La jutgessa Dolores Gómez del Pino, magistrada del jutjat d’instrucció número 4 de Mataró, ha decidir sobreseure i arxivar la querella que va presentar l’associació d’extrema dreta ultracatòlica Hazte Oír contra la revista Mongolia per una portada que va publicar el desembre del 2022. És la quarta querella contra aquesta publicació impulsada per entitats ultradretanes que topa amb el rebuig dels jutjats. La portada representava el portal de Betlem, on la religió cristiana situa el naixement de Jesús, el profeta del seu déu, on el nen era substituït per un excrement amb braços i una corona.

Els jutjats havien rebutjat amb anterioritat tres querelles d’entitats ultres: Manos Limpias, Abogados Cristianos i Comunión Tradicionalista Carlista. Hazte Oír, que fa el joc brut a favor del PP i Vox, en campanyes contra el govern progressista, penjant grans pancartes a edificis de Madrid o amb propaganda adherida a autocars amb insults a Pedro Sánchez, va insistir a querellar-se amb Mongolia malgrat les reiterades negatives dels jutges a tramitar aquestes denúncies. Les querelles es van presentar després que el dirigent de Vox Jorge Buxadé fes un crida pública a denunciar el setmanari satític

La jutgessa recorda en l’aute en que sobreseu i arxiva el cas que es tracta “d’una clara cosa ja jutjada”. Hazte Oír, que en la darrera querella està representada pels advocats JavierMaría Pérez Roldán i Nouna Juana Lozano, han recorregut la decisió de la jutgessa. És evident que tenen totes les de perdre i que el seu recurs serà rebutjat. Cal suposar que no hi haurà una cinquena querella sobre aquest cas.

Contra ‘Mongolia’ o el divorci i a favor del ‘Alzamiento’

Javier María Pérez Roldán va compaginar la tasca d’advocat d’Hazte Oír amb la de secretari general de Comunión Tradicionalista Carlista fins el març de l’any passat quan va deixar el càrrec al capdavant d’aquest partit ultra, que es refereix al cop d’estat franquista del 1936 com “alzamiento” o “Santa Cruzada”. En una trobada del partit del novembre del 2022 va afirmar que “són injustes les lleis trans, les lleis del matrimoni homosexual, les lleis del divorci, perquè no són les lleis de Déu”. En altres actes, als quals sol intervenir guarnit amb la boina vermella típica del carlisme, ha fet afirmacions com que “Espanya va ser l’únic país que militarment va vèncer i derrotar el comunisme” o que “els catòlics de bona fe van admetent coses com els preservatius o la fecundació in vitro”.

“Com vénen denunciant des de fa anys les entitats laïcistes, les contínues querelles presentades per les associacions ultracatòliques per ‘ofenses als sentiments religiosos’ tenen una motivació bàsicament intimidatòria: gairebé sempre s’acaben arxivant, però generen un conflicte econòmic (i d’esforços) als querellats, que en ocasions es prolonga durant anys, i que suposa una limitació evident al dret de llibertat expressió”, afirmen els editors de Mongolia”.

La entrada Fracassa la quarta querella de la ultradreta contra la revista ‘Mongolia’ per una portada del desembre del 2022 se publicó primero en El Triangle.

Nou dirigents de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han estat citats per declarar com a investigats sobre irregularitats comptables reflectides en un informe de la Sindicatura de Comptes, corresponents als exercicis del 2021 i el 2022.

La compareixença, que tindrà lloc al Jutjat d’instrucció número 1 de Sant Feliu de Llobregat entre l’abril i el maig del 2026, correspon a una causa oberta per la presumpta comissió dels delictes de malversació i prevaricació, arran d’una denúncia de Societat Civil Catalana (SCC).

Els fets es remunten al període entre 2015 i 2021, quan governava la cúpula anterior de l’ens. Segons han indicat fonts de la CCMA a l’ACN, l’actual direcció va corregir-les i la Sindicatura no hi observa “indicis ni de responsabilitats penals ni comptables”.

La resolució del jutjat coneguda aquest dijous fa referència a una sèrie incorreccions aprovades pel Consell de Govern de la CCMA anterior. No obstant això, la resolució implica la direcció actual i dos càrrecs directius de la CCMA.

La selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio

La Sindicatura de Comptes, en concret, va emetre un informe sobre les despeses de personal de la CCMA dels exercicis 2021-2022 en què va detectar “deficiències” en les bases de la selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio.

El mateix informe alertava que les retribucions íntegres anuals de quatre directrius van superar el 2021 “la retribució de conseller de la Generalitat, contràriament al que estableix la normativa”.

Els mitjans de la CCMA, en el punt de mira

Fonts de la CCMA afirmen ara que es tracta d’una denúncia per “desacreditar els mitjans públics del país que treballen per la promoció de la llengua i la cultura catalanes”. En aquest sentit, l’ens vol personar-se al jutjat que porta el cas per traslladar-li la “disconformitat” amb la resolució i aportar els “documents necessaris que confirmen que no hi ha hagut cap delicte ni il·legalitat per part de cap membre de l’actual Consell de Govern ni de l’equip directiu de la CCMA”.

SCC sospita d’un “patró sistèmic”

Per la seva banda, SCC denuncia que “podrien no ser casos aïllats”, sinó part d’un “patró sistemàtic de gestió irregular amb rellevant impacte econòmic i possible transcendència penal”, i sol·licita diligències per verificar si s’han produït en exercicis anteriors o posteriors.

La entrada Citats nou dirigents de la CCMA com a investigats per irregularitats de l’anterior cúpula se publicó primero en El Triangle.

La direcció de la  Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) rectifica i recuperarà progressivament a partir de dilluns les marques de TV3 i Catalunya Ràdio a les signatures de les cròniques i el logotip als micròfons.

Així ho han confirmat fonts de l’ens a l’ACN, que precisen que la flexibilització se circumscriu a les peces que s’emetin específicament per a algun dels dos mitjans.

En els directes o retransmissions per als canals 24 hores i l’àmbit digital es continuarà signant com 3CatInfo i el micròfon que s’utilitzarà serà l’actual.

La presència de les marques TV3 i Catalunya Ràdio també es reforçarà a l’exterior de les seus de Sant Joan Despí i la Diagonal. La direcció respon així a les queixes dels comitès d’empresa i els consells professionals les últimes setmanes.

L’ens precisa que el 3CatInfo continuarà aglutinant els continguts informatius que s’emeten pels diferents programes, canals, emissores i entorns digitals. Sota el paraigua d’aquesta nova marca informativa s’hi mantindran tots els continguts vinculats a la informació i l’actualitat elaborats per la redacció de 3CatInfo a la televisió, a la ràdio i a digital.

La entrada La CCMA fa marxa enrere per les queixes i recupera les marques TV3 i Catalunya Ràdio se publicó primero en El Triangle.

Vito Quiles, el provocador d’extrema dreta que es va presentar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el passat 16 d’octubre per inaugurar el seu “Tour España Combativa”, està contractat per EDATV, mitjà que viu de les subvencions que li donen administracions governades pel PP i VOX, encapçalades per la Comunitat Autònoma de Madrid i l’Ajuntament de Madrid. Quiles es va presentar a la UAB, rodejat de sis guardaespatlles, sense comunicar la seva voluntat de fer-hi un acte públic i buscant directament la confrontació amb els estudiants que era previsible que s’oposessin a la seva incursió en el recinte universitari.

El “Tour España Combativa” es va anunciar un mes després de l’assassinat de Charlie Kirk, activista ultradrerà dels Estats Units, en un acte a la Utah Valley University. Quiles va difondre per les xarxes socials un programa d’activitats a 13 universitats espanyoles, començant per la UAB i continuant per les de Granada, Sevilla i Málaga. El periple té previst arribar a la Universitat Complutense de Madrid el 3 novembre i viatjar a l’Argentina de Javier Milei, un dels ídols de Quiles, on pensar fer una acció a Buenos Aires, tot i que no ha anunciat encara a quina universitat tindrà lloc.

“¡Pedro Sánchez, hijo de puta! i “¡A por ellos!”

Vito Zoppellari Quiles, nascut a Elx el 2000, no demana permís a les universitats on es presenta per fer cap conferència perquè tampoc no és capaç de fer-ne una. El seu objectiu és simplement fer quatre proclames des d’un megàfon, rodejat dels seus homes de seguretat, que alguns mitjans han vinculat a l’entitat Desokupa, exhibir i besar la bandera espanyola i encarar-se amb els estudiants que protestin per la seva presència. Això va passar a la UAB i també a les universitats andaluses on s’ha presentat. El seu missatge és que les universitats censuren la seva llibertat d’expressió però quan parla es limita a animar els seus seguidors a que cridin el seu nom o proclames com “¡Pedro Sánchez, hijo de puta!”, “¡Que te vote Chapote!” o “¡A por ellos!”.

Durant uns dies, Quiles ha afluixat la seva pressió sobre els polítics d’esquerres i els periodistes progressistes als quals persegueix i pretén posar nerviosos amb insults i preguntes malintencionades. Ho fa amb un micròfon d’EDATV (Estado de Alarma TV), empresa creada per Javier Negre, el 2020, després de ser director adjunt de l’àrea audiovisual d’El Mundo.

