Els certificats d’electricitat verda (CEV) exerceixen un paper cada vegada més important en la transició energètica a la Xina. Segons informa el diari China Daily, el mercat de comerç d’electricitat ecològica està experimentant un ràpid creixement, cosa que indica un canvi significatiu en el panorama energètic del país, ja que el Govern de Pequín impulsa ambiciosos objectius de neutralitat de carboni.

El mercat, dissenyat per facilitar la compra directa d’energia neta per part dels consumidors, està experimentant un fort impuls a mesura que les empreses busquen reduir la seva petjada de carboni i complir amb les regulacions ambientals vigents al país, cada vegada més estrictes.

El panorama energètic xinès està experimentant un canvi dràstic, impulsat per la ràpida expansió dels mercats interconnectats de “certificats d’electricitat i carboni”, afirma Zhang Xiaoxuan, subdirectora del Departament de Recerca d’Estratègia Empresarial de l’State Grid Energy Research Institute Co. Ltd.

El mercat xinès de CEV ha entrat en una nova fase de creixement en els últims anys, impulsat pels requisits obligatoris de consum per a les indústries amb un alt consum energètic, així com per una conscienciació més gran dels empresaris i de la població.

L’interès de les empreses de diversos sectors ha augmentat significativament, ja que s’estan adonant que adquirir l’electricitat ecològica no només beneficia al medi ambient, sinó que també és una bona estratègia comercial, ja que millora la seva imatge de marca i atreu els consumidors amb consciència ambiental.

En opinió de Chang Qing, vicepresidenta del Centre d’Intercanvi d’Energia de Pequín, la demanda d’electricitat ecològica està en auge entre les empreses nacionals i internacionals que operen a la Xina, sota l’impuls d’ambiciosos objectius de sostenibilitat.

Corporacions multinacionals com ara BMW i BASF s’han compromès públicament a aconseguir el 100% de producció amb electricitat ecològica en la dècada vinent, subratlla Chang.

Un terç del total mundial

El 2024, la generació d’energia de la Xina va superar els 10 bilions de quilowatts hora, la qual cosa representa un terç del total mundial. El país, fortament compromès amb la transició energètica, també subministra el 70% dels mòduls fotovoltaics i el 60% dels equips d’energia eòlica del món.

 “Per promoure encara més l’adopció d’electricitat ecològica, la Xina ha de millorar contínuament els seus mecanismes de comercialització d’aquest tipus d’energia, i facilitar la integració de les transaccions d’energia ecològica amb els contractes provincials  que es fan a mitjà i llarg termini i la negociació en el mercat spot”, destaca Chang.

“El desenvolupament d’un sòlid mercat d’electricitat ecològica i de certificats verds és crucial per impulsar el desenvolupament de l’energia renovable a la Xina, i ha de reemplaçar les polítiques de subsidis i facilitar la integració de l’energia renovable en el mercat elèctric”, agrega Chang.

Llançat el setembre del 2021, el programa del comerç d’electricitat ecològica permet a les empreses comprar electricitat directament als generadors d’energia renovable, com els parcs eòlics i els solars, garantint que el seu consum provingui de fonts netes.

Això difereix del sistema de xarxa tradicional, on es barreja l’electricitat de diverses fonts energètiques -contaminants i no contaminants-, la qual cosa dificulta el seguiment de l’origen i l’impacte ambiental de l’energia consumida.

El volum d’electricitat ecològica comercialitzada ha augmentat amb força durant l’últim any, la qual cosa reflecteix la creixent demanda i una consciència més gran de la societat xinesa.

D’acord amb el Consell d’Electricitat de la Xina, el volum total d’electricitat ecològica comercialitzada durant el primer semestre del 2025 va assolir un màxim històric, i va superar el volum total comercialitzat en tot el 2024. Aquest creixement exponencial subratlla el creixent interès per l’energia ecològica entre les empreses i la població xinesa.

“La Xina ha impulsat decididament el desenvolupament dels mercats de certificats de carboni, electricitat i energia ecològica en els últims anys, i ha accelerat la seva transició cap a una economia baixa en carboni”, emfatitza Ouyang Changyu, enginyer en cap adjunt de State Grid Corp of China.

“El mercat nacional del carboni, inicialment centrat en el sector elèctric, s’ha expandit per incloure la fosa d’acer, ciment i alumini, i ara abasta més del 60% de les emissions de carboni del país”, afegeix.

“Pequín està promovent la plena participació de fonts d’energia renovable en el mercat elèctric, aprofitant mecanismes de mercat per optimitzar l’assignació de recursos energètics”, puntualitza Ouyang. “A més, la Xina està impulsant models innovadors de producció i consum d’energia, incloent-hi el desenvolupament de parcs industrials sense emissions de carboni, connexions directes d’electricitat ecològica i projectes integrats de generació, xarxa i emmagatzematge d’energia. Aquestes iniciatives busquen promoure l’ús local i distribuït d’energia renovable”, explica Ouyang.

La entrada Fort impuls a la producció i el consum d’electricitat que té l’origen ecològic certificat se publicó primero en El Triangle.

La flaire de les flors d’olivera fragant omple l’aire, i les fulles de ginkgo comencen a tornar-se daurades, mentre que al llarg de les voreres, plantes frondoses i flors de colors vius donen vida al paisatge urbà. Així és Kunming, capital de la província de Yunnan, al sud-oest de la Xina. En aquesta ciutat, de clima primaveral durant tot l’any, s’ha celebrat el Fòrum de mitjans de comunicació i grups d’experts del Sud Global 2025.

Un representant d’aquests grups, Carlos Correa, director executiu del Centre del Sud, un think tank suís, afirma, en una entrevista amb l’agència de notícies Xinhua: “En el nou panorama internacional, s’espera que el Sud Global sigui la força motriu en la construcció d’un nou sistema internacional”. El Centre del Sud té la seva seu a Ginebra, que alberga seus i oficines de múltiples organitzacions internacionals, entre les quals nombroses agències de l’ONU.

Un interrogant d’una enorme rellevància que s’ha plantejat en aquesta trobada és com amplificar la veu del Sud Global a tot el món. Per respondre a la qüestió, Carlos Correa es refereix als impressionants avenços assolits per la Xina en les últimes dècades, en termes de desenvolupament econòmic, de millores educatives i en salut, així com en innovació tecnològica.

“Probablement, això no es coneix prou bé a la resta del món i els altres països en vies de desenvolupament tenen molt a aprendre de l’experiència de la Xina en aquests avenços”, comenta Correa a Xinhua, i agrega que des de la perspectiva del Centre del Sud, la Xina representa “un model molt important, indubtablement”.

Durant la seva intervenció en la sessió plenària del fòrum, Carlos Correa va assenyalar que, en el nou panorama internacional, s’espera que el Sud Global sigui la força motriu per a la construcció d’un nou sistema internacional, el qual hauria de basar-se en els valors fonamentals d’inclusió, solidaritat, protecció del medi ambient i desenvolupament centrat en les persones.

“Els mitjans de comunicació i els grups d’experts tenen un paper important a exercir en aquest procés”, assegura el director de Centre del Sud, que també destaca en l’entrevista amb Xinhua la importància dels mitjans de comunicació a l’hora de generar consciència sobre el potencial de la cooperació entre els països del Sud.

“Aquest fòrum és en si mateix el millor exemple. Considero que el seu significat és profund: potser no té un gran impacte immediat, però es tracta d’un procés que ha d’impulsar-se de manera constant, ja que només així es podran aconseguir resultats més decisius. No obstant això, els avanços reeixits en aquesta etapa inicial ja resulten molt encoratjadors, i hem de continuar avançant per aquest camí”, manifesta.

L’exemple de la Xina

Pel que fa al rol dels grups d’experts, Carlos Correa sosté que la Xina ha creat oportunitats de desenvolupament per a nombroses nacions, en enfortir enèrgicament diverses iniciatives que han facilitat la cooperació Sud-Sud. “És cert que actualment hi ha una falta de creació de béns públics, a causa d’una tendència a l’apropiació del coneixement a través del sistema de patents, perquè els qui necessiten unes certes tecnologies o productes no poden accedir-hi perquè els monopolis legals eleven massa els preus”, puntualitza Correa, i subratlla la necessitat d’un esforç internacional per desenvolupar més béns públics globals, entre els quals s’inclourien, per exemple, vacunes i tecnologies digitals que possibilitin el desenvolupament dels països.

Es tracta d’una tasca que hauria de comprometre més els països del Sud Global. “Cal pensar més aviat en un sistema en el qual els béns públics es converteixin en pilars del desenvolupament, i que permeti el benefici mutu de totes les nacions”, indica.

Igualment, fa esment dels béns intel·lectuals públics que la Xina ha proporcionat al món. “La Xina, mitjançant un increment enorme de la cooperació Sud-Sud, a través de diverses iniciatives, ha generat la possibilitat per a molts països, per exemple, d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina, d’accedir a millors infraestructures, millors tecnologies en el camp agrícola, i de millorar la seguretat alimentària. També ha fet aportacions en àrees socialment molt importants, com els esports o l’educació.”

“La Xina, a través de la cooperació Sud-Sud, ha promogut entre els països en vies de desenvolupament la difusió de béns públics que són essencials per al benestar de les poblacions que els reben i per millorar les seves condicions de vida”, afegeix Correa.

Sota el lema “Empoderar el Sud Global, navegar pels canvis globals”, el Fòrum de mitjans de comunicació i grups d’experts del Sud Global ha celebrat la seva segona edició a Yunnan. La trobada ha reunit uns 500 representants de més de 260 mitjans de comunicació, grups d’experts, organismes governamentals i organitzacions internacionals i regionals, procedents de 110 països i regions.

Organitzat conjuntament per l’agència de notícies Xinhua, el Comitè Provincial de Yunnan del Partit Comunista de la Xina i el Govern Popular de la província de Yunnan, el fòrum també serveix com a marc per a la publicació i divulgació de diversos documents.

La entrada Kunming acull el Fòrum de mitjans de comunicació i grups d’experts del Sud Global se publicó primero en El Triangle.

Les tempestes de sorra primaverals a Pequín van marcar la infància de Xi Jinping, perquè representaven una causa contínua de molèsties. “Havíem de portar mascaretes gruixudes”, va recordar. “Si deixàvem les finestres obertes només un dia, el pis quedava cobert d’una capa grisa”. Aquests records van perdurar en el temps, i van alimentar un profund impuls pel canvi.

Experiències com aquestes van forjar el compromís de Xi amb la protecció ecològica, una causa que defensa per assegurar un món millor per a les futures generacions. Com a president de la Xina, secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina i president de la Comissió Militar Central, Xi prioritza el treball per combatre la desertificació, i visita regions críticament afectades en tot el país per comprendre els desafiaments de primera mà.

Encara que dècades d’esforços han donat resultats impressionants, la Xina encara lluita contra vastes àrees desertificades, ja que aproximadament una sisena part del seu territori és arenós. Xi descriu encertadament el combat contra la desertificació com “empènyer una roca cap al cim d’una muntanya”, un esforç que requereix una dedicació incessant. “Si t’atures un moment, la roca roda cap avall”, ha afirmat.

El 2013, Xi va establir el principi central de tractar muntanyes, rius, boscos, terres de cultiu i llacs com una “comunitat de vida” interconnectada, que requereix protecció integral. La Xina va llançar el Programa de la Franja Forestal Protectora dels Tres Nords (TSFP, per les seves sigles en anglès) el 1978 amb l’objectiu d’abordar la desertificació en aproximadament 70 anys. El programa de repoblament més gran del món encara es manté en marxa.

La Xina també està enfortint l’arquitectura jurídica. A l’abril, l’esborrany del primer codi ambiental integral del país va entrar en procés legislatiu. Wang Jin, professor de Dret a la Universitat de Pequín, afirma que el document “eleva rius, llacs i deserts a elements ecològics importants, i n’assenyala la protecció en igualtat de condicions amb altres ecosistemes”.

Xi ha elogiat constantment la determinació dels que lluiten contra els elements en la primera línia del TSFP. Durant una inspecció, va instar els treballadors a “treballar amb coratge, determinació i perseverança per crear nous miracles”. Aquest impuls històric i integral està generant canvis visibles.

*Aire més net: En l’última dècada, les tempestes de pols severes han disminuït dràsticament. A Pequín, els dies amb aire bo/excel·lent van arribar als 290 el 2024, la qual cosa constitueix un augment de 114 dies en comparació amb el 2013.

