Els passats 19 i 20 d’abril, el Parc de la Ciutadella, de Barcelona,
va acollir la tradicional Fira de la Terra. Entre el centenar
d’estands del moviment ecologista de Catalunya hi figurava per primer
cop l’Associació Cultural Nueva Acrópolis, que, amb un espai similar a
la resta de les entitats, oferia desenes de publicacions i cursos
sobre creixement personal, filosofia oriental i ciències modernes.
L’aprofundiment dels valors humanitaris, la defensa del medi i el
compromís solidari amb els pobles li havien atorgat el pedrigí
necessari per concórrer-hi amb ONG tan reconegudes com Intermón,
Greenpeace, Setem o Mans Unides. Dies després, també seria present a
la Fira del Llibre de Saragossa i a la Fira de les Ciències de Madrid.Darrere l’aparent bondat d’aprofundir en «formes de vida sanes i
positives per al creixement personal», però, Nueva Acrópolis amaga una
organització jeràrquica de caràcter sectari que, segons diversos
estudis, sotmet els seus membres a un procés d’anul·lació absolutament
perniciós. De manera que, promovent els difusos objectius de treballar
la fraternitat, desenvolupar l’estudi comparatiu de religions,
ciència, art i filosofia o de crear grups capaços d’assegurar el
present i construir l’avenir, «adoctrina els futurs acropolitans fins
a rendir-los sense esperit crític ni possibilitats de dissentir
concepcions administrades amb violència psicològica». Així resumia
Nueva Acrópolis l’exidirigent de l’associació Miguel Martínez, en un
article publicat fa anys a la revista Sicilia Libertaria.
En la mateixa línia s’expressava el periodista i expert en sectes Pepe
Rodríguez, que, en el seu llibre de referència La sectas, hoy y aquí,
adverteix que «la ideologia de Nueva Acrópolis és un còctel
d’esoterisme, orientalisme i astrologia que, amb etiquetes com Escuela
de Filosofía, impulsa el mite del superhome i la regeneració
personal». Tot amb l’objecte de «treure la humanitat de la ignorància
i del fangueig en què es troba actualment».
A través d’aquest raonament doctrinari –diu Rodríguez–, el grup
convida l’aspirant a «purificar-se» a través del «treball diari, el
sacrifici i la rendició sense límits davant l’Ideal Acropolità». Per
al veterà periodista, «aquesta ambició de triomfar aboca
progressivament la persona a la donació i a l’entrega totals».
Com la resta de les sectes, Nueva Acrópolis gira al voltant d’un líder
a qui s’ha de venerar i idolatrar. En aquest cas el «dictador» és el
professor Livraga, de qui el portal de l’associació reconeix el seu
esforç per extreure l’home de la seva artificialitat i del seu
allunyament de la natura, per posar-lo en moviment; «de manera que
cada cual pueda manifestar su sentir interior. La situación actual
confirma su visión de entonces, ya que hoy, más que nunca, es
necesario plasmar estos propósitos». Livraga encarna l’esperit suposadament altruista per un món més just i
harmoniós; però, gràcies a la dedicació abnegada dels adeptes en les
diverses àrees de Treball (Arxiu, Biblioteques, Relacions Públiques,
Escolàstics), a través dels cursos o en la venda directa de llibres i
d’altres productes culturals, obté grans quantitats de diners. «Com
passa amb la resta de sectes, l’individu perd la seva autonomia per
entrar en un grup aparentment noble que acaba dominant la seva vida
amb la finalitat darrera d’obtenir un benefici fonamentalment
econòmic», assevera Rodríguez. Amb una estructura capil·lar que opera en 40 països, Nueva Acrópolis
continua desplegant la seva activitat sobre la base de construir «un
home autèntic, renovat i amb valors positius». La Fira de la Terra va
ser testimoni d’aquest grup sectari, que irromp en nombrosos fòrums
conscient que, sota el vestit d’entitat cultural, esquiva la justícia
i pot actuar amb tota impunitat. La recepta de Herbalife Les cures miraculoses sempre criden l’atenció. Sobretot quan l’afectat
confia en una sortida ràpida del seu problema i vol evitar-se el
laberint de la medicina tradicional. Fora d’aquest circuit es
distribueixen el productes dietètics de l’empresa Herbalife, fundada
pel doctor anglès en nutricionisme Mark Hughes l’any 1960 i que, a
hores d’ara, comercialitza els seus fàrmacs naturals en 67 països,
cotitza en borsa i manté una xarxa de venda a domicili que arriba a
milers de ciutadans, a qui se’ls anima a col·locar els productes a un
preu més alt del preu al qual l’han adquirit. «Una oportunitat
comercial per a molta gent», afirma Gerardo Vallejo, cap d’Herbalife
España. Aquesta estructura piramidal, que s’alimenta de la venda en
xarxa dels productes i que s’ajusta perfectament a la legalitat, no ha
deixat de generar controvèrsia al si de l’Administració i entre les
entitats en defensa dels consumidors, per les quals «Herbalife
s’aprofita dels moments de crisi econòmica». Però també perquè s’ha
detectat la intoxicació de persones que havien estat seduïdes per la
seva «fòrmula màgica». |
| Mitjançant la dedicació altruista del nou membre, el grup obté
beneficis que van a parar al gran líder | |
|