Des de la seva creació, EDATV ha rebut subvencions de les administracions governades per PP i Vox. Rastrejar els diners que la Comunitat de Madrid o de l’Ajuntament de Madrid donen als mitjans de comunicació en forma d’ajuts o de publicitat institucional no és fàcil. Els seus portals de Transparència són confusos i amb informació desorganitzada. El digital Público va detectar que la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso havia pagat 67.155 euros al mitjà que ha contractat Quiles pels anuncis institucionals que hi ha inserit. L’ajuntament madrileny, presidit per José Luis Martínez Almeida, li va donar 10.435 euros el 2021, el primer any de vida d’EDATV, i 22.145, el 2022.

Plouen diners de la Xunta de Galícia a Sevilla passant per Calvià

Nombroses comunitats autònomes, diputacions provincials i ajuntaments governats per la dreta espanyola regalen molts diners a EDATV en forma de publicitat institucional. Un altre mitjà d’Internet, Pandemia Digital, ha publicat aquest estiu que la Xunta de Galícia, tant en l’etapa en què la presidia Alberto Núñez Feijóo com en l’actual, amb Alfredo Rueda al capdavant, ha finançat Estado de Alarma TV amb 86.000 euros, com a mínim, entre els anys 2022 i 2023. En aquests dos anys, el govern de Castella-Lleó li va posar anuncis per valor de 63.100 euros i el de Múrcia, per uns 7.300. Un altre comunitat autònoma governada pel PP, Aragó, va passar de no donar ni un euro a EADTV en l’etapa de govern socialista a ingessar-li 100.000 euros amb l’arribada dels populars al poder.

Altres administracions controlades per la dreta que financen la joguina que permet a Vito Quiles passejar-se per les universitats espanyoles provocant els estudiants antifeixistes són els ajuntaments de Sevilla, Calvià o Alhama i les diputacions provincials de Ciudad Real o Ourense. En aquestes passejades no només té el suport físic dels guardaespatlles que l’acompanyen sinó l’econòmic de les administracions de dreta i extrema dreta que el financen.

La entrada Vito Quiles, l’activista ultradretà que va anar a provocar a la UAB, finançat per Feijóo, Ayuso i Almeida se publicó primero en El Triangle.

Òscar Andreu, presentador del programa Estàpassant, dels vespres d’entre setmana a TV3, va ser el protagonista del podcast L’Arrabassada, que es va realitzar en directe el 12 d’octubre amb el títol de ‘Puta Espanya’. Indiferent a la norma del Llibre d’Estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que diu que els professionals dels seus mitjans s’han d’abstenir de fer manifestacions públiques que comprometin la seva imparcialitat, el presentador de TV3 va participar en aquest podcast, que va durar dues hores, es va enregistrar a la sala Paral·lel 62 de Barcelona i es va dedicar a “la cosa que probablement odiem més del món. Avui hem vingut a cagar-nos en Espanya, la germana petita i retardada de França”.

Els presentadors de L’Arrabassada –Marc Lesan, Oriol Lapera i Iñaki Sola– van presentar Andreu dient que “avui ens visita un gran putaespanyista a qui encara no han fet fora de la feina”. A més de presentar Està passant, Andreu dirigeix i presenta, juntament amb Òscar Dalmau, el programa La Competència de RAC1. Lesan també treballa a TV3, com a responsable de les xarxes socials i els continguts digitals del programa APM?. Al programa especial ‘Puta Espanya’, el número 57 dels emesos per L’Arrabassada, també hi va ser convidat a fer un monòleg Marc Sarrats, que col·labora amb una secció setmanal a Està passant.

En alguns moments es va veure a Andreu incòmode amb les afirmacions o les preguntes que li feien els integrants de L’Arrabassada. “Saps a quin programa has vingut, oi?”, li va demanar un d’ells en veure la seva incomoditat, abans de començar una secció dedicada a “les coses per les quals s’ha d’odiar Espanya”. Entre aquestes coses va citar l’existència del PSC, afirmació que va ser rebuda amb una esbroncada per part del públic, que havia pagat 5 euros per assistir a l’espectacle.

Urtasun, “una puta rata traïdorenca”

Socialistes i Sumar van rebre insults i menyspreus continuats. “Molt trist és demanar però més trist és pensar que el PSOE és d’esquerres”, “Ernest Urtasun és una puta rata traïdorenca que vendria la seva mare per quatre duros”, “Óscar Puente és una mena d’orangutà evolucionat i té la cara de formigó armat”, “Yolanda Díaz és la Fashionaria” i si et fan triar entre PSC i Comuns “ no hi ha cap resposta correcte.

Els crits i expressions de “puta Espanya” van ser habituals tant des de la taula del programa com entre el públic. I, enmig d’aquest ambient, Òscar Andreu va fer afirmacions com que “el federalisme és una merda. No s’ho creuen ni ells” o “El meu avi tenia una bandera republicana a la seva habitació. És a dir, també era nacionalista espanyol”. Va afirmar que era optimista davant la possibilitat que Catalunya sigui independent i sobre les raons que justificarien aquesta independència va contestar “No cal buscar raons. Hem de fer la cosa bàsica: Fer-ho! Totes les justificacions no et faran lliure. Ho farà l’acció”.

Les dues hores de programa es van tancar amb crits de “puta Renfe” i “puta Espanya”, corejats pel públic, i amb els quatre protagonistes del show abraçats davant la taula on hi havia els micròfons, presidida per una estelada enorme.

La entrada Òscar Andreu protagonitza un ‘podcast’ de dues hores amb el títol de ‘Puta Espanya’ se publicó primero en El Triangle.

L’advocat Gonzalo Boye ha anunciat que portarà a la Fiscalia un vídeo creat amb IA en què apareix la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, disparant l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El vídeo es va publicar a la xarxa social X a partir d’una imatge d’un mitjà gironí en la qual Orriols trepitja Puigdemont.

En declaracions a SER Catalunya, l’advocat de l’expresident català ha considerat que es tracta d’un “fet molt greu” i ha apuntat que aquesta no és forma de fer política, sinó “d’instal·lar un discurs d’odi”. A més, ha assenyalat que Puigdemont està “molest i preocupat, perquè aquesta és una deriva que la política catalana no pot tolerar”.

Boye ha lamentat que la Fiscalia no hagi iniciat accions d’ofici “com ha fet amb Sánchez” i ha criticat que tingui “criteris molt variables” en funció de la persona afectada. En aquest sentit, l’advocat ha avançat que si el ministeri públic no fa res, portaran el tema a altres instàncies judicials.

Orriols es desvincula del vídeo

En un missatge a X, la líder d’Aliança Catalana s’ha desvinculat del vídeo creat amb IA i ha defensat que el seu partit “no necessita crear imatges artificials ni simulant que trepitgem a ningú, ni molt menys, simulant que apallissem o assassinem a ningú”. Orriols ha demanat que “s’investigui qui ha creat aquests vídeos” perquè “ho pagui”, i ha subratllat que “hi ha qui sí que necessita revictimitzar-se”.

En aquest sentit, la també alcaldessa de Ripoll s’ha preguntat per què “els militants, regidors i diputats de Junts han set els primers de veure a la xarxa i començar a repiular massivament” el vídeo, el qual, ha dit, “perjudica la meva imatge i victimitza el senyor Puigdemont”. “Sabíem que el joc brut seria una constant abans dels propers comicis. Però no esperàvem que comencessin tant d’hora…”, ha manifestat.

pic.twitter.com/nYITCztKsU

— Manel Sanchis (@Manelsanchis) October 21, 2025

La entrada Boye portarà a la Fiscalia un vídeo creat amb IA en què Orriols disparava Puigdemont se publicó primero en El Triangle.

Nació Digital va ser el mitjà d’informació a través d’Internet que més diners va rebre en publicitat institucional del govern de la Generalitat l’any passat. Va superar El Nacional, que els darrers anys sempre havia liderat els mitjans digitals més beneficiats amb aquesta publicitat institucional. La bona relació entre Nació Digital i ERC, que va presidir el govern de la Generalitat fins l’agost de l’any passat podria ser l’explicació d’aquest canvi de lideratge.

Nació Digital va ingressar l’any passat 691.804 euros gràcies als anuncis que hi van inserir els diferents departaments del govern català mentre que El Nacional es va quedar uns 40.000 euros per sota: 654.598 euros. Nació Digital, que opera amb la marca Nació, va saltar dels 583.036 euros que havia rebut en concepte de publicitat del govern català el 2023 als 691.804 euros de l’any passat, uns 110.000 més. En canvi, El Nacional només va rebre uns 10.000 euros més entre un any i l’altre. Marc Basté, director i editor de Nació, vinculat a ERC, va guanyar la partida a Josep Antich, director i editor d’El Nacional, més escorat cap a Junts i Carles Puigdemont.

