Demà, dilluns 3 de novembre a les 10:00 hores, tots els telèfons mòbils intel·ligents que es trobin a la vegueria de Barcelona rebran una prova d’alerta de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. L’assaig, que és l’últim d’aquest 2025, s’adreça als residents i visitants del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. El missatge —que s’enviarà en català, castellà i anglès— informarà que es tracta d’una prova i anirà acompanyat d’un so estrident, diferent del de les notificacions habituals.

El sistema d’alertes, conegut com a ES-Alert, permet enviar missatges massius a telèfons mòbils en un temps molt reduït i s’activa en situacions d’emergència real, com accidents químics i inundacions, per donar instruccions immediates a la població. Protecció Civil recorda que, en rebre l’alerta, no s’ha de trucar al 112, sinó només llegir el missatge i prémer la tecla indicada per silenciar el so. Les persones que no vulguin rebre’l poden posar el mòbil en mode avió o apagar-lo.

Com que el sistema és anònim i no verifica automàticament la recepció, la Generalitat habilitarà una enquesta en línia perquè la ciutadania indiqui si ha rebut el missatge, en quin idioma i amb quina companyia. Durant el 2025, a les comarques de Barcelona s’han enviat vuit alertes a través de l’ES-Alert: quatre per simulacres, dues per incendis forestals (pla INFOCAT) i dues pel pla INUNCAT a causa de pluges intenses.

La entrada Protecció Civil prova demà el sistema d’alertes als mòbils a la vegueria de Barcelona se publicó primero en El Triangle.

L’Ajuntament de Figueres ha multat dos establiments per no complir la normativa que obliga a retolar en català i ha obert expedient a una dotzena més, que hauran d’adaptar la senyalització. Les sancions poden arribar fins als 3.000 euros. La campanya ha començat al centre de la ciutat, on s’han detectat rètols només en castellà o àrab i el consistori ofereix assessorament lingüístic gratuït a través del Consorci per a la Normalització Lingüística per facilitar la traducció dels cartells.

El regidor de Llengua Catalana, Josep Maria Bernils, ha afirmat: “Trobem establiments que no utilitzen el català i això no ho podem tolerar en una ciutat com la nostra”. La regidora d’Urbanisme, Núria Bartrolich, ha explicat que, en tramitar una llicència d’obertura, s’informa els titulars de l’obligació de complir la normativa lingüística. “D’entrada avisem, però si no es fa el canvi, l’Ajuntament pot actuar subsidiàriament i retirar el rètol”, ha afegit.

La campanya forma part de les primeres mesures de la nova regidoria de Llengua Catalana, que impulsa accions per reforçar l’ús del català també a l’atenció sanitària i en el comerç. Entre elles hi ha projectes amb la Fundació Salut Empordà i la campanya Comerços aprenents, amb formacions i xerrades per facilitar l’ús del català. L’Ajuntament també garanteix que els serveis municipals, les activitats esportives i de lleure facin servir la llengua amb naturalitat, reforçant així la identitat i la cultura catalana.

La entrada Figueres sanciona dos comerços per no retolar en català i n’adverteix una dotzena més se publicó primero en El Triangle.

Les entitats i organitzacions que donen suport al partit de futbol entre Catalunya i Palestina insisteixen que el partit s’ha de jugar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Han anunciat un procés de prereserva d’entrades per demostrar que es pot omplir l’estadi i alerten que, a quinze dies del partit —previst per al 18 de novembre a les 18:30 hores—, encara no s’han posat a la venda les entrades ni s’han fet actes de promoció. També denuncien que es vol traslladar la trobada a un recinte amb menor capacitat.

En un comunicat, les entitats remarquen que a la web de l’Ajuntament de Barcelona el partit figura anunciat amb data i hora, però sense cap crida a la participació. Comparen aquesta situació amb el partit entre Palestina i Euskadi, previst tres dies abans a San Mamés, on —afirmen— “institucions i administracions han entès la importància de l’esdeveniment” i es van vendre 35.000 entrades en un sol dia. “Aquí, el partit no ha rebut ni la cura ni l’atenció que es mereix”, lamenten.

Les entitats defensen que “no només no renunciem a l’Estadi Olímpic, volem demostrar que el país està preparat per omplir-lo”. Asseguren que “tenim els equips, les aficions, el poble, la història i, sobretot, el deure. Tenim quinze dies per fer història. Omplim l’Estadi!”. Aquestes entitats s’articulen entorn d’Act x Palestine, una campanya impulsada per organitzacions palestines de drets humans, ajuda humanitària, construcció de pau i culturals.

La entrada Les entitats que donen suport al partit Catalunya-Palestina defensen mantenir-lo a l’Estadi Olímpic Lluís Companys se publicó primero en El Triangle.

El Govern de Salvador Illa ha anunciat una rehabilitació integral del Palau de Pedralbes amb una inversió de 28 milions d’euros, amb l’objectiu de solucionar-ne les deficiències estructurals i transformar-lo en la segona seu institucional de l’executiu. El projecte inclou la restauració de façanes, cobertes i espais interiors, així com la millora de l’accessibilitat i l’eficiència energètica. El concurs d’idees, que es licitarà aquest dilluns, definirà el nou ús de l’edifici, que combinarà funcions institucionals, administratives i culturals. Les obres es faran per fases i es preveu que finalitzin l’estiu del 2030.

Segons la secretària general de la Presidència, Eva Giménez, cal posar el Palau “en condicions” perquè és un Bé Cultural d’Interès Nacional i ha defensat la seva nova funció com a seu institucional i espai per a actes culturals i internacionals. El projecte preveu que la planta baixa aculli espais de representació, la primera planta funcions institucionals com el despatx del president de la Generalitat, i la segona planta oficines i dependències de la Unió per la Mediterrània (UpM). L’últim pis serà residencial i el soterrani allotjarà serveis tècnics.

El concurs d’idees, amb un pressupost de 2,3 milions d’euros, inclourà el disseny final i la direcció d’obres, a més d’una compensació per als tres projectes finalistes. El jurat estarà integrat per representants del Departament de Presidència, el Departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. El Govern català preveu adjudicar el projecte la primavera del 2026, iniciar les obres el 2028 i començar a utilitzar la planta noble a finals del 2029.

La entrada El Govern d’Illa rehabilitarà el Palau de Pedralbes i el convertirà en la seva segona seu institucional se publicó primero en El Triangle.

Prop de 900 joves catalans s’han beneficiat del programa ‘Préstec Emancipació’ impulsat per l’Institut Català de Finances (ICF) per ajudar-los a finançar l’entrada del seu primer habitatge. En només tres mesos, l’ICF ha rebut 4.129 sol·licituds, de les quals 1.852 han estat elegibles i ha concedit ajuts per un import mitjà de 36.000 euros, que oscil·la entre 39.500 euros a l’àrea de Barcelona i el Penedès i 23.000 euros a les Terres de l’Ebre. En total, les ajudes atorgades sumen 31,6 milions d’euros, gairebé un terç del pressupost previst per al primer any del programa.

