’escriptora, lingüista i investigadora Yásnaya Elena Aguilar Gil. Nascuda a la regió mexicana d’Oaxaca, s’ha consolidat com una de les veus de referència del pensament indígena i la defensa dels drets lingüístics a l’Amèrica Llatina. Llicenciada en Llengua i Literatures Hispàniques a la UNAM, va participar en la fundació del col.lectiu Colmix, xarxa dedicada a la recerca, difusió i formació sobre la llengua, el pensament i la història mixe. La seva llengua natal és l’ayuujk, una variant de les llengües mixes, que compten amb més de 100.000 parlants a Oaxaca.

En la seva intervenció davant els mitjans de comunicació, ha començat manifestant la seva preocupació per l’impacte negatiu que el creixement de les opcions d’extrema dreta té en els espais de diàleg, de debat d’idees que han d’acompanyar el respecte pels drets lingüístics i de les comunitats indígenes. Els discursos de dreta extrema intenten opacar els debats lingüístics o els relacionats amb l’emergència climàtica, segons ella. Ha afirmat que “la llengua i els pobles indígenes ens han lligat al passat, la qual cosa és certa, però alhora podem donar respostes als problemes actuals”.

Ha explicat que el càlcul de les llengües que estan en perill d’extinció no és senzill, però dona per fet que a finals de segle n’hauran desaparegut la meitat. “Les llengües no es moren, les maten”, ha sentenciat. Li agradaria estar en la situació en què es troba el català a hores d’ara, que, segons ha dit, té una estratègia per defensar-lo. Espera aprendre de la qüestió lingüística a Catalunya durant els tres mesos que durarà la residència al CCCB. En aquests mesos tindrà una gran activitat que s’iniciarà amb la conferència inaugural “El mite del mestissatge” que farà a la sala Teatre d’aquest centre cultural el proper dia 26.

Raig Verd ha publicat el seu llibre “Un nosaltres sense estat”

Durant la seva estada a casa nostra farà conferències, seminaris i fins i tot recitals, i dialogarà amb experts en les matèries que ella domina, amb estudiants universitaris o d’instituts. També participarà en activitats que es faran a la Comunitat Valenciana, el País Basc i Madrid. En diverses activitats l’acompanyaran Elisa Loncon, lingüista i activista maputxe, i Elvira Espejo, actual directora del Museu Nacional d’Etnografia i Folklore de Bolívia, que ha destacat per la seva tasca en la recuperació de les tradicions tèxtils aimara i quitxua. El programa de residències internacionals del CCCB compta amb el suport de la Universitat Oberta de Catalunya i finançament de la Fundació privada Mir-Puig. L’editorial Raig Verd acaba de publicar el llibre de Yásnaya Elena Aguilar Gil “Un nosaltres sense estat”.

La entrada L’escriptora, lingüista i investigadora Yásnaya Elena Aguilar Gil, nova resident internacional del CCCB se publicó primero en El Triangle.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha assegurat aquest dimecres que la planificació elèctrica estatal per al 2030 permetrà a Catalunya “posar-se al dia” en energies renovables. Paneque ha fet aquestes declaracions després de reunir-se a Madrid amb el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, en una trobada que ha qualificat de primer contacte però “fructífera”.

Segons la consellera, el document que ara entra en fase d’al·legacions “significarà un salt qualitatiu i quantitatiu” per a la transició energètica i també per atendre projectes estratègics en l’àmbit econòmic i de la transició hídrica. Ha remarcat que, en les línies generals, l’esborrany respon a les peticions de l’equip de Salvador Illa i incorpora bona part de les projeccions recollides a la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat 2050).

Generació i emmagatzematge

Paneque ha destacat que el pla contempla no només la nova generació d’electricitat renovable, sinó també projectes d’emmagatzematge i infraestructures vinculades a les xarxes de distribució. A més, inclou actuacions en dessalinitzadores —com les de la Tordera, Cunit i la prevista al nord de la Costa Brava—, la descarbonització del polígon petroquímic de Tarragona, projectes relacionats amb les Tres Xemeneies i millores als ports i eixos ferroviaris.

El secretari d’Estat d’Energia ha subratllat que la planificació permet donar resposta a noves demandes i incorporar renovables a la xarxa, i ha remarcat les “apostes importants” en àmbits com el petroquímic de Tarragona o el reforç ferroviari i portuari.

La entrada Catalunya es posa al dia en renovables amb el pla elèctric 2030, segons indica Paneque se publicó primero en El Triangle.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat ha convocat els ajuts a les comunitats de regants i altres usuaris d’aigua afectats per la sequera de l’any 2024. L’objectiu és compensar-los per les despeses extraordinàries que van haver d’assumir i fomentar la continuïtat dels productors afectats.

Els ajuts, que es poden sol·licitar telemàticament fins al 9 d’octubre, es financen amb 2,8 milions d’euros procedents del fons agrari i ramader aprovat per la Llei del Fons agrari i ramader de la conselleria per al 2025.

En la resolució de convocatòria es va establir l’import dels ajuts en funció dels pressupostos ordinaris d’origen agrari i ramader de les entitats, i del grau d’afectació per la sequera, que no ha estat el mateix a totes les conques.