Un altre home fort d’ERC al sector dels mitjans de comunicació, Oriol Soler, va saber treure profit de la seva bona relació amb el govern de Pere Aragonès i va tancar l’any amb més d’un milió d’euros en anuncis institucionals pels mitjans que formen part del seu imperi mediàtic, Abacus Mèdia. Sàpiens va ingressar 175.570 euros en la seva versió digital i Petit Sàpiens, 36.000. Descobrir, 80.876 euros; Cuina, 37.200; Tresc, 25.000; Grup Abacus Online; 83.575 i els diversos digitals locals del grup SOM, uns 100.000. Les edicions impreses i digitals de Sàpiens i Petit Sàpiens van rebre quasi mig milió d’euros, Descobrir, prop de 140.000 i Cuina, prop de 90.000.

Público, medalla de bronze

Pel que fa als mitjans estrictament digitals, el tercer en el rànquing dels més beneficiats per la publicitat del govern català l’any passat va ser Público que, amb 372.418 euros, va quedar per davant d’El Temps, amb 355.970 euros, i elDiario.es, amb 308.652 euros. ElMón, del qual n’és editor Vicent Sanchis, ex-director de TV3, va ingressar 123.486 euros, uns cinquanta mil menys que l’any anterior, per bé que el conjunt del grup va rebre uns 300.000, sobretot gràcies als 128.000 que van anar a Vadegust/Vadeví.

Vilaweb, el digital que dirigeix Vicent Partal, va quedar bastant lluny d’aquests mitjans i va suposar que un any més quedés per sota dels 100.000 euros en publicitat institucional (92.649 euros). Supera Crític que va rebre 84.629 euros. Les publicacions impreses d’aquest digital van sumar 26.770 euros als seus ingressos per publicitat institucional.

Crónica Global va ingressar una quantitat similar a Crític (83.796 euros) i La República, de Joan Puig, es va quedar en 78.121 euros. El Confidencial va ingressar 69.677 euros; Núvol, 66.723; Racó Català, 63.294; La Mira, també de l’òrbita d’ERC, 42.397, i Catorze, 47.091.

En total, el govern de la Generalitat va dedicar l’any passat 46.320.353 euros a fer publicitat de les seves iniciatives i propostes, un 43% de la qual es va inserir en mitjans que la Memòria de la Comissió Assessora qualifica com “internet i tecnologies”. A mitjans impresos s’hi va dedicar una quarta part del pressupost, a les emissores de ràdio un 13% i a les televisions, un 10%. A publicitat exterior (cartells i panells al carrer), s’hi va dedicar un 5%.

La entrada ‘Nació Digital’ va passar per davant d’’El Nacional’ en publicitat institucional el 2024 se publicó primero en El Triangle.

El grup xinès Orient Hontai, propietari de Mediapro, ha decidit rellevar l’equip directiu de la productora audiovisual i ha pactat la sortida amistosa de Tatxo Benet, un dels fundadors del grup juntament amb Jaume Roures. El nou president executiu serà Sergio Oslé, antic president de Movistar+ i exconseller delegat de Telefónica España, una decisió que posa fi a les aspiracions de Benet de continuar al capdavant de l’empresa. El seu contracte finalitza el 31 de desembre, i Orient Hontai ja havia iniciat al setembre el procés per trobar un relleu, segons ha avançat El Confidencial.

Durant les últimes setmanes, Benet havia intentat mantenir el càrrec proposant un model de presidència compartida amb un conseller delegat de consens, però el grup xinès ha optat finalment per Oslé com a figura de referència per obrir una nova etapa. Segons diverses fonts, també Cristina Burzako, exdirectiva de Movistar+, va ser contactada per participar en la reorganització. Benet ja ha comunicat als seus col·laboradors que no serà renovat, mentre que Oslé ha declinat fer declaracions sobre el seu imminent nomenament.

L’operació no es limita a aquest canvi. Carlos Núñez, expresident de Prisa Media, serà el nou conseller delegat i dependrà directament d’Oslé. Núñez va ser destituït el febrer passat després de proposar un projecte audiovisual vinculat a Moncloa i haurà d’esperar fins al març de 2026 per incorporar-se, ja que el seu contracte amb Prisa inclou una clàusula de no competència d’un any. Orient Hontai, assessorada per un banc d’inversió espanyol, considera que cal una renovació profunda per impulsar un pla de reestructuració després de la pèrdua de contractes com el de LaLiga, que ha afectat seriosament la solvència del grup.

La situació financera de Mediapro s’ha deteriorat. El passat 1 de juliol, l’agència Moody’s va rebaixar la seva qualificació de B2 a B3 per la caiguda del rendiment operatiu i l’augment del risc de morositat. Els ingressos van descendir un 15% el 2024, fins als 1.068 milions d’euros, i l’EBITDA (beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) es va desplomar un 36%, fins als 111 milions. La pèrdua del contracte amb LaLiga va provocar una reacció dura per part de l’empresa, que va qualificar la decisió d’“arbitrària”. Dies més tard, la companyia va rectificar i va admetre que “Group Mediapro retira i es retracta del contingut íntegre del seu comunicat del passat 14 d’abril de 2025 (…) Les seves afirmacions no estaven justificades”. La productora ha hagut d’activar un ERTO per a 180 treballadors.

Orient Hontai va entrar al capital de Mediapro el 2018, amb la compra del 56% de les accions per 900 milions d’euros. Després d’un període de creixement, els propietaris van intentar sortir a borsa amb una valoració de 3.000 milions, però l’arribada de la covid va frustrar el pla i els va obligar a injectar 620 milions per mantenir l’empresa a flotació. Aquella operació va diluir la participació dels fundadors, que van passar del 12% al 4%. La relació amb els socis catalans es va anar trencant, especialment després de la sortida forçada de Jaume Roures a finals de 2023. Ara, amb la marxa de Tatxo Benet, Orient Hontai obre una nova etapa per a Mediapro, que actualment compta amb 7.000 treballadors arreu del món.

La entrada Tatxo Benet deixa Mediapro arran d’un acord amb Orient Hontai i serà substituït per Sergio Oslé se publicó primero en El Triangle.

Com en anys anteriors, el Grup Godó va ser, el 2024, el més beneficiat per la publicitat institucional del govern de la Generalitat. L’any passat, el grup de mitjans del pool que presideix Javier Godó va ingressar 5.325.892 euros per aquest concepte,  quantitat similar a la del 2023, quan en va ingressar 5.341.887. A molta distància van quedar els altres grups mediàtics que tenen mitjans de comunicació escrits a Catalunya: Prensa Ibérica, ARA, El País i Hermes (l’editor d’El Punt Avui). Així consta a la Memòria de la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional de la Generalitat que s’acaba de fer pública. El 2024, la despesa del govern català en publicitat institucional va ser de 46.320.353 euros,  quasi dos milions més que el 2023: 44.460.571 euros.

La partida econòmica més gran que el Grup Godó va rebre del govern català per inserir publicitat institucional de la Generalitat va anar a parar a la seva emissora RAC 1: 1.934.853 euros. Aquesta emissora va rebre uns 200.000 euros més en publicitat institucional que l’any 2023 i es va situar a tocar dels dos milions d’euros. El diari La Vanguardia va rebre pràcticament el mateix que l’any passat (1.597.883 euros) mentre que la seva edició digital va superar el milió (1.080.369 euros). Godó on line va rebre 117.831 euros. Entre la versió impresa i la digital, La Vanguardia va superar els diners que van anar a RAC 1: 2.796.083 euros. A El Mundo Deportivo hi van anar 380.151 euros per l’edició impresa i 216.661 per la digital i a RAC 105, 214.805.

La Prensa Ibérica de Javier Moll, segon grup més beneficiat

El segon grup de mitjans que més diners va rebre el 2024 en publicitat institucional va ser Prensa Ibérica: 3.240. 196 euros, uns 140.000 menys que el 2023. El més beneficiat va ser el diari El Periódico, amb 1.637.987 euros en la versió impresa i 804.241 en la digital. En total, 2.442.228 euros. Els altres mitjans del grup van rebre les següents quantitats: Sport, 386.908 euros; Diari de Girona, 229.069 euros; Regió 7, 180.177 euros i l’Empordà, 1.814 euros.

L’ARA va ser el tercer més ben tractat per la publicitat del govern de la Generalitat l’any passat amb un total de 2.202.737 euros, pràcticament la mateixa quantitat que el 2023, repartits entre els 1.216784 euros de la versió impresa i els 985.953 de la digital.

Els grups PRISA i Hermes van quedar quasi empatats en aquest capítol. Prisa va sumar 1.201.774 euros repartits entre la SER (536.943 euros), El País (242.280 euros), Prisa On Line (216.654 euros) i Ser Catalunya (205.893 euros). En total, va obtenir 323.000 euros més que el 2023.

El grup Hermes també va ingressar més diners l’any 2024 per aquest concepte: uns 316.000 euros més. Va rebre 1.118.458 euros, repartits entre l’edició impresa d’El Punt Avui (705.204 euros), l’edició digital (269.003 euros) i l’edició impresa de L’Esportiu (124.161 euros).

L’efecte Illa es veurà quan acabi 2025

La Comissió Assessora sobre Publicitat Institucional que presenta aquesta Memòria és la que hi havia quan governava ERC la Generalitat, tot i que a partir del 8 d’agost va passar a ser presidida pel socialista Salvador Illa. Si hi ha un canvi de prioritats en els mitjans de comunicació triats pel govern per difondre la publicitat institucional per part del Govern Illa no es podrà constatar fins que es pugui comptabilitzar la despesa que faci en aquest àmbit durant tot l’any 2025.