La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, ha destacat que la mesura “està agradant i era necessària”, amb un interès transversal arreu del territori. Més de la meitat de les ajudes s’han concedit a la demarcació de Barcelona (57%), seguida de Girona (11%), el Penedès (9%), el Camp de Tarragona i la Catalunya Central (7%), Lleida (6%) i les Terres de l’Ebre (3%). Els préstecs permeten cobrir fins al 20% del valor de l’immoble, amb un topall de 50.000 euros i els habitatges adquirits es consideraran protegits de manera permanent per augmentar el parc d’habitatge social.

El programa, dotat amb 500 milions d’euros fins al 2029, està gestionat per l’ICF i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), en col·laboració amb diverses entitats financeres. Els requisits estableixen que els sol·licitants han de tenir entre 18 i 35 anys, estar empadronats a Catalunyai acreditar ingressos inferiors a 6,5 vegades l’IRSC. Segons Servera, “el jove canvia un lloguer sovint superior al que paga d’hipoteca i a més pot vendre el pis sense perdre poder adquisitiu”.

La entrada Prop de 900 joves han accedit als préstecs del Govern català per comprar el seu primer habitatge se publicó primero en El Triangle.

Professor d’institut. Escriptor de novel·les negres ambientades al barri de Canillejas, a l’est de Madrid, que tracten sobre temes universals, com la desesperança, la marginalitat… Autor d’una dotzena de títols, el primer va ser Yonqui, que és la història d’un noi de 16 anys als 80 explicada per ell mateix. Ara surt a les llibreries Fondo buitre (Alrevés Editorial).

“Fons voltor”, concís, sense cognoms, per explicar què?

És la meva dotzena novel·la, un número simbòlic, significatiu. Per això, d’entrada, vull fer un homenatge als meus personatges i als meus lectors. Hi he convocat a tots els meus protagonistes de novel·les anteriors. Fondo buitre va d’un tema que està de gran actualitat aquí, a Madrid. M’imagino que també a Barcelona i a molts altres llocs. Els fons voltor compren edificis amb veïns a dins, i acaben fent-los fora. Després els venen i obtenen uns beneficis molt alts. Un dels meus personatges viu en un d’aquests pisos. Quan veu que el volen fer fora s’ajunta amb els seus col·legues del barri, que, en definitiva, són una colla de matats, i intenten lluitar contra el fons voltor.

Els fons voltor sobrevolen només sobre les cases o també (com posa de manifest la sèrie El dinero de los otros) al voltant de qualsevol cosa que faci olor de lucre?

Suposo que el seu instint carronyer els condueix allà on hi hagi diners. Però, a Madrid, i ara concretament pel centre, compren edificis per dedicar-los a pisos turístics. Veig que professors, metges i gent que té la possibilitat de demanar un trasllat estan abandonant la ciutat, perquè els lloguers són caríssims. A Madrid, prendre’t un cafè, una canya o un vi s’ha convertit en un atracament. Vas a Sòria o a Guadalajara a viure, que són aquí al costat, i el sou et rendeix el doble. Els veneçolans estan adquirint, sobretot, edificis senyorials del centre. Mantenen les façanes, però, per dins, hi fan botigues de marques prohibitives i pisos per a rics.

Tenen cognoms, més o menys coneguts, els fons voltor?

Si, el més conegut és Blackstone, una empresa nord-americana considerada la més gran del món. Jo me n’he inventat un per al llibre, Feldix. El que faig és emparentar al seu amo amb les famílies de Madrid relacionades amb la dreta. Tampoc vaig molt descaminat, perquè el gendre d’Aznar és un dels seus principals exponents.

El cas d’Ana Botella, dona d’Aznar i alcaldessa de Madrid: 1.860 habitatges protegits venuts el 2013 a 68.000 euros la unitat a Blackstone, judicis, condemnes milionàries i, al final, tot revocat…

No vaig seguir especialment el cas, però va sortir en els mitjans. En definitiva, el que van fer és el que fa aquesta gent de la dreta: agafar diners públics i ficar-se’ls a les seves butxaques. Eren habitatges VPO que va vendre el gendre d’Aznar traient-ne una pasta per cada pis. Aquesta gent té en nòmina molta altra gent. Així, els delictes que cometen acaben impunes o, si van a la presó, com va passar amb Urdangarin, hi van amb tots els luxes. Hauran de formar una penya a Soto del Real, on suposo que les cel·les deuen estar millor que el meu pis. I el més preocupant és que la gent, no només els rics, sinó gent dels barris, estan votant massivament el PP i Vox, i no saben ben bé per què.

Concretament, també a Canillejas, hi ha molta especulació?

Aquí a Canillejas, quan jo hi vaig venir a viure, amb 3 anys, els meus pares van comprar el pis abans d’haver-hi voreres i carreteres. Sortíem al fang, no hi havia fanals. Una vella aspiració dels veïns era el metro. Van construir una estació a dos quilòmetres de l’últim bloc, al camp. Per què, es preguntaven, si el barri no és allà? Perquè al voltant del metro van construir Las Rosas, amb instituts, centres de salut i tota la pesca. Tot això, fruit de l’especulació, és clar.

El fenomen transcendeix països i fronteres? És, diguem-ne, el que ara es denomina tendència global?

La majoria dels fons voltor són internacionals amb no només grans accionistes, sinó també milers de petits dipositaris… Tenen un poder enorme. Contracten bufets d’advocats que se les saben totes. Està passant a tots els barris de Madrid (suposo que a Barcelona deu passar el mateix), que els locals comercials, que eren fruiteries, drogueries…, els estan convertint en habitatges. D’aquesta manera, es carreguen els espais que eren d’ús públic, i amb això la convivència. S’hi allotgen dues o tres famílies emigrants i ho paguen a mitges, a un preu desorbitat.

En què consisteix el pla del Banderines, personatge del teu relat, contra el fons voltor?

El Banderines viu a l’edifici, es reuneix amb els matats del bar, i intenta desmuntar l’operació. És veritat que aconsegueixen mobilitzar els antidesnonaments, el sindicat de llogateres… Això està bé, però no aconsegueixen parar-ho. Llavors, el Banderines (que havia sigut el protagonista de la meva novel·la Cinco jotas), ionqui, molt intel·ligent, munta un pla perquè el fons voltor es faci enrere. Un pla similar a un atracament, però amb una finalitat diferent. I s’embolica la troca. Comença per cremar-li el cotxe, amb petites argúcies, i com que l’especulador és egoista i està acostumat a fer el que li dona la gana, no cedeix. I al final han d’anar més enllà.

Continuant amb aquest perfil actual de Madrid que dibuixaves, com s’explica allò de la llibertat per prendre’s una birra, i coses per l’estil, d’Isabel Díaz Ayuso i la seva cort?