*Menys sorra: L’àrea de terra arenosa es va reduir en 4,33 milions d’hectàrees, l’equivalent a la grandària de Suïssa, en 13 anys.

*Convicció profunda: Com diu Xi, “un bon entorn ecològic és el bé públic més just i el benefici més inclusiu per al benestar de les persones”.

La preocupació de Xi s’estén profundament als mitjans de vida en àrees afectades pel desert. Després de provar tècniques d’estabilització desèrtica a la granja Babusha el 2019, Xi va recordar als treballadors forestals: “Lluitar contra la desertificació és crear una vida millor“.

Aquesta convicció prové de la joventut de Xi, quan treballava a l’altiplà de Loess, a la primera línia del TSFP. Mobilitzar els veïns per a construir preses li va ensenyar que “els humans i la naturalesa existeixen en simbiosi (…). Danyar la naturalesa és disparar-nos al peu”. Avui, aquesta harmonia persona-naturalesa és fonamental en la seva visió per a la modernització xinesa.

El tema del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera, “Restaurar la terra, desbloquejar oportunitats”, ressona amb el concepte perdurable de Xi: aigües cristal·lines i muntanyes exuberants són actius inavaluables. Aquesta filosofia ha transformat la consciència pública.

Ara, les regions beneficiades desbloquegen el seu potencial econòmic: el turisme de desert està en auge, mentre altres zones conreen baies de goji, produeixen vi i desenvolupen energia solar en terres recuperades.

Ibrahim Thiaw, secretari executiu de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, elogia el model “socialment rendible” de la Xina com “un bon exemple” per a les terres degradades. Amb la desertificació consumint terra equivalent a quatre camps de futbol cada segon a nivell global, aquesta és una lluita pel futur compartit de la humanitat.

La Xina promou activament la cooperació, guiada per la visió de Xi d'”una comunitat global de futur compartit”. “La comunitat internacional ha de treballar unida per enfortir la cooperació en el control de la desertificació i avançar en la governança ambiental global”, ha afirmat Xi.

Les accions de la Xina recolzen aquestes paraules: a Egipte, centenars de pous perforats per xinesos han convertit àrees arenoses en terres cultivables. La Xina ha proporcionat plàntules resistents a la sequera per a la campanya “Mil milions d’arbres” de Mongòlia. El pla africà de la “Gran Muralla Verda”, inspirat en el TSFP, també està rebent el suport de la Xina.

La entrada El president Xi Jinping és un defensor convençut de la protecció del medi ambient se publicó primero en El Triangle.

Com a pioner mundial en la comercialització de la tecnologia 5G-A, clau per a la transició de la 5G a la 6G, la Xina ja ha desplegat aquestes xarxes en més de 300 ciutats, segons informa el Ministeri d’Indústria i Tecnologia Informàtica.

Aquest progrés demostra l’avantatge de la Xina com a actor avançat en la definició de la xarxa de pròxima generació, crucial per a la modernització industrial del país, segons analitzen els experts citats en un reportatge publicat pel diari China Daily.

He Biao, gerent general de China Mobile, afirma que la companyia “provarà tecnologies 6G en la seva infraestructura 5G-A i promourà la recerca i el desenvolupament integrats de totes dues”.

Com una important actualització de la 5G, les xarxes 5G-A teòricament ofereixen millores deu vegades més grans en les velocitats màximes de transmissió de dades i en la densitat de connexió, en comparació amb la 5G. També obriran un mercat que connectarà 100.000 milions de dispositius de la Internet de les Coses, segons China Mobile, una de les principals empreses de telecomunicacions del país.

Encara és més important el fet que les estacions base de 5G-A compten amb capacitats integrades de detecció i comunicació. No només gestionen la transmissió de veu i dades, sinó que també poden funcionar com a sistemes de radar distribuïts, la qual cosa permet la detecció en temps real d’objectes aeris dins de les seves zones de cobertura, segons China Mobile.

L’empresa afegeix que està provant aquest sistema per facilitar el desenvolupament de l’economia de baixa altitud, com ara el repartiment amb drons a Shenzhen, ciutat de la província de Guangdong. Les dades del ministeri mostren que més de 30 regions de tot el país han llançat paquets de serveis 5G-A, els quals ja compten amb més de 10 milions de subscriptors.

Mentrestant, els operadors de telecomunicacions de la Xina, l’Orient Mitjà i altres països també estan implementant noves iniciatives per explorar aplicacions que combinin les tecnologies de 5G-A amb la intel·ligència artificial (IA). Segons Huawei Technologies Co., la convergència de la 5G-A i la IA està impulsant la transformació.

En el sector industrial, la latència ultrabaixa i l’alta amplada de banda de la 5G-A permeten una percepció i una presa de decisions precises per als robots. El processament de dades en temps real a través de 5G-A facilita les operacions de circuit tancat “detectar-decidir-actuar”, la qual cosa redueix els riscos laborals i millora l’eficiència i la seguretat.

Perquè els robots s’integrin plenament en la producció industrial i les aplicacions quotidianes, la baixa latència és un requisit fonamental, i la presa de decisions col·laborativa és clau per a la seva aplicació comercial, assenyala Chang Lin, director executiu de Leju Robot.

La sinergia entre l’àmplia cobertura de la 5G-A i l’optimització de rutes amb IA també està millorant l’eficiència i reduint els costos. Per exemple, els lliuraments amb drons que aprofiten la 5G-A aconsegueixen una planificació de rutes més intel·ligent, la qual cosa millora significativament la velocitat i redueix les despeses operatives, segons Huawei.

Wang Tao, director executiu de Huawei, diu que, comercialment parlant, la monetització basada en l’experiència és clau per a l’èxit de la 5G-A. En convertir les capacitats de la xarxa en experiències d’usuari prèmium, com els jocs en el núvol i l’streaming esportiu multiangle, la 5G-A permet models de pagament innovadors. Aquesta tendència de “pagament per experiència” està transformant el consum i generant nou valor.

No obstant això, encara existeixen desafiaments. Wu Hequan, membre de l’Acadèmia Xinesa d’Enginyeria, indica que, en els últims anys, les aplicacions emergents, com la realitat augmentada i l’economia de baixa altitud, han generat una creixent demanda d’alta amplada de banda d’enllaç ascendent. No obstant això, les xarxes 5G actuals presenten deficiències quant a velocitats d’enllaç ascendent.

La velocitat d’enllaç descendent es refereix a la taxa de transferència de dades des dels servidors de la xarxa als dispositius locals, mentre que la velocitat d’enllaç ascendent mesura la transmissió de dades des dels dispositius locals als servidors.

D’acord amb Wu, si bé les xarxes mòbils xineses han aconseguit un progrés notable en la velocitat d’enllaç descendent (la 5G és set vegades més ràpida que la 4G, i la 5G-A, deu vegades més ràpida que la 5G), la velocitat d’enllaç ascendent encara està significativament per sota del rendiment de la d’enllaç descendent.

Vivek Badrinath, director general de GSMA, un grup industrial que representa els operadors de telefonia mòbil més grans del món, afirma que l’any passat es van observar grans avanços en 5G i IA a nivell mundial. En el futur, el GSMA aprofundirà la col·laboració amb els operadors de telecomunicacions xinesos per aprofitar les oportunitats que ofereix la 5G-A en termes de rendiment millorat i eficiència del sistema per escalar la IA en la fabricació, els ports i més enllà.

La entrada La xarxa 5G-A ja arriba a més de 300 ciutats i impulsa l’ús de la intel·ligència artificial se publicó primero en El Triangle.

La Xina porta les expressions artístiques d’alta qualitat a tots els racons del país. Un exemple és l’exposició “Creativitat sense límits – Retrospectiva de la carrera de Picasso”, que ha estat inaugurada al Museu de les Nacionalitats de la regió autònoma de l’ètnia zhuang de Guangxi, al sud del país.

En aquest museu, situat a la ciutat de Nanning, capital de la regió, s’hi exposen aquests dies més de 100 obres de Picasso realitzades entre principis del segle XX i la dècada de 1970, incloent-hi pintures, escultures i ceràmiques, entre altres expressions artístiques. L’esdeveniment ha aconseguit atreure a turistes i amants de l’art de totes les parts de la Xina per experimentar en directe l’esperit innovador i l’encant artístic de Picasso.

“Només havia vist obres de Picasso en llibres i Internet, mai havia pensat que podria veure aquestes obres originals a la meva ciutat, i és realment emocionant poder accedir a veure una exposició tan impressionant”, expressa Zhou Yuanyuan, resident local de Nanning, després de visitar la mostra al museu.

Els quadres de Picasso són molt populars a la Xina. En el passat, si la gent volia apreciar les seves obres amb els seus propis ulls, sovint havia d’anar a museus d’Europa o dels Estats Units, o a exposicions en ciutats xineses de primer nivell, com Pequín i Shanghai.

L’exposició de Nanning mostra obres de Picasso de diferents etapes de creació i realitzades amb diverses tècniques artístiques, que demostren l’extraordinària creativitat d’aquest gegant de l’art. El 2024, aquesta exhibició es va celebrar durant quatre mesos a Kunming, capital de la província de Yunnan, i va tenir una acollida molt bona. Ara també triomfa entre el públic a Guangxi.

L’esdeveniment representa un exemple de l’anomenada “subsidència de l’art”, que significa destinar més recursos per exposar l’art d’alt nivell als espais públics, a les ciutats petites i a les zones rurals del país, per promoure el desenvolupament cultural equilibrat i el creixement econòmic entre diferents regions.

En els últims anys, el govern local i els departaments culturals de Guangxi, que posseeix rics recursos naturals i diverses cultures ètniques, han promogut activament la integració en profunditat de la cultura i el turisme, i han atret més turistes mitjançant l’organització d’exposicions d’art, festivals culturals i altres activitats.

L’exposició no només augmenta l’atractiu cultural de Guangxi, sinó que injecta un nou impuls a l’economia local. Segons les dades municipals, durant la festa del Primer de Maig passat, el Museu de les Nacionalitats de Guangxi va tenir uns 50.000 visitants, dels quals gairebé un 15% van comprar entrades per a veure les obres de Picasso.

Amb l’ajuda de tecnologies avançades i les xarxes socials, la difusió i la participació en les exposicions d’art han canviat i evolucionat. L’experiència interactiva de l’exposició de Nanning millora considerablement amb l’assistència de la realitat augmentada.

Els visitants no només poden escanejar amb els seus telèfons mòbils per a obtenir més informació sobre l’obra i la vida de l’artista, sinó que també poden apreciar la bellesa dinàmica d’una obra.

Segons Liu Yanfei, del departament d’educació pública del museu, donant vida a les expressions culturals, les mostres proporcionen al públic no només una obra estàtica i el text a la placa explicativa, sinó també coneixements de fons de la creació artística, en tant que la imatge que es mou atorga una experiència visual molt diferent als visitants.

Les xarxes socials també exerceixen un paper important. Durant l’exposició, els comptes de WeChat i Douyin (la versió xinesa de TikTok) del museu publiquen actualitzacions diàries, que inclouen el més destacat de l’exposició, consells per fer la visita i testimonis dels visitants. Molts joves s’han assabentat de l’exposició a través d’aquestes plataformes i han decidit visitar-la.

“He vist el vídeo de promoció de l’exposició a Douyin, i em va semblar molt interessant, així que vaig decidir venir a Guangxi per visitar-la, però també per fer un recorregut panoràmic. Aquest viatge realment val la pena”, afirma Huang Yiming, un jove nascut en aquest segle, oriünd de Tianjin, al nord del país.

Amb la millora del nivell de vida material, els joves consumidors xinesos estan buscant cada vegada més la satisfacció espiritual. Les obres de Picasso responen a aquesta demanda, amb el seu encant artístic únic i la seva profunditat emocional.

La entrada Nova exposició de Picasso a la Xina, on l’artista gaudeix d’una gran admiració popular se publicó primero en El Triangle.

En una fàbrica de l’empresa FAW Jiefang Group Co. Ltd. a Changchun, capital de la província nord-oriental xinesa de Jilin, Bai Zhigang, enginyer sènior de disseny de vehicles intel·ligents, ajusta els últims detalls d’un camió pesant intel·ligent. Amb 19 anys d’experiència en la indústria automotriu, Bai ha passat del disseny de camions tradicionals al desenvolupament de vehicles intel·ligents connectats, aprofitant el ràpid desenvolupament de la fabricació intel·ligent a la Xina.

En la seva nova professió, equipa els vehicles amb sensors per millorar les seves capacitats de reconeixement autònom i selecciona els controladors adequats per permetre la conducció autònoma en situacions específiques. Això ajuda a reduir la fatiga del conductor i millorar la seguretat.

