Mida de les partícules. Rodríguez-Farré i Carlos Bravo, portaveu de Greenpeace, reclamen que se n’informi de la mida. En funció d’això, «es podrà establir el seu comportament i el seu impacte», assegura el doctor.

Cobalt 60. Les partícules escampades eren d’aquest material, que no existeix naturalment i només apareix després del procés de fissió nuclear. Un cop entra en el cos humà, pot ser-hi des de tres o quatre dies, fins i tot vuit dies, i una part molt ínfima pot arribar a restar-hi durant 800 dies. Però en tres dies té temps suficient per danyar el pulmó i, després, el fetge.

Ocultació. Des que es va produir la fuita fins que es va detectar, van passar tres mesos i mig. Però l’existència de l’incident es va comunicar a l’opinió pública 21 dies més tard. Carlos Bravo diu que «amagar un episodi radioactiu és delictiu. És exposar la població a un risc radiològic». El portaveu ecologista es pregunta «per què no ho va detectar abans el CSN, quan té a Ascó tècnics residents». Per a Bravo, «és increïble que la central digui que durant quatre mesos no va trobar res. Què feien, mentrestant, els tècnics del CSN?».

Abast. Les partícules escampades lliurement durant tres mesos i mig poden haver escapat a l’exterior. Les condicions meteorològiques hauran afavorit el seu desplaçament en una direcció o altra, i, per tant, caldria analitzar-ne els recorreguts. És complicat, però és científicament possible. El doctor Rodríguez-Farré no descarta que n’hi pugui haver per tot Catalunya, pel País Valencià...

Tipus de deteccions. La normativa sobre el màxim de radiacions admissibles diferencia entre els treballadors de la central –amb uns límits més alts–i la població en general. Rodríguez-Farré i Greenpeace reclamen que es diguin «quins dels dos s’han fet servir per avaluar les persones revisades». Si són els barems dels operaris, un col·lectiu que ja coneix els riscos del lloc on treballa, tota la feina feta «no serveix per a res». A més, el més probable és que no se’n trobin, ja que les persones que hagin rebut les partícules ja les hauran expulsat. El doctor explica que «encara que els elements radioactius hagin desaparegut, els efectes són a llarg termini i ara ja no hi ha cap possibilitat de bloquejar-los».

Doble presència radioactiva. Tot i que les persones hagin pogut evacuar les partícules radioactives que haguessin ingerit –tant a través de l’aigua com de l’aire o dels aliments–, aquestes no han desaparegut: segueixen essent en el medi ambient. La ciutadania, doncs, pot estar exposada a una doble radioactivitat: la interna i l’externa.

Ferralleria. En una ferralleria de Reus van detectar que material que provenia d’Ascó tenia presència radioactiva. Anys enrere, un episodi similar va passar a la central nuclear de Garoña, a Burgos, on també la ferralleria habitual que utilitzava la planta va trobar radioactivitat en les deixalles que els hi portaven. Llavors, el CSN va ordenar que totes les nuclears espanyoles es dotessin d’un arc detector de radioactivitat a la sortida de les seves instal·lacions. Ascó no en té, i per això Carlos Bravo reclama explicacions d’aquesta mancança.

Control epidemiològic. El doctor Rodríguez-Farré ho reclama taxativament: «S’ha de fer un control epidemiològic de tota la població afectada». Això inclouria els treballadors de la planta, les persones que l’han visitada i la població d’Ascó. Hi ajuda el fet que el CSN primer afirmava que no hi havia afectats, després en van començar a aparèixer i cada dia la xifra augmenta fins als 2.544 que ara reconeix el Consell.

Actuació del CSN. «Un mes després que s’informés de la fuita encara no sabem la major part de les coses», afirma Carlos Bravo. Per al portaveu de Greenpeace «el CSN no diu la veritat i tot fa pensar que l’única cosa que vol és donar carpetada a l’afer quan hi ha arguments científics de sobres per fer una investigació a fons». Greenpeace ha presentat al CSN dues reclamacions per escrit en què demana dades que encara no s’han revelat sobre la naturalesa de l’incident. De fet, a hores d’ara, el CSN ignora les causes de la fuga radioactiva. Paper de la Generalitat. És cert que les competències són del CSN i no del Govern català, però Bravo acusa la Generalitat d’«anar a remolc de Madrid». L’Administració catalana disposa, però, d’una xarxa de mesuradors «que no va detectar res».

Dipòsit d’Ascó. Enmig d’aquesta polèmica Enresa ha anunciat la construcció d’un magatzem temporal individual per al combustible gastat a Ascó. Aquesta empresa estatal porta anys buscant on instal·lar un dipòsit centralitzat per als residus nuclears. No ho ha aconseguit per l’oposició territorial a les zones afectades, fet que «revela el fracàs d’aquest model». Bravo afegeix que, «quan es faci un calendari de tancament de les centrals, es podrà pactar la solució definitiva per als residus. Mentrestant serà gairebé impossible i només hi haurà nyaps parcials, com aquest».

Turisme atòmic
El portaveu de Greenpeace, Carlos Bravo, creu que de la darrera incidència d’Ascó es desprén la conveniència que es suspenguin les visites turístiques a les centrals nuclears. El portaveu ecologista explica que «ens estem plantejant reclamar a les comunitats autònomes i al ministeri de Sanitat que prohibeixin les visites escolars a aquestes instal·lacions» per prevenir riscos innecessaris. Durant els 21 dies que van passar entre que es va detectar la presència radioactiva a Ascó fins que va ser comunicada, van visitar aquestes instal·lacions dues escoles, una de Girona i una altra de Tarragona, del barri de Sant Pere i Sant Pau.