És una qüestió complexa. La dreta ha guanyat la batalla a les xarxes, sobretot entre la gent jove. Per aquí circulen missatges encunyats per ells i la gent s’ho ha cregut. Experts en tècniques de control mental els han menjat el coco. I la gent no s’adona que han estat abduïts, com quan s’entra en una secta. Però per sortir de la secta cal un tractament, una teràpia… El mateix passa amb Trump, Bolsonaro… No obstant això, ara hi ha un canvi. Comencen a veure’s tants perfils d’esquerres com de dretes, denunciant el que fa aquesta. Ja ho veurem, potser encara hi ha esperança… Madrid tenia un pòsit de lluita obrera. Barris com Carabanchel, San Blas… ara voten el PP. Hi ha molta ignorància, i si a Madrid hi ha hagut una mica de prosperitat ha sigut, sobretot, gràcies al Govern central. No oblidem que fins fa poc el salari mínim era de 600 euros i ara és de 1.200. Al meu barri hi ha gent que viu de la pensió de l’Estat i vota Vox. Aquesta gent s’ha adonat que no importen els fets, sinó el relat. Ho dic a la novel·la: el fons voltor contracta guionistes. S’encarreguen d’explicar com les operacions especulatives beneficiaran el barri, perquè vindrà gent de classe mitjana i se n’aniran els indesitjables.

Canillejas, amb gairebé 30.000 habitants, ara és una peça especialment cobejada pels especuladors, o més aviat un melting pot, similar a altres de les grans ciutats?

Hi ha de tot. Segueix havent-hi gent de la primera generació, la dels meus pares, i ara ja hi ha fills i nets que, més o menys, hem prosperat econòmicament una mica. És veritat que som la primera generació que hem pogut estudiar, però en el fons no deixa de ser un engany. Hem sortit enginyers, filòlegs… però seguim sent obrers. Hi ha molts sud-americans, romanesos… Al barri de Las Rosas hi viuen més professionals autònoms, metges, professors, periodistes… Quan vas pel barri veus la penya amb roba dels mercats… Quan passes a Las Roses, hi ha roba de Decathlon, pulsòmetres… El més marginal segueix sent San Blas, la part més gran, on més VPO es van construir durant el franquisme. Hi ha un espai de marginalitat en què es barregen autòctons i emigrants. Encara que aquí autòcton és un eufemisme, perquè són gent que va venir d’Andalusia, Extremadura…

Fons voltor i novel·la negra sembla que rimen molt bé?

Escric del que m’agrada, és el meu estil. Els meus herois són en realitat antiherois. A la novel·la, els lectors veuran el que faig sempre: plantejar un repte a una colla de matats. I llavors s’embolica la troca, perquè els matats no tenen res a perdre i, diguem-ne, tenen ous. Una barreja molt perillosa. No veuen que el repte els va gran fins que s’hi fiquen, i la fan grossa. En la meva novel·la negra no hi ha investigació. Ni un policia, un guàrdia civil, ni res per l’estil. Gent de barri, politoxicòmans reconvertits en alcohòlics…

Els fons voltor recorren a la força bruta o són cada vegada més refinats?

S’estan tornant molt subtils, perquè s’han adonat que el recurs a la violència crea problemes. Es gastaven els diners en advocats. Ara s’acosten als veïns de renda antiga, els diuen que els buscaran un habitatge, amb una ajuda… 2.000 o 3.000 euros que alguns no han vist mai junts. I això funciona. Resulta més barat que contractar desokupes.

La entrada «Els matats no tenen res a perdre i tenen ous» se publicó primero en El Triangle.

Jair Domínguez, presentador del programa Està passant. Ho ha manifestat en dos missatges successius a la xarxa X el passat dilluns 27 d’octubre. En el primer comentava la intervenció en què el president de Junts va anunciar que el seu partit trencava amb el govern progressista espanyol: “Us agradarà més o menys en Puigdemont, però el goig de sentir un polític que no parla com un deficient mental és alliberador”.

El segon és la resposta a Joan Segura, un usuari de X que el va replicar: “Els teus tuits cada dia són més d’un deficient mental!!!”. “100€ que miro la bio i diu que és militant d’ERC”, va contestar Domínguez. Efectivament, si mires el perfil de Segura en aquesta xarxa social hi llegeixes “Català, casteller, esportista jubilat i militant a ERC i VIA FORA”.

El post a favor de Puigdemont ha rebut divisió d’opinions, però són majoritàries les que s’estranyen de la seva defensa del president de Junts. El post contra Segura ha tingut quasi unanimitat de crítiques al partit d’Oriol Junqueras.

El Llibre d’Estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) diu que els seus professionals no poden fer intervencions públiques i a les xarxes socials que comprometin la seva neutralitat. Domínguez fa com qui sent ploure. I la CCMA, també.

La entrada Quin presentador de TV3 diu que Puigdemont li fa goig i critica ERC? se publicó primero en El Triangle.

A més de la Cristina Baldoví i en Lluís Morales, educadors del barri del Raval i impulsors de Per Elles, vaig compartir taula amb persones molt compromeses, amb qui m’uneixen experiències professionals i anys de militància i amistat. La periodista Mónica Bernabé, que va ser corresponsal a l’Afganistan durant anys; l’escriptora Najat El Hachmi, autora de l’assaig imprescindible Sempre han parlat per nosaltres (2019); la incansable advocada pakistanesa Huma Jamshed, que ajuda les joves que fugen de les implacables urpes del patriarcat, des d’ACESOP (Associació de Dones Pakistaneses del Raval); i Esther Sánchez, l’actual coordinadora de Valentes i Acompanyades, associació establerta a Girona que lluita des de fa anys contra els matrimonis forçats i tot allò que els envolta. Totes, sense excepció, persones progressistes lluitant contra les desigualtats que afecten les nenes i les dones.

Tres dècades després de convertir-nos en país receptor de migracions i no només de pas cap a altres indrets d’Europa, per què es continua coneixent tan poc la realitat viscuda per les nenes, adolescents i joves d’origen immigrant? Per què cal que es constitueixi una associació que es preocupi només per elles? Per què l’administració falla?

És lamentable reconèixer que, com passa a la resta d’Europa, malgrat l’abundant investigació en migracions que hi ha a Catalunya i a l’Estat, l’interès per les desigualtats que afecten específicament les nenes i joves d’entorns immigrants, musulmans i altres, ha estat molt escàs. Això és altament problemàtic perquè cal conèixer la seva realitat per entendre en profunditat les situacions que enfronten aquestes nenes i joves; un coneixement que només pot aportar la investigació social. Si no es coneix la realitat en la seva complexitat, les intervencions polítiques que pretenguin posar remei a la seva situació poden tenir conseqüències imprevistes i fins i tot contraproduents, sent còmplices de la conculcació dels seus drets, com ja ha passat.