“El nostre treball consisteix a descobrir com aportar valor als usuaris a través de la conducció intel·ligent”, explica Bai, i afegeix: “En concret, som responsables del disseny de l’arquitectura del sistema, el desenvolupament del programari i el calibratge”.

En els últims anys, la indústria xinesa dels vehicles intel·ligents connectats ha experimentat un creixement explosiu, com a resultat dels esforços del país per liderar la reorganització de la indústria automotriu mundial. El canvi de trajectòria professional de Bai reflecteix la transformació de la indústria automotriu xinesa de convencional a intel·ligent.

Mentre la Xina avança cap a un desenvolupament d’alta qualitat, progressivament van sorgint noves professions en diferents regions del país. El 2024, el Ministeri de Recursos Humans i Seguretat Social va anunciar el reconeixement oficial de 19 noves professions, entre les quals les de tècnic de manteniment de vehicles intel·ligents connectats, tècnic de manteniment de sistemes de fabricació intel·ligent i tècnic de manteniment de la xarxa d’internet industrial.

La indústria ferroviària d’alta velocitat de la Xina, una de les senyes d’identitat de la fabricació intel·ligent, també ha presenciat l’aparició de noves categories laborals.

En una línia d’acoblament operada per CRRC Changchun Railway Vehicles Co. Ltd., desenes de vehicles ferroviaris s’acoblen un darrere l’altre a un ritme constant. L’enginyer sènior Bao Hongyang guia els operadors amb eines intel·ligents per a aplicar a cada pern la mesura exacta de pressió. Els sensors integrats de les eines carreguen immediatament les dades a un sistema connectat. “A partir de les dades carregades al backend podem confirmar que el sistema funciona amb normalitat”, explica Bao.

En el passat, no era possible registrar les dades, i la qualitat del treball depenia únicament de l’habilitat i la responsabilitat dels treballadors, la qual cosa impossibilitava el seguiment dels problemes de qualitat. Ara les dades parlen per si soles. Només quan s’aconsegueix la pressió estàndard establerta, es pot considerar que un pern està correctament fixat, segons Bao.

Des de la seva incorporació a CRRC Changchun, el 2008, Bao ha estat responsable del disseny de les instruccions per a les grans màquines de control numèric que fresen peces com les portes i les finestres per als trens d’alta velocitat. Amb l’augment de la velocitat d’aquests trens, la fabricació intel·ligent s’ha integrat en tot el cicle de vida dels vehicles ferroviaris dissenyats i manufacturats a la Xina.

Bao ara necessita dissenyar i mantenir una gran quantitat de sistemes de fabricació intel·ligent que permetin que equips silenciosos es comuniquin a través de les dades, millorant així l’eficiència de la producció i minimitzant els índexs d’errades del producte.

En una subestació de la ciutat de Jilin, a la província del mateix nom, el gerent de qualitat elèctrica, Li Sihan, monitora les xifres en un panell de control, verificant un dispositiu elèctric de rastreig de calor recentment instal·lat. Li va ser qui va desenvolupar aquest dispositiu, de fàcil manteniment, que ha reduït significativament els talls d’energia i els costos de manteniment de les xarxes i equips elèctrics a la zona.

“Les cintes transportadores tradicionals requereixen un tall complet d’energia per al seu manteniment, la qual cosa afecta greument la qualitat del subministrament elèctric”, explica Li. “Amb aquest nou dispositiu de rastreig de calor podem realitzar el manteniment dels punts de falla sense necessitat de tallar l’energia, i treballar de manera localitzada”, afegeix.

En opinió de Li, el sorgiment de la professió de gestió de la qualitat elèctrica reflecteix la transició de la Xina, passant de només garantir el subministrament elèctric a garantir la qualitat de l’energia en el seu sistema elèctric.

Avui dia, el sector d’equips de fabricació intel·ligent de la Xina continua expandint-se, amb la creació de múltiples fàbriques de demostració nacionals, tallers digitals a les províncies i fàbriques intel·ligents. Les estadístiques oficials mostren que més del 90% d’aquestes fàbriques de demostració estan aplicant tecnologies com la intel·ligència artificial i els bessons digitals.

Amb els esforços de treballadors com Bai Zhigang, Bao Hongyang i Li Sihan, la Xina està passant de ser un gegant manufacturer a convertir-se en una potència manufacturera intel·ligent.

La entrada La revolució digital que viu la Xina crea un ventall de noves professions especialitzades se publicó primero en El Triangle.

La regió de Xinjiang, al nord-oest de la Xina, està en plena temporada de cultiu de cotó, i molts agricultors confien a obtenir uns bons ingressos, malgrat les sancions occidentals basades en acusacions infundades de “treball forçat”.

Al sud de Xinjiang, en una zona amb un clima càlid, la gent va començar a sembrar a la fi de març, mentre que al nord el treball de sembra ha arribat a la seva plenitud a mitjans i finals d’abril.

Aquests dies és normal veure enormes màquines desplaçant-se pels vastos camps de cotó de Xinjiang. El grau de mecanització en la sembra del cotó d’aquesta regió autònoma de l’ètnia uigur és líder a nivell nacional, amb una taxa de mecanització del 100% per a la sembra i del voltant del 90% per a la collita.

Convertida en una de les principals zones productores de cotó del món, Xinjiang va aconseguir una producció de 5,69 milions de tones el 2024, la qual cosa representa més d’una cinquena part del total mundial. Segons el Govern regional, el cultiu d’aquesta planta és una font principal d’ingressos per a unes 327.000 llars locals, de les quals més del 70% pertanyen a grups de minoria ètnica.

Enguany es preveu que la superfície conreada a Xinjiang es mantingui igual o augmenti lleugerament respecte als 36,7 milions de mu (2,45 milions d’hectàrees) registrats el 2024, segons fonts governamentals i d’associacions de la indústria cotonera, cosa que reflecteix el ferm compromís dels agricultors locals amb el conreu del cotó.

Yasin Imin, un agicultor que es dedica al cotó a Xayar, un dels principals districtes productors de la planta al sud de Xinjiang, afirma que, malgrat l’impacte negatiu de les sancions occidentals, els camperols uigurs com ell continuen conreant cotó perquè genera més ingressos que el cultiu de cereals. Per exemple, un mu de blat genera ingressos nets de 600 iuans (80 euros), mentre que el cotó produeix uns 1.300 iuans (més del doble), explica.

Situat en el límit del desert de Taklimakan, el més gran de la Xina, Xayar es beneficia d’abundant llum solar i de la calor, a més d’una llarga temporada sense gelades, cosa que el converteix en un lloc ideal per a conrear cotó d’alta qualitat.

La gent de Xayar s’ha dedicat a aquest cultiu des de fa 1.000 anys. Gràcies a la ràpida mecanització i a la gestió cooperativa, el treball ja no requereix molta mà d’obra, sinó que s’està tornant més intel·ligent i amb una productivitat més gran.

Fins fa aproximadament una dècada, Eziz Ahmat i la seva esposa, també habitants de Xayar, solien sembrar el seu camp de cotó d’1,3 hectàrees amb un petit tractor. Ara treballen amb una cooperativa local i supervisen la sembra de primavera en una finca cent vegades més gran, amb l’ajuda de potents màquines plantadores.

“La maquinària moderna ha simplificat enormement el que abans era un treball molt esgotador”, diu aquest home de 42 anys, i agrega que el seu treball a la cooperativa li proporciona un salari extra, que, juntament amb els beneficis de la seva terra arrendada, ha quadruplicat els seus ingressos anuals.

Els llocs de treball que ofereix la cooperativa, des de la gestió dels cultius fins a l’operació de maquinària, són molt sol·licitats. “Fins i tot hi ha persones que viatgen des de molt lluny per a competir per un lloc de treball aquí, atretes pels alts ingressos”, afirma. Xinjiang ha desenvolupat una llarga cadena industrial centrada en el cotó, que abasta des de la producció de fertilitzants i maquinària agrícola fins a la filatura i la confecció, i ocupa més d’un milió de persones.

No obstant això, les sancions imposades per acusacions de “treball forçat” han sotmès a pressió a aquesta indústria estratègica. Des del 2018, moltes empreses de Xinjiang han estat incloses en les llistes de sancions dels Estats Units i altres països occidentals. Davant la caiguda de les comandes d’exportació, moltes empreses es van veure obligades a reduir la producció i a acomiadar treballadors.

Els agricultors i les empreses locals coincideixen que aquestes sancions són infundades i malintencionades, i van ser imposades per l’efecte negatiu en el cotó estatunidenc, pel fet que el cotó de Xinjiang sempre ha estat competitiu a nivell mundial, gràcies als avantatges combinats de la regió en productivitat i qualitat.

Per esmorteir l’impacte de les sancions, el Govern local i les empreses de Xinjiang han estat explorant nous mercats per als seus productes de cotó, alhora que han redoblat els seus esforços en tecnologia agrícola, produint maquinària avançada i accelerant el desenvolupament de terres agrícoles d’alta qualitat, tot això per preservar la competitivitat de la regió en el sector.

La seva resiliència, malgrat aquests desafiaments, és notable, ja que més del 90% de les varietats de cotó conreades a la regió ara s’obtenen de manera independent, segons explica Su Xuhong, secretària general de l’associació regional cotonera. “Xinjiang ha superat les adversitats per convertir-se en la principal base de producció de llavors de cotó de la Xina, amb un processament que aconsegueix un nivell avançat en el panorama global”, afirma Su.

La entrada El cotó de Xinjiang supera el bloqueig per les falses acusacions de “treball forçat” se publicó primero en El Triangle.

En la vida quotidiana, fem servir els telèfons mòbils per a nombroses activitats, des de pagaments en línia fins a situar la nostra posició en el mapa, però una aplicació xinesa està utilitzant els clics dels usuaris per a un fi diferent: plantar arbres al desert.

El projecte ecològic Bosc Formiga és una plataforma en línia on els usuaris acumulen “energia verda” a través d’accions amigables amb el medi ambient, com usar bicicletes compartides, reciclar paper o efectuar pagaments sense diners físics. Després de disposar d’una certa quantitat d’energia, poden sol·licitar la plantació d’un arbre des dels seus telèfons.

Per cada arbre virtual adquirit pels usuaris, l’aplicació permet sembrar-ne un de real en zones desèrtiques o que necessiten restauració ecològica al país. Des de la seva creació, la plataforma ha sumat uns 700 milions d’usuaris a tota la Xina i ha construït una impressionant xarxa de voluntaris i treballadors per a les tasques de reforestació.

Al districte de Fengning, província de Hebei, un exèrcit de voluntaris del Bosc Formiga ha sembrat el seu arbre número 600 milions des que es va iniciar el projecte, fa prop de nou anys.

Hao Zhiwei, que està en la plataforma gairebé des del principi, és un dels usuaris més destacats, amb 48 arbres plantats. Hao mostra orgullós en el seu telèfon mòbil la localització exacta de tots els que ha sembrat, així com el tipus específic de cadascun. “Espero que puguem unir-nos, fer atenció a la protecció del medi ambient i plantar arbres junts”, diu, poc abans de sembrar el que és el seu arbre número 49, un pi silvestre.

En l’activitat de plantació, amb motiu del Dia Internacional de la Terra, també hi han participat grups molt nombrosos, com el de Lei Xinguang, procedent de Mongòlia Interior. Lei dirigeix una cooperativa que gestiona més de 26.000 mu (1.733 hectàrees) de plantacions de “ginesta del desert” (hedysarum scoparium), una planta resistent que fixa les dunes. “Abans la sorra ens perseguia, ara són les flors les que persegueixen la sorra”, assegura Lei.

Fins fa unes dècades, el districte de Fengning era una gran zona de sorra i una ruta tradicional de les tempestes que assotaven Pequín, però els esforços de reforestació han canviat el paisatge radicalment. “Si no m’haguessin dit que aquella zona era abans un desert, hauria pensat que es tractava del mateix paisatge de tons verds clars, tan característics del nord i el nord-est de la Xina. Fa més de 20 anys, el districte va iniciar una campanya massiva de reforestació i avui la cobertura forestal arriba aquí al 58%”, explica Gao Guojiang, de 60 anys, excap del Partit Comunista del llogaret Fuerying, al cantó de Xiaobazi. Des del 2021, Gao es va incorporar al projecte del Bosc Formiga i ha ajudat els internautes a plantar arbres a Xiaobazi.