Carles Escolà, Secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió del govern Illa, escriu en la introducció de la Memòria que “l’entrada del nou Executiu vol respondre a les perspectives i necessitats de la ciutadania. El Govern de la Generalitat ha fet palesa la seva voluntat de prioritzar la pedagogia sobre la feina feta, la informació sobre els anhels i els assoliments col·lectius, el benestar comú, la concòrdia i l’entesa entre tots els i les habitants de Catalunya. La Secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió procura traduir i contribuir a l’impuls d’aquesta voluntat del Govern amb l’inestimable contribució dels mitjans de comunicació”.

La entrada El Grup Godó, amb 5,3 milions d’euros, va tornar a ser el més beneficiat amb publicitat de la Generalitat el 2024 se publicó primero en El Triangle.

Escape Room 2 ha rebut més d’un milió d’euros de subvencions i ajuts de diverses administracions. Aquesta obra de teatre, ideada per Joel Joan i Héctor Claramunt, esdevindrà també una pel·lícula, tal i com ja va passar amb la primera entrega de la sèrie.  La novetat és que, en aquesta segona ocasió, també rebrà diners d’una entitat espanyola, com és RTVE. Joel Joan, que no desaprofita cap ocasió per expressar públicament la seva opció per la independència de Catalunya, no es podrà queixar ara del tractament que ha rebut de l’administració espanyola. RTVE ha aportat 400.000 euros a la segona part de la sèrie Escape Room.

La primera pel·lícula no va comptar amb el suport de l’administració de l’Estat. Es va fer amb els 432.834 euros que va aportar l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) i els 150.000 aportats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Per la compra dels drets d’emissió de l’obra de teatre per TV3, la CCMA va pagar, a més, 57.000 euros.Escape Room va sumar, doncs, 639.834 euros en ajuts públics

Escape Room 2 s’enfilarà per sobre del milió d’euros en ajuts públics gràcies a la incorporació de RTVE al seus mecenatge. Als 400.000 d’euros de la ràdio televisió pública espanyola s’hi han afegit 617.729,78 euros procedents de l’ICEC, per “projectes amb vocació de mercat”, i 75.000 euros de la CCMA per “adquisició de drets d’emissió i/o distribució d’una obra audiovisual Escape Room 2, compra drets enregistrament obra de teatre”. Encara no ha aparegut al portal de Transparència de la CCMA quina partida ha dedicat o dedicarà a la realització de la nova pel·lícula. De moment, però, ja s’ha confirmat que ha rebut més d’un milió d’euros: 1.092.729,78.

Subvenció espanyola per un independentista furibund

Els 400.000 euros que RTVE ha donat per Escape Room 2 es reparteixen a parts iguals entre les productores de Joel Joan i Héctor Claramunt. Arriska SL, de Joel Joan, ha rebut 200.000 euros i Nakatomi Films, de Claramunt, uns altres 200.000. L’obra de teatre es va representar al Teatre Condal de Barcelona entre el 20 de setembre del 2024 i el passat 31 de març.

El 20 d’agost del 2023, Joan va penjar aquest missatge a X: “Estimades i estimats, ha estat increïble arribar al lloc número 2 de Netflix. Gràcies, gràcies, gràcies per fer-ho possible. La segona part d’Escape Room arribarà al número 1”. A veure si amb el suport de RTVE ho aconsegueix.

L’obertura del canal català de RTVE ha estat una bona notícia per les productores audiovisuals. La de l’actor i director independentista Joel Joan ha estat una de les que n’ha sabut treure profit.

La entrada RTVE ha donat 400.000 euros a ‘Escape Room 2’ de Joel Joan se publicó primero en El Triangle.

Un reportatge de la plataforma digital Octuvre.cat, que dirigeixen Albano-Dante Fachín i Marta Sibina, sobre l’escàndol de malbaratament de diners públics a l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), ha provocat un gran enrenou polític a Manresa. En aquest treball periodístic, Octuvre.cat denunciava la connivència de l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy (ERC), amb aquesta trama, que, suposadament, hauria desviat desenes de milions a les butxaques dels seus directius.

Tot arrenca amb una videoconferència entre Jasone Latorre, cap del Servei de valoració i seguiment de persones joves extutelades (SEVAP) –una entitat creada per les fundacions Resilis i Mercè Fontanelles– i un extreballador d’aquest servei, àlies Roger, que la va enregistrar. En aquesta conversa, Jasone Latorre li deia a Roger que la seva feina era atendre els joves i que els pagaments de subsidis no eren de la seva competència.

Roger havia detectat que alguns joves extutelats rebien indegudament subsidis de la Generalitat, ja que havien aconseguit un contracte de treball i això era incompatible, i que es facturaven a la DGAIA falses estades en els pisos per a tutelats, inventant les signatures. Aquestes irregularitats les està investigant l’Oficina Antifrau.

Octuvre.cat s’agafa al fet que Jasone Latorre va anar de número 10 a la llista d’ERC a manresa a les últimes eleccions municipals i al fet que les fundacions Resilis i Mercè Fontanilles gestionen dues borses d’habitatges socials a Manresa per involucrar-hi de ple l’alcalde Marc Aloy, que ha sortit en tromba a desmentir aquestes acusacions i insinuacions. Per la seva banda, el grup municipal de Junts, a l’oposició, ha aprofitat el documental d’Octuvre.cat per exigir explicacions a l’alcalde de la ciutat.

Marc Aloy, que ha anunciat que emprendria accions legals contra Albano-Dante Fachín i Marta Sibina, ha desmentit aquest intent d’involucrar ERC de Manresa en una trama de corrupció. D’un cantó, ha aclarit que Jasone Latorre va anar a la seva llista com a independent, però que, més enllà d’això, no ha mantingut ni manté cap vincle contractual amb l’Ajuntament de Manresa. Pel que fa a les dues borses d’habitatges socials que gestionen aquestes fundacions, ha reiterat que en cap cas són municipals i que es tracta d’iniciatives privades, sense cap suport econòmic de l’Ajuntament.

L’ambient polític a Manresa, on governa una coalició ERC-PSC-Impulsem està molt calent. Per això, s’assenyala que les acusacions d’Octuvre.cat formen part d’una campanya per afavorir Junts i, fins i tot, Aliança Catalana, que té una important presència a la capital del Bages. Un dels homes forts de Sílvia Orriols és el manresà Oriol Gès, secretari d’organització i finances del partit d’extrema dreta, que preveu obtenir molts bons resultats a la seva ciutat.

La consellera condona els deutes

Es calcula que les prestacions pagades indegudament per la DGAIA entre els anys 2019-22 a joves extutelats pugen a 4,7 milions d’euros. La casuística més habitual és que aquests joves van cobrar aquests subsidis a la vegada que tenien una nòmina com a treballadors, fet que és incompatible. El problema és que la Generalitat no ho va detectar i els beneficiaris tampoc no ho van declarar, encara que Hisenda sí que els va demanar comptes.

Per solucionar aquest embolic, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha impulsat un decret llei per fer efectiva la condonació dels pagaments indeguts derivats de la gestió de prestacions socials en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Aquesta mesura s’explica en termes de justícia social, ja que la reclamació del deute, especialment si és de quantia elevada, pot comportar un empitjorament de la situació de vulnerabilitat de les persones beneficiàries i ser contrari a la finalitat pròpia de la prestació.

Pots llegir el reportatge sencer en l’edició impresa de la revista EL TRIANGLE d’aquesta setmana.

La entrada Bronca a Manresa per l’escàndol de la DGAIA que esquitxa ERC se publicó primero en El Triangle.

El Grup Les Notícies de Catalunya, administrat per José Antich i editor del digital El Nacional, aplicarà immediatament un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que comporta una reducció de jornada i salari pels seus 76 treballadors del 15% i cinc acomiadaments. Inicialment, la voluntat de l’empresa era que la reducció del salari fos del 50% i procedir als cinc acomiadaments que al final farà. Aquesta decisió de l’empresa coincideix amb la creació d’una nova societat presidida per Antich, Anvasons Media, de la qual en són consellers la seva esposa, Marta Lasalas, i els seus fills Josep i Joan. Tots ells van ser nomenats pels seus càrrecs el passat 25 de setembre. L’empresa s’havia constituït vint dies abans

No és la primera vegada que els treballadors d’El Nacional i altres societats del grup presidit per Antich es troben en una situació angoixant com la que estan vivint aquests dies. L’estiu de l’any passat ja es van produir diversos acomiadaments que van provocar la resposta dels treballadors que van denunciar que aquestes decisions empresarials s’havien adoptat sense cap mena d’explicació ni negociació. Després que publiquessin un comunicat, la direcció del digital es va comprometre a no fer més acomiadaments, però no va readmetre els que havia fet fora.

La plantilla d’El Nacional s’oposava al nou ERTO i ho va expressar en un missatge a la xarxa social X el passat dia 2. En aquest missatge reproduïen una notícia triomfalista publicada al digital segons la qual “el diari va registrar 3,3 milions de navegadors únics, a més d’un milió de distància del segon” i hi afegien aquest comentari: “Els hem fet ‘líders’ i ara volen acomiadar-nos i retallar-nos el sou. Les treballadores i els treballadors d’El Nacional diem no a l’ERTO”. Finalment, han arribat al preacord que limita a un 15% la reducció dels salaris.