A què es deu aquesta manca de dades i estudis específics sobre les nenes i joves d’origen immigrant? Doncs paradoxalment i en part, l’inequívoc compromís antiracista de la investigació en migracions ha defugit qüestions que poguessin abundar, convenientment manipulades, en el prejudici contra els immigrants, per exemple, el control exercit sobre les nenes i les dones. Com a conseqüència, malgrat l’esforç per fer sentir les veus de les persones immigrants a la investigació, el silenci sobre les experiències i les circumstàncies de nenes i adolescents parlant per elles mateixes i de forma crítica, és clamorós. En segon lloc, es dóna una clara supeditació de la perspectiva feminista a la perspectiva antiracista tant a l’acadèmia com a la política, com si la primera no lluités també contra la discriminació i l’exclusió, en aquest cas de les dones en qualsevol circumstància i context. S’han amagat, així, les desigualtats que han patit, recollint les seves veus crítiques amb el racisme de la societat majoritària, però no amb el masclisme de les seves famílies i entorns, o bé posant el focus exclusivament en allò que resulta innegociable per a la societat receptora, com l’ús del vel. Aquestes qüestions no són menors, però desvien el focus de les condicions i expectatives de vida.

Aquesta supeditació de la perspectiva feminista ha coincidit, a més, amb la pràctica desaparició de la coeducació en el sistema educatiu -del poc que s’havia avançat-, sense missatges ni accions explícites orientades a educar per a la igualtat. Per exemple, abordant explícitament des de l’escola l’extensió del control comunitari que exerceixen altres alumnes sobre el comportament de les noies. Mentrestant, ha guanyat terreny la simplificació conceptual fruit de la tergiversació de conceptes com el de la interseccionalitat. Tot i la suspicàcia que aixeca pels seus mals usos, el concepte d’interseccionalitat tal com va ser encunyat per Kimberlé Crenshaw és molt útil per entendre la complexitat de l’opressió que s’articula i reforça en les dones a partir d’altres factors a més del sexe (la classe social, l’origen, l’edat, etc.). Però les teories postmodernes ho han convertit en una eina de divisió entre suposades privilegiades i oprimides sense context ni historicitat, ocultant el sistema que ens condiciona a totes. El resultat és obvi: qui guanya és el patriarcat neoliberal, perquè aquesta simplificació contribueix a afeblir i dividir la lluita feminista compartida.

En definitiva, s’investiga poc i sovint es prioritzen les històries considerades d’èxit que no interpel·len ningú i, encara pitjor, no es compara la situació de les nenes i les joves d’origen immigrant amb la de la resta de les companyes, cosa que ens donaria una mesura sobre les desigualtats que experimenten. Davant d’aquest buit de coneixement, abunden els que des de l’administració titllen d’alarmista la preocupació per l’exclusió i la reclusió de les nenes expressada per les i els professionals que estan treballant en entorns com el barri del Raval.

També des del moviment feminista hi ha dificultats per incidir políticament en aquest sentit. Sembla que hi ha un acord tàcit per ignorar el discurs feminista. M’explico. A Feministes de Catalunya tenim un lema: per una vida digna, lliure i segura per a totes les nenes i dones del món. Això vol dir que la nostra principal preocupació és la desigualtat que patim les dones i les nenes de tot arreu i a tot arreu, sense confusions ni fronteres. Però el debat entre diversitat cultural i drets de les dones i les nenes està polaritzat i es presenta com si només hi hagués dues posicions: o l’extrema dreta o l’esquerra postmoderna, totes dues centrades en allò identitari (o suposadament identitari) a través del que és visible, com el vel. Doncs bé, hi ha una tercera posició, la feminista, que els mitjans contribueixen a amagar en aquesta i en altres qüestions. Vegem-ho.

La posició antiimmigració de l’extrema dreta diu que “no vol veure vels” al seu barri, la seva escola o la seva ciutat, argüint una suposada defensa de “la nostra cultura” davant de “la seva cultura”, però no li interessen les dones i les nenes sota els vels. No mostra cap preocupació per la seva exclusió de les activitats i de les relacions socials, cosa que ha impulsat la creació de Per Elles. O bé que una part important no segueixi estudiant en acabar l’ESO, com hem mostrat a la nostra investigació, ni el que els passi després. De la mateixa manera que tampoc denuncia la sobre-representació de la infància d’origen immigrant al vergonyós 30% de pobresa infantil del nostre país. La seva posició contra la immigració és merament discursiva perquè té com a objectiu fer acceptable l’existència de treballadors pobres i la seva explotació, ignorant qualsevol consideració relacionada amb els drets més elementals.

L’esquerra postmoderna, per la seva banda, ha substituït la igualtat per la diversitat i defensa allò que li semblen símbols del que és divers com si fossin evidències d’inclusió social. Hem vist recentment l’alcalde de Blanes reunit amb la “comunitat musulmana”, pel que sembla, formada exclusivament per homes, i agraint a les dones, ja absents, que s’haguessin encarregat de portar menjar per a tots ells. O el primer ministre britànic escenificant el seu suport a la comunitat musulmana davant els atacs racistes rebuts, flanquejat per dos adolescents, una noia coberta de cap a peus “mostrant modèstia” i un noi vestit a la “moda occidental”. Perduda entre identitats, aquesta esquerra s’alia, en aquest cas, amb l’extrema dreta islamista, i presenta com a resistència cultural antiracista l’exhibició de la submissió de les dones.

Als antípodes d’una i altra posició ens situem les feministes. Exigim tots els drets per a totes les dones, però també que s’apliquin tots els recursos disponibles per exercir-los. Sense acceptar confrontacions ni debats en els termes que vol l’extrema dreta, ni confusions com les que inhibeixen l’esquerra postmoderna. La nostra lluita és comuna i universal, contra el patriarcat i totes les seves màscares. Perquè no va del mocador o altres marcadors, sinó de la limitació vital i la conculcació de drets que denunciem al costat de Per Elles.

Tenim lleis i plans d’igualtat en tots els nivells de l’administració i en tots els àmbits des de fa molts anys, i el mandat clar d’educar per a la igualtat, així com les i els professionals per fer-ho real i efectiu. Només cal fer complir la llei, però assistim a una greu negligència institucional envers aquestes nenes i joves.

Acabo amb un exemple del meu treball de camp: per què no fa res la inspecció educativa quan una alumna brillant de 4t d’ESO demana ser suspesa per gaudir un any més de la llibertat que suposa per a ella poder anar a l’institut?

Deixem-ho clar una vegada més: només garantint els drets de totes les nenes i les dones es pot lluitar de veritat contra el racisme i la desigualtat.

La entrada Per elles: les nenes i les dones sota els vels se publicó primero en El Triangle.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha obert la porta a una possible pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears catalanes, tot i recordar que la decisió final és competència del Govern d’Espanya. Sàmper ha subratllat que, per assegurar la viabilitat de les noves inversions industrials, cal disposar tant de sòl com d’energia suficient: “Volem tenir energia. D’on vingui? Diria que pràcticament ens és igual”, ha afirmat des de Gandesa, on ha participat a la Festa del Vi i a la campanya ‘Pla de Govern al territori’.