Les iniciatives de millores de l’entorn ambiental no només signifiquen una opció per als treballadors vinculats directament a les tasques de plantació, sinó que també afavoreixen les condicions per a les activitats econòmiques en general, ja que possibiliten l’aparició de més productes ecològics i un auge de les indústries verdes.

En aquest nou escenari, molts vilatans han tornat a les seves llars amb noves oportunitats en indústries com el turisme i les plantacions d’albercocs silvestres i arç groc, amb els quals es preparen dolços i sucs molt populars.

El Bosc Formiga és només una de les múltiples iniciatives que estan canviant el paisatge xinès. La reforestació i la protecció ecològica s’han convertit en un consens social que uneix esforços i accions de diversos sectors.

A més del model “internet + reforestació”, empreses estatals brinden tecnologia i fons per donar suport a projectes verds. La Universitat Agrícola de Zhejiang ofereix cursos sobre manteniment d’àrees verdes, en els quals els estudiants planten arbres i flors al campus per a obtenir crèdits.

A Shanghai, els residents poden “adoptar un arbre en línia”. A l’altiplà tibetà, la ciutat de Nagqu, abans coneguda com la “ciutat sense arbres”, ha aconseguit avenços en la plantació experimental en condicions extremes.

Segons la FAO, la Xina és el país amb el creixement dels recursos forestals més gran i més ràpid i el que té la superfície més extensa de reforestació. Un informe oficial xinès afirma que, el 2024, es van plantar 4,4 milions d’hectàrees de boscos, amb una cobertura forestal superior al 25% i un volum d’emmagatzematge que sobrepassa els 20.000 milions de metres cúbics.

Avui dia, una línia verda de protecció ha frenat el desert de Taklimakan i, després de 40 anys d’esforços incessants, Mu Us ha passat de ser un desert mil·lenari a un oasi. Així mateix, el programa de la Franja Forestal Protectora dels Tres Nords, com una gran muralla verda, bloqueja el vent i la sorra i possibilita la conservació de l’aigua.

A Xiaobazi, els arbres sembrats per Gao Guojiang a principis de segle formen ara un bosc frondós. A uns centenars de metres, els nous arbustos plantats amb l’esforç dels usuaris en línia comencen a fer arrels. És el treball de diferents generacions, d’internet a la vida diària, que està aconseguint el reverdiment de la Xina.

La entrada Una aplicació permet plantar arbres en zones desèrtiques gràcies a l’ús del telèfon mòbil se publicó primero en El Triangle.

WeRide una empresa xinesa líder mundial en tecnologia de conducció autònoma, ha realitzat el primer servei de prova del minibus autònom Robobus a la ciutat de Barcelona. Aquest projecte representa el primer servei de prova d’operació de vehicles autònoms de producció en massa en vies públiques espanyoles, demostrant la capacitat tecnològica de WeRide en entorns urbans d’alta densitat i trànsit complex.

Amb l’autorització de l’Ajuntament de Barcelona i la direcció general de Trànsit del Ministeri de l’Interior, el servei de prova del Robobus de WeRide ha estat disponible al públic del 10 al 14 de març passat. La ruta d’operació que va fer tenia més de 2 quilòmetres de recorregut i comptava amb quatre parades, passant per llocs emblemàtics de la ciutat, com la Casa Batlló i La Pedrera.

“Molts ciutadans van acudir a provar-ho i van compartir la seva experiència en plataformes de xarxes socials internacionals”, afirma Maeve Zhang, directora de relacions públiques i màrqueting de WeRide, en una entrevista en línia.

El Robobus que ha debutat a Barcelona és el resultat d’una estreta col·laboració internacional. Segons explica Maeve Zhang, WeRide ha proporcionat la tecnologia de conducció autònoma de nivell L4, mentre que l’empresa xinesa Yutong s’ha encarregat de la fabricació del vehicle. A més, la implementació del projecte i l’operació dels vehicles han estat liderats pel GrupRenault, l’empresa automotriu internacional francesa.

“Treballem junts per a desenvolupar solucions avançades de mobilitat autònoma”, explica Maeve Zhang, agregant que tant Renault com Yutong són inversors importants del projecte que està executant WeRide. Al desembre de 2020, Yutong va realitzar una inversió estratègica de 200 milions d’euros en WeRide, per a impulsar conjuntament l’aplicació de la conducció autònoma en autobusos, vehicles de sanejament urbà i altres escenaris comercials.

Com a inversor estratègic clau de WeRide, el Grup Renault va presentar al maig de 2024 la seva estratègia de desenvolupament per a la conducció autònoma, amb plans de col·laborar amb WeRide per a desenvolupar minibusos autònoms de nivell L4 adaptats al mercat europeu abans de 2030. Renault estima que en els pròxims anys la demanda a Europa de minibusos elèctrics autònoms aconsegueixi comercialitzar milers d’unitats.

Segons la classificació de la Societat d’Enginyers Automotrius (SAE, sigles en anglès), la conducció autònoma es categoritza en nivells del 0 al 5. Els vehicles autònoms de nivell L4 de WeRide compten amb múltiples sistemes de seguretat redundants, incloent-hi redundància en sensors, unitats de còmput, X-by-wire i algorismes, garantint que el vehicle pugui continuar operant amb normalitat fins i tot en cas d’una fallada en un component específic.

“Ens agrada ser un camp de proves, provar i experimentar en temps real, perquè així aprenen les empreses que operen aquí, i nosaltres també aprenem com a ciutat a manejar aquestes noves possibilitats de mobilitat en transport públic en una zona d’alta densitat com és Barcelona”, ha indicat Jaume Collboni, alcalde de Barcelona.

Fundada en 2017, WeRide va establir la seva seu central a la ciutat de Guangzhou, capital de la província meridional xinesa de Guangdong, i ara ja es troba entre les principals empreses de tecnologia de conducció autònoma a nivell mundial. En l’actualitat, l’empresa desenvolupa, prova i opera les seves solucions de conducció autònoma en 30 ciutats de nou països.

El 2022, WeRide va obrir la seva oficina a Pequín, en la zona de demostració de conducció autònoma d’alt nivell de Yizhuang, en el sud-est de la ciutat, la qual exerceix un paper pioner en la concentració d’empreses de la indústria de conducció autònoma.

En aquest entorn innovador, l’empresa va aconseguir fites clau en la comercialització de la seva tecnologia, incloent-hi l’operació completament autònoma de Robotaxi, l’operació comercial de Robotaxi en carreteres d’alta velocitat a l’aeroport de Daxing, l’operació comercial de Robotaxi a l’estació Sud de Pequín i l’operació comercial de “Robosweeper”, el seu vehicle de neteja autònom. “Aquests fites serveixen com a casos d’èxit per al desenvolupament global de WeRide”, puntualitza Maeve Zhang.

El 27 de març, WeRide va anunciar la seva col·laboració amb l’operador francès de serveis de mobilitat autònoma Beti, aconseguint així l’obtenció de la llicència per a proves i operació de vehicles autònoms en vies públiques de França. Amb aquest contracte, WeRide es converteix en una empresa tecnològica d’avantguarda que ja té llicències de conducció autònoma a la Xina, Unió dels Emirats Àrabs, Singapur, França i els Estats Units.

“Oferim solucions de conducció autònoma per a cobrir la falta de treballadors i promoure formes de mobilitat ecològica i baixa en carboni, i seguim amb l’exploració dels camins cap a la comercialització de la conducció autònoma en múltiples mercats globals”, afirma la portaveu de l’empresa.

La entrada El primer minibus xinès sense conductor circula per Barcelona se publicó primero en El Triangle.

La Xina està atorgant generoses subvencions per a l’atenció a la infància, com a part dels esforços generals del país per augmentar la taxa de natalitat. Un exemple és la ciutat de Hohnot, capital de la regió autònoma de Mongòlia Interior, que ha anunciat que oferirà un subsidi únic de 10.000 iuans (1.500 euros) a les parelles que tinguin el seu primer fill. A més, les parelles que engendrin un segon fill rebran 10.000 iuans per any fins que el nen compleixi cinc anys.

Per a aquells que decideixin portar al món un tercer nadó, o fins i tot més, el subsidi anual serà de 10.000 iuans fins que l’infant compleixi 10 anys, la qual cosa totalitzarà 100.000 iuans, una quantitat que és aproximadament el doble dels ingressos anuals dels ciutadans locals.

“La política de subvencions ens dona més seguretat a l’hora de prendre la decisió de tenir un segon fill. Els subsidis poden reduir els costos financers, especialment per a la maternitat i la cura del nadó”, diu Yang Lixin, que té 30 anys, treballa en una empresa privada de Hohhot i ja té un nen de cinc anys.

La iniciativa arriba just després de la recent celebració de la sessió legislativa anual de l’Assemblea Nacional Popular, durant la qual es va adoptar l’Informe sobre la Tasca del Govern i, per primera vegada, es va prometre “proporcionar subsidis per a la cura dels infants”.

“Formularem polítiques per augmentar la taxa de natalitat, proporcionar subsidis per a la cura dels nens, desenvolupar vigorosament serveis integrats de guarderia i cura dels nens, i augmentar els serveis d’interès públic per a la cura dels nens”, assenyala l’informe aprovat.

Els governs locals ja s’han posat en marxa. Més de 20 regions de tot el país han explorat la possibilitat d’oferir subsidis per a la cura infantil a diferents nivells. Per exemple, Shenyang, la capital de la província nord-oriental de Liaoning, proporciona un subsidi mensual de 500 iuans a les famílies locals pel seu tercer fill fins que aquest compleixi tres anys.

Els incentius a la natalitat han demostrat ser factibles i eficaços a Tianmen, una ciutat amb una població d’1,6 milions d’habitants situada a la província de Hubei. Des que la ciutat va implementar mesures per al foment de la natalitat, que inclouen subsidis per al part i la cura infantil, suport econòmic per a l’habitatge, així com subsidis per llicència de maternitat, el nombre de nounats va augmentar un 17% en relació amb l’any 2023, després de vuit anys seguits de tendència a la baixa.

Com un dels països més poblats del món –en l’actualitat té 1.410 milions d’habitants–, la Xina afronta profunds desafiaments demogràfics a causa d’una disminució en el nombre de nounats i una creixent població de gent gran. La taxa de natalitat i el nombre de nounats del país es van reduir durant set anys consecutius abans de registrar augments novament el 2024, mentre que la població de 60 anys o més va arribar, també l’any passat, a 310 milions de persones.

Per impulsar la seva taxa de natalitat, la Xina ha implementat una sèrie de polítiques de suport en els últims anys. El país va eliminar gradualment la seva política del fill únic quan va permetre a les parelles casades tenir dos fills el 2016 i va anunciar el suport a les parelles que busquen tenir un tercer fill el 2021.

A més de l’ajuda financera, altres mesures d’incentiu inclouen l’augment de serveis d’atenció a la infància, l’ampliació de la llicència de maternitat i el reforç del suport a l’educació, l’habitatge i l’ocupació, tot això amb la finalitat de fomentar una societat favorable a la procreació.

Els serveis de cura infantil s’han millorat a tot el país per a crear millors situacions per als pares.  A Suzhou, a la província de Jiangsu, els centres d’atenció infantil de base comunitària han posat en marxa serveis d’atenció de dia complet, mig dia, atenció temporal i atenció per hores per a bebès i nens, que han proporcionat opcions convenients i de confiança de cura infantil per a les famílies.

A més, la llicència de maternitat s’ha estès a més de 158 dies, juntament amb la llicència per paternitat conjugal i la llicència per paternitat, la qual cosa ha fet que les noves mares se sentin cada vegada més recolzades.

Una llicència de maternitat més llarga, així com la llicència conjugal i la llicència per paternitat addicionals, podrien millorar la cohesió familiar i alleujar la càrrega de la prestació de cures.

Mentrestant, els subsidis econòmics alleugereixen la pressió financera sobre les famílies que estan criant nens, cosa que augmentat la seva disposició a tenir més fills, diu Mi Hong, director de l’Institut d’Estudis de Població i Desenvolupament de la Universitat de Zhejiang.

L’atorgament de subsidis per a l’atenció a la infància també està molt relacionat amb les empreses. “Una part significativa de les nostres empleades clau estan en edat fèrtil. Els subsidis per a la cura dels nens ajudaran a retenir el talent i possibilitar el desenvolupament sostenible de la companyia”,  assegura Sheng Jing, directora de recursos humans d’una empresa de tecnologia de dades amb seu a la municipalitat septentrional de Tianjin.

La entrada Generoses subvencions per promoure l’increment de la taxa de natalitat se publicó primero en El Triangle.