El grup d’Antich creix i entra en el capital de Fem Produccions

El conseller delegat d’Anvasons Media és Albert Terradas, que també és apoderat mancomunat de Fem Produccions, empresa de la qual l’editora d’El Nacional, Grup les Notícies de Catalunya, va adquirir part de les seves accions ara fa un any. Fem Produccions, dirigida per Roger Carandell, és una de les productores amb forta presència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), on fa els programes a Que no surti d’aquí, a Catalunya Ràdio, i Loft, a ICat. També és responsable del portal adolescents.cat.

Albert Terradas va dir, quan es va anunciar la fusió del grup d’Antich i el de Carandell, que “aquesta col·laboració ens permet no només enfortir la nostra capacitat creativa en la realització de continguts audiovisuals, sinó arribar també a nous segments del públic juvenil”.

Al consell d’Anvasons Media hi dos familiars més del seu president: Paula i Adriana Antich Ambatlle. També n’és conseller Frederic Verge, que és apoderat de Fem Produccions i del Grup Les Notícies de Catalunya. Anvasons Media s’ha constituït com a societat limitada amb un petit capital inicial de 23.000 euros i es dedicarà a “edició, producció i distribució de continguts informatius i d’entreteniment en format digital, imprès, gràfic, televisiu, audiovisual i sonor, així com en qualsevol altre mitjà de comunicació”.

Mentre, les treballadores i treballadors del Grup Les Notícies de Catalunya veuen com els retallen els sous durant nou mesos i acomiaden a cinc dels seus companys.

La entrada José Antich crea una nova societat familiar coincidint amb acomiadaments i retallada de salaris al seu grup de mitjans se publicó primero en El Triangle.

La 2Cat ja ha començat les seves emissions regular avui dilluns al matí. La programació compta amb la sisena temporada del matinal Cafè d’idees amb Gemma Nierga. A la tarda, torna el magazín L’Altaveu, amb Danae Boronat. També hi ha un espai de reflexió sobre l’actualitat, El vespre, amb Rubén Urdiales.

Els caps de setmana es recupera Punts de vista, el programa cultural de Tània Sarrias, les entrevistes en profunditat de Noms propis i la proximitat de De carrer.

Davant d’aquesta aposta de RTVE, sorgit d’un acord entre PSOE i Junts, es pretén complementar l’oferta televisiva en català a Catalunya, tal i com explicar el president de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (RTVE), José Pablo López Sánchez.

Davant de l’inici de les emissions, ERC, Compromís i Més per Mallorca (Sumar) han presentat una proposició no de llei (PNL) al Congrés dels Diputats per demanar que La 2Cat es pugui veure també a les Illes Balears i al País Valencià. La iniciativa, que es debatrà i sotmetrà a votació a la comissió de Política Territorial del Congrés, avisa que el desplegament de canals en llengües diferents del castellà en l’àmbit públic és una demanda “històrica” de diverses entitats socials, polítiques i professionals, així com d’institucions del sector. Així, lamenten que l’anunci inicial del projecte del nou canal establís que la seva difusió es limités a Catalunya, deixant-ne fora altres territoris que comparteixen llengua i tradicions comunicatives.

“És una qüestió de justícia, de cohesió cultural i un fet totalment alineat amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i la mateixa Constitució”, ha argumentat el diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro aquest dilluns. En la mateixa línia, la PNL indica que l’exclusió del País Valencià i les Balears del radi d’emissions de 2Cat afecta milions de ciutadans que tenen dret a accedir a continguts públics en la seva llengua pròpia finançats amb fons públics. “Suposa un greuge comparatiu que vulnera els principis bàsics d’igualtat, cohesió territorial i pluralitat lingüística”, assenyalen.

A més, els grups proposants insisteixen en la necessitat de promoure la “reciprocitat d’emissions” de televisió i ràdio entre TV3, IB3 i À Punt, tant al País Valencià com a Catalunya i a les Illes Balears. En línia amb la petició sobre La 2Cat, els partits apunten que la cobertura radiofònica en català de RTVE podria ampliar-se sense dificultats logístiques, tal com va reconèixer el mateix director de RTVE en una reunió amb representants parlamentaris. En concret, indiquen que la difusió de Ràdio 4 a tot el domini lingüístic català és “tècnicament viable” i reforçaria el paper del servei públic com a instrument de cohesió cultural i lingüística.

“La Corporació RTVE, com a servei públic finançat amb recursos de tota la ciutadania, té el deure d’assegurar que qualsevol nou canal en una llengua cooficial tingui una cobertura territorial coherent amb la distribució demogràfica de les persones catalanoparlants, més enllà dels límits administratius autonòmics. La diversitat lingüística no pot ser gestionada des d’una perspectiva restrictiva i fragmentària, sinó amb una mirada àmplia i inclusiva”, destaca la iniciativa, que també reclama fomentar la participació activa dels sectors audiovisuals de Catalunya, les Balears i el País Valencià en la creació de continguts per a La 2Cat.

La entrada Comença a emetre 2Cat, el nou canal en català de RTVE se publicó primero en El Triangle.

La plantilla d’À Punt, la Ràdiotelevisió pública valenciana, reunida en assemblea, va aprovar un comunicat el 8 d’octubre en el qual denuncien que “des de l’arribada del PP al govern de la Generalitat, amb el suport parlamentari de Vox, a À Punt s’han succeït una sèrie de canvis que està patint la plantilla amb els quals no estem d’acord”. El comunicat comença dient que el primer canvi va ser “el de la llei que ha convertit la radiotelevisió pública en corretja de transmissió del Consell i que minva l’autonomia d’esta empresa, necessària per a donar un servei públic de qualitat. Això va significar també la supressió del Consell de la Ciutadania i la suspensió temporal del Consell d’Informatius. El nou reglament per aquest òrgan ha eliminat tota la capacitat de decisió de la Redacció, i ha esborrat l’exercici necessari de la transparència. La falta de Consell d’Informatius ha impedit tenir una veu per a denunciar tots els canvis que s’han produït estos mesos”.

Tot seguit assenyala que “el pas següent va ser aprovar a correcuita un nou Llibre d’estil amb modificacions substancials respecte a la línia editorial anterior. El llibre elimina qualsevol referència a la violència de gènere, fins i tot la nega, i no proporciona les pautes per a tractar informativament esta qüestió tan primordial. A més, incorpora la cobertura d’actes taurins, als quals s’oposa part de la plantilla, per considerar-los maltractament animal. Per primera vegada en À Punt, alguns treballadors han hagut de recórrer a la clàusula de consciència per negar-se a cobrir estes notícies. A més, dos treballadores ja han fet ús d’esta clàusula i han abandonat la casa pel canvi de la línia editorial, que atempta contra el servei públic d’aquest mitjà. Per tant, és un molt mal símptoma del que està passant”.

Els treballadors d’À Punt diuen que “ens avergonyim de tot el que ha passat amb el famós vídeo del CECOPI. Sorprenentment, l’empresa ha decidit investigar la filtració d’aquest vídeo a TVE i no les persones que van decidir no lliurar les imatges i l’àudio a la jutgessa. Reclamem explicacions i transparència i exigim responsabilitats a l’anterior direcció d’Informatius, que va prendre la decisió de prohibir utilitzar eixe àudio, i a l’actual, que l’ha perpetuat posteriorment; també ho reclamem per a la cap del Departament Jurídic per la gestió jurídica del cas. Tot després que el divendres 19 de setembre la jutgessa emetés una interlocutòria demolidora contra la postura de la direcció d’À Punt”. A més, denuncien que “a la redacció se la va enganyar dient que sí que s’havia enviat, i ara ja estem patint la crisi reputacional ocasionada exclusivament per la direcció. Volem recordar que la plantilla no és la direcció i lluitem des de dins per a ajudar a denunciar tot el que es va fer malament i s’ha continuat fent en esta trista desgràcia”.

Manipulació als informatius amb notícies al dictat

“Denunciem també la manipulació en els informatius amb notícies al dictat, que es fa extensible a altres programes de contingut informatiu com és Va de bo, amb informació esbiaixada i poc seriosa que no ha tingut cap conseqüència interna en la direcció d’aquest programa” afirmen i citen dos exemples: “el lamentable vídeo sobre Diana Morant i Pedro Sánchez o les acusacions contra l’organització de les protestes de la Vuelta ciclista a Espanya”.

Pel que fa a l’ús del valencià a À Punt, la seva plantilla critica que “el Llibre d’estil, a més, obri la porta a la incorporació del castellà de manera massiva en la radiotelevisió pública, en la qual el valencià ha deixat de ser la llengua vehicular, que és la raó de ser d’aquest mitjà de comunicació. No sols arracona la llengua, sinó que imposa un valencià col·loquial lluny de l’estàndard, que hauria de ser el nostre registre, i no el “valencià del carrer” de què parla el PP. El Llibre d’estil no té el vistiplau de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua). En este context, la direcció d’informatius està passant per damunt del departament lingüístic, que és el que té la competència en qüestions de llengua, i fins i tot dona directrius sobre paraules normatives que no vol que s’utilitzen. D’altra banda, la incorporació de periodistes que no tenen el nivell mínim de valencià en determinades finestres el deteriora encara més. Ens avergonyim del deteriorament que està patint la nostra llengua, objecte de burla merescuda en les xarxes socials”.

Els treballadors de la ràdiotelevisió pública valenciana conclouen que “tot el que hem exposat dificulta la nostra tasca per a donar un servei públic i de qualitat com el que mereix la ciutadania, però volem dir que no defugirem el nostre deure. Els treballadors i treballadores del web, les xarxes, la ràdio i la televisió públiques tenim un compromís amb la societat valenciana. Hem demostrat que, a pesar de tot, som professionals, com es va comprovar en la cobertura de la dana, i que podem fer-ho bé; si no ho fem ara és perquè no ens deixen”.

La entrada Els treballadors d’À Punt es revolten contra “la manipulació en els informatius, amb notícies al dictat” se publicó primero en El Triangle.

“Com intuíem, hi havia molt poca sinceritat en el període de reflexió que el president va obrir dimecres passat. Que hagi decidit seguir al govern sense anunciar a canvi cap mesura concreta per regenerar la vida pública, malgrat autoproclamar-se capdavanter de la lluita contra la degradació de la democràcia, n’és el més clar exemple. Encara que no ens enganyem, és probable que aquests cinc dies hagi aconseguit tots els seus objectius.

El primer, recuperar la iniciativa davant dels dos comicis que tenim al davant, les eleccions catalanes del 12 de maig i les europees el proper 9 de juny. La campanya a Catalunya, per exemple, ha girat els darrers dies al voltant de la decisió de Sánchez. Missió completada pel president. I, d’altra banda, deixar clar tant el seu partit com els seus socis de legislatura que darrere seu només hi ha l’abisme. El terror detectat aquests dies a les cares dels ministres i alts càrrecs del PSOE reflecteix amb cruesa que Sánchez no té un relleu de garanties. Fins i tot els habitualment crítics amb el president, com Page o Lambán, han fet pinya amb ell.

Una cosa semblant ha passat amb els seus socis de legislatura, apel·lats pel vertigen d’un avançament electoral que a ningú no li venia bé. Ahir fins i tot proposaven esgotar la legislatura sense Sánchez, si aquest decideix marxar. Anar a eleccions podria ser mortal per al PSOE, però també per als socis de Sánchez que ara compten amb una situació privilegiada per treure rèdits del suport al govern. A uns i altres els ha encadenat al seu futur. El missatge que volia llançar Sánchez ja és clar i no és el de la regeneració democràtica, és el de o jo o el caos”.

Qui es va expressar així és l’actual director adjunt d’El Periódico de Catalunya, Ferran Boiza. Ho va fer l’abril de l’any passat quan era director d’El Periódico de España en un vídeo editat per aquest mitjà amb el títol d’“El minuto de Ferran Boiza”. A la direcció adjunta del diari català hi va arribar després de dirigir el madrileny entre l’abril del 2024 i el març del 2025. Abans havia estat 27 anys treballant a El Mundo, del qual en va ser cap de la secció de Nacional des del juliol del 2022 fins que se’n va anar a El Periódico de España. Boiza col·laborava a El Mundo des de l’abril del 1996 i quan el diari dirigit per Pedro J.Ramírez va fer la campanya vergonyosa d’atribuir a ETA els atemptats als trens d’Atocha, el març del 2004, ja era cap de Secció. Quan Pedro J.Ramírez va marxar del diari va incloure’l en el llistat de “capitans, coronels i comandants” als quals va agrair la seva feina.

A les ordres d’Isabel Díaz Ayuso

Boiza, nascut a l’Hospitalet el 1969, va deixar El Mundo per anar a treballar com a cap de gabinet del conseller de Transports de la Comunidad de Madrid a les ordres de la presidenta Isabel Díaz Ayuso. Hi va estar cinc mesos, entre el novembre del 2020 i el març del 2021, abans de saltar a El Periódico de España com a redactor en cap de la secció de Tancament. Amb aquesta trajectòria professional s’entén que acusés Pedro Sánchez en el vídeo esmentat del diari madrileny de “molt poca sinceritat”, de no tenir cap voluntat de fer “la regeneració democràtica” que diu que vol impulsar o de ser prou orgullós com per amenaçar amb “o jo o el caos”.

També s’entén que un home així sigui el director adjunt d’un diari que destacava, el dissabte 4 d’octubre passat, com a gran títol de portada que “El PSOE va entregar sobres de diners en efectiu a Ábalos i Koldo”. Ocultant que eren pagaments per dietes avançades per ells i que representaven una quantitat ridícula. El més trist és que aquest diari no és OK Diario, El Mundo, ABC o La Razón, diaris de la fachoesfera que van fer titulars idèntics o similars. És El Periódico de Catalunya, el diari que va dirigir Antonio Franco i que era un model de periodisme progressista.

La entrada Ferran Boiza, l’home que ha portat ‘El Periódico’ a la ‘fachoesfera’ se publicó primero en El Triangle.

El passat dissabte 4 d’octubre, els simpatitzants socialistes que van passar pel quiosc i van agafar El Periódico entre les seves mans es van trobar amb aquest titular encapçalant la portada: “El PSOE va entregar sobres de diners en efectiu a Ábalos i Koldo”. I per reblar l’impacte de la notícia l’acompanyava aquest subtítol: “L’UCO revela que tots dos van rebre a la seu de Ferraz 32.000 euros entre el 2017 i el 2021”. És evident que es tractava de fer mal al PSOE. Els dos títols amagaven que els sobres corresponien a quantitats modestes que retornaven els diners que Ábalos havia avançat en dietes per viatges, consumicions i hotels. L’informe de la UCO afirmava que els diners que s’havien pagat en aquests sobres estaven perfectament anotats en els comptes del partit que dirigeix Pedro Sánchez i que només havia detectat que no quadraven 500 euros en un dels pagaments.

El Periódico s’ha convertit des de fa mesos en una pista d’aterratge de la fachoesfera madrilenya a Catalunya. Això ha fet que les vendes del diari que dirigeix Albert Sáez hagin caigut espectacularment en les zones on viuen les famílies més humils de Catalunya, que sempre havien vist aquest mitjà com “el seu”. Molts ajuntaments socialistes s’estan plantejant des de fa setmanes anul·lar les subscripcions a aquest diari. Sáez ha fet malbé l’empremta de diari progressista que va deixar Antonio Franco en l’etapa que el va dirigir i la seva dretanització ha generat mala maror a la pròpia redacció.

El titular del diari de Sáez coincidia pràcticament amb el de la portada de l’ABC d’aquell dia: “L’UCO troba els sobres del PSOE”, i el subtítol també era calcat: “Entrega un informe al jutge amb els pagaments de més de 30.000 euros de Ferraz i Koldo”. La portada d’El Mundo igual: “El PSOE va pagar diners ocults en sobres a la trama d’Ábalos”. I va afegir: “L’UCO despulla la comptabilitat del partit des de l’arribada al poder el 2018”. La Razón de Paco Marhuenda anava en la mateixa línia: “La Guàrdia Civil posa el focus en l’origen de la caixa B socialista”.

Eldiario.es, que sí que sintonitza amb els simpatitzants socialistes que abans compraven El Periódico, va titular: “L’UCO detecta despeses d’Ábalos per 95.000 euros que no es corresponen amb ingressos declarats”.

Els mateixos titulars que El Mundo o l’ABC

Perquè El Periódico s’apunta a les manipulacions, mentides i ocultació d’informació per perjudicar al PSOE i al govern de Pedro Sánchez? Una explicació plausible és que els articles calcats de la fachosfera els escriuen periodistes de la redacció d’El Periódico de España, també de Prensa Ibérica, com El Periódico de Catalunya. Costa d’imaginar redactors històrics de la secció de Política d’El Periódico de Catalunya entrant en el joc d’Abascal, Feijóo, Ayuso, Pedro J.Ramírez, Eduardo Inda o Miguel Ángel Rodríguez.

La informació que va aparèixer en portada d’El Periódico el passat dissabte concebuda per fer mal al PSOE no va ser un fet aïllat. Fa temps que el diari que agradava fa anys als progres ha entrat en aquesta dinàmica. L’endemà, el titular d’una nova notícia sobre aquest cas era “L’UCO desmunta l’estratègia del PSOE de Cerdán: una treballadora va mantenir davant el jutge que Ábalos no rebia sobres”. I afegia una mentida: “L’informe policial destaca els missatges que acrediten pagaments d’efectiu per compensar despeses en benefici d’Ábalos i que no van ser documentats pel partit”. Les despeses estan documentades i auditades pel Tribunal de Comptes.

El Periódico de España va aparèixer als quioscos l’octubre del 2021. L’abril de l’any passat es va deixar d’editar en paper. Mai ha publicat res criticant la gestió de la presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que el  va premiar amb uns 230.000 euros de publicitat institucional l’any 2023.  Els articles contra el PSOE i el Govern de Pedro Sánchez que reprodueix El Periódico de Catalunya els escriuen dos membres de la redacció d’El Periódico de España. Un d’ells hi va aterrar procedent de Vozpópuli i La Razón.

Als simpatitzants socialistes catalans els pretenen vendre La Razón en comptes d’El Periódico de Catalunya. La Razón no s’ha venut mai a L’Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet. Abans s’hi venia El Periódico de Catalunya. Fa mesos que tampoc.

La entrada ‘El Periódico’, pista d’aterratge de la ‘fachoesfera’ a Catalunya se publicó primero en El Triangle.

El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, té bloquejada la presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, a la xarxa social X. Ho va explicar Orriols en un missatge a X l’endemà de la manifestació de la Diada convocada per l’ANC i altres entitats que va acompanyar amb un breu vídeo de la seva participació en la concentració. Va escriure aquest text: “Li podeu dir a en Lluís Llach que vam ser benvinguts? Li diria jo, però em té blocada… A en Xavier Antich de mòmnium ja li dic jo… Gràcies”. El president d’Òmnium Cultural no la té blocada a X.

Llach ha anat canviant d’opinió envers Sílvia Orriols i Aliança Catalana i la seva participació a la manifestació de la Diada convocada per l’ANC. En un primer moment va dir que no volia que hi fossin presents. Finalment, va dir que la manifestació estava oberta a tots els independentistes que subscrivissin el Manifest de la convocatòria. Aliança Catalana va tenir una presència notables i especialment sorollosa a la manifestació, amb crits de “Catalunya catalana”, entre d’altres.

L’animadversió entre Llach i Orriols ve de lluny. El juny del 2024, després de la seva elecció com a president de l’ANC, Llach va defensar la necessitat que es creés una llista unitària independentista amb presència de tots els partits menys el de l’alcaldessa de Ripoll. Les eleccions al Parlament de Catalunya s’havien celebrat el 12 de maig i Aliança Catalana havia aconseguit dos diputats. En una entrevista a RAC 1, Llach va dir que “tots els indicis que tinc és que és feixista i amb això no hi jugo. Al feixisme, encara que sigui amb bandera estelada, ni pa ni aigua”. Orriols va replicar amb missatges a X on va reprotxar al president de l’ANC que decidís qui podia formar part de l’independentisme i qui no. “El meu projecte d’Estat Català l’han avalat 120.000 persones. A tu t’han votat 48 secretaris de l’ANC”.

“T’ha bloquejat per feixista”

El missatge d’Orriols explicant que Llach la té bloquejada a X va tenir comentaris a favor i en contra de la decisió del cantant. Montse Llosas va escriure que “jo diria que la te bloquejada senzillament perquè parla clar i té les idees molt clares i comença a tenir molts mes seguidors que ells”. En canvi, Aran va afirmar en sentit contrari: “tu saps qui és i què ha fet Lluís Llach per Catalunya?? Que sembla que ho perdem de vista, que una figura així t’hagi bloquejat per feixista diu que potser per Catalunya no estàs lluitant”.

El distanciament entre l’ANC i Aliança Catalana s’ha accentuat arran del genocidi de Gaza. Orriols s’ha arrenglerat amb Israel i s’ha burlat dels participants a la Sumud Global Flotilla. Quan el Parlament va decidir suspendre la seva sessió prevista pel dijous 2 d’octubre arran de la detenció dels participants a la Flotilla per part de soldats israelians, la presidenta d’Aliança Catalana va dir que “Hamàs no només segresta israelians, ara també pren com ostatge el Parlament”.

L’ANC, per contra, ha convocat a les manifestacions de protesta contra la detenció dels membres de la Flotilla. En el comunicat amb què van fer pública la seva adhesió a la que es va celebrar aquest diumenge 4 d’octubre hi deia “Fidels al ferm compromís que l’Assemblea té en la defensa de la pau i els drets humans, manifestem el nostre més absolut rebuig al genocidi que pateix la població de Gaza i fem una crida a participar en la manifestació amb l’objectiu que s’aturi immediatament aquest vessament de sang i morts. (…) Convidem el conjunt de l’independentisme democràtic a participar en la manifestació. La llibertat de tots els pobles i el compromís amb els drets humans ens agermanen”.

Així les coses, no sembla que Llach tingui massa interès en desbloquejar Orriols en el seu perfil de X perquè la presidenta d’Aliança Catalana li comuniqui directament les seves idees i reflexions sobre com Catalunya ha d’assolir la independència”.

La entrada Lluís Llach té bloquejada Sílvia Orriols a X se publicó primero en El Triangle.

Jair Domínguez, presentador del programa Està passant de TV3, es planteja deixar aquesta feina i buscar-ne una altra fora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Segons ell, la CCMA no dona oportunitats als creadors catalans i, en canvi, obre les portes als que creen contingut en castellà. Ho va anunciar en el decurs de l’entrevista que li van fer al podcast Déus i Simis el passat diumenge 28 de setembre.

Déus i simis és un podcast que els seus responsables –Albert Bazán i Marc Cadafalch– defineixen com “un programa de música (més o menys)”. S’emet els diumenges pel matí al seu canal de youtube. El passat 28 de setembre estrenaven la seva quarta temporada i Domínguez va ser el seu primer convidat d’aquest nou curs.

Van presentar Domínguez com “un dels humoristes més nostrats” o “el Quim Carandell de l’humor”, i li van demanar per la seva activitat professional a la CCMA. Va dir que havien deixat de fer el programa El búnquer a Catalunya Ràdio perquè “va arribar un punt que teníem ganes de fer altres coses” i va explicar la seva situació al programa dels vespres de TV3. “A Està passant estic ja en passat. L’ha creat Toni Soler i ha seguit una sèrie de paràmetres. Jo he estat allà fent de matxaca i continuo fent de matxaca”.

“I seguiràs?”, li van demanar. Va respondre així: “Jo tinc ganes de canviar d’aires, fer altres coses i el format no depèn de mi. Jo puc marxar en qualsevol moment de l’Està passant i el programa seguirà i seguirà fent la mateixa audiència que fins ara, però crec que puc aportar coses a d’altres llocs.  O sigui que no sé si seguiré però el programa segur que segueix”. Domínguez, com la resta de presentadors de l’Està passant, ha perdut presència al programa en incorporar-se Núria Marín a l’equip que va rotant de locutors cada dia.

“Les coses que tinc ganes de fer no les podré emetre mai per la Corpo”

Els responsables de Déus i Simis li van demanar perquè es plantejava deixar Està passant i quins plans de futur té. “Tinc moltes idees de fer coses perquè crec que Catalunya necessita coses en català i TV3, la Corpo, no dona oportunitat a nous creadors catalans, des del meu punt de vista no se’ls dona el que se’ls hi ha de donar i se’ls dona a altra gent”. “Espanyols, vols dir?”, li van demanar. “Sí, espanyols, gent que fa contingut en castellà i llavors hi ha gent, com els tres que estem aquí -vosaltres amb una carrera més breu que la meva- sempre fent contingut en català. Tinc ganes de fer coses i m’encantaria que vingués gent nova, perquè jo ja començo a tenir una edat, i que trobés maneres que fossin viables. No tot ha de passar per la Corpo. És que només tenim una opció. Si la gent vol fer una sèrie. Per on la passarà? Per TV3? No passarà el filtre de res absolutament. Tinc ganes de fer coses però sé que no les podré emetre mai per un canal de la Corpo perquè a la primera frase em diran que això no es pot emetre. I en això estem!”.

“Tot lo altre, parlant en plata, és misèria i companyia. Necessito diners, necessito mecenes, posar diners de la meva butxaca perquè s’ha de pagar a la gent que treballa. Quin rèdit treu? No ho sé. Hem d’anar amb peus de plom”, va acabar dient. D’on sortiran els diners per les noves aventures que té al cap l’humorista que diu que educa els seus fills en l’odi a Espanya?

Déus i Simis el patrocina una cervesa que du el nom de Kusfollin. La darrera pregunta als seus convidats sempre és “a qui li dedicaries un Kusfollin? A qui enviaries a la merda?”. “A la Policia Nacional”, va contestar Domínguez. L’endemà de la seva intervenció al podcast encara va presentar Està passant.

La entrada Jair Domínguez es planteja deixar de presentar ‘Està passant’ se publicó primero en El Triangle.

Treballadors dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat s’han concentrat aquest dimecres davant les instal·lacions de TV3, a Sant Joan Despí, i Catalunya Ràdio, a Barcelona, per reclamar la continuïtat de les marques TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.

El comitè d’empresa de TV3, convocant de la mobilització, ha alertat que el desplegament de 3Cat, i des d’aquest setembre de 3CatInfo, “ha comportat la pràctica desaparició de les marques històriques en el seu contingut audiovisual i editorial”.

Aquests representants dels treballadors no s’han mostrat reticents a “dir 3Cat a la plataforma i 3CatInfo a l’aplicació dels serveis informatius”, però s’han oposat frontalment a “la supressió de TV3, Catalunya Ràdio, el 324 i Catalunya Informació”.

A més, han demanat que es valori “el seu llegat històric de cara al futur” i que el Parlament de Catalunya es pronunciï sobre el que consideren un “intent de fer-les desaparèixer”.

Romà nega la desaparició

La presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà, ha assegurat aquest mateix dimecres, en una entrevista a El Matíde Catalunya Ràdio, que les marques històriques de la ràdio i la TV públiques de la Generalitat no desapareixeran. De fet, ha dit que estan “més vives i tenen més valor que mai. O, com a mínim, més valor que fa tres anys”.

Quant a les queixes dels comitès d’empresa, en concret, Romà ha manifestat que el projecte de 3Cat va començar a caminar fa ja dos anys amb la participació de professionals, i que “els canvis sempre generen a vegades resistències i és normal perquè les organitzacions i les persones necessitem adaptar-nos i confiar” en les decisions adoptades.

Pel que fa a les crítiques de sectors de l’independentisme sobre una espanyolització d’aquests mitjans, la presidenta de la CCMA ha descartat que figures com els periodistes Helena Garcia Melero i Ricard Ustrell, o la influencer Laura Escanes, espanyolitzin els mitjans públics, sinó que, amb ells, “estem fent continguts en català de qualitat que estan connectant amb els públics“.

D’altra banda, en resposta al rebuig expressat contra el nou espai Bestial, ha destacat que l’equip directiu de TV3 és el mateix que també ha posat a la graella Eufòria i Tor, i ha defensat que ha demostrat “un gran encert” en la tria de continguts.

La entrada Concentració de treballadors en defensa de les marques TV3 i Catalunya Ràdio se publicó primero en El Triangle.

RTVE estrenarà el 13 d’octubre un nou canal en català batejat com 2Cat. Poc a poc es van sabent detalls del contingut d’aquest nou canal, impulsat després d’un acord entre el PSOE i Junts i justificat per la voluntat de potenciar la presència del català en la graella de la programació de RTVE a Catalunya. No faltarà en aquest nou canal un programa de Minoria Absoluta, la productora de Toni Soler, amb el programa L’any que vaig néixer, del qual en va informar EL TRIANGLE aquest dilluns i que costarà 496.740 euros.

Un altre pes pesat del panorama mediàtic català que tindrà el seu forat a la programació de 2Cat és Jordi Basté. El presentador de RAC1 ha fet algunes incursions els darrers anys a TV3 amb programes que no han tingut gaire bona acollida per part de l’audiència. Ara intenta trencar aquesta mala ratxa amb un d’entrevistes al nou canal en català. Es dirà Pla seqüència i costarà 639.777 euros. El realitzarà NSN Media Productions, una productora que ha sortit de la fusió, el passat estiu, de la de Jordi Bastè, Monmedia, i la del futbolista Andrés Iniesta. Basté i Iniesta ja han col·laborat en dos programes de 3Cat: Gemites i Xef Marín.

També s’ha colat a la graella de la nova cadena Fem Produccions, la productora mimada per TV3 i Catalunya Ràdio per fer programes adreçats al públic juvenil. L’any passat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va pagar més d’un milió d’euros a aquesta productora, que ha canviat el nom pel de Crisàlide, està dirigida per Roger Carandell i té com a principal programa Que no surti d’aquí, presentat per ell mateix, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d’aquí, que s’emet cada dia a les 18:15 hores a Catalunya Ràdio, ha costat 234.000 euros aquesta temporada. A 2Cat hi produiran I tu què faries?, del qual no n’ha transcendit ni el contingut ni els presentadors.

Incís Films i les Mamarazzis

Una altra productora amb una intensa presència a les graelles de TV3 i Catalunya Ràdio que també tindrà un programa a 2Cat és Incís Films. Hi emetrà Fes-me viral. RTVE li ha pagat 264.949 euros perquè ho faci. L’any passat va ingressar uns 900.000 euros per programes per la CCMA i aquest 2025, 3Cat emet 8 coses a fer abans de morir, que n’ha costat uns 230.000 i que protagonitza Joan Pera.

Laura Fa i Lorena Vázquez han popularitzat el podcast de premsa rosa Mamarazzis i deien que els agradaria portar-lo a la televisió. Ja han trobat on. RTVE les ha contractat per incloure’l a la programació de 2Cat. El produirà Kokoro Contents i costarà 376.097 euros. Han aconseguit, doncs, el seu objectiu tot i que ingressaran menys diners que les produccions de Jordi Basté i Toni Soler per les seves aportacions al nou canal.

La entrada El programa d’entrevistes de Jordi Basté a 2Cat costarà 640.000 euros se publicó primero en El Triangle.

El Comitè d’Empresa de TV3 ha fet públic un comunicat carregat de reprotxes contra la direcció de la CCMA, acusant-la d’exercir una pressió intolerable sobre l’equip del documental “Alerta inundable”. Segons el Comitè, la direcció ha qüestionat la professionalitat del programa, ha demanat modificacions i ha provocat la posposició de l’emissió amb l’argument que “es continuaria investigant”, sense precisar cap línia clara d’indagació.

Els representants sindicals consideren que s’hi està produint una censura encoberta: afirmen que se’ls va exigir eliminar del documental la part en què els alertadors feien les seves denúncies. A més, alerten que s’ha pressionat les professionals del projecte perquè revelessin dades d’aquestes fonts, vulnerant la protecció de fonts periodístiques, el secret professional i la normativa de protecció de dades. D’aquesta manera, diuen, es posa en perill la confiança en els procediments interns de denúncia i la llibertat d’informació.

En el comunicat, el Comitè exigeix que es respecti la independència professional dels periodistes, que s’emeti el documental en la seva versió íntegra i que es garanteixi que no es torni a exercir cap forma de censura o interferència. També reclamen que la nova Unitat de Compliment Normatiu de la CCMA actuï amb total imparcialitat per prevenir que el personal s’hagi de veure obligat a recórrer a altres instàncies per denunciar.

La entrada El Comitè d’Empresa de TV3 acusa la direcció de censurar el documental “Alerta inundable” se publicó primero en El Triangle.

La productora audiovisual Minoria Absoluta, propietat de Toni Soler, ha entrat amb força en la graella de RTVE. El 17 de setembre, La 1 va estrenar Los archivos secretos del No-Do, una producció feta per RTVE en col·laboració amb Minoria Absoluta. La productora de Soler ha cobrat 700.000 euros per la seva participació en aquesta sèrie documental, que també es pot veure completa a RTVE Play.

RTVE també ha encarregat a aquesta productora un programa que s’emetrà quan s’estreni el seu canal català, 2Cat, el proper 13 d’octubre: L’any que vas néixer. Li pagarà 496.740 euros. Del nou programa a 2Cat no s’ha conegut gaire bé res del seu contingut. S’ha dit que serà un repàs històric de la Catalunya recent, però ni tan sols ha transcendit qui el presentarà si és que hi haurà presentador.

Entre les dues produccions, Minoria Absoluta haurà ingressat 1,2 milions d’euros procedents de les arques de RTVE. Una quantitat que se suma als ingressos milionaris que obté cada any procedents de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). L’any passat, va rebre 7 milions d’euros pels seus programes a TV3 i la plataforma 3Cat. En el que portem de 2025 ja ha firmat contractes amb la CCMA per valor de 4,3 milions d’euros. La partida més quantiosa d’aquests ingressos correspon als 3,6 milions que costa Polònia. El portal de Transparència de la CCMA encara no ha comunicat quants diners costa el programa Està passat, tot i que ja fa setmanes que s’emet a TV3. La temporada passada va costar 1,8 milions.

Los archivos secretos del No-Do i L’any que vaig néixer no són els primers programes i documentals que Minoria Absoluta ha col·locat a la televisió pública espanyola. L’any 2022, La 2 va emetre sis capítols d’Espanya en el siglo XXen color, produït per Minoria Absoluta amb guions de Manel Lucas. El 2020, va produir per TV3 i TVE Tricicle 40, un documental sobre els 40 anys d’aquest grup de mim i humor. Per trobar més programes de la productora de Toni Soler a RTVE cal anar molts més anys enrere. El 2012 va realitzar un programa especial per cap d’any –Hotel 13 estrellas, 12 uvas-, entre 2011 i 2013 va realitzar 14 capítols d’una sèrie d’entrevistes de reflexió sobre la realitat –Pienso, luego existo– i el 2010 un documental per TV3 i TVE –Asalto al Banco Central.

Minoria Absoluta, creada el 1999, ha viscut sobretot dels ingressos procedents de la CCMA però també ha fet documentals i programes per altres plataformes i televisions. Ha treballat força amb DMAX, que ha emès treballs seus com La vida de Franco, la mirada de los historiadores, Franco, la vida del dictador en color, o Megaestructuras franquistas. N’ha fet per National Geographic i Disney i va realitzar Todo es mentira, a Cuatro fins que el seu director i presentador, Risto Mejide, va assumir-lo amb una productora pròpia, Vodevil TV.

La productora de Polònia ha entrat amb força, doncs, a RTVE, coincidint amb l’arribada al seu consell d’administració de Sergi Sol, en representació d’ERC, partit al qual està vinculat Toni Soler. Veurem si li cauen més encàrrecs de RTVE en els propers mesos i com serà el programa que estrenarà aviat a 2Cat, envoltat encara ara de força misteri.

La entrada Minoria Absoluta ha cobrat 1,2 milions d’euros per programes d’aquest any a RTVE se publicó primero en El Triangle.