El conseller ha explicat que la possible pròrroga dependrà de si les empreses gestores, com ANAV, presenten la sol·licitud formal davant el govern estatal, com ja ha fet la central d’Almaraz. Tot i reiterar l’aposta del Govern català per les energies renovables, Sàmper ha advertit que el teixit econòmic necessita “energia intensa” per impulsar projectes com centres de dades o noves indústries, i que “no es poden tirar endavant si no hi ha una base energètica sòlida”.

Durant la seva visita a la Terra Alta, Sàmper ha destacat també els resultats dels fons de transició nuclear, amb 150 milions d’euros en ajuts destinats a compensar l’impacte econòmic del tancament de les centrals. Aquests fons han mobilitzat 73 milions d’inversió privada, arribat a 1.500 empreses i creat 656 llocs de treball. El conseller ha remarcat que el Govern català vol traslladar el 50% de les noves inversions industrials fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una previsió de captar 6.000 milions d’euros i impulsar 600 projectes fins al 2030.

La entrada Sàmper no descarta ampliar la vida de les centrals nuclears catalanes se publicó primero en El Triangle.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat la posada en marxa d’un Pla d’ordenació de plantes de biogàs per a la vegueria de Lleida, amb l’objectiu de garantir una implantació ordenada i equilibrada d’aquestes instal·lacions. Paneque ha descartat una moratòria, però ha assegurat que el Govern català vetllarà perquè el desplegament es faci amb criteris tècnics i mediambientals clars. Des de Mollerussa, on s’ha reunit amb els alcaldes del Pla d’Urgell, la consellera ha anunciat també recursos per millorar camins i accessos que puguin deteriorar-se pel pas de camions vinculats a les plantes.

El nou pla establirà criteris basats en les dejeccions i recursos reals del territori i comptarà amb un grup de treball interadministratiu que celebrarà la seva primera reunió al desembre. Paneque ha subratllat que les plantes de biogàs són “necessàries” per a la gestió sostenible de residus, però que el Govern català vol assegurar-se que la seva ubicació respongui a necessitats reals i no a interessos purament econòmics.

El president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Carles Palau, ha valorat positivament el compromís del Govern català d’ajudar els ajuntaments a ordenar la implantació d’aquestes infraestructures. Palau ha recordat que a la comarca ja es tracten unes 300.000 tones de dejeccions, i ha advertit que cal evitar “una allau de projectes”. A més, la consellera ha anunciat un estudi sobre el transport públic comarcal i un reforç de l’oficina d’habitatge per mobilitzar habitatges buits al territori.

La entrada El Govern català crearà un pla per ordenar la instal·lació de plantes de biogàs a Lleida se publicó primero en El Triangle.

El Govern català ha posat en marxa una eina d’intel·ligència artificial (IA) generativa que ha permès resumir en llenguatge planer més de 16.000 normes jurídiques al Portal Jurídic de Catalunya, disponibles en català i castellà. El projecte, impulsat per la Secretaria del Govern i la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, té com a objectiu “trencar barreres i empoderar la ciutadania” facilitant la comprensió dels textos legals i promovent una participació més activa en el sistema jurídic.

Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia del Govern català per reformar l’Administració i avançar cap a uns serveis públics més àgils, transparents i accessibles. Segons l’executiu, el llenguatge complex de les normes genera sovint desconfiança i allunya la ciutadania del marc legal. Amb aquesta nova eina, cada norma incorpora un resum que respon a tres preguntes clau: per què serveix, a qui s’adreça i com s’aplica. Els resums es generen de manera automàtica cada cop que es publica una nova disposició.

El projecte, elaborat amb la col·laboració de juristes, lingüistes, tècnics i comunicadors, ha rebut reconeixement internacional després de ser finalista als 2024 Best Cases Awards de la Comissió Europea. L’observatori Public Sector Tech Watch l’ha destacat com un exemple d’innovació i modernització en l’ús de tecnologies emergents dins el sector públic europeu.

La entrada El Govern català fa accessibles més de 16.000 normes jurídiques amb intel·ligència artificial se publicó primero en El Triangle.

Les empreses elèctriques Iberdrola, Endesa i Naturgy han advertit que el tancament de la central nuclear d’Almaraz podria restar “competitivitat” i “economies d’escala” al parc nuclear català, ja que comparteixen la mateixa tecnologia. L’Associació Nuclears Ascó-Vandellòs (ANAV) confirma que les plantes catalanes estan “preparades tècnicament i humanament” per continuar operant més enllà de les dates previstes de tancament –2030 per Ascó I, 2032 per Ascó II i 2035 per Vandellòs II– i confia que l’acord pugui “revertir-se”.

Segons ANAV, la clausura d’Almaraz afectaria “tot el teixit empresarial i la societat”, en perdre professionals qualificats i sinergies amb altres plantes. El sector defensa que la energia nuclear és essencial per mantenir la indústria catalana i que no seria possible substituir-la per renovables abans del 2035. En canvi, Ecologistes en Acció rebutgen la pròrroga i l’acusen de “prolongar una agonia”, afirmant que “no hi ha precedents al món” d’ampliar tant la vida d’una central i que el veritable objectiu de les operadores és “obtenir beneficis econòmics”.

La petició de pròrroga d’Almaraz ha estat ben rebuda pels municipis catalans nuclears, que confien que pugui “empènyer endavant” el calendari de tancament i donar estabilitat al subministrament. L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, ha celebrat que es mantingui la producció mentre els municipis continuen preparant la transició postnuclear amb els Fons de Transició Nuclear, destinats a impulsar renovables i crear nous llocs de treball.

La entrada Les elèctriques alerten que el tancament d’Almaraz faria perdre competitivitat al parc nuclear català se publicó primero en El Triangle.

El Govern municipal de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, ha recuperat la figura de comissionada d’Educació, que ja existia durant l’etapa d’Ada Colau. La nova responsable serà Marta Sendra Ibáñez, nascuda a Barcelona el 1956, titulada en Magisteri per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb postgraus en Educació Especial i Educació Física. Amb una llarga trajectòria en aquest àmbit, Sendra ha estat secretària d’Educació de la Federació de Barcelona del PSC i consellera del districte de l’Eixample. Segons l’Ajuntament, el nomenament respon a la voluntat “d’enfortir les polítiques educatives municipals”.

El consistori defensa que l’educació és “una política clau per a la transformació social, la cohesió comunitària i el desenvolupament sostenible de la ciutat”. En aquest sentit, subratlla que les polítiques educatives municipals són “una eina essencial per garantir la igualtat d’oportunitats i la participació de tota la ciutadania”.

La comissionada d’Educació donarà suport polític a la Regidoria d’Educació, de la qual dependrà orgànicament, i reforçarà la coordinació amb els agents educatius dels deu districtes. Entre les seves funcions principals hi ha impulsar la col·laboració amb els centres educatius, articular relacions amb entitats del tercer sector i associacions de famílies i planificar projectes educatius municipals. La darrera persona que va ocupar aquest càrrec va ser Maria Truñó, entre el 2019 i el 2023, durant el segon mandat d’Ada Colau.