La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en un tema central de discussió en les dues sessions de l’Assemblea Popular Nacional (APN), celebrades aquest mes de març a Pequín, en les quals els representants han valorat amb interès com encaixarà aquesta tecnologia en l’impuls de revitalització de la nació. DeepSeek i la IA han estat esmentats freqüentment en els debats de l’APN, l’òrgan legislatiu nacional del país, i del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès(CCPPX), el màxim òrgan assessor polític.

“En els últims dies, si la gent no esmenta DeepSeek, sembla que no està al dia amb la tendència”, va afirmar WuQing, president de la Comissió Reguladora de Valors de la Xina. Segons l’Informe sobre la tasca del govern, presentat per a la seva deliberació a l’APN, la Xina fomentarà el creixement d’indústries que tinguin la IA incorporada, i donarà suport a l’aplicació extensiva de models d’IA a gran escala. És la primera vegada que la IA incorporada, aquella que s’introdueix en una forma física, com en un robot, i els models d’IA de gran escala, representats per DeepSeek, apareixen en l’informe anual del Govern.

Les dues sessions de l’APN són un esdeveniment polític clau que decideix l’agenda de desenvolupament de la Xina, incloent-hi les fites de creixement, l’aprovació de lleis i la discussió d’assumptes de gran interès públic, entre altres temes. Enguany, en resposta a la creixent atenció per DeepSeek, els legisladors i assessors polítics han explorat maneres d’aprofitar la cada vegada més popular IA.

Liu Shangxi, un assessor polític nacional, ha declarat que Deep­Seek i el seu model d’IA de codi obert són, essencialment, una democratització en l’accés a la tecnologia avançada. “Anteriorment, els alts costos i les enormes inversions solien limitar l’accessibilitat a la IA”, va assenyalar, i va afegir: “Ara la gent comuna i corrent pot accedir a aquesta tecnologia”.

Referint-se a la Iniciativa per a la Governança Global de la IA, proposada per la Xina, Lou Qinjian, portaveu de l’APN, va destacar que ajudarà a tancar la bretxa tecnològica i evitar que la innovació en ciència i tecnologia es converteixi en “un joc dels països rics i les persones adinerades”.

L’actual auge tecnològic xinès ha integrat la IA en la indústria, l’educació, l’atenció mèdica, la governança i la vida social. La importància d’aquesta tecnologia s’ha vist accentuada encara més pel fet que és reconeguda com una de les noves forces productives de qualitat.

Els debats de l’APN també s’han centrat en l’ús indegut de la IA, i s’ha demanat una millor regulació del sector. Jin, també assessor polític nacional, va denunciar que s’estan produint “actes i delictes atroços” amb aquesta tecnologia i va demanar que s’estableixi una regulació per a la indústria en tot el que està relacionat amb les aplicacions de la IA.

Lei Jun, diputat de l’APN i fundador del gegant tecnològic Xiaomi, va presentar un suggeriment amb la finalitat de frenar l’abús de la tecnologia de clonació de veu i canvi de rostres basada en IA. Lei Jun, la companyia del qual produeix des de telèfons intel·ligents fins a automòbils elèctrics que usen intensament la IA, va advocar per una llei que promogui una autodisciplina més gran de la indústria i la realització d’esforços per elevar la conscienciació pública sobre aquesta tecnologia.

Li Jinghong, assessor polític nacional i professor de la Universitat de Tsinghua, ha recomanat la introducció d’una llei sobre la promoció de la IA que abasti una àmplia gamma de qüestions relacionades, com la promoció de talents, la cooperació internacional i la protecció tant de l’ocupació com dels drets d’autor i la propietat intel·lectual.

D’acord amb un informe del 2024 del Centre d’Informació de la Xarxa d’Internet de la Xina, la base d’usuaris de productes d’IA generativa al país totalitzava 230 milions el juny de 2024, i s’havia construït un ecosistema per a la indústria d’aquesta tecnologia relativament complet, amb més de 4.500 empreses relacionades.

Alguns diputats i assessors polítics consultats per l’agència Xinhua han dit que ja havien utilitzat assistents d’IA per ajudar-los a exercir les seves tasques. “La IA és com un bibliotecari, m’ajuda a localitzar informació durant la meva recerca abans de redactar propostes”, va manifestar Zhao Xiaoguang, assessora política nacional i investigadora de l’Institut d’Automatització de l’Acadèmia de Ciències de la Xina, però va afegir que usava la IA amb gran precaució.

Mentre es desenvolupaven pluges d’idees relacionades amb el paper de la IA, en el Gran Saló del Poble s’ha plantejat una altra pregunta essencial: fins a quin punt hem d’aprofitar-la sense perdre el nostre avantatge?

He Guanghua, legisladora nacional i tècnica qualificada de la State Grid Wuxi Power Supply Company, va subratllar el paper vital d’investigar en el món real per complir amb les seves obligacions públiques a l’era de la IA. “Si bé la informació és fàcilment accessible en el món actual de la IA, també hem d’interactuar directament amb la gent, ja sigui als pobles, fàbriques o comunitats, per a dur a terme una recerca exhaustiva sobre el terreny”, va assegurar.

La entrada Intens debat sobre l’ús i les limitacions que ha de tenir la intel·ligència artificial se publicó primero en El Triangle.

ColaCao, xiclets Boomer i caramels ChupaChups són algunes de les marques espanyoles que van deixar una empremta inesborrable en la infància de la generació nascuda als anys 80 i 90 a la Xina, així com testimonis de la llarga trajectòria del país ibèric en el mercat xinès. Després de la reforma i l’obertura de la Xina, les empreses espanyoles van arribar al país asiàtic per invertir i establir fàbriques, portant els sabors d’Espanya a milers de quilòmetres de distància, on van ser àmpliament acceptats pels consumidors xinesos.

A mesura que la Xina continua ampliant la seva obertura i el comerç entre la Xina i Espanya continua enfortint-se, més empreses espanyoles de diferents sectors estan dirigint la seva mirada al mercat del país asiàtic.

La ciutat de Foshan, a la província meridional xinesa de Guangdong, té una llarga tradició en la fabricació de ceràmica. Des de les dinasties Tang i Song, ha estat un important centre de producció de ceràmica al sud de la Xina. El 2023, la indústria ceràmica de Foshan va superar els 100.000 milions de iuans en valor de producció.

La marca catalana de productes per a bany Roca va establir el 1998 la seva primera base de producció de ceràmica sanitària a Foshan. Amb el temps, ha desenvolupat una xarxa de producció que cobreix tot el país. “L’expansió contínua del nostre negoci a la Xina ens permet no només dissenyar nous productes, sinó també desenvolupar noves tecnologies i solucions innovadores”, afirma XavierTorras, director de Comunicació, Màrqueting i Disseny del grup Roca.

Actualment, l’empresa compta amb tres centres de producció a la Xina: Foshan (Guangdong), Suzhou (Jiangsu) i Tangshan (Hebei), on fabrica una àmplia gamma de productes de ceràmica sanitària, com ceràmica vitrificada, vàters intel·ligents, aixetes, banyeres i accessoris per al bany.

Una altra empresa d’origen català que té una destacada presència a la Xina és Lucta. Fundada a Barcelona el 1949, Lucta es dedica a l’elaboració de fragàncies, aromes i additius per a productes de nutrició animal. Després de més de 20 anys al país asiàtic, l’any 2023 va invertir 50 milions de iuans per construir una fàbrica a Zhaoqing, enfocada en la producció de sabors alimentaris, que va iniciar la seva activitat en la segona meitat del 2024.

“La Xina té una gran població i una indústria alimentària cada vegada més desenvolupada, cosa que ofereix un enorme potencial de creixement. Esperem aconseguir un creixement anual de dos dígits i duplicar el nostre negoci en cinc anys”, afirma FionaHu, gerent de Comunicació de Mercats de Lucta (Guangzhou) Flavours Co. Ltd.

El valencià JavierTorá, president de la Cambra de Comerç d’Espanya al sud de la Xina, assenyala que “davant del nou panorama econòmic, la majoria de les empreses espanyoles segueixen compromeses amb el mercat xinès. A través de la transformació digital, la integració de la cadena industrial i l’exportació de valors culturals, les empreses espanyoles estan aconseguint nous avantatges competitius”, explica Torá.

La seva empresa de fabricació de bosses de pell té una planta de 15.000 metres quadrats al districte de Huadu, a Guangzhou, i planeja invertir 2 milions d’euros addicionals enguany per expandir la seva capacitat de producció.

Al mateix temps, amb la millora de l’entorn empresarial i l’obertura de la Xina a un nivell més alt, cada vegada més empreses tecnològiques espanyoles estan apostant per aquest país.

El 2019, la tecnològica espanyola Denodo va establir un centre a Pequín, que ha experimentat un ràpid creixement. En els últims anys ha establert una aliança estratègica amb el fabricant automotriu xinès Beijing Automotive Group Co. Ltd. (BAIC) per ajudar a la construcció d’una infraestructura de dades unificada. També ha creat un laboratori de gestió de dades de vehicles elèctrics a Chongqing, fent costat a les empreses d’automòbils elèctrics en el compliment normatiu per a la seva expansió internacional.

“El ritme de digitalització a la Xina ha superat les nostres expectatives”, assenyala He Wei, gerent general de Denodo Software a la Xina. “La profunditat amb la qual els reguladors xinesos comprenen la tecnologia digital i l’eficiència en la seva implementació han impressionat l’empresariat global en aquest nou paradigma”, afirma.

Fundada el 1999, Denodo té 26 anys de trajectòria i està especialitzada en la gestió de dades. Actualment compta amb centres de recerca i desenvolupament a Espanya, els Estats Units i l’Índia. Amb una confiança de llarg termini en el mercat xinès, Denodo planeja establir el seu quart centre global d’R+D al país asiàtic.

“La Xina compta amb la cadena industrial més completa del món i una atmosfera d’innovació molt dinàmica, amb moltes empreses líders en diferents sectors”, assenyala ÁngelViña, fundador i CEO de Denodo Technologies. “En l’onada de digitalització, la Xina s’ha convertit en una font clau d’innovació. No només volem formar part d’aquest procés, sinó també beneficiar-nos-en a través de la col·laboració”, afirma Ángel Viña.

La entrada Històries d’èxit en l’entrada d’empreses catalanes i espanyoles al mercat xinès se publicó primero en El Triangle.

La Xina apunta a una expansió de la seva economia del voltant del 5% el 2025, segons l’Informe sobre la Tasca del Govern. Aquest informe, presentat a la sessió anual de la XIV Assemblea Popular Nacional per a la seva deliberació, també esbossa una altra sèrie d’objectius clau de desenvolupament per a enguany, entre els quals una taxa de desocupació urbana calculada en un 5,5%, la creació de més de 12 milions de nous llocs de treball urbans i una alça de l’índex de preus al consumidor entorn del 2%.

El país va aconseguir un creixement econòmic del 5% l’any 2024, impulsat per un paquet de polítiques de gran impacte, juntament amb altres mesures favorables al creixement, que van contribuir a alimentar un fort dinamisme econòmic. En l’escenari internacional, una taxa d’increment entorn del 5% situa la Xina entre les principals economies de més ràpid creixement del món, amb un augment econòmic equivalent a la producció anual d’una nació de grandària mitjana.

HuangQunhui, de l’Institut d’Economia de l’Acadèmia de Ciències Socials de la Xina, qualifica l’objectiu de creixement econòmic d’aquest any de científicament fonamentat i realista. “Davant un difícil entorn mundial, la meta proactiva i resilient suggereix que la Xina està afrontant les incerteses amb un enfocament clar i decidit de creixement”, afirma.

Atès que el 2025 és l’últim any del XIV Pla Quinquennal (2021-2025) i un moment crucial per a l’elaboració del pròxim projecte quinquennal, els observadors consideren que les polítiques governamentals no sols impulsaran enguany un creixement sostenible, sinó que establiran també les bases per a l’impuls de la modernització del país a llarg termini.

Promoure el desenvolupament d’alta qualitat constitueix un enfocament clau en l’agenda del Govern, amb prioritats que van des de l’estímul de la demanda interna fins al desenvolupament de noves forces productives de qualitat. S’adoptarà un enfocament centrat en les persones i es prestarà més atenció en la política econòmica per millorar el nivell de vida i estimular el consum.

La demanda interna serà, enguany, la principal força motriu i l’àncora del creixement econòmic. S’emetran bons especials del Tresor a termini extrallarg per 300.000 milions de iuans, amb la finalitat de donar suport al recanvi de béns de consum usats per nous.