Segons difon el departament que encapçala el conseller Òscar Ordeig, les despeses extraordinàries assumides pels regants s’han concretat principalment en un augment del cost de gestió per increment de despeses de personal per poder gestionar amb més cura el repartiment de quantitats inferiors d’aigua, petites obres d’interconnexió amb altres comunitats per millorar la distribució de l’aigua, altres obres d’adaptació de les instal·lacions per estalviar aigua, i serveis informàtics per millorar el control del repartiment de l’aigua.

La entrada La Generalitat ofereix 2,8 milions per ajudar els regants afectats per la sequera del 2024 se publicó primero en El Triangle.

Girona ha posat en marxa la Zona de Baixes Emissions (ZBE) amb restriccions toves que afecten sobretot els vehicles sense etiqueta ambiental i que són de fora la ciutat. A partir d’ara, si no estan inclosos en alguna de les exempcions, només podran circular 24 dies per any dins del perímetre, que s’estén des de la Devesa a Emili Grahit, i des del carrer del Carme i el Barri Vell fins a la frontissa del Güell.

El regidor de Mobilitat, Isaac Sanchez, ha explicat que la ciutat “no té problemes greus d’emissions contaminants”, cosa que ha afavorit que les restriccions siguin més laxes, però ha destacat que la ZBE “és una eina que permetrà reduir les emissions contaminants que generen els vehicles, i ajudarà la gent a prendre consciència que de mica en mica han de renovar els cotxes més vells”. Es preveu que en el primer any de vigència les emissions de CO₂ es redueixin en un 6,9%.

En el perímetre de la ZBE, les restriccions s’aplicaran de dilluns a divendres entre les set del matí i les vuit del vespre. Fora d’aquest horari, no hi haurà limitacions per circular dins la ZBE. En el cas de la ciutat, els vehicles que es veuran més afectats són els que no tenen etiqueta ambiental i siguin de fora de Girona. Tots aquells qui tinguin distintiu (B, C, ECO i 0) poden circular-hi, estiguin domiciliats o no a la ciutat.

Concretament, el regidor de Mobilitat ha subratllat que, en el cas dels vehicles que tinguin etiqueta ambiental, no és necessari que portin el distintiu enganxat al parabrisa perquè les càmeres de control capten les matrícules dels vehicles i, directament, les quadren amb la informació del sistema per saber si poden entrar o no dins la ZBE. D’altra banda, aquells cotxes que no tinguin etiqueta ambiental i siguin de fora la ciutat, podran circular un màxim de 24 dies per any dins la Zona de Baixes Emissions. En aquests casos, ha precisat Sanchez, en un mateix dia podran entrar-ne i sortir-ne diverses vegades si així ho necessiten.

La normativa de la ZBE també es permet que aquells vehicles sense etiqueta ambiental que estiguin domiciliats a Girona abans de finals de desembre del 2024, i els qui s’hagin acollit a alguna de les exempcions, també puguin circular per dins la ZBE. En aquest últim cas, això sí, s’ha de sol·licitar una autorització pel registre. Entre d’altres, les exempcions fan referència a motius laborals o bé a vehicles d’emergència, mèdics i de seguretat.

Multes de 200 euros

Pel que fa a les sancions que s’aplicaran a aquells vehicles que incompleixin la restricció, el regidor de Mobilitat ha precisat que les multes seran de 200 euros, amb un descompte del 50% si es paguen dins els primers quinze dies. Sanchez també ha explicat que els propietaris de vehicles sense etiqueta i que són de fora la ciutat no cal que demanin autorització per entrar un màxim de 24 cops l’any dins la ZBE, i que el mateix sistema, si així ho volen, també els permetrà consultar quantes vegades hi han entrat.

La entrada Entra en vigor la Zona de Baixes Emissions a Girona amb restriccions laxes se publicó primero en El Triangle.

El Govern català preveu que els més de 300 municipis que encara no tenen al dia els plans de prevenció d’incendis forestals, tot i estar-hi obligats, els aprovin l’any vinent gràcies a una nova línia d’ajuts de 2 milions d’euros. Segons el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell, la prioritat és “evitar víctimes mortals en zones forestals properes als nuclis urbans”, motiu pel qual l’executiu també destinarà 75 milions en cinc anys per crear franges de protecció d’almenys 25 metres d’amplada al voltant de pobles i urbanitzacions.

Actualment, només poc més de 400 dels 757 municipis de risc definits al pla Infocat tenen el document aprovat. La resta no l’han redactat mai o el tenen caducat o pendent de revisió. Minguell reconeix que els recursos disponibles fins ara eren “insuficients”, sobretot per als ajuntaments petits i rurals que manquen de mitjans tècnics i econòmics. Per això defensa que aquests plans són “essencials per dimensionar el risc i definir les accions prioritàries” de totes les administracions implicades.

El Govern català també aposta per gestionar millor els boscos i reduir la pressió de la vegetació sobre els nuclis habitats. Segons Minguell, “durant dècades el creixement urbanístic i el del bosc han anat en paral·lel fins a tocar-se, generant riscos compartits”. L’executiu vol avançar cap a un mosaic agroforestal més segur i, alhora, impulsar la bioeconomia amb l’aprofitament de productes forestals per a sectors com la fusta constructiva, els teixits de cel·lulosa i la química verda.

La entrada El Govern català vol que tots els municipis de risc tinguin plans de prevenció d’incendis aprovats el 2025 se publicó primero en El Triangle.