La entrada Collboni recupera la figura de comissionada d’Educació amb el nomenament de Marta Sendra se publicó primero en El Triangle.

L’Ajuntament de Puigcerdà ha aprovat una modificació clau del planejament urbanístic municipal que reactiva el desenvolupament de la zona del Camí de la Pedragosa, un projecte estancat des de fa vint anys. La iniciativa, que compta amb el suport del nou consistori format per ERC i exregidors de Futur, ha estat elevada a la comissió d’Urbanisme de l’Alt Pirineu i es considera fonamental per al futur de la capital cerdana.

El nou desenvolupament urbanístic preveu la construcció d’un centre comercial de Bonpreu i una promoció de 134 habitatges de protecció oficial, a més d’habitatge lliure. El Camí de la Pedragosa és una zona estratègica, punt de confluència dels accessos cap a l’Alta Cerdanya, la Guingueta d’Hix i la resta de la vall.

Les obres contemplen una sèrie d’actuacions clau per al municipi, com la creació d’una gran borsa d’habitatge de protecció oficial i  la construcció de la nova depuradora d’aigües residuals que necessita Puigcerdà, que pagarà l’empresa Bonpreu. L’actual depuradora està ja saturada, fet que impossibilitava a la capital cerdana assumir més construcció d’obra nova d’habitatge.

L’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra (ERC), ha destacat que el nou planejament preveu canviar habitatge de renda lliure per habitatge protegit com a resposta a la gran necessitat de serveis i allotjament de la vila i la comarca.

El projecte també inclou el replantejament de tot el trànsit a la zona. Amb això es busca desvincular l’accés al centre comercial de la carretera nacional que travessa Puigcerdà. Els nous accessos s’hauran de compatibilitzar amb vials paral·lels de passeig i de trànsit agrari, facilitant la mobilitat i millorant la qualitat de vida dels veïns.

La entrada Bonpreu pagarà la depuradora de Puigcerdà, a canvi d’obrir un nou centre comercial se publicó primero en El Triangle.

El trencament pot semblar un gest de força, però en realitat pot convertir-se en un error d’envergadura. Fins ara, Puigdemont havia aconseguit situar-se en un espai d’influència real: condicionar el govern espanyol, fer valer els vots de Junts i mantenir viu el relat del diàleg sense renunciar al conflicte. Amb la ruptura, però, aquest equilibri es trenca. Si la decisió precipita eleccions, el risc és clar: que la irritació del votant progressista i la fragmentació del bloc d’esquerres acabin retornant el poder a PP i Vox. I aleshores, el que avui es presenta com una victòria moral podria convertir-se en la seva derrota més pràctica —i en la del conjunt de Catalunya, que veuria tancada de nou qualsevol escletxa de negociació.

Darrere d’aquest trencament també hi ha por. No només la por de perdre la coherència o el relat, sinó la més immediata: la de perdre vots. Les enquestes apunten que l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols està mossegant terreny a Junts, sobretot entre els sectors més desencantats amb la política d’acords i concessions. En aquest context, Puigdemont necessita marcar perfil, recuperar l’epicentre del discurs sobiranista i demostrar que no és cap crossa de Sánchez. Però aquesta fugida cap endavant té un preu: reforça el relat de confrontació que la dreta espanyola —i ara també l’extrema dreta catalana— utilitzen per dividir i desgastar. El risc és que, en voler esquivar el foc d’Aliança Catalana, acabi alimentant un foc molt més gran, el de PP i Vox.

Puigdemont ha volgut vestir la decisió amb arguments de fons: els suposats incompliments de Sánchez en tres fronts: l’aplicació de la llei d’amnistia, l’oficialitat del català a la Unió Europea i el traspàs de competències en immigració. Però cap d’aquests obstacles depèn només del PSOE. L’amnistia l’ha frenat el Tribunal Suprem, el català ha topat amb la reserva d’Alemanya i el traspàs d’immigració s’ha encallat pel vot decisiu de Podem. El menys rellevant, al capdavall, és que els socialistes hagin acceptat una llei feta a mida, s’hagin esforçat per obtenir suports al Consell Europeu o hagin votat a favor del traspàs. El rerefons és un altre: la necessitat de Junts de marcar perfil davant la pressió d’Aliança Catalana. I és aquí on la coherència es confon amb el càlcul, i el risc de perdre el relat pot acabar convertint-se en el risc de perdre-ho tot.

Com en tota tragèdia, el desenllaç no depèn només del protagonista, sinó també del context que l’envolta. Puigdemont pot pensar que trenca per preservar la seva causa, però corre el risc d’acabar sent el personatge que, en voler mantenir la puresa del relat, obre la porta al retorn dels que volien fer-lo desaparèixer. Si la política és l’art de gestionar els possibles, la seva decisió sembla més pròxima al gest simbòlic que a l’estratègia. I ja se sap: en política, com en Shakespeare, els gestos simbòlics acostumen a tenir conseqüències irreversibles.

La entrada Et tu, Puigdemont? se publicó primero en El Triangle.

Quan es tracta de gestionar la vida ordinària del Barça, Joan Laporta sol fer ostensible una provada incapacitat que exhibeix corregida i augmentada quan sorgeix alguna qüestió imprevista, com la recent i frustrada possibilitat de jugar contra el Vila-real a Miami.

Els missatges i les explicacions han estat del tot contradictoris, començant pel relat de Laporta davant l’assemblea. “No sabem quina quantitat ingressarem, no tenim tota la informació de LaLiga. Però, hi haurà ingressos, segur, i compensaran els que no tindrem al Johan”, va dir per la reducció al mínim de l’aforament en els partits de Liga inicials davant València i Getafe. “Els ingressos seran molts més que si el partit fos a Vila-real, on no ingressaríem res. Tots els clubs se’n beneficiaran d’aquest partit, però més els que anirem a jugar allà”, va assegurar el president.

L’endemà, el president de LaLiga, Javier Tebas, va haver de sortir a aclarir que LaLiga no pagava ni un sol euro a cap dels dos equips, ni Vila-real ni Barça. En tot cas, va precisar, l’organitzador, l’empresa nord-americana Relevent, sí que compensava el local, el Vila-real, per la taquilla de l’Estadi de la Ceràmica, una assignació que l’equip groguet hauria destinat íntegrament als bitllets dels seus socis fins a Miami i a un reduïment del preu anual dels seus abonaments a aquells que no haguessin viatjat. El Barça, va dir Tebas, podia recaptar el que pogués per accions de màrqueting, comercials i de marxandatge sobre el terreny a Miami.

Amb aquestes declaracions, com és sabut, Laporta va fer saltar totes les alarmes en apuntar directament a LaLiga com la que li havia promès un fix per accedir a jugar a milers de quilòmetres contra el criteri i el desig del cos tècnic i del mateix vestidor. Si era veritat, o no, mai se sabrà, però l’efecte d’aquesta bravata de Laporta a l’assemblea per justificar el partit de Miami va ser que, des dels EUA, les agències federals van caure sobre Relevent l’endemà amb el resultat d’avortar l’experiment.

Ara, dues setmanes més tard, des del club, també contradictòriament, s’ha filtrat tant que la cancel·lació no suposava cap contratemps econòmic com que era peremptori inventar-se alguna altra font d’ingressos per esmenar el greu error que va suposar no tornar des del primer dia a Montjuïc a principi d’aquesta temporada.

En aquesta línia, ha transcendit que el Barça ha descartat jugar a Líbia i al Marroc amistosos i que estudia seriosament anar al Perú a disputar un amistós prenadalenc davant la desesperada i precària situació de la tresoreria. Una alternativa encara pitjor que la de Miami, ja que suposa carregar igualment les cames dels jugadors amb un desplaçament desaconsellable —un partit extra— i del tot contraproduent per a Hansi Flick i els jugadors.

El no-partit de Miami li passa factura a Laporta, deixant entreveure novament que, lluny de viure un estat de recuperació econòmica, la bogeria de muntar un amistós prenadalenc al Perú, o on sigui, s’ha convertit en una urgència.

La entrada Per què el partit de Miami encara li passa factura a Laporta? se publicó primero en El Triangle.

El director general de Cultura de l’Aragó, Pedro Olloqui, ha acusat aquest divendres el govern espanyol de prendre part en el conflicte de Sixena i ho ha qualificat d'”inacceptable”. Tot plegat després que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, hagi carregat contra el qüestionament que ha fet el govern d’Aragó als tècnics del MNAC pel trasllat de les obres de Sixena: “Qualsevol crítica està completament fora de lloc”, ha remarcat el ministre.

Olloqui ha insistit que la responsabilitat de la “falta de diligència” de la conservació de les obres és de la direcció del museu, la qual no s’ha d’amagar darrere de “falsos relats” que col·loquen en primer lloc als tècnics de l’equipament català.

Urtasun ha defensat aquest matí la feina dels treballadors del MNAC, i ha insistit que no li ha agradat que algun responsable de l’executiu de l’Aragó els hagi criticat. Així mateix, ha demanat “treballar de bracet” amb totes les administracions per decidir els pròxims passos i evitar així que cadascuna faci informes diferents amb conclusions diverses.

En el marc d’una atenció als mitjans, el ministre ha reiterat que els tècnics treballen amb una “professionalitat exquisida” i una “feina impecable”. Així mateix, el ministre ha demanat “consens” a l’hora de continuar les tasques amb el calendari sobre el trasllat de les obres de Sixena. “Cal treballar junts”, ha asseverat el dirigent de Sumar al govern espanyol.

Arran d’aquestes declaracions, Olloqui ha comparegut per denunciar la posició del govern espanyol, el qual segons el seu parer, ha decidit posicionar-se a favor de les institucions catalanes. “S’hauria de situar al costat de la legalitat per afavorir que aquestes pintures tornin en les millors condicions a l’Aragó, d’on no haurien d’haver sortit”, ha afegit.

La entrada El govern de l’Aragó acusa el govern espanyol de prendre part en el conflicte de Sixena se publicó primero en El Triangle.

L’Audiència Nacional ha ordenat avaluar l’estat de salut de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol per valorar si pot participar en el judici contra ell i la seva família que comença el 24 de novembre.

La sala ha admès, així, la petició de la defensa de Pujol, la qual havia demanat que el visités un metge forense perquè avaluï el seu estat de salut i valori si pot o no sotmetre’s a judici. Segons ha avançat El País, la defensa de Pujol ha presentat tres informes a l’Audiència Nacional, on està previst que el judici contra l’expresident, de 95 anys, i la seva família comenci a partir del proper 24 de novembre.

Els documents mèdics aportats descriuen l’estat de salut de l’expresident català, incloent les seves capacitats físiques i cognitives, per tal que el tribunal valori si el veu apte o no per afrontar el procés judicial. Segons el mitjà citat, Pujol hauria rebutjat que la seva defensa demani la seva expulsió del procés per “demència sobrevinguda”, com va ocórrer amb la seva esposa, Marta Ferrusola, que patia alzheimer i va morir el 8 de juliol del 2024.

En cas que l’Audiència consideri que Pujol està en condicions de sotmetre’s al procés judicial, haurà de decidir sobre la presència de l’expresident a Madrid. En la primera jornada del judici, tots els acusats hauran de ser presents a la seu del tribunal, a San Fernando de Henares, i l’entorn de Pujol ja hauria reservat una habitació d’hotel a l’espera del que decideixi l’Audiència. No obstant això, la defensa de l’expresident català hauria demanat al tribunal que no acudeixi físicament al judici i que pugui seguir les sessions per videoconferència.

Els Pujol s’enfronten a acusacions d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució. La Fiscalia demana 9 anys de presó per a Jordi Pujol, i penes que van dels 8 als 29 anys per als seus fills i Mercè Gironès, exparella de Jordi Pujol Ferrusola.

El titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va acordar l’obertura de judici oral fa de quatre anys, el 2021. S’asseuran al banc dels acusats l’expresident Pujol, si així ho avala l’Audiència, els seus set fills i 16 persones més, entre elles empresaris com Luis Delso, Carles Sumarroca i Carles Vilarrubí. Es preveu que els acusats declarin al final del judici, l’abril del 2026.

La entrada L’Audiència Nacional accepta avaluar l’estat de salut de Jordi Pujol abans del judici se publicó primero en El Triangle.

El Síndic de Greuges ha rebut “nombroses” queixes de famílies vulnerables amb infants a càrrec a les quals la Generalitat de Catalunya reclama pagaments indeguts d’ajuts que percebien. Es tracta d’ajuts en el marc del compromís socioeducatiu (COSE), un instrument adreçat a les famílies que elaboren els serveis d’atenció a la infància quan detecten una situació de risc que afecta un infant i que inclou un ajut econòmic.

En concret, el Síndic exposa el cas d’una família a la qual se li reclama el reintegrament de 19.000 euros. La institució recorda que aquestes quantitats percebudes quan no tocava són fruit del “càlcul erroni” de la prestació per part de l’administració, com en els casos de la renda garantida i dels joves extutelats.

En el cas concret d’aquesta família, el Departament de Drets Socials i Inclusió va obrir el 2020 un expedient de reintegrament perquè va detectar que els imports concedits entre el 2016 i el 2018 no havien tingut en compte una reducció de la prestació prevista en la normativa aplicable en aquell moment. La síndica, Esther Giménez-Salinas, recorda que aquesta situació és comparable amb els casos de pagaments indeguts de la renda garantida de ciutadania i dels joves extutelats.

En una resolució emesa al juny, la institució va considerar una contradicció greu que famílies que reben ajuts per cobrir les necessitats bàsiques dels fills “es vegin obligades” a retornar imports, ja que això, a més, incrementa la seva precarietat i exposa els infants a un risc social més elevat. Per això, defensa que cal ponderar la proporcionalitat entre el dret de l’administració i la protecció dels infants.

A més, apunta que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Europeu de Drets Humans que sosté que no es pot exigir la devolució si suposa una càrrega desproporcionada per als beneficiaris. “Un cop més, l’error és de l’administració i, per tant, aquest error no pot recaure en les famílies, que recordem que són vulnerables”, ha manifestat la síndica.

Drets Socials va anunciar ja que no reclamaria els importants als beneficiaris de la renda garantida ni als joves extutelats vulnerables. La síndica s’ha mostrat satisfeta amb aquesta decisió, però demana que es comuniqui “sense demora” a totes les persones afectades, la majoria de les quals, assegura, encara no en tenen coneixement.

La entrada La Generalitat reclama pagaments indeguts a famílies vulnerables amb infants a càrrec se publicó primero en El Triangle.

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una ordenança per regular preus assequibles per als equipaments d’allotjament dotacional i residències d’estudiants ubicades en sòls de zona.

Aquesta norma pretén facilitar-ne l’accés i afavorir una oferta que sigui de qualitat, inclusiva i amb igualtat d’oportunitats, concretant criteris de selecció dels usuaris en estades temporals, segons la tipologia de l’equipament i del col·lectiu que en farà ús.

L’ordenança, que també fixa un barem de preus, ha tirat endavant amb el vot a favor del PSC, Junts per Barcelona, BComú i ERC, i ha rebut el vot en contra del PP i l’abstenció de Vox.

Amb el nou text, els allotjaments sempre hauran d’acollir persones amb necessitats temporals que tinguin dificultat d’emancipació i altres requisits d’acolliment, com ara joves, gent gran o col·lectius en situacions de vulnerabilitat. També es preveu que els allotjaments dotacionals puguin tenir usos relacionats amb l’assistència sanitària, amb l’afectació per una actuació urbanística i per raó d’estudi o de feina.

Es preveuen, així mateix, tres tipologies d’allotjaments dotacionals: els complets, amb espais comunitaris i residencial col·lectiu. En el cas dels preus màxims altres que per raó d’estudi, seran els mateixos que els habitatges de protecció oficial en règim general de lloguer. Els criteris de selecció per a l’ús dels allotjaments dotacionals es podran perfilar des de les convocatòries corresponents a cada equipament.

Pel que fa als allotjaments dotacionals per motius d’estudi, les residències d’estudiants, la normativa evita que se n’instal·lin de grans dimensions en zones saturades.

Preus

El preu màxim de les places concertades en residències d’estudiants es fixa en 705 euros mensuals en habitació individual i 633 euros en habitació doble quan les residències tinguin menys de 200 places. D’altra banda, s’estableix en 645 euros en habitació individual i de 574 euros en habitació doble en residències d’entre 200 i 350 places. Els criteris de selecció de les places es fixaran des de l’Ajuntament. En el cas de les residències d’estudiants, l’ordenança també contempla que, amb l’aprovació del consistori i mitjançant conveni, un màxim del 50% de les places puguin ser no concertades.

La entrada Barcelona regula els preus d’allotjaments dotacionals i residències d’estudiants se publicó primero en El Triangle.

El jutge del Tribunal Suprem (TS), Leopoldo Puente, ha acordat aquest divendres enviar a l’Audiència Nacional (AN) l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el patrimoni de José Luis Ábalos i les dades aportades pel PSOE sobre el seu finançament.

L’AN ha de decidir ara si considera que hi ha motius per obrir una investigació. Els darrers dies han declarat al TS Ábalos, el seu exassessor Koldo García i alguns responsables del PSOE, en interrogatoris on, segons el magistrat Puente, no es va esclarir el funcionament de les compensacions en efectiu que es pagaven a Ferraz.

El president del Govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va defensar ahir des del Senat el finançament “legal i regular” del partit, però va admetre que s’hi liquidaven despeses en efectiu, sempre contra factura.

La entrada El Suprem envia a l’Audiència Nacional informació sobre pagaments en metàl·lic del PSOE a Ábalos i Koldo se publicó primero en El Triangle.

El Ministeri de Cultura ha comunicat a la Fundació Francisco Franco l’acord per la seva extinció. El ministre, Ernest Urtasun, ja ha signat el procediment d’acord amb la llei de memòria democràtica. Es tracta d’un pas previ al tancament de l’entitat franquista, fundada el 1976, i dedicada “primordialment” a la difusió de la “dimensió humana i política” del dictador, segons els seus estatuts.

Cal remarcar que la llei del 2022 indica l’apologia del franquisme que enalteixi el cop d’estat i la dictadura, o enalteixi els seus dirigents són activitats “contràries a l’interès general”. Correspon al Ministeri de Cultura instar l’extinció judicial de les fundacions on concorri aquesta causa.

Segons la llei de fundacions, el procediment previ a l’extinció judicial comença amb l’acord d’inici i la notificació a la fundació. Després té lloc el tràmit d’al·legacions de la fundació durant 10 dies hàbils i, tot seguit, comença el període de prova. Després arriba la proposta de resolució que es notifica a la fundació, i un nou tràmit d’al·legacions amb 10 dies hàbils més.

Tot seguit l‘Advocacia de l’Estat elabora un informe, i posteriorment es resol l’acord per instar l’extinció judicial. Seguidament, es trasllada la resolució a l’Advocacia de l’Estat perquè ho tramiti a l’autoritat judicial. I se signa la resolució judicial que acorda l’extinció. Finalment, el darrer pas és la liquidació dels béns de la fundació en qüestió, que es destinen a una altra entitat sense ànim de lucre.

El Ministeri de Cultura ha anat seguint aquestes passes. I el 24 d’octubre Urtasun va signar l’acord d’inici del procediment previ a l’extinció judicial. D’acord amb la documentació recollida, es va elaborar l’acord d’inici del procediment.

I, a la vista dels informes rebuts, es va apreciar la concurrència indiciària de la causa d’extinció prevista a la llei de memòria democràtica, que motiva, per tant, acordar l’inici del procediment. Finalment, s’ha notificat a la Fundació Francisco Franco aquest dimecres.

Reforma de la llei d’associacions

El ple del Congrés va aprovar el 10 d’abril, amb els vots de la majoria de la investidura, l’abstenció del PP i el no de Vox la modificació de la llei d’associacions amb l’objectiu de dissoldre qualsevol entitat que enalteixi el franquisme o que menystingui i humiliï les víctimes del cop d’estat de 1936 i la posterior dictadura.

La llei vol barrar el pas a la Fundació Francisco Franco, que ja tenia un procés obert pel Ministeri de Cultura per a la seva dissolució i que podria buscar una via d’escapament convertint-se en associació.

La reforma que es va aprovar en comissió el passat 25 de març, busca impedir que la Fundació Franco esquivi el procés de dissolució iniciat pel ministre de Cultura, passant de ser una fundació a una associació.

La entrada El Ministeri de Cultura comunica a la Fundació Francisco Franco l’acord per a la seva extinció se publicó primero en El Triangle.