Així mateix, es fomentaran les noves forces productives de qualitat. La Xina té com a objectiu promoure les indústries emergents i del futur, com la tecnologia quàntica i l’economia de baixa altitud (drons, vehicles aeris…), accelerar l’actualització de les indústries tradicionals i combinar les tecnologies digitals, inclosa la IA, amb els punts forts de la manufactura i el mercat.

La entrada El creixement econòmic d’enguany serà del 5% se publicó primero en El Triangle.

WeChat, l’aplicació xinesa de xarxes socials tot en un, operada pel gegant tecnològic Tencent, ha començat oficialment una prova de visibilitat parcial per a la integració del model d’intel·ligència artificial (IA) DeepSeek-R1 en la seva funció de cerca. Tencent ha afirmat recentment que els usuaris seleccionats per a la prova poden accedir al model DeepSeek-R1 de manera gratuïta a través de la funció de cerca amb IA de WeChat.

En aprofitar el ric contingut de l’ecosistema de WeChat, inclosos els comptes públics, així com el contingut d’alta qualitat d’internet, aquesta integració proporciona als usuaris una experiència de cerca més diversa i ofereix respostes més completes i precises, d’acord amb la companyia. “Per a plataformes com WeChat, que tenen un gran volum de comptes públics, articles i dades, organitzar manualment la informació de text requereix molt temps. Amb el suport de la IA, els usuaris comuns poden accedir a la informació de forma més còmoda”, afirma un estudiant de doctorat del departament de Ciències i Tecnologies de la Computació de la Universitat Tsinghua.

El gegant tecnològic xinès Baidu també ha anunciat que les seves plataformes de cerca i AgentBuilder integraran completament les capacitats de cerca desenvolupades per DeepSeek i el seu propi model de base Ernie. Els usuaris tindran accés gratuït a les funcions de cerca profunda de tots dos models, mentre que els desenvolupadors de la plataforma AgentBuilder poden sol·licitar el model DeepSeek en qualsevol moment per crear i ajustar nous agents intel·ligents, segons ha informat un portaveu de l’empresa Baidu.

DeepSeek ha guanyat recentment una àmplia atenció mundial pel seu impressionant rendiment d’inferència, rendibilitat i avantatges de codi obert. No obstant això, aquest èxit també ha generat desafiaments, com les sobrecàrregues del servidor a causa dels alts nivells de trànsit. En resposta, s’ha donat un augment en el desenvolupament de serveis addicionals basats en DeepSeek.

Els principals proveïdors xinesos de serveis en el núvol, com HuaweiCloud, TencentCloud, AlibabaCloud i Baidu AI Cloud, han incorporat massivament els models de DeepSeek a les seves plataformes, mentre que els fabricants de xips d’IA i les empreses de tota la cadena de subministrament de potència informàtica s’han integrat de manera reeixida amb DeepSeek. L’impuls que envolta a Deep­Seek continua creixent, expandint ràpidament el seu ecosistema i vigoritzant la cadena de la indústria de la IA. Diverses aplicacions d’indústries de múltiples sectors, que inclouen software d’oficina, automotriu, atenció mèdica i finances, han anunciat plans per a adoptar-lo.

El districte de Futian, a la metròpolis meridional xinesa de Shenzhen, ha incorporat 70 empleats intel·ligents amb tecnologia de DeepSeek, que cobreixen tota la cadena de serveis governamentals. Aquests empleats s’encarreguen d’una varietat de tasques, com el processament de documents, els serveis públics, la gestió d’emergències i la promoció d’inversions, per oferir una anàlisi precisa de 240 escenaris de serveis governamentals.

En el sector sanitari, l’Hospital del Sud de la Xina de la Universitat de Shenzhen està construint un sistema intel·ligent amb DeepSeek que integra l’atenció clínica, la recerca i la gestió d’operacions per millorar l’eficiència general. En el futur, els agents d’IA actuaran com a avatars digitals per a metges i infermeres, la qual cosa agilitzarà significativament els temps d’espera dels pacients a l’hospital.

Per la seva banda, el fabricant d’automòbils xinès CheryGroup ha anunciat recentment una profunda col·laboració tecnològica amb DeepSeek en el sistema intel·ligent de models massius. Això abasta el sistema de cabina intel·ligent Lion AI, que es basarà en la tecnologia de DeepSeek per a obtenir respostes de comandaments de veu més precises, entre altres aplicacions intel·ligents.

“La iniciativa de codi obert de DeepSeek farà que la IA sigui tan accessible com l’aigua, l’electricitat i internet”, assegura WuFei, director de l’Institut d’Intel·ligència Artificial de la Universitat de Zhejiang. Ara qualsevol persona pot descarregar i implementar models de codi obert relacionats, directament des del lloc web de DeepSeek, la qual cosa ha permès que moltes empreses i plataformes nacionals de xips, computació en el núvol i aplicacions s’adaptin amb rapidesa als models de la companyia, cosa que ha ajudat a convertir-la de manera accelerada en un fenomen en les aplicacions d’IA, afegeix Wu Fei.

La integració profunda de DeepSeek no només ajuda a accelerar la resolució de desafiaments urgents de la transformació digital i intel·ligent de les indústries tradicionals, sinó que també contribueix a tancar la “bretxa d’intel·ligència”. Això permet a la societat compartir els dividends tecnològics generats pel desenvolupament de la IA, comenta ZhaiYun, investigador de l’escola central del Partit Comunista de la Xina.

La entrada L’aplicació accelerada de la IA de DeepSeek revoluciona la manera de treballar a la Xina se publicó primero en El Triangle.

El coet portador Gran Marxa-8A ha realitzat amb èxit el seu vol inaugural, que ha portat a l’espai un grup de satèl·lits d’òrbita terrestre baixa des del lloc de llançament de naus espacials de Wenchang, a la província meridional de Hainan. Aquest grup de satèl·lits és el segon del seu tipus i formarà una constel·lació d’internet. Aquesta ha estat la missió de vol número 559 de la sèrie de coets portadors Gran Marxa.

El model Gran Marxa-8A ha estat desenvolupat per donar resposta als requisits de llançament de xarxes de constel·lacions de satèl·lits a gran escala en òrbites terrestres mitjanes i baixes, explica SongZhengyu, dissenyador en cap del coet, de l’Acadèmia de Tecnologia de Vehicles de Llançament de la Xina (CALT, per les seves sigles en anglès). “Juntament amb la configuració bàsica del Gran Marxa-8 i la seva configuració en sèrie adaptable i sense propulsor, és com s’ha dissenyat la sèrie de coets portadors Gran Marxa-8”, afirma.

Song assenyala que la sèrie té capacitats de càrrega útil de 3, 5 i 7 tones per a òrbites heliosincròniques, la qual cosa millora significativament les capacitats de llançament per a les xarxes de satèl·lits d’òrbita terrestre mitjana i baixa.

El coet Gran Marxa-8A integra de manera innovadora les funcions de l’estructura de suport del satèl·lit, el marc adaptador i el mòdul d’instruments en un mòdul multifuncional. També ha reduït de manera efectiva el pes del coet en 200 quilos i ha millorat la seva eficiència de càrrega útil. El vehicle conserva la primera etapa central i els propulsors del Gran Marxa-8, mentre que presenta una etapa final universal amb una barreja d’hidrogen i oxigen de nou desenvolupament.

Aquesta configuració única li dona al Gran Marxa-8A una aparença distintiva amb un cap de gran grandària, la qual cosa proporciona més espai per als satèl·lits. Com a resultat, pot transportar una varietat més àmplia i un volum més gran de satèl·lits, la qual cosa millora significativament la seva adaptabilitat a cada missió.

L’etapa final universal d’hidrogen i oxigen és capaç de transportar més combustible i incorpora una gamma de tecnologies avançades. Aquestes innovacions augmenten significativament la capacitat de càrrega útil del coet, redueixen el temps necessari perquè els satèl·lits entrin en òrbita, optimitzen l’eficiència del combustible i estenen la vida útil operativa dels satèl·lits, explica FanChenxiao, dissenyador de la CALT.

LiuLidong, un altre dissenyador de la CALT, assenyala que l’etapa final del coet, que utilitza hidrogen i oxigen líquids com a combustibles, es caracteritza per tenir un impuls específic alt, la qual cosa permet que assoleixi una embranzida significativa amb una quantitat relativament baixa de combustible.

La entrada Llançament amb èxit del nou coet portador de satèl·lits Gran Marxa-8A se publicó primero en El Triangle.

Catalunya s’ha convertit en la punta de llança de les inversions xineses a Espanya. Destaca, en aquest sentit, la gran terminal de contenidors que gestiona l’empresa Hutchison al port de Barcelona o la recent implantació de la fàbrica de vehicles Ebro, amb participació de la xinesa Chery, a la Zona Franca. L’any passat, la Generalitat va anunciar la creació d’un China Desk per potenciar la captació d’inversions xineses al nostre territori.

Seguint els passos de Catalunya, en els últims mesos s’ha observat un augment significatiu de les visites oficials de representants de governs autonòmics i locals d’Espanya a la Xina, acompanyats de delegacions empresarials, la qual cosa demostra un creixent interès pel mercat d’aquest país oriental.

En el marc dels més de 50 anys de relacions diplomàtiques entre tots dos països, i amb motiu del 20è aniversari de l’establiment de l’associació estratègica integral, aquestes missions espanyoles, a nivell autonòmic i municipal, han negociat oportunitats de cooperació comercial i d’inversió amb la Xina, i han aconseguit resultats pràctics.

La més recent la va protagonitzar l’alcaldessa de Saragossa, NataliaChueca, que va visitar cinc ciutats, periple que va definir com “una missió històrica a la Xina”. El seu objectiu era promoure Saragossa com un centre logístic, energètic i tecnològic, recuperar el turisme xinès, generar ocupació i impulsar el desenvolupament sostenible.

Si s’ha de jutjar pels resultats, la visita va complir amb les expectatives, especialment en el sector energètic. El 16 de febrer, durant una cerimònia celebrada a Haining, a la província de Zhejiang, es va anunciar la implantació de TDG Ibernavitas, una filial del fabricant xinès TDG Holding Co. Ltd., amb seu a Saragossa i especialitzada en emmagatzematge d’energia.

En la mateixa cerimònia, l’empresa va anunciar el seu desembarcament al polígon Plaza de Saragossa, on farà una planta per al muntatge de bateries i equips d’emmagatzematge energètic destinada a la indústria i les centrals d’energia renovables. Aquesta inversió, que supera els 120 milions d’euros, crearà 800 ocupacions directes en els pròxims cinc anys.

Projectes com aquest estan alineats amb els objectius de transformació energètica i desenvolupament sostenible d’Espanya, per la qual cosa els avanços d’alta qualitat de la indústria de l’energia verda a la Xina atrauen l’interès dels governs autonòmics i locals espanyols.

L’any passat, durant la visita a la Xina d’una delegació encapçalada per JuanmaMoreno, president de la Junta d’Andalusia, es va tancar un acord de cooperació en matèria d’inversió. El gegant xinès de l’hidrogen verd HygreenEnergy, juntament amb l’empresa Coxabengoa, amb seu a Andalusia i especialitzada en serveis d’aigua i energia, van signar un acord estratègic. L’objectiu és col·laborar en l’avanç de la tecnologia de l’hidrogen, expandir el mercat de solucions electrolitzadores a Europa i augmentar la capacitat de producció, per tal d’accelerar el seu desenvolupament.

Inversions similars per part d’empreses xineses també han arribat al sector de l’automoció. A més de la nova factoria de vehicles elèctrics d’Ebro-Chery a Barcelona, el gegant xinès de les bateries per a vehicles elèctrics CATL, en col·laboració amb la multinacional Stellantis, ha anunciat un acord per invertir fins a 4.100 milions d’euros en la creació d’una empresa conjunta que construirà una planta de bateries de liti-ferrofosfat a Saragossa.

La recent intensificació de visites de governs autonòmics i locals espanyols s’ha traduït en oportunitats clau perquè representants polítics i empreses coneguin més de prop el mercat xinès, que continua evolucionant amb una estructura industrial dinàmica, un creixent potencial de consum i un ambient competitiu. En aquest sentit, cal assenyalar que l’octubre passat, la Junta d’Extremadura va inaugurar la seva primera delegació permanent a Pequín, amb l’objectiu d’acostar-se més als inversors xinesos.

La cooperació en inversió és recíproca. A la província de Zhejiang, la multinacional espanyola Fersa, especialitzada en el disseny, desenvolupament i distribució de rodaments per al sector de l’automoció, acaba d’inaugurar una nova fàbrica a Jiaxing.

