L’Audiència de Barcelona ha rebutjat amnistiar de moment un agent dels Mossos d’Esquadra que va disparar un projectil de foam a un manifestant el 2019, durant les protestes per la sentència del procés a Barcelona. El jutjat d’instrucció número 4 va concloure que no es pot considerar que un impacte d’un projectil de foam sigui tortura o tracte degradant i arxivava el cas en aplicació de la llei d’amnistia, però l’Audiència creu que cal seguir investigant i celebrar judici oral per dirimir realment si es va tractar o no de tracte degradant, una de les excepcions de la mesura de gràcia.
El denunciant al·lega que primer va rebre l’impacte del foam a la cama i que, després, altres agents el van colpejar amb les defenses i van marxar. El jutjat, però, va considerar que es va tractar d’una actuació policial realitzada per aturar els aldarulls de les protestes i afegia que no es pot aplicar l’excepció de la llei d’amnistia que parla de tortures o tractes inhumans o degradants. En concret, constatava que l’actuació del mosso es limita al projectil de foam i no a la resta de cops causats per altres mossos.
Ara, però, l’Audiència ha estimat el recurs presentat per Irídia en representació del recurrent, i subratlla que la resolució no concreta quin aldarull s’estava produint en aquell moment. També remarca que es va autoritzar l’ús de foam, però el permís es va establir per a atacs directes amb pedres i altres objectes contundents o pirotècnia. Per tant, continua l’Audiència, queda acreditat que es va fer un ús de l’instrument policial “sense que es donessin les condicions que autoritzaven el mateix”. A més, recorda que el denunciant al·lega que no estava participant en cap protesta, sinó prenent alguna cosa amb els seus amics.
En aquest sentit, l’Audiència assenyala que, tot i que sí que hi ha hagut una “investigació eficaç” per part del jutjat, és oportú, “per poder examinar millor la proporcionalitat dels mitjans policials empleats, portar el cas a judici oral, on podrà debatre’s àmpliament si es tracta o no de tracte degradant”. A parer d’Irídia, amb aquesta decisió, el tribunal “trenca l’hegemonia interpretativa sobre l’aplicació automàtica de la llei d’amnistia i obre la porta a excloure de la seva cobertura els casos de violència policial”.