Les dades i exemples mostren que les empreses espanyoles estan jugant un paper cada vegada més decisiu en el mercat xinès. Segons estadístiques de les duanes xineses, el volum total del comerç entre tots dos països va créixer dels 36.600 milions d’euros el 2020 a 48.300 milions el 2024, la qual cosa representa un increment del 32,22%. Avui dia, la Xina és el principal soci comercial d’Espanya fora de la Unió Europea.

El ministre xinès de Relacions Exteriors, WangYi, ha afirmat recentment que la Xina dona la benvinguda a més empreses espanyoles perquè ampliïn la seva presència en el mercat xinès, comparteixin les oportunitats d’aquest vast mercat i es beneficiïn de la transformació i el desenvolupament econòmics de la Xina, a fi de fomentar noves àrees de creixement per a la cooperació en economia digital, intel·ligència artificial i altres camps.

La entrada Les comunitats autònomes i els ajuntaments intensifiquen les seves relacions amb la Xina se publicó primero en El Triangle.

El món s’enfronta actualment a persistents conflictes de valors i la diversitat de les civilitzacions es troba amenaçada, afirma l’informe titulat “Promoure el desenvolupament i el progrés de la civilització humana a través de l’intercanvi i l’aprenentatge mutu”, publicat per l’Institut Xinhua, un laboratori d’idees afiliat a l’Agència de Notícies Xinhua.

Els sentiments antiglobalització van en augment, acompanyats d’un ressorgiment del proteccionisme, l’aïllacionisme i el populisme. Aquestes tendències no només han pertorbat i fins i tot en alguns casos desmantellat els mecanismes de cooperació cultural global, sinó que han aprofundit els malentesos, el distanciament i l’hostilitat entre les diferents cultures, assenyala el document.

En resposta als canvis que afronta el desenvolupament de la col·laboració internacional, la Xina ha proposat la Iniciativa per a la Civilització Global. Aquesta advoca per respectar la diversitat de les civilitzacions del món, promoure els valors humans universals, posar èmfasi en l’herència i la innovació de la civilització i enfortir els intercanvis culturals internacionals i entre pobles.

Per implementar la iniciativa, la Xina ha establert una sèrie de plataformes de diàleg. En anys recents, ha estat seu d’esdeveniments com la Conferència sobre el Diàleg de les Civilitzacions Asiàtiques, i ha promogut 16 mecanismes d’intercanvis i cooperació multilaterals, entre ells la Reunió de Ministres de Cultura dels BRICS. L’informe també destaca que la Xina ha estat intensificant els esforços per promoure l’herència i la innovació de la civilització mundial, compartint amb el món la seva experiència en la protecció, el llegat i la utilització del patrimoni cultural.

El text subratlla els esforços xinesos en la promoció de la cooperació internacional en la protecció del patrimoni cultural. Aquesta estratègia inclou la participació xinesa en projectes de preservació patrimonial relacionats amb monuments, com el d’Angkor Wat a Cambodja i el palau Bogd Khan a Mongòlia, així com la seva participació en projectes arqueològics conjunts en més de 10 països, entre els quals, Egipte i Kenya.

Igualment, la Xina ha complert el seu compromís d’obrir-se més al món en termes d’intercanvis entre pobles. El document cita dades oficials en afirmar que, des del 2024, la Xina ha implementat polítiques unilaterals d’exempció de visat per a 38 països i ha millorat les facilitats en mitjans de pagament, així com les comoditats de viatge per als turistes entrants.

El juny del 2024, la 78a Sessió de l’Assemblea General de l’ONU va adoptar per unanimitat la proposta xinesa d’establir el Dia Internacional per al Diàleg entre Civilitzacions, i va designar el 10 de juny com a data de celebració anual.

La entrada La Iniciativa per a la Civilització Global, alternativa a l’aïllacionisme i al populisme se publicó primero en El Triangle.

Ha culminat la construcció del túnel Shengli de Tianshan, el més llarg del món per autopista, que aplanarà així el camí per a l’obertura d’una nova via més ràpida per connectar les zones sud i nord de la regió autònoma uigur de Xinjiang, al nord-oest de la Xina. Una vegada en operació, el túnel, de 22,13 quilòmetres de llarg, reduirà d’unes quantes hores a només uns 20 minuts el temps emprat per travessar la secció central de les muntanyes Tianshan.

Aquest és un projecte clau de l’autopista Urumqi-Yuli, que s’estén des d’Urumqi, la capital regional, situada al nord de Xinjiang, fins al districte de Yuli, al sud de la regió. Un cop aconseguida la perforació d’aquesta colossal infraestructura, s’espera que la via estigui totalment acabada i oberta al trànsit aquest mateix 2025. Gràcies al nou túnel, el temps de conducció entre totes dues localitats disminuirà de les set hores actuals a poc més de tres.

Via ràpida entre nord i sud

La regió de Xinjiang ocupa una sisena part de l’àrea terrestre total de la Xina. La seva zona del nord i meridional estan separades per les muntanyes Tianshan, que s’estenen 2.500 quilòmetres de l’est a l’oest, formant una barrera natural enorme.

QadirAbliz, un camioner d’Urumqi que fa viatges regulars entre el nord i el sud de les muntanyes Tianshan, explica que és normal que a l’hivern la calçada de les serpentejants carreteres muntanyenques es congeli, i que, a vegades, camions que transporten carbó, productes agrícoles i bestiar es quedin encallats o entravessats sobre la via. “Ara, quan obrin el túnel, ja no haurem de preocupar-nos més per aquestes situacions”, diu emocionat.

Per la seva banda, Baye, un pastor la família del qual ha viscut durant generacions a la zona pròxima al túnel, al peu de les muntanyes Tianshan, té una profunda vinculació amb aquest projecte. “Realment espero que s’obri al trànsit ràpid! En el passat, quan un membre de la família tenia una emergència i havíem d’anar al nord de Xinjiang per a un tractament mèdic, solíem pujar la muntanya i podíem trobar-nos amb tancaments de carretera a causa de les fortes nevades a altituds superiors a 3.000 metres”, recorda Baye.

“El túnel Shengli de Tianshan constitueix un projecte emblemàtic que mostra el compromís indestructible de la Xina amb la millora del benestar de les persones a través del desenvolupament del transport”, assenyala Li Zhicui, professora de l’Escola de Comerç de la Universitat Normal de Xinjiang. “El túnel servirà com un corredor turístic clau i augmentarà la competitivitat de mercat dels productes locals en fer que el transport sigui més ràpid i barat, i exercirà així un paper vital per poder impulsar el desenvolupament econòmic regional,” sosté la professora.

Li Zhicui destaca que “el nou túnel millorarà significativament la comunicació entre el nord i el sud de la regió, fomentarà llaços més estrets entre els grups ètnics i promourà un creixement regional equilibrat”.

Des de la dècada del 1950, la Xina s’ha esforçat per connectar el nord i el sud de la regió amb carreteres com les autopistes Urumqi-Korla i Dushanzi-Kuqa. No obstant això, el ràpid desenvolupament econòmic i social, juntament amb les creixents necessitats de transport, han superat la capacitat d’aquestes rutes.

Desafiament colossal

En l’última dècada, Xinjiang ha invertit fortament en la construcció d’infraestructures de transport, i ha millorat la seva xarxa d’autopistes, ferrocarrils, aeroports i centres logístics per donar suport al seu paper com a àrea central de la Franja Econòmica de la Ruta de la Seda.

“Xinjiang ha entrat en un període caracteritzat per una escalada de les inversions i una velocitat de desenvolupament sense precedents”, afirma Zheng Mingquan, subdirector de l’administració regional d’aplicació de la llei de transport. La construcció del túnel va començar l’abril del 2020 i ha afrontat desafiaments, com el fred extrem, grans altituds, tensions del terreny, forta activitat sísmica i estrictes requisits ambientals, afirma MaoJinbo, un enginyer del projecte.

Les muntanyes Tianshan són conegudes com un “museu geològic”, amb nombroses zones de falles, 16 de les quals travessa el túnel. El seu conducte de ventilació número 2 assoleix una profunditat de 706 metres, una mida superior a l’edifici més alt de la Xina, la Torre de Shanghai.

Per fer front als immensos desafiaments, la construcció es va dividir en segments més petits i més manejables, la qual cosa va permetre accelerar l’excavació. Com a resultat, el temps de construcció es va reduir en més d’un 25% respecte a les previsions inicials.

No gaire lluny de l’entrada del túnel es troba la glacera Tianshan Núm. 1, la font d’aigua potable d’Urumqi. Per minimitzar l’impacte ambiental a la glacera i els hàbitats del lleopard de les neus, es van establir instal·lacions in situ per contenir aigües residuals i aprofitar al màxim la grava, per fer que el projecte compleixi els objectius clau de protecció ambiental, explica l’enginyer Mao Jinbo.

La entrada El túnel d’autopista més llarg del món, de 22,13 km, a punt d’entrar en servei se publicó primero en El Triangle.

La Xina ha decidit elevar gradualment l’edat legal de jubilació, el primer ajust que es realitza en més de 70 anys, mentre el país aborda de manera proactiva l’envelliment de la seva població. A partir d’ara, l’edat de jubilació per als homes s’augmentarà gradualment dels 60 als 63 anys en el transcurs dels pròxims 15 anys, mentre que la de les dones passarà de 55 a 58 anys i de 50 a 55, respectivament, segons el tipus d’ocupació.

A partir del 2030, el mínim d’anys de contribucions a la pensió bàsica que es requereix per rebre ingressos mensuals s’incrementarà, també de manera gradual, de 15 a 20 anys, a un ritme d’augment de sis mesos anuals. Mentrestant, es permetrà a les persones jubilar-se voluntàriament amb no més de tres anys d’anticipació després d’aconseguir els anys mínims de cotitzacions per a la pensió.

Les noves polítiques també possibiliten posposar la jubilació a una data encara més tardana si el treballador arriba a un acord amb el seu ocupador, però aquesta ampliació no pot ser superior a tres anys.

Darrere de la reforma hi ha quatre canvis importants en l’estructura de la població xinesa: l’esperança de vida més gran, més anys d’escolarització, l’aprofundiment de l’envelliment i una disminució dels que es troben en edat de treballar. L’esperança mitjana de vida a la Xina ha assolit els 78,6 anys, segons les dades més recents. La informació oficial també revela que el país ha passat a ser una societat moderadament envellida.

Al final del 2023 hi havia 297 milions de persones de 60 anys o més, cosa que representava el 21,1% de la població total. D’acord amb les projeccions, la xifra dels que han arribat als 60 anys o els han superat sobrepassarà els 400 milions al voltant del 2035, la qual cosa equivaldrà a més del 30% del total.

D’acord amb la reforma de la jubilació i la tendència demogràfica general, la Xina ha estat fent una sèrie d’ajustos a les polítiques en múltiples camps. Les regulacions revisades que han entrat en vigor aquest 1 de gener també estableixen que el límit màxim d’edat per sol·licitar una llicència de conducció d’autobús o camió mitjà o pesant es modifica de 60 a 63 anys.

Igualment, s’estan intensificant les iniciatives d’atenció a la gent gran. En una recent conferència nacional sobre assumptes civils, els funcionaris van descriure els avanços que s’han produït l’any 2024 en el foment a la cura domiciliària, en els centres d’infermeria i en la protecció per a la tercera edat, així com les noves mesures previstes per a aquest 2025.

L’any passat, el Govern central va assignar 300 milions de iuans (uns 40 milions d’euros) per donar suport als programes d’assistència alimentària dirigits a les persones grans a tot el país, mentre que altres iniciatives van ajudar a crear 358.000 llits de cura domiciliària.

La entrada L’edat de jubilació masculina passarà dels 60 als 63 anys se publicó primero en El Triangle.

El Xin Shanghai, un portacontenidors operat per l’empresa COSCO Shipping Corporation Limited, ha arribat al port de Yangshan, a Shanghai, després d’un viatge de 23 dies, i  s’ha convertit en el primer vaixell que arriba a la Xina procedent de Chancay (Perú) des de la inauguració oficial d’aquest port del país sud-americà, el novembre passat.

Aquest viatge marca l’obertura d’un enllaç marítim operacional bidireccional entre Shanghai i el port de Chancay, un projecte insígnia de cooperació entre la Xina i el Perú en el marc de la Iniciativa de la Franja i la Ruta.

Abans de l’obertura del port de Chancay, el comerç entre el Perú i la Xina es realitzava principalment a través del port del Callao. Amb el port de Chancay, s’han introduït més serveis d’enviament de contenidors al llarg de la costa oest d’Amèrica del Sud, i s’ha reduït el temps de transport entre el Perú i la Xina a uns 23 dies, molt més ràpid que la mitjana actual.

S’espera que el llançament de la nova ruta potenciï l’entrada de fruites fresques i altres productes peruans als mercats xinès i d’Àsia-Pacífic. Per garantir la qualitat dels productes peribles durant el transport, COSCO Shipping Corporation Limited ha integrat tecnologia d’avantguarda i solucions digitals. Aquestes innovacions permeten el control en temps real de la temperatura i la humitat, la qual cosa garanteix un procés de cadena de fred segur i eficient.

De cara al futur, la companyia planeja expandir les seves rutes marítimes amb base en el desenvolupament del port de Chancay i contribuir a establir un nou corredor de transport terrestre-marítim entre Sud-amèrica i Àsia.

Aquesta nova ruta directa entre Chancay i Shanghai contribuirà a teixir una xarxa comercial més eficient i interconnectada que unirà les regions costaneres del Perú amb les zones de l’interior, així com amb altres països d’Amèrica Llatina, diu Chen Xiaochen, gerent comercial per a Amèrica Llatina de COSCO Shipping Lines Co., Ltd.

La nova ruta és una fita significativa en l’estratègia més àmplia de la Xina de millorar la connectivitat marítima global, la qual cosa demostra el creixent paper del país en la construcció d’una xarxa de comerç internacional més integrada i eficient, ha afegit Chen.

Dissenyat com el primer port intel·ligent i ecològic de Sud-amèrica, el port de Chancay es troba a uns 78 quilòmetres al nord de Lima, la capital peruana.

Amb una longitud total de 1.500 metres i quatre molls, el port, impulsat per les tecnologies intel·ligents de la Xina, pot atendre vaixells amb una capacitat de 18.000 TEU (unitats de càrrega equivalents a vint peus), i es preveu que processi 1 milió de TEU a l’any, amb capacitat d’escalar fins a 1,5 milions de TEU a llarg termini.

La entrada Nova autopista marítima Xina-Amèrica Llatina se publicó primero en El Triangle.

Els primers prototips del nou tren bala CR450, amb una velocitat de fins a 450 km/h i una velocitat estimada d’operació de 400 km/h, han començat la seva fase de proves a Pequín, fet que destaca els avanços avantguardistes de la Xina en tecnologia ferroviària i les seves importants contribucions a la indústria ferroviària mundial.

El model CR450 és significativament més ràpid que els trens d’alta velocitat CR400 Fuxing, que són els que actualment estan en servei, i que operen a una velocitat de 350 km/h.

El Grup Estatal de Ferrocarrils de la Xina ha organitzat una sèrie de proves de línia per als nous prototips i optimitzarà els seus indicadors tècnics amb la finalitat de garantir que el CR450 entri en servei comercial al més aviat possible.

Tecnologia d’avantguarda

En comparació amb els seus models predecessors, la resistència operativa general del nou CR450 s’ha reduït en un 22% i el seu pes disminueix en un 10%, ha precisat un portaveu del Grup Estatal de Ferrocarrils de la Xina.

Els nous prototips consten de dos models CR450: el CR450AF i el CR450BF, tots dos caracteritzats per una formació de vuit vagons, quatre dels quals amb motor i quatre sense motor, segons expliquen des de l’empresa CRRC Corporation Limited, el principal fabricant de trens de la Xina.

Aquests nous trens d’alta velocitat es caracteritzen per un sistema de tracció amb imants avançat, refredat permanentment per aigua i per un sistema de bogies de confiança i d’alta estabilitat, la qual cosa garanteix un rendiment excel·lent i seguretat en totes les operacions.

Els trens estan equipats amb un sistema de frenada d’emergència avançat i de múltiples nivells i amb més de 4.000 sensors per al monitoratge en temps real dels sistemes clau, incloent-hi la carrosseria del vagó, el pantògraf d’alt voltatge, el control del tren i els sistemes de detecció de foc. També s’ha utilitzat un sistema més enllà de l’horitzó per a un millor reconeixement de situacions d’emergència, detalla un portaveu de CRRC.

El CR450 introdueix un nou disseny de contenció del bogie per minimitzar la resistència a l’aire a altes velocitats, juntament amb un front aerodinàmic de baixa resistència i afilat, parabrisa aerodinàmic i materials lleugers.

El nou tren integra tècniques avançades de reducció del soroll en les diferents àrees i freqüències, la qual cosa disminueix el soroll interior en 2 decibels i incrementa en un 4% l’espai de servei per als passatgers, en comparació amb els seus models predecessors.

Aquestes innovacions impulsaran l’avanç mundial de la tecnologia ferroviària d’alta velocitat, indiquen des de CRRC.

Referent mundial

Des del llançament del Ferrocarril Interurbà Pequín-Tianjin el 2008, amb velocitats dissenyades de 350 quilòmetres per hora, la Xina ha construït la xarxa ferroviària d’alta velocitat més extensa i més avançada del món.

Importants projectes com l’Enllaç Ferroviari Exprés Guangzhou -Shenzhen-Hong Kong han potenciat significativament la connectivitat i el desenvolupament regional. Fins a la data, la longitud total de les vies fèrries d’alta velocitat en funcionament a la Xina arriba a prop de 47.000 quilòmetres, segons dades de l’Administració Nacional de Ferrocarrils.

L’expansió de la xarxa ferroviària nacional d’alta velocitat té un paper crucial en el desenvolupament socioeconòmic del país en reduir els temps de viatge i impulsar el desenvolupament industrial al llarg de les rutes ferroviàries.

Els trens d’alta velocitat de la Xina, un exemple reeixit d’innovació independent, ara són considerats una carta internacional de presentació xinesa i han estat molt benvinguts a nivell mundial.

En aquest sentit, s’ha donat a conèixer el juliol del 2024 que el ferrocarril d’alta velocitat indonesi Jakarta-Bandung havia transportat 4 milions de passatgers des que va començar les operacions comercials el 17 d’octubre del 2023. Conductors indonesis han estat operant els trens a velocitats de 350 km/h, en el primer projecte ferroviari exterior d’alta velocitat que utilitza completament sistemes, tecnologia i components industrials ferroviaris xinesos.

El ferrocarril d’alta velocitat Belgrad-Novi Sad, un altre projecte de construcció xinesa, va celebrar el seu segon aniversari el març passat. En els dos últims anys, el projecte ha millorat de manera eficaç la connectivitat de Sèrbia.

Per iniciativa de la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC, sigles en anglès) el 1992, s’ha realitzat des de llavors cada dos o tres anys el Congrés Mundial sobre Ferrocarrils d’Alta Velocitat de la UIC. El dotzè congrés tindrà lloc a Pequín del 8 a l’11 de juliol d’aquest 2025, i es convertirà en un poderós testimoniatge de l’avanç de la Xina i de les seves contribucions a la indústria mundial de ferrocarrils d’alta velocitat.

La Xina ha encapçalat el desenvolupament dels 13 estàndards internacionals ferroviaris d’alta velocitat a nivell de sistema establerts per la UIC, com es va anunciar en la cerimònia de l’influent XVII Premi de Ciència i Tecnologia Ferroviari Zhan Tianyou al novembre.

La entrada Primeres proves del nou tren bala, que arriba als 450 km/h se publicó primero en El Triangle.

Mentre els ciutadans i les famílies d’Europa i els Estats Units llueixen aquests dies els guarniments i ofereixen regals per celebrar Nadal, la ciutat xinesa de Yiwu, coneguda com el “supermercat del món”, ja prepara els productes festius per a l’hivern de l’any que ve.

Yiwu, situada a la província oriental de Zhejiang i especialitzada en la comercialització de mercaderies de petit format, produeix al voltant de dos terços dels productes nadalencs de tot el món, inclosos arbres artificials, vestits festius, acolorits ornaments, llums i pintures decoratives.

Les empreses de Yiwu solen rebre les comandes dels productes de Nadal entre abril i maig, i els lliuraments comencen al juliol. “Però enguany les comandes van arribar amb anticipació i en un volum més gran de l’habitual. Vam començar a rebre comandes des del primer de gener, i a l’agost ja les havíem despatxat gairebé totes”, explica ChenHuijuan, de l’empresa de vestuari i regals nadalencs Yiwu Junhong.

Dades duaneres mostren que el 2023 les exportacions d’articles nadalencs de la ciutat van assolir els 4.670 milions de iuans (615 milions d’euros), la qual cosa constitueix un increment del 17,6%.

La Franja i la Ruta

En aquest sentit, el Consell d’Estat, el Govern xinès, ha aprovat un pla general per aprofundir les reformes integrals del comerç internacional a Yiwu. El pla promou reformes a Yiwu a través d’una obertura més gran, juntament amb iniciatives com la innovació en els mecanismes d’adquisició del mercat, la promoció del desenvolupament del comerç d’importacions, la millora de la funcionalitat de les zones franques integrals i l’enfortiment de les regulacions de comerç electrònic transfronterer.

El document apunta que, per promoure la cooperació de la Franja i la Ruta i el desenvolupament d’alta qualitat de la xarxa de trens de càrrega Xina-Europa, Yiwu contribuirà encara més a l’avanç de l’estratègia de doble circulació de la Xina, que integra els mercats nacional i global i dona suport als esforços per convertir la Xina en una nació comercial forta.

Del juny a l’agost d’enguany, el volum de productes nadalencs transportats a través dels trens de càrrega Xina-Europa des de Yiwu va experimentar un creixement significatiu. Els enviaments van abastar principalment els països europeus, l’Àsia Central, Rússia i alguns altres països socis de la Franja i la Ruta.

Segons Chen Huijuan, la seva botiga ofereix milers d’estils de roba, barrets, mitjons i bosses de regal per a Nadal a mercats clau, com Espanya, Itàlia, els Estats Units i Mèxic. A més, la seva empresa ha dissenyat fins ara entre 500 i 600 nous productes per al Nadal del 2025. “Els comerciants ja han rebut les nostres mostres, i aviat finalitzaran les comandes”, afirma.

Yiwu Zhejin és una empresa local de confecció que produeix principalment bodis de punt sense costures per a ioga, a més d’altres tipus de vestuari esportiu. Els seus productes es venen als Estats Units, Europa, el Japó, Austràlia, Sud-amèrica i el Sud-est asiàtic, i també subministra mercaderies a plataformes de comerç electrònic com Amazon, Shein i TikTok.

Abans del Black Friday d’enguany, la companyia va ser una de les primeres a ser convidades a obrir una botiga a Amazon Haul, el mercat de descomptes recentment llançat pel gegant del comerç electrònic.

SongJinquan, de Yiwu Zhejin, revela que l’empresa va enviar més de 30.000 comandes durant l’onada de compres del Black Friday, xifra que suposa un increment de més del 50% en comparació amb el passat. “Malgrat la recessió mundial en el mercat de béns de consum, la demanda exterior de productes xinesos d’alta qualitat i preus competitius continua sent elevada, i el comerç electrònic transfronterer s’ha convertit en un nou motor de creixement per a l’empresa”, afirma Song Jinquan.

“Compra global i ven global”

El robust creixement de la ciutat de Yiwu resulta evident en les seves dades comercials. Durant els primers deu mesos de l’any, el volum d’importacions i exportacions de la ciutat va augmentar un 18,3% interanual, i va arribar als 560.160 milions de iuans, segons estadístiques duaneres.

També coneguda com el lloc on prospera la idea de “compra global i ven global”, Yiwu se centra en el comerç electrònic transfronterer i el comerç digital. El Centre Global de Comerç Digital de la ciutat, que aprofita la intel·ligència artificial i eines digitals per potenciar els elements comercials fonamentals, com les cadenes de subministrament, la logística i el mercat, obrirà una secció de mercat per a les operacions de prova l’octubre del 2025.

El 2011, Yiwu es va convertir en la primera ciutat a nivell de districte a la Xina a rebre l’aprovació del Consell d’Estat per a un programa pilot sobre la reforma integral del comerç internacional.

“Aquesta nova iniciativa de reforma portarà importants oportunitats per a Yiwu, la qual cosa li permetrà optimitzar la seva estructura comercial i millorar la qualitat del comerç”, afirma Zhu Keli, investigador de l’Institut de Nova Economia de la Xina.

La entrada Les dues terceres parts dels guarniments nadalencs provenen de la ciutat de Yiwu se publicó primero en El